Reus i els Xiquets.

Una d’aquelles Festes Majors que val la pena anar a veure, almenys una vegada a la vida, és la Festa Major de Reus, Sant Pere. Personalment hi he anat uns quants anys perquè és una de les festes d’estiu que, en la seva globalitat, més m’agraden. Tant per la quantitat d’actes que es fan com per la qualitat. Moltes vegades s’ha dit que a la gent de Reus no els agraden massa els castells, que els hi agraden més els gegants i la resta de comparses de la ciutat (que no són poques!).

I és que després d’haver passat el cap de setmana allà, he vist com els reusencs valoren la colla de la ciutat, però els valoren com a una comparsa més. Els agrada més l’espectacle casteller que no pas una actuació com a tal. Ho explico – si algú de Reus ho llegeix, que no es molesti, són impressions que vaig tenir dissabte, i que ja havia tingut amb anterioritat altres anys – perquè vaig quedar bastant sorpresa amb l’anada a completes de dissabte a la tarda i l’actuació de lluïment de diumenge.

Dissabte, les comparses i les autoritats de la ciutat van anar a la Prioral de Sant Pere a fer les solemnes completes. Abans, però, a la plaça del Mercadal els Xiquets ens van oferir dos castells. El públic pràcticament no es va immutar. La resta de les figures de la ciutat simultàniament també anaven fent els seus balls. Em va sorprendre la indiferència del públic – que no era poc – al veure els castells dels avellanes, mentre que pràcticament embogien veient ballar el Lleó.

Més tard, a la tornada de completes, els Xiquets van oferir, com ja és tradició, el pilar caminant des de la Prioral de Sant Pere fins a l’Ajuntament. La velocitat del pilar va ser espectacular. I aquest cop, sí. Els reusencs efusivament van aplaudir els soferts Xiquets, que van aconseguir fer arribar el pilar a l’Ajuntament gairebé corrent. L’endemà es va tornar a viure una situació curiosa.

El dia de Sant Pere al matí, després de la tronada, totes les comparses i figures ofereixen els seus balls a la ciutat. La Plaça del Mercadal, tot i no estar plena perquè això és pràcticament impossible, val a dir que hi havia una quantitat notable de gent. Els últims en oferir l’espectacle van ser els Xiquets amb la seva actuació. I va ser espectacular com en pràcticament cinc minuts el Mercadal es va buidar. A la segona ronda a plaça només quedaven Xiquets, familiars i amics.

Coneixia la relació entre els reusencs i els Xiquets de Reus perquè he passat bastant temps a la capital del Baix Camp. Tot i això, encara quedo sorpresa cada vegada que estic a Reus de la relació que hi ha entre els ciutadans i els castellers. No es pot dir que no els agraden els castells, perquè seria una mentida, però si que es pot dir que no hi ha massa afició. Es miren els castells com una comparsa més de la Festa Major. Gairebé m'atreviria a dir que valoren més el pilar caminant que fan a la tornada de completes que el dos de vuit amb folre carregat que ens van oferir l'any passat per Misericòrdia.

Amb això me n'adono que a Mataró tenim molta sort. Estimem i animem a en Robafaves i a la Momerota, però també sabem valorar els Capgrossos. A més, la gent és conscient que per muntar un castell cal esperar una estona. Sant Pere és una gran Festa Major, però els castells queden en un segon pla. A Mataró tenim una gran festa major. Totes les comparses es consideren de la mateixa importància i es celebren quan toquen els mèrits de cada formació, i això m'agrada. Molt. El públic de Mataró sap diferenciar un pilar de quatre caminant d'un tres de nou amb folre, encara que cada construcció mereixi un moment diferent d'atenció.

Valls en forma.

Ahir per primera vegada a la vida vaig anar conduint amb cotxe fins a Valls. Tenia ganes d’anar a la capital de l’Alt Camp des de feia temps. M’agraden les diades a la Plaça del Blat, siguin bones o dolentes. Em va costar una mica convèncer al meu pare perquè m’acompanyés a veure castells. El fet de tornar de Créteil el dia abans, celebrar la revetlla i no tenir la certesa clara que es veuria una gran actuació van ser les principals negatives que rondaven pel cap. Després d’assistir a l’actuació, però, estic molt contenta d’haver fet el sacrifici de matinar després d’uns quants dies esgotadors i amb poc descans.

Són molts els adjectius desqualificadors que hi ha gent que de manera poc meditada – o potser per desconeixença de la història - posa a les colles de Valls. Mai ho he entès. La seva forma de treballar és diferent a la nostra, però això no significa que uns fem les coses d’una manera millor que altres. Les realitats de cada lloc condicionen bastant el funcionament de les entitats. En aquest cas parlem de colles castelleres, però aquesta mateixa frase la podríem extrapolar en d’altres activitats. I és que quan moltes vegades es diu que les colles de Valls no assagen prou, que són uns suïcides, que no tracten prou bé a la canalla, que no tenen seny o qualsevol de les crítiques que sovint es senten, penso que no es té raó. Ahir es va poder viure una d’aquelles diades per fer callar a les persones que exposen els comentaris anteriors – que no són poques, almenys en l’ambient amb què em moc -, perquè a Valls es va viure la millor diada de l’any. A més, sense cap caiguda, tret del despenjament d’una enxaneta d’un dels pilars de cinc de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

La diada va ser ràpida i es van poder veure els millors castells de la temporada, tots descarregats. La Colla Vella, per la seva banda, va descarregar en dos dies quatre construccions que encara no havien completat: el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre, el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de set amb folre. Excepte el quatre de nou que va pujar un pèl tancat de la rengla que mirava a la Colla Joves i que un cop carregat es va d’haver de treballar de valent per descarregar, la resta no van patir en excés. Això demostra que darrera del què vam poder veure ahir, també hi ha assaig. Que soni la flauta de tant en tant és possible, però que clavin tres grans castells ho veig pràcticament impossible. Per part de la Colla Joves van començar amb un tres de nou amb folre. Aquest castell no l’havien intentat per Sant Joan des de l’any 2005. En aquella ocasió van completar tant el tres com el quatre. En segona ronda, van oferir un fantàstic cinc de vuit que va fer aplaudir fortament al públic. Segurament va ser el millor cinc de vuit vist aquest any i un dels més macos dels últims anys. Un cinc impecable, sense cap error. En tercera ronda, van fer un peu desmuntat de quatre de nou amb folre. Finalment, però, van considerar que no valia la pena arriscar més del compte i van tancar la seva actuació amb el quatre de vuit.

Tant la Vella com la Joves algunes vegades no fan els castells parats, sinó que branden bastant. Segur que ells voldrien fer-los més quiets, però això no s'aconsegueix sempre. Les dues colles, en moments puntuals de la temporada, també arrisquen més que altres formacions castelleres. Tanmateix, el seu plantejament és diferent. Ni millor ni pitjor. Segurament si el seu tarannà fos el de la meva colla, quedaria sorpresa i no m'agradaria. En el seu cas, però, no. Hi ha prejudicis i llegendes urbanes al voltant de les colles bicentenàries, que moltes no són certes. És per això que crec que abans de desqualificar aquestes colles, s'hauria de meditar què ha passat perquè no s' assolís l'èxit que perseguien. Segurament, els factors que condicionen el fracàs van molt més enllà de l'assaig i del "primitius" que poden arribar a ser castellerament parlant. Avui, però, no toca parlar d'això, sinó que només es pot felicitar tant a la Vella com a la Joves per la gran actuació que van fer ahir i per la gran lliçó de castells que ens van oferir a les persones que ahir estàvem a la Plaça del Blat.

Esperem que la resta de les grans actuacions de les colles de Valls segueixin sent iguals de bones com la d’ahir. Per les dues colles serà complicat superar els registres que van aconseguir. Malgrat tot, van deixar clar que són dues grans colles i que es mereixen estar al podi del Concurs. Personalment, espero veure-les.

El fòrum.

Fa temps que intento esquivar escriure al fòrum de la Colla. Malgrat que trobo que és una bona eina per opinar, donar a conèixer algunes activitats i fer suggeriments, considero que l’anonimat ha fet que, en algunes ocasions, la gent adopti una posició defensiva i contraproduent per la imatge de la Colla.

Potser no sóc la persona idònia per dir quelcom al respecte, suposo que la meva joventut i les meves posicions crítiques amb alguns aspectes que considero que es podrien millorar, en comptades ocasions m’ha fet escriure sobre temes que són polèmics en un lloc que possiblement no és l’adequat. Ara, però, després d’haver viscut alguna experiència negativa he decidit que si mai tinc un problema o una opinió que no és l’oficial, ho vagi a parlar amb la persona en qüestió (del debat sempre se’n treuen coses bones) o simplement intento ignorar el tema. Al cap i a la fi, els castells són una activitat d'esbarjo.

Tornant a l'argument, no m’agrada l’anonimat. Les vegades que he escrit al fòrum, ho he fet amb el meu nom perquè amagant-me sota un pseudònim penso no ajuda a res. Simplement a no donar-se a conèixer, potser perquè el que es vol dir no es té prou valentia per dir-ho de forma clara. La pèrdua del respecte a les persones és una de les coses que em fa més ràbia i més quan no es té el valor de dir-ho de paraula i a la cara. En el cas que s'utilitzi el fòrum com a eina d'opinió, penso que donant a conèixer qui escriu el missatge, la polèmica pot anar més enllà de quatre lletres i traslladar-se a l'assaig. Algunes vegades les lletres s'interpreten malament. La paraula ens dóna facilitat per argumentar més àmpliament del què volem expresar-nos.

Amb tot aquest escrit no vull desqualificar a ningú, ni frenar la llibertat d’expressió que hi ha al fòrum (a alguns els deu servir d’entreteniment mentre estan a la feina, segur). Simplement crec que tots plegats hauríem de reflexionar sobre els temes que són interessants tractar-los allà, el què volem escriure, la informació que tenim i, sobretot, quina és la nostra intenció. Possiblement si reflexionem una mica abans d'escriure veurem com hi ha altres vies per aconseguir el què volem sense haver de "liar un pollastre".

Està clar que el fòrum dels Capgrossos ha d’existir, però potser hauria de funcionar d’una altra manera. Una de les solucions que m’havien passat pel cap seria proposar que per escriure comentaris al fòrum s’hagués d’estar registrat. Possiblement així evitaríem depèn quins comentaris que, amagats darrere un pseudònim, van dirigits amb la intenció de fer mal a les persones. Al mateix temps, però, quan veig les polèmiques de webcasteller.com m’adono que no és la millor opció. Quina paradoxa.

De fet, no sé quina és la solució. Aquesta segur que la té el nostre güepmestre. Només penso que seria millor que ens diguéssim les coses a la cara. Em sembla que tots som prou cívics per dialogar, segur que les nostres posicions al cap i a la fi no estan tant separades. Com popularment es diu, no hi ha res blanc ni res negre.

Pel què fa al tema polèmic candent del fòrum que és la tasca que, de moment, està portant a terme en Lluís Feliu (com que vaig decidir no escriure-hi més per parlar de castells, ho manifesto per aquí. Sí, quina tonteria deixar d’escriure a un lloc, per dir el mateix a un altre!), personalment haig de comentar que m’ha sorprès molt positivament. Tant ell com la resta de la tècnica. De la manera com s’estan portant els assaigs en aquest primer tram de temporada s’observa un lleuger canvi positiu per la nostra entitat.

Ferrando i la història castellera.

Com alguns ja sabeu, la política m'apassiona. La política municipal més. El dijous passat al Ple de l'Ajuntament de Mataró es va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals una proposta de resolució que va demanar la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per declarar els castells patrimoni immaterial de la humanitat de la Unesco. Ja s'havia fet a altres muncipis com Molins de Rei o Vilanova i la Geltrú, a més d'haver-se aprovat el mes passat al Parlament de Catalunya.

Fins aquí cap problema, a tots ens agrada que els polítics es posin d'acord, i a tots ens agrada que parlin de castells positivament. Malgrat tot, a l'Ajuntament de Mataró va passar una cosa que suposo que no va passar a la resta de consistoris que fins ara s'ha aprovat aquesta proposta. En el torn obert de paraula que es concedeix als grups municipals, el portaveu del Partit Popular, el senyor Juan Carlos Ferrando va fer la següent intervenció:

(Com que no sé com s'adjunten fitxers de veu, he transcrit literalment el que va dir el regidor)

Senyor Alcalde ...i companys, una qüestió...eee..Senyor Penedès...eee...En primera llei dir que nosaltres ens afegim a la proposta, perquè és una proposta molt maca i que tots sentim molt profundament. Però jo vull puntualitzar un tema perquè això és...vamos a vere...fem cultura, no? És molt més antic. Els castells són una reminiscència d’un poble que hi havia a Catalunya abans dels romans. A Catalunya i a part de l’Ebre, els Ilergetes, que hi havia, que la capital era...aa..aa....Lleida, saps? I....aquesta gent va ser derrotada, per bueno...Dubio, Mandubio i tota aquesta...i resulta que van ser deportats a la Catalunya Sur, per la part de Reus i totes aquestes comarques de la Catalunya Sur. I per això és el lloc donde prové el moviment casteller. Jo crec que si tenim que parlar del tema i demanar, jo crec que és de llei reconèixer la seva antigüetat i els seus orígens, que és un origen militar. Estaven fets per la gent que vivien en planes, en les planes per exemple de Lleida, i les planes del mmm...mmmm...de l’Ebre. En que per a veure els enemics llunyans feien castells. Que era una forma diguem de divisar a l’enemic. Gràcies, jo crec que solament és de justícia recalcar-les, eh?

Suposo que no cal fer cap comentari del què el senyor Ferrando va dir. Encara que no entenc d'on va treure el regidor aquesta informació, ni entenc perquè va fer aquesta arenga com si fos un entès en el món dels castells - jo personalment no l'he vist a cap diada, cosa que si que he vist fer amb polítics de la resta de grups municipals - crec que el millor que podem fer és tenir una reunió amb ell i contrastar opinions. Els Capgrossos i el món casteller en general ens mereixem una explicació sobre la seva manera d'explicar la història. Potser anem tots errats i el què avui coneixem com a castells, van néixer així. En el cas contrari, penso que el millor que podem fer és convidar-lo a venir a un assaig, que vegi què són realment els castells i, de pas, explicar-li com ens han explicat a nosaltres els orígens dels castells.

Encara que sigui escandalós el què va dir, penso que el millor que podem fer és explicar-li el que la majoria de llibres d'història castellera i la major part d'historiadors castellers expliquen perquè aquest fet no torni a passar. Ni a Mataró ni enlloc.

La resta d'opinions que es puguin fer al respecte, les deixo per vosaltres.

Sants i Margeners m'agraden.

Ahir, després d’estar una estona a la manifestació per demanar la llibertat d’en Franki de Terrassa, vam anar a Sants a veure castells. Encara que anéssim ben xopes – tot i portar paraigües ens va caure un bon xàfec a sobre – vam decidir que anar a Cotxeres per veure l’actuació de vígiles del XVè aniversari dels Castellers de Sants era la millor opció per acabar de passar una bona tarda. Malgrat que sabíem que no seria una actuació històrica i que no es veurien castells massa alts, teníem ganes de veure el famós castell femení que les noies dels Castellers de Sants fan cada any. A més, encara no havíem vist els Margeners en directe.

Vam arribar al barri dels Borinots una estona abans que comencés l’actuació. Estaven fent un taller de canalla. La veritat que va ser espectacular veure la quantitat de nens i nenes que estaven dins de les Cotxeres de Sants pujant als poms, fent pilars o enfilant-se al rocòdrom. Una mica més tard del què estava previst, va començar l’actuació. A causa de l’alçada del recinte, es van fer castells de set. Els Castellers de Sants van descarregar el tres de set, el cinc de set i el quatre de set. Tots sense problemes. Que la canalla pràcticament toqués al sostre i que no hi veiés gaire allà dalt –estaven per sobre la llum – no va ser cap problema pels més valents del barri industrial. Un cop acabada l’actuació convencional, les dones de la colla van descarregar de manera insultant – estava perfecte – un tres de sis amb el pilar. Van tancar la festa diferents pilars de quatre descarregats per diferents entitats del barri.

Per la seva banda, els Margeners de Guissona van descarregar el dos de sis, el quatre de sis amb el pilar i el tres de sis. També tots sense problemes. Encara que no fossin un nombre espectacular de camises em va sorprendre la facilitat que van tenir per completar totes les construccions. Amb poc més d’un any els Margeners estan fent uns castells macos, clavats. Ahir es va veure clar com els castells de sis se’ls han fet petits a la gent de Guissona. El quatre de set ja s'ha vist enguany carregat, a veure quan intentaran el tres. Veure una colla que ha nascut recentment i que completa les construccions de manera tan perfecta, dóna ànims. De vegades veure castells de sis executats amb la quasi perfecció que ho van fer els Margeners, és més gratificant que mirar castells alts però mal executats.

La festa d'aniversari va continuar amb un espectacle de circ i concert de rumba. Perquè si a la gent de Sants els agraden els castells, la festa encara més. Nosaltres, per la nostra banda, vam tornar a Mataró a treure’ns la roba mullada per la pluja i a descansar. Encara que en temps llunyans els Castellers de Sants fessin un pilar pel casament d’una Borbó – cosa que, per principis, ho considero una gran taca negra a la seva història– és una colla que li tinc gran admiració. En els darrers anys han demostrat un rigor i una disciplina espectacular a l’hora d’alçar castells. Enguany celebren quinze anys, però segur que en celebraran molts més si segueixen a aquest ritme. Tal com estan executant les construccions, de ben segur que aviat descarregaran castells de nou i ens agafaran. A més, són una colla dinàmica, molt dinàmica en l’aspecte social. Els de Sants es mereixen un 10 en l'activitat "extra-castellera". Realment fan enveja de les activitats que munten, com les munten i la reacció i implicació que té tota la Colla als actes. En l'aspecte social penso que ja ens superen.

Borinots, per molts anys. Seguiu així i endavant!

Donem els mèrits a qui pertany.

Diumenge passat a Granollers amb diferents companys de la Colla comentàvem la poca pinya que portaven els Minyons. Si la setmana passada a Vilassar de Dalt els Castellers de Vilafranca van arrossegar pocs efectius per intentar els castells que finalment van tirar, a la plaça Porxada de Granollers podríem dir que va passar el mateix per part dels malves. D’acord, era un cap de setmana de pont i això ens excusava una mica a totes les colles. Tot i així, hem de reconèixer que nosaltres érem els suficients – potser amb cinquanta persones més ho podríem afirmar amb més rotunditat – per fer el que anàvem a fer, mentre que els Minyons sols no haguessin pogut ni intentar el dos de set.

Com la majoria de dilluns, vaig llegir-me les cròniques de les actuacions. I la veritat és que em vaig quedar sorpresa amb l’article que va publicar a l’Avui en Joan Beumala. Encara que no digués cap mentida, perquè als troncs dels Minyons hi havia més canvis que als nostres - aspecte que, d’entrada, és positiu - em va donar la sensació que donava més mèrit als de Terrassa per haver fet els castells amb recanvis, que no a nosaltres per haver complert amb els castells i amb el nombre de castellers que portàvem a plaça. Si bé és cert que poques colles poden tenir diferents recanvis en les construccions de vuit, personalment penso que és molt més meritòria la feina feta per nosaltres a Granollers perquè ho vam fer amb la serietat, el rigor i el respecte que mereixen aquests castells. Tanmateix, en aquest sentit m’ha agradat bastant més de la crònica que ens ha fet el nou cronista del Diari de Tarragona, Xavier Ribera.

Encara que algunes vegades ja hagi comentat que hi ha d’haver canvis als nostres troncs, també crec que hi ha moments en que hem d’estar contents amb la nostra manera de treballar i amb la nostra seriositat. Dissabte en va ser un gran exemple. Malgrat que l’actuació en general no fos per tirar cuets, ja que ni el públic, ni l’ambient, ni la calor van ajudar, penso que vam ser els protagonistes de la jornada. Amb tot, no desmereixo l'actuació que van fer els Minyons ni els canvis forçats que van haver de fer, sinó que simplement estic contenta de la forma com vam sortir de plaça els Capgrossos. Segurament, si la meva camisa fos lila, no hauria sortit de Granollers amb la mateixa sensació. I és que, encara que algunes persones de vegades m'ho posin en dubte, també sé valorar els aspectes positius que té la nostra Colla, que no són pocs.

Esperem que a mesura que arranqui la temporada totes les colles puguem comptar amb més persones i no haguem de fer aquestes reflexions sobre la manca de pinya a les diades, sinó que simplement ens limitem a descriure si els castells que hem vist a plaça s’han hagut de treballar més o menys.

Vilassar de Dalt no és verd, és blau.

Ahir, sota un sol de justícia, vam actuar a la Plaça de la Vila de Vilassar de Dalt. Vam fer una gran actuació, la millor de la nostra història al poble. Encara que el públic no fos tant nombrós com en altres ocasions, aquest fet no va fer deslluir la diada. Els Capgrossos vam descarregar per primera vegada aquesta temporada el tres de vuit, el quatre de vuit i el dos de set. Malgrat ser els primers, tampoc van presentar masses problemes. Segurament no van ser ni de bon tros els millors castells que hem fet mai, però des de baix es van viure amb una tranquil·litat que en d’altres anys no els havíem arribat a fer als inicis de temporada.

Al nostre costat actuaven els Castellers de Vilafranca. Amb molt pocs efectius i amb la pressió que representava pels del Penedès el tres de vuit – la setmana passada els havia caigut a plaça i divendres a assaig els va cedir el tres de set net – van completar sense cap dificultat el quatre de vuit, el dos de vuit amb folre, el tres de vuit i el pilar de sis. Això sí, amb un assaig previ a un racó de la plaça. Els verds també havien anunciat el quatre de vuit amb el pilar. Finalment, però, van rebaixar pretensions.

Tot i que les dues colles fessin una gran actuació, m’agradaria destacar un fet que no em va agradar gens. Els Castellers de Vilafranca han de fer els millors castells a totes les places on actuïn, això tothom ho sap. Ahir no podia ser menys. Per aquest motiu –almenys pel meu gust – van abusar una mica massa de la colla que els acompanyava. Al quatre de vuit ja es va veure clar, sense l’ajuda dels Capgrossos a la pinya no haguessin sonat gralles. Tanmateix, els de Mataró s’hi van posar sense queixes. Si en el quatre va ser així, imagineu-vos la pinya del dos. Tota blava.

És cert que a nosaltres també ens van ajudar. Però per mi la diferència és abismal. Nosaltres érem gent suficient per intentar els castells que ens vam proposar. Ells no. Trobo una falta de respecte cap a nosaltres el fet que pràcticament tota la pinya fos blava. Ja ho han fet més cops, és veritat. Però allò que hauria de ser un fet puntual, s’està convertint en una cosa habitual. La superioritat tècnica que actualment tenen els Castellers de Vilafranca em sembla que pràcticament ningú la posa en dubte, però d’aquí a voler sortir de totes les places triomfadors sense contemplacions em sembla que hi ha un pas gegant.

Sí, potser a nosaltres ens interessa que els verds facin grans castells a Vilassar de Dalt perquè la plaça sigui més coneguda, perquè l’actuació surti a la premsa i perquè parlin de nosaltres, però per molt que els Castellers de Vilafranca tradicionalment hagin estat la colla amiga dels Capgrossos tot té un límit. Ells ens han ajudat moltes vegades, i nosaltres a ells. El suport a la pinya ha de ser puntual. La pinya d’altres colles ha de ser els cordons de seguretat i no la pinya mateixa.

Potser hauríem de reflexionar el que volem. Jo sóc la primera que vull que a la meva comarca es facin les millors actuacions possibles, però la imatge d’ahir al veure el peu del dos de vuit amb folre dels Castellers de Vilafranca em fa posar els pèls de punta, ja que el mèrit d’aquell castell va ser més nostre que seu. És veritat que un cop s’ha muntat el castell és pràcticament impossible – ni que sigui per solidaritat o per no voler que passi una desgràcia en cas de caiguda – que t’hi acabis posant, però si molts cops critiquem a algunes colles petites per la manca d’efectius que porten a plaça, també ho hem de fer amb els verds. Sort que a la plaça pràcticament no hi havia castellers d’altres colles, sinó aquella famosa llegenda que els Capgrossos són verds vestits amb camisa blava tornaria a renéixer. O és que potser tenen raó? Jo algunes vegades m'ho he arribat a plantejar.

A banda d’aquest punt negatiu de la diada, s’ha de felicitar un cop més l’Ajuntament de Vilassar de Dalt per l’aposta que fa pels castells. És un honor que any rere any convidin al nostre costat grans colles a actuar.