dimarts, 15 de febrer del 2011

Recordant en Joan.

Dissabte a la nit vaig rebre una trista notícia. El company i amic Joan Pont ens va deixar després d'uns mesos de llarga malaltia. La pèrdua d'algú proper sempre t'entristeix. En Joan era una gran persona. Un senyor amb molta iniciativa, que, almenys des de que vaig arribar a la Colla, estava al timó de diferents mogudes. Sobretot a nivell social. Va ser un dels organitzadors del mític sopar d'homes a Can Mià, del torneig de pim-pom que havíem fet durant uns quants aniversaris al CN Natació Mataró, dels esmorzars de forquilla que havíem fet al Casal, entre d'altres coses. Era un home molt implicat amb els Capgrossos, s'estimava els castells i s'estimava a la Colla d'una manera exagerada.

Tots tenim el nostre caràcter, en Joan també el tenia. Era tossut, sí. Però al mateix temps tenia un cor molt gran. Era una d'aquelles persones que, assaig rere assaig, sempre comentàvem alguna cosa. Sovint ens discutíem amicablement pel Barça i pels Castellers de Vilafranca (ell n'era un gran defensor i seguidor). Sempre acabàvem posant-nos d'acord, rient o parlant dels fantàstics viatges que feia amb la Juliana, dels seus néts - que s'estimava amb bogeria -, de les hores que es passava a la piscina (perquè a l'estiu no el podia superar de moreno i això em feia certa ràbia), dels meus estudis o de l'esport preferit de la Colla: criticar a la tècnica.

Des de que el vaig conèixer, en Joan era un dels primers a arribar al local. Quan la canalla escalfava, ell ja hi era. Era d'aquells que arribava ja amb la camisa posada i no feia falta que el cap de Colla cridés: "a enfaixar-se!", perquè ell ja estava a punt. Recordo, potser ja deu fer més de deu anys, que era el meu baix preferit. Era un habitual, abans de tenir problemes d'esquena, que parava castells nets de fins a sis pisos (si no recordo malament). Llavors jo feia proves al pis de quints. Moltes vegades em tocava pujar a sobre seu. Com que era ample, costava
pujar, però un cop dalt era com fer un castell a terra. Abans d'enfilar-me sempre feia la broma: "Alba, com tenim la moto avui?" i al baixar m'animava i em deia: "bé, Alba, bé!".

Com jo, moltes altres persones de la Colla tindran anècdotes a explicar. En Joan sempre hi era i tenia un comentari per tothom. És per això que l'estimàvem i el trobarem a faltar.

Una abraçada, Joan.

Foto 1: Festa Final de Temporada 2009. Actuació dels homes. En Joan va fer un pilar de tres de segon.
Foto 2: Regal que em va fer en Joan després del Concurs de 2006.