dimarts, 18 de novembre de 2008

Valoració temporada Capgrossos.

Hem acabat la temporada i toca fer una valoració de l'any casteller dels Capgrossos. En general, hem pogut fer grans castells i amb els números a la mà podem dir que hem fet una bona temporada. Hem descarregat sis tres de nou amb folre i un de carregat, dos quatre de nou amb folre, hem carregat el quatre de vuit amb l'agulla. A més de vuit cincs de vuit i onze dosos de vuit amb folre. Amb aquestes estadístiques a la mà hauríem d'estar eufòrics. Malgrat tot, a l'haver acabat l'any amb diferents castellers tocats per les caigudes i havent fet una temporada de més a menys (és cert que al segon tram hem fet grans castells, però segurament no hem acomplert els objectius que durant els primers mesos sí vam aconseguir), la sensació és que ens ha faltat/fallat alguna cosa.

Vam començar el 2008 amb ganes, estrenant local. Som la primera Colla que descarrega un castell de nou, anotem una altra plaça de nou a la nostra ciutat, arrosseguem un nombre considerable de camises, descarreguem el cinc de vuit. Per totes aquestes coses, els mitjans de comunicació ens porten en safata. Som la seva gran esperança. Els Minyons en aquest primer tram no acaben de reeixir i els Castellers de Vilafranca han ensopegat amb alguns castells que, d'entrada, semblava que no els havien de suposar cap problema per ells. Per a mi, el primer tram té el seu punt culminant a la diada de les Santes quan descarreguem la primera tripleta màgica de l'any. Després d'aquesta actuació - i havent superat els Castellers de Vilafranca per primera vegada (encara que només sigui perquè a ells no els va sortir l'actuació tal com s'esperaven) -, s'obre l'escletxa per a treballar amb més fermesa el castell de gamma extra.


Sant Fèlix acaba amb un èxit més gran del què molts prevèiem, ja que totes les colles aconsegueixen, com a mínim carregar, un castell de gamma extra. Després de la Festa Major de Vilafranca es comença a treballar amb ganes el dos de nou amb folre i manilles. Si les colles grans han aconseguit remuntar, nosaltres tampoc no podem estar tant lluny del gamma extra. El primer fracàs arriba a Reus. Després de fer un cinc de vuit clavat (segurament el més maco del que portàvem d'any), ens cau el tres de nou amb folre. A Lleida aconseguim remuntar, però no podem portar el quatre de nou amb folre que, en principi, era l'objectiu de la diada. És en aquestes dates quan fem el millor assaig de la nostra història. Però ja ho diuen i és veritat, els castells valen a plaça. Per Tarragona es descarta el castell de gamma extra i l'objectiu és anar a repetir l'actuació de Festa Major. Malgrat portar moltes camises (samarretes), no aconseguim carregar el quatre de nou amb folre. Més tard, la diada de l'Arboç s'ha de suspendre per pluja i això ens trenca el calendari previst. No podem anotar-nos un altre castell de nou ni intentar el pilar de sis que havíem aconseguit en dues ocasions a l'assaig. Per sort, a Girona descarreguem un altre castell de nou i carreguem el quatre de vuit amb el pilar. Amb baixes de les diferents caigudes, arribem a Vilafranca amb l'objectiu de completar la tripleta màgica. Descarreguem el quatre, però quan ningú s'ho esperava ens cau el tres. Per segona vegada a la història el tres ens queda només en carregat. Hem d'acabar la temporada anotant-nos un nou de set.


Així doncs, fem un primer tram pràcticament perfecte on només ens falta clavar els castells com havíem fet en anys anteriors. A més, el fet que les colles més grans vagin a mig gas, ens ajuda perquè molta gent parli bé de nosaltres. Després, però, les colles grans demostren la seva vàlua i nosaltres, tot i no arribar a fracassar, no aconseguim acomplir en la totalitat tots els objectius que nosaltres mateixos ens proposàvem i no arribem a realitzar allò que els altres esperen de nosaltres. Hem treballat fort per aconseguir el gran objectiu (el castell de gamma extra), però com a opinió personal crec que deixem de donar-li la importància que es mereix al quatre de nou amb folre.


Hi ha hagut molts moments en els quals no hem arribat a estar a l'alçada que ens proposàvem. Com que gairebé sempre havíem assolit els objectius proposats, el fet de no aconseguir en diferents ocasions els plantejaments inicials, crec que ens ha fet desmotivar una mica a tots. Per mi, la gran decepció no és no haver intentat el castell de gamma extra aquesta temporada. Per mi, la gran decepció és no haver pogut completar el quatre de nou amb folre al Concurs. Tots anàvem confiats que a Tarragona anàvem a fer una actuació per sota de les nostres possibilitats. Malgrat tot, es va veure com no va ser així. Hagués canviat el segon tram si al Concurs haguéssim descarregat la tripleta? Hagués canviat la situació si la normativa del Concurs hagués deixat desmuntar dos peus de castell enlloc d'un? Hagués canviat la situació si a l'Arboç no hagués plogut?


Potser no hem sabut demostrar el nostre veritable nivell, potser no som tant bons com ens pensàvem o potser els castells són això, que un dia et surten les coses i dos no?


En tot cas, torno a repetir que crec que hem fet una temporada correcta. Potser ens hem quedat amb aquest regust agredolç de no haver acomplert tot el que ens proposàvem. Això pràcticament no ens havia passat mai.


Queda tot un llarg hivern per tornar a carregar piles. L'any que ve, més.