Aniré per ordre en entrades separades. Els Castellers de Vilafranca, que eren els que obrien ronda, em van decepcionar. Personalment, després de veure les últimes actuacions i haver assistit a algun assaig, pensava que els resultats serien diferents. Com molts, tenia la sensació que la creu tornaria a ser el castell de deu, però la resta pensava que els podrien fer sobradament.
Sobre el quatre de nou amb folre i pilar no tinc res a dir. Em va agradar. El segon castell verd, el tres de deu amb folre i manilles crec que va caure massa aviat. No el van saber parar en cap moment. I com em va dir un company de la Colla Vella, un castell que no es col·loca acotxador li queda molt, no es pot valorar positivament. Així doncs, si no es van arribar a col·locar dosos, diguem que va ser un intent a anys llum de poder demostrar quelcom més. Tanmateix, després de la remenada que portava la construcció a nivell de tronc, encara va aguantar prou. El dos de nou amb folre i manilles que el seguia, bé. Maco i sense masses complicacions. Pel que fa al tres de nou amb folre i pilar, em va decepcionar. Segurament ni ells es pensaven que cediria tant aviat. La pressió i la caiguda anterior potser els van condicionar. A veure si d’aquí a unes hores hi tornen i el completen. Les proves que havien fet m’agradaven, però ja se sap que de vegades a plaça no es pot demostrar tot el treball que s’ha arribat a fer. L’acotxador va anar lent al pujar, però no se li pot atribuir la caiguda a la pobra criatura. El quatre de nou amb folre que el va seguir va ser perfecte. Quadrat i amb bones mides, d’aquells que són difícils de veure quan són de nou pisos i que, sense ser un gamma extra, et posa la pell de gallina. Als pilars crec que ningú es creia el que va passar. Després d’un peu desmuntat de pilar de vuit amb folre i manilles, van haver de rebaixar les pretensions. El van haver de fer amb un pis menys, però ni tant sols així va arribar a bon port. Va caure just abans de la carregada. Va ser la primera caiguda del nou pilar vilafranquí, una caiguda lletja.
Els Castellers de Vilafranca van completar tres grans castells, però el resultat que van aconseguir no era l’esperat. Personalment surto de plaça contenta i satisfeta quan aconsegueixo els objectius plantejats abans de començar l’actuació, i no pas si aconsegueixo la meitat (tot i ser grans castells, això no ho poso en dubte). Si ho extrapolo amb l’actuació que els Capgrossos vam fer per les Santes, tinc una sensació similar. Nosaltres vam fer bona diada però no vam assolir els objectius. En aquest sentit, i tornant a Vilafranca, no m’ha agradat la valoració que han fet molts mitjans, ja que han donat més importància a la diada dels verds que a altres formacions que sí que havien aconseguit els objectius.
En conclusió, els Castellers de Vilafranca van descarregar tres grans castells, però els van quedar en intent tres més. Em va quedar un regust agredolç, més agre que dolç. La veritat és que esperava més dels verds. Ja se sap que els castells són això.
Actuació: 4de9fa, i3de10fm, 2de9fm, i3de9fa, 4de9f, ip7f, 2p5.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada