dissabte, 12 de novembre del 2011

Podríem haver fet més?


Al dinar de la Diada el vice-president i el Cap de Colla ens demanaven que reflexionéssim sobre la temporada que havíem fet. Números a la mà, els resultats no són tant desoladors com molts ens pensem. Fer castells és difícil, i mantenir-nos al nivell a on estem encara més. Quantes colles voldrien haver fet els disset castells folrats que hem descarregat? Moltes. De totes maneres, penso que no només hem de tenir en compte aquelles dades quantitatives que ens donen a conèixer les estadístiques, sinó que també hem de valorar allò qualitatiu (que segurament d'aquí uns anys no tindrem tant present o ho valorarem d'una altra forma que avui). Aquelles sensacions bones o dolentes que hem tingut en diferents moments aquest any.

Venim d'un 2010 a on ens vam convertir en una Colla de gamma extra, a on vam tenir unes dades excel·lents. Vam consolidar com mai els castells de nou i vam repetir gairebé tots els màxims castells dels Capgrossos (amb excepció del pilar de set amb folre). Igualar això era molt difícil, però era el repte que s'havia plantejat la tècnica. I com que pràcticament tots hi vam donar suport, també era el repte dels Capgrossos. Ho hem aconseguit? Sí parcialment. No totalment. Hem lluitat contra adversitats que no ens esperàvem, hem remuntat moments durs, hem revalidat els castells de gamma extra i hem pogut fer incorporacions de gent nova a diferents posicions dels castells. Això ens fa grans i ens honora, però podríem haver fet més? Jo penso que sí.

Hem d'estar satisfets perquè:

  • Tornem a ser de gamma extra. Aquest any ho podem dir 5 colles, dos de les quals només hem aconseguit carregar un castell de tals característiques. Ho hem fet a casa, per la nostra festa major en ple més de juliol. Sembla fàcil però no ho és. Hi han anys que ni la gran Vilafranca pot fer-ho fins l'agost. Una canalla molt valenta i amb ganes, juntament amb un tronc bo i una bona base amb molta il·lusió han fet possible emmanillar Mataró.

  • Hem tingut una entrada important de nous castellers. Sense ser un any amb grans campanyes de captació, hem vist que moltes persones s'han acostat a la Colla (només calia veure quantes mans s'aixecaven ahir quan en Cugat ho va preguntar, espectacular!). Esperem que la dinàmica segueixi sent així i al mateix temps ens preocupem pels vells. Hem de tenir clar que no tothom viu els castells de la mateixa manera. Segurament per algú la Colla Castellera és un lloc de pas. Hem d'admetre que hi ha gent que marxarà, però això no treu que els regals que puguem fer als nous quan arriben (pujar al folre, fer-los proves de tronc si d'entrada semblen tenir mides o posar-los al nucli dels castells, per exemple) també els haguem de fer als que ja fa anys que hi són. Tothom s'ha de sentir valorat.

  • Una altra de les coses a destacar d'aquest segon tram, ha estat que he sigut conscient de la capacitat de mobilització que podem tenir. Un exemple clar és la crida que es va fer via xarxes socials després de l'actuació de Girona. Si érem 400 i fèiem una bona prova, segons en Lluís Feliu haguéssim portat la torre a plaça. Malgrat no vam arribar a temps per fer un assaig excel·lent, sí que em va sorprendre com es va omplir el local. Mataró, si sent parlar de gamma extra o de torre de nou, s'acosta al Carrer Herrera per ajudar. Malgrat que no siguem de la zona tradicional, la gent de la nostra ciutat també s'il·lusiona quan la Colla vol fer un pas endavant.

  • Així, a grans trets, també vull destacar que la Colla ha crescut socialment. Aquest any hem demostrat unes quantes vegades que ja no som els sosos que fèiem bons castells i, en acabat, marxàvem a casa a descansar. Enguany hem fet grans festes (Santes, Girona, Diada) per celebrar les bones actuacions.

Hem de seguir millorant en alguns sentits:

  • Hem estat al nivell que ens toca quan hi hem sigut tots. Com diu en Lluís Feliu: “Quan hi som tots, som imparables”. El problema és que aquest any ha costat ser-hi tots. És evident que fer castells no és una activitat obligatòria, però cadascú de nosaltres ha de tenir clar quin ha de ser el seu grau de compromís. No podem demanar que no es falli mai, però sí que s'ha de saber la disponibilitat de les persones amb una posició clau als castells per intentar no dependre d'elles. No parlo només de tronc o canalla, sinó també de qualsevol membre de la pinya que ocupa un lloc compromès. A més, tampoc es pot demanar a la Colla més quan, pel que sigui, nosaltres també hem fallat quan els Capgrossos ens necessitaven. No podem demanar la torre de nou si durant dos mesos no hem aparegut pel local.

  • A conseqüència d'aquesta falta de compromís, en aquest cas de la gent de tronc i també a causa d'algunes lesions inesperades, hem perdut dos castells clau en una Colla del nostre nivell. Tenir gamma és important, molt. Et permet fer actuacions dignes a qualsevol lloc a on vas. A banda d'algunes caigudes d'aquest any, el que m'ha fet més mal és perdre el 5 de 8. El nostre castell insígnia durant temps. Penso que és un castell clau. Un castell que ensenya. Un castell que obra les portes als castells de nou. L'hem perdut després de 10 temporades seguides fent-lo. Pel que fa al 4 amb l'agulla, entenc que és més complicat si el pilar es perd. Un dels reptes de la propera temporada penso que hauria de ser treballar per poder portar a plaça amb regularitat els castells de la gamma alta de vuit.

  • Hem fallat a algunes diades a on esperaven més de nosaltres. Entenc que després de caigudes amb lesions sigui així, però hem d'intentar (entre tots) aprendre a aixecar-nos més ràpid. Fent els canvis i les proves necessàries. Sabent qui fallarà al següent assaig per planificar unes proves o altres. No pot ser que ens costi tant fer castells de set nets perquè falta gent. Tornant al que volia explicar, segons la meva opinió, no fallar a algunes diades és anar a fer castells de vuit i mig o, si pot ser, de nou (oblidant el 5 de 7). Som els Capgrossos i ens contracten (penso) per fer castells grans.

Segurament m'he deixat coses bones i dolentes d'aquesta temporada a valorar. Les crítiques no volen ser destructives, sinó aspectes que crec que s'han i es poden millorar. Aquest any he format part de la tècnica i, per tant, alguna responsabilitat haig d'assumir amb aquests (i altres) errors. Tot i així, també sóc conscient que no tot depèn de la gestió que facin set persones. Tots hem de millorar i intentar l'any que ve solucionar allò que aquest any ha quedat al tinter. Hi hagi qui hi hagi al capdavant. Perquè, al cap i a la fi, tots som Capgrossos. Hem de retrobar aquella il·lusió perduda o que s'ha quedat pel camí.

dilluns, 22 d’agost del 2011

El millor Sant Magí!

Divendres passat vam baixar a veure l’actuació de Sant Magí a Tarragona. Tot un clàssic de les actuacions d’estiu i segurament la diada que més vegades he anat a veure al llarg de la meva trajectòria com a castellera. És una de les diades que més m’agraden. Potser per això sóc capaç de demanar-me un dia de festa a la feina per presenciar-la en directe. Enguany va valer la pena. Es va viure el millor Sant Magí de la història. Mentre que la Jove de Tarragona tornava a descarregar després de 16 anys una tripleta a la Plaça de les Cols, els Xiquets de Tarragona completaven la millor actuació de la seva llarga història.

Als liles, la diada els va servir per reafirmar allò que la majoria de nosaltres ja havíem observat. Van demostrar una vegada més que els resultats obtinguts no són fruit de la casualitat. Treballar de valent té la seva recompensa. Van descarregar una tripleta màgica de manera solvent. I no acaben aquí, tenen al tinter un quatre de vuit amb el pilar que molt probablement intentaran aquest dissabte a la tarda al Catllar. Si segueixen així, amb més rodatge de l’estructura del 3 (va ser un pèl treballat), i amb la motivació i les ganes que els caracteritzen, tinc clar que els del Cós del Bou aconseguiran, després de molts anys d’esforços, treball i èpoques dures, convertir-se en la sisena colla de gamma extra de la història. Tot i que fa temps que podem observar la tendència, són una colla amb molta gent, i gran part d’aquesta massa són gent jove; amb il·lusió i ganes d’esdevenir grans, amb mentalitat guanyadora i positiva. Una Colla que s’ha de tenir com a referència en aquest sentit. Personalment tinc enveja sana de la seva forma de ser, de viure els castells i de forma de treballar que tenen.

Pel que fa als Xiquets, als darrers anys hem pogut comprovar com la diada de Sant Magí els ha estat propícia pel que fa als resultats castellers. Enguany també ha estat així, ja que han completat de manera brillant els seus dos castells màxims: el tres de nou amb folre i el cinc de vuit. Els dos clavats. Suposem que tampoc són fruit de la casualitat. Membres matalassers ens explicaven que havien posat dosos a l’assaig. Una prova molt important per a qualsevol colla que vol aconseguir el repte de la catedral. A partir d’ara, si segueixen amb aquesta línia ascendent i continuen treballant de valent, se’ls haurà de tenir en compte. Hem de veure, però, si són capaços de portar grans castells fora de la capital del Tarragonès. Un repte que seria molt interessant de poder observar.

Podria estar elogiant més aquestes dues colles, però tan sols acabaré amb una reflexió lògica que segur que qualsevol aficionat casteller ja ha fet. Ja no existeix el G-4 que als periodistes els ha agradat anomenar tantes i tantes vegades durant els últims temps. Cada vegada són més les colles que treballen per esdevenir grans (i ho aconsegueixen). Per una banda, la fi d’aquesta etiqueta ve donada per l’augment de Colles que aconsegueixen els galons de nou pisos, al mateix temps que hi ha hagut un petit estancament per part de les grans colles (exceptuant els Castellers de Vilafranca que actualment viuen a una altra dimensió). No és fàcil mantenir-se al capdavant tants anys, mantenint un ritme i un nivell d’actuacions frenètics.

M’agrada que es facin bons i grans castells. Estic convençuda que això farà que, amb rivalitat sana i ben entesa, tots treballem per continuar aquesta línia ascendent que, al cap i a la fi, ens beneficiarà com a col·lectiu.

Algunes fotos de l'actuació les podeu trobar aquí.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Intentant tocar de peus a terra.

Després d'unes bones Santes i d'haver aconseguit l'objectiu de la diada de Festa Major, que era fer la td9fm a casa, hem de tocar de peus a terra. Sí, hem aconseguit tornar a carregar un castell de gamma extra. A més a més, ho hem fet en ple mes de juliol i a casa. Hem d'estar contents i eufòrics, però sense perdre el control; sent conscients del què som, el què hem fet, del què representa, però també tenint clar en quina gamma i qualitat de castells ens movem i del nostre potencial real a l'hora de mantenir el nivell. Malgrat que estic segura que ho tornarem a fer i ho millorarem (recordem que només vam carregar la td9fm!), ens queda molta feina a fer i l'hem de polir quan tornem de vacances.

En primer lloc, crec que l'objectiu que ens hauríem de fixar com a prioritari és descarregar el 3d9f. Pel bé de la Colla i per recuperar la confiança ràpid, ens hem de treure l'espineta aviat. L'ensurt de diumenge passat no se'ns pot fer una muntanya. Des de Vic, sembla que haguem perdut la confiança en aquesta estructura. Hem fet uns 3d8 molt treballats, ens ha caigut a l'assaig un tres de set net (sí, amb uns quants canvis) i hem hagut de canviar gent de tronc per reforçar l'estructura. Tot aquest seguit de motius, ens han fet prestar més atenció i posar-nos més nerviosos del normal quan afrontem una estructura de tres. Considero que la primera passa que hauríem de fer, seria portar a plaça aquest castell a Guissona. Ja ho vam fer l'any passat, i segurament descarregar aquest castell tant lluny de casa i a principis de setembre, ens va servir per encarar el segon tram amb confiança i ganes. Seria interessant aquest any poder-ho tornar a repetir, sempre hi quant a principis de setembre tinguem a la gent de tronc implicada i sigui constant als assaigs. Ara mateix, personalment, és la cosa que més em preocupa. Crec que, en part, aquesta manca de confiança ha vingut donada per la no implicació, motivació i assaig de certes peces bàsiques del tronc dels castells (que no han vingut pels motius que siguin, aquí no m'hi poso).

En segon lloc, crec que hauríem de treballar per tornar a portar, si pot ser també al mes de setembre, el 5d8 a plaça (segurament a Sabadell no hi arribarem, així que el Prat seria un molt bon lloc). Enguany, de moment, tornem a ser de gamma extra, però tenim un ventall molt reduït de castells: 2, 3 i 4. Ens ha fallat el pilar i, per tant, també el quatre amb l'agulla. Al mateix temps, no ens hem atrevit a portar a plaça la catedral. Per ampliar gamma (que ens convé), així com també perquè la gent pugui veure a plaça el treball realitzat a l'assaig, cal treballar perquè sigui un dels objectius principals quan tornem de vacances al final del mes d'agost. És un castell atractiu pel públic, visualment molt bonic, que fa colla i que tant tronc, canalla com soca s'hi sent molt partícep.

Acabada l'actuació de les Santes, en plena eufòria per haver aconseguit fer-la a casa, se sentien veus que apuntaven la possibilitat de portar la td9fm a Lleida. Una plaça que és talisma, que ens estima i ens valora. Seria una gran gesta per diferents motius; pel que representa Lleida per nosaltres, per poder portar un castell de gamma extra a una de les places més allunyades de Mataró, i perquè coincideix amb la diada del Mercadal. Una diada que, d'entrada però no oficialment, feia servir el rànquing estrella per determinar les colles que participaven a la Diada. A la pràctica, però, quan Capgrossos, per mèrits propis, hi hauríem d'anar segons el criteri, la cosa va canviar perquè hi seguís anant la Colla Vella. Una clàssica en moments baixos. Ho assumim i alguns podem arribar a entendre la decisió de l'Ajuntament de Reus aconsellada per la Colla local. Tanmateix, fer una gran actuació aquell mateix cap de setmana, seria un toc d'atenció de cara a propers anys. Potser així ens tindrien en compte (o no). Deixant clar quin és el nostre nivell i que, malgrat la nostra ràpida trajectòria i la distància que separa la capital del Maresme amb la coneguda zona tradicional, també podem portar grans castells allà a on ens contractin. Tornant al que es proposava, per portar un gamma extra a la capital del Segrià, la gent hauria de tenir un 100% de compromís des de principis de setembre. No només a nivell de tronc, sinó també soca, folre i manilles. A banda d'això, també s'hauria de descarregar dos castells de nou abans. S'hauria de fer una gran campanya per animar a la gent a desplaçar-se tant lluny. Ho veig molt difícil. Encara que les ganes hi són i reconec que m'encantaria poder fer un gamma extra a Lleida, firmo per realitzar al Segrià una tripleta màgica. Una actuació digna d'una Colla gran. Ves a saber si la podran fer totes les Colles presents al Mercadal...

Tot i aquestes reflexions, ara toca rentar la camisa i guardar-la fins d'aquí a un mes. Serà llavors quan entre tots decidirem cap a on volem anar i quins han de ser els objectius reals del mes de setembre. Perquè recordeu: per molt que haguem emmanillat Mataró, per una Colla com els Capgrossos, un 3d7 pot ser molt difícil... Gaudiu de l'estiu!


dilluns, 18 de juliol del 2011

Amb il·lusió: fem-la a casa!


Ahir, diumenge 17 d’agost, ens disposàvem a anar a Poble - Sec a fer un castell de 9; el quatre. Sota una xafogor insuportable, vam descarregar la millor td8f de la temporada. En segona ronda, preteníem convertir el carrer Blai en carrer de nou. No ho vam aconseguir, però la sensació era molt diferent de la resta d’intents desmuntats que havíem fet en les temporades anteriors. La canalla era a dalt, el castell estava quadrat i amb molt bones mides. A mig castell es va sentir cridar algú de forma animal, i el castell es va haver de desmuntar. Se'ns va lesionar un segon. Vam repetir ronda amb un 4d8 de postal, quadrat, quiet i, fins i tot, amb bombolles de xiclet al pis de quints (això no es fa!). Esperem que l’any que ve tornem a anar al Poble - Sec a descarregar un castell de nou. Vam acabar amb un 3d8 que no va patir en excés (tret d’un moment a la sortida de dosos). De totes maneres, de cara a la setmana que ve, ens cal treballar més aquest castell ja que no ens genera la confiança que aquest castell es mereix per aixecar-lo un pis més.

La valoració global de l’actuació, tot i l’intent desmuntat de 4d9f, és molt positiva:
  • En primer lloc per la confiança que li tenim a l’estructura de 4. Portar a plaça un castell de nou amb la tranquil·litat que ho vam fer no és cosa fàcil, i menys a una setmana de la nostra Festa Major. La desgràcia va ser la lesió d’un segon a mig castell (va patir un pinçament al braç). Des d’aquí vull donar ànims a en Sergi. Ahir se’l veia molt tocat moralment parlant. Espero que es recuperi aviat i, si pot ser, pugui arribar a les Santes per descarregar la td9fm al pis de terços. Segur que en té moltes ganes. La sensació que vam tenir tots al moment que es va desmuntar va ser: “tornem-hi, no?”, però la manca de segons a conseqüència d’una plaga de lesions que afecta a aquest pis no va permetre que es pogués fer un canvi a la posició a última hora. M’agradaria obrir de 4d9f per Festa Major, i vosaltres?
  • En segon lloc, m’agradaria destacar l’actitud de la canalla. Una canalla que, en general, té ganes de fer grans castells i que ho transmeten a la Colla. Un clar exemple va ser quan en Xavier em va dir just tocar de peus a terra: “Alba, diga-li a en Lluís que fem el quatre de nou o no pujo. El quatre de vuit no mola”. Per sort, quan vam explicar-li la situació, la va entendre i va pujar sense remugar, tot i quedar-se amb les ganes de fer-lo de nou. És una anècdota que reflexa les ganes que tenen els més menuts d’enfilar-se als grans castells. A més a més d’això, a conseqüència de la motivació general que hi ha a la canalla i del compromís que han tingut la majoria d’ells, a dia d’avui tenim preparats dotze nens que poden fer castells de nou. La majoria d’ells ja ho han fet, però segur que algun més ho farà la propera setmana.
  • Finalment, m’agradaria destacar com a cosa molt positiva l’entrada de gent nova a la Colla. La majoria d’ells, joves. La Colla necessitava l’entrada massiva d’un sector de gent d’entre divuit i trenta-cinc anys (si fa dos o tres anys intentaves buscar algú d’aquesta edat; o era de tronc o era gent efímera que venia a provar això dels castells sense èxit. Només algun especímen rar feia de representació d'aquest sector d'edat a la Colla). Els nous de la temporada passada i d'enguany són gent amb molta il·lusió, amb ganes d’afrontar els nous reptes. Segurament la joventut i, en algun cas, el desconeixement del món dels castells, fa que els sigui més fàcil veure possible l’objectiu de la td9fm. Hi ha d’haver gent així. Cada vegada tinc més clar que l’actitud, la convicció i les ganes són claus per la consecució d’objectius. La nova entrada de socis a la colla ha sigut de gent que està en forma i que molts d’ells tenen mides per ocupar posicions de compromís als castells. Perquè sigui així, s’ho hauran de treballar amb compromís i constància. Alguns d’ells ja s’han anat estrenant al folre o al nucli del castell, però de ben segur que poc a poc hi hauran havent nous debuts aconseguint, així, més rotació als folres.

Dit tot això, només em queda encoratjar a totes aquelles persones que encara no hagin fet, que s’acostin al local per ajudar-nos a ser més a prop de tornar a fer la millor actuació de la nostra història: 3d9f, 4d9f, 2d9fm. Hem fet molta feina, però encara hem de polir uns quants detalls. Sense la col·laboració de tots i aportant el millor de cadascú de nosaltres en benefici del col·lectiu, el repte no serà possible. Fem-la a casa!

(Foto: Martí Sancho)

dilluns, 4 de juliol del 2011

Més!

Ahir anàvem a Vic amb la intenció de fer dos castells de nou a la mateixa actuació. Ho vam aconseguir, però no sense treballar. Per primera vegada a la nostra història vam plantar un 4d9f abans de les Santes (o dit d'una altra manera, tres folres abans de la Festa Major). Un registre que, fins al moment, només havien aconseguit aquesta temporada els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa (que ho estaven superant al mateix moment). D'aquesta actuació em surten les següents reflexions:

  • Ens creiem el quatre: El repte de la 2d9fm ha evidenciat que li hem perdut aquell més que respecte que teníem al 4d9f uns anys enrere. Qui s'ho podia imaginar que es podia tenir un 4d8 com el d'enguany? Fa dos anys, per quadrar un 4d8, patíem.Qui s'ho podia imaginar que li podríem posar sisens un dimarts quan al 2009 la feina que vam tenir per posar-los just l'assaig abans de les Santes? Si haig de ser franca, era el castell dels que portàvem a plaça que li tenia més confiança. Sí, es va treballar i bastant (sobretot a nivell de segons i terços), però es va demostrar que el quatre té defensa. És una llàstima que sigui un castell que necessiti una gran pinya, sinó podria arribar a ser el nostre castell insígnia aquesta temporada.
  • Encara falta més gent: Si poguéssim engrescar més camises blaves a la pinya dels Capgrossos segur que seria possible sovintejar més castells folrats. Veient les fotos de diumenge, no anàvem sobrats. No és cap novetat. Tret de les actuacions de les Santes i Concurs en poques ocasions hem sigut prou efectius per plantar un castell de nou en solitari. Per tant, un repte que encara ens faria més grans seria consolidar una pinya suficient de castells de nou (quatre/cinc primeres rengles de formatgets, a banda de tenir tots els vents i rengles blaus). És normal l'ajuda entre colles i estic contenta del gruix de gent desplaçada a Vic, però no hem d'abaixar la guàrdia; hem de convèncer encara a més gent a ser castellera, però també hem de seguir engrescant a les persones que en aquests moments no fallen. Al mateix temps, hem d'intentar posar al dia de les novetats de la Colla aquells que, per un motiu o altre, han de deixat de venir regularment tants als assaigs com a les actuacions. Els necessitem.
  • Tenim feina a fer: Mai abans de les Santes havíem descarregat el 4d9f. És evident que anem pel bon camí, però no ens podem relaxar. La feina no s'acaba a aquí. Hem de continuar assajant i ens hi hem de posar amb les mateixes ganes de l'any passat quan ens disposàvem a intentar la td9fm per les Santes. Encara no l'hem feta a Mataró. De cara a Premià, com sempre, dependrem dels assaigs, però diverses baixes a nivell de canalla (ai, les colònies d'estiu!) segurament ens obligaran a baixar el llistó (5 nenes que han fet o tenen el nivell per fer castells de nou, no hi seran). Ens esforçarem per portar el màxim que la Colla pot oferir (confio que algun castell folrat). Per altra banda, podrem descarregar la catedral a plaça abans de les Santes? Seria fantàstic. Treballem-hi de cara a Poble - Sec o és molt arriscat si la setmana següent hem d'emmanillar Mataró?
  • Felicitacions: Finalment, m'agradaria felicitar a tota aquella gent que ahir es va estrenar a una posició o altra del castell. Tant canalla, com tronc, folre i pinya. M'agradaria poder posar tots els noms, però m'és impossible recordar-los. Així que posaré els de les persones més properes: a la Gemma Lax per fer els seus dos primers castells de nou d'enxaneta, a la Marina Martínez per fer de dosos al seu primer castell de nou, a la Judit Dorda per estrenar-se al pis de sisens, a en Joël Canal per debutar al folre d'un castell de nou i a en Jordi Sala per fer el seu primer castell folrat de baix. Evidentment, també vull felicitar a aquelles persones que no s'han estrenat, però que gràcies a elles hem pogut fer aquesta grandíssima actuació.
I amb això acabo aquesta entrada al bloc. Intentaré tornar a donar vida a aquest espai... A veure si ho aconsegueixo.

(Foto 4d9f: Lluís Rugama)

dimarts, 15 de febrer del 2011

Recordant en Joan.

Dissabte a la nit vaig rebre una trista notícia. El company i amic Joan Pont ens va deixar després d'uns mesos de llarga malaltia. La pèrdua d'algú proper sempre t'entristeix. En Joan era una gran persona. Un senyor amb molta iniciativa, que, almenys des de que vaig arribar a la Colla, estava al timó de diferents mogudes. Sobretot a nivell social. Va ser un dels organitzadors del mític sopar d'homes a Can Mià, del torneig de pim-pom que havíem fet durant uns quants aniversaris al CN Natació Mataró, dels esmorzars de forquilla que havíem fet al Casal, entre d'altres coses. Era un home molt implicat amb els Capgrossos, s'estimava els castells i s'estimava a la Colla d'una manera exagerada.

Tots tenim el nostre caràcter, en Joan també el tenia. Era tossut, sí. Però al mateix temps tenia un cor molt gran. Era una d'aquelles persones que, assaig rere assaig, sempre comentàvem alguna cosa. Sovint ens discutíem amicablement pel Barça i pels Castellers de Vilafranca (ell n'era un gran defensor i seguidor). Sempre acabàvem posant-nos d'acord, rient o parlant dels fantàstics viatges que feia amb la Juliana, dels seus néts - que s'estimava amb bogeria -, de les hores que es passava a la piscina (perquè a l'estiu no el podia superar de moreno i això em feia certa ràbia), dels meus estudis o de l'esport preferit de la Colla: criticar a la tècnica.

Des de que el vaig conèixer, en Joan era un dels primers a arribar al local. Quan la canalla escalfava, ell ja hi era. Era d'aquells que arribava ja amb la camisa posada i no feia falta que el cap de Colla cridés: "a enfaixar-se!", perquè ell ja estava a punt. Recordo, potser ja deu fer més de deu anys, que era el meu baix preferit. Era un habitual, abans de tenir problemes d'esquena, que parava castells nets de fins a sis pisos (si no recordo malament). Llavors jo feia proves al pis de quints. Moltes vegades em tocava pujar a sobre seu. Com que era ample, costava
pujar, però un cop dalt era com fer un castell a terra. Abans d'enfilar-me sempre feia la broma: "Alba, com tenim la moto avui?" i al baixar m'animava i em deia: "bé, Alba, bé!".

Com jo, moltes altres persones de la Colla tindran anècdotes a explicar. En Joan sempre hi era i tenia un comentari per tothom. És per això que l'estimàvem i el trobarem a faltar.

Una abraçada, Joan.

Foto 1: Festa Final de Temporada 2009. Actuació dels homes. En Joan va fer un pilar de tres de segon.
Foto 2: Regal que em va fer en Joan després del Concurs de 2006.