La Vella a la Bisbal.

Des de petita les colles de Valls m’han captivat. Potser és la manera de saber defensar els castells, l’èpica, la història, l’orgull vallenc, la capacitat de reacció davant les adversitats. No ho sé. Tot i que de vegades intenti trobar el motiu pel qual les admiro, acabo sense trobar un argument convincent.

Dissabte, però, mentre s’anava desenvolupant l’actuació de la Bisbal, anava sentint una sensació de vergonya aliena cap a la Vella. Sensació que tinc poques vegades. Sí, sóc conscient que de tant en tant pateixen aquest tipus de relliscades. Malauradament n’he vist unes quantes, però gairebé sempre els havia vist reaccionar.

No tinc dubte que la Vella va fer tot el que va poder i va portar a plaça el màxim que podia intentar. És possible que la caiguda desafortunada de cinc de vuit els condicionés la resta de l’actuació. Confusa i perplexa, per dintre anava pensant en com sortiria jo de plaça si nosaltres, els Capgrossos, haguéssim hagut d’acabar amb la clàssica de vuit a una plaça de primer nivell. Sortiria emprenyada i dolguda, suposo.

No dubto que la Vella és la Vella i el que va passar va ser una anècdota més a explicar. Quan parlaves amb els de la camisa rosada, comentaven que no els agrada actuar a la Bisbal. Per aquestes dates tenen molts castellers de vacances i els resultats a la Bisbal fa anys que no els afavoreixen. Enguany, a més, això anava acompanyat d’alguna lesió.

Un company a plaça em va dir que tots aquests arguments sonaven a excuses per suavitzar el trist paper (amb tots els respectes) que van fer a la Bisbal. Tot i les distàncies i circumstàncies del moment, aquesta mateixa actuació a dia d’avui l’haguessin pogut fer més de deu colles.

Tenir recanvis a tronc és complicat, i més quan tens baixes que no t’esperes. Parlar quan no t’afecta directament a tu és fàcil. Alhora, però, crec que una colla gran (sigui la Vella o qualsevol de les que fem castells de nou) ha de tenir els suficients recursos per, almenys, fer tres castells de vuit en una diada de màxims. Veient el dos pesat que van fer, potser no es van atrevir a pujar-lo un pis. Van començar l’actuació amb la catedral, construcció digna d’una diada d’alt nivell. Tanmateix, em sorprèn que tota una bicentenària Colla Vella no tingui els recursos per reconduir mínimament la diada després d’una caiguda. Potser va sortir el dilema aquell de si cal arriscar-se a tenir una relliscada innecessària o ser conservador i afrontar les conseqüències.

Ara, ja deixant de banda els castells que van acabar fent, crec que després del paper que van fer de dissabte, potser s’han de plantejar si han de tornar a actuar a la Bisbal. És cert que la culpa no és d’ells si, tant sí com no, l’alcalde de la localitat volia tenir als rosats a la seva plaça. Tanmateix, si que és responsabilitat seva deixar el nom de la Colla Vella dels Xiquets de Valls el més amunt possible. Jo, en el seu lloc, seria més valenta. Si no els interessa actuar el dia 15 d’agost a una diada de gran nivell per les circumstàncies que siguin, declinaria la invitació i deixaria estar la quantitat de diners que van cobrar. Per davant dels diners va el nom de la colla. De la Vella i de qualsevol.

És evident que aquesta decisió l’han de prendre i valorar ells, però no m’agrada veure la Vella patint per fer castells bàsics de vuit, i tampoc m’agrada que sigui la protagonista de les mofes del cap de setmana. Abans prefereixo trobar-la a faltar.

Queden tres diades intenses de patiment. M'agradaria pensar que la frenada de la Bisbal serveixi per agafar aire i afrontar un final d'agost diferent.