dijous, 13 de març del 2008

Jove, endavant!

L’any 1994 la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona tenia possibilitats de guanyar el Concurs. Passava per una època pletòrica, una època en què podien arribar a espantar a qualsevol de les colles grans. De fet, eren grans. Tant és així que els del Cós del Bou es van haver de disputar el trofeu del certamen bianual tarragoní amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Per fer-ho, van optar per un castell que ningú fins a aquell moment havia intentat: el cinc de nou amb folre. El castell no el van completar. La victòria, al final, va anar a parar a mans dels rosats. Tot i així, la Jove va quedar segona, encara que la diferència en punts fos poca i els castells aconseguits els mateixos. No era una flor d’estiu que la Jove estigués a dalt de tot. Completava tripletes i castells de nou amb bastanta facilitat, així com també havia completat pilars i estructures de vuit compostes. Com a recompensa, potser una mica tard, també van anar a actuar a la diada de Sant Fèlix.

Amb els anys, els liles han anat perdent aquest gran potencial casteller que havien tingut. La desgràcia del cinc de nou del Concurs – es va lesionar greument un dels seus castellers – va passar factura als baietes. A partir d’aquest fet, la Jove va anar decaient de manera progressiva. Tot i així, la colla gran de Tarragona seguia sent la Jove. Continuava intentant castells de nou. A més del cop moral, també cal tenir en compte que a mitjans dels noranta les altres colles punteres van començar a alçar més folres i a carregar de forma més habitual castells de gamma extra. És en aquests moments, a causa de la progressió de les altres colles i del sotrac que passa la Jove, és quan aquesta deixa de ser "de les primeres". Continuen aconseguint algun castell de nou, però no amb la regularitat i aparent facilitat que els havia caracteritzat. En aquesta època també perden una quantitat de camises a les actuacions.

La temporada passada va ser la més dolenta per ells des del 1992. El seu sostre màxim va ser el dos de vuit amb folre, tot i provar en diferents ocasions tant el cinc de vuit com el tres de nou amb folre. Segurament a nivell tècnic han passat èpoques més dolentes, ja que les estructures de vuit passat Sant Magí semblava que les tenien dominades gairebé a la perfecció. Encara que algunes vegades es pugui posar en dubte les decisions tècniques preses pels dirigents de la Colla a última hora, es pot dir que a la Jove les coses no li venen de cara. Tenen mala sort. De vegades cal tocar fons per tornar a començar. El fet que els Xiquets, l'altra colla gran de la ciutat, els passés la mà per la cara ha fet que els mals resultats obtinguts tant la temporada 2007 com la del 2006 encara quedessin més remarcats. Des de feia temps, la Jove era la Colla gran de Tarragona, però tant la bona forma dels matalassers com la baixa forma dels liles han fet que la temporada passada els papers es canviessin.

Parlar d’una colla que no és la teva, és complicat ja que no acabes de conèixer quins són els motius reals de les decisions que es prenen. Des de fora, però, sembla que els components de la Jove no han sabut acceptar que ja no estan entre les primeres. Segueixen sent una colla important, però no de les tres millors. Personalment penso que mentalment molts castellers de la Jove no han fet el pas d’acceptar la realitat. Acceptar que tenen un passat recent admirable, però que ja no són aquella colla que feia ombra a qualsevol. És per aquest motiu que penso que haurien replantejar-se la seva manera de funcionar. Només ho poden fer ells. A assaig fan proves fantàstiques de castells de nou. A l’hora de veritat, a plaça, la majoria de vegades no aconsegueixen assolir aquests objectius.

Des de fora és molt fàcil opinar. Possiblement trobar-se amb la seva situació ha de ser complicat. Com pots motivar als teus castellers si no fas castells de nou? Com recuperes la il·lusió després d'una desgràcia com la viscuda? Com et pots creure que tenint els mateixos castellers ja no pots fer les mateixes construccions? Quants cops s'han de posar sisens a un castell de nou per poder-lo portar a plaça?

Esperem que aquest any, amb la nova tècnica que ha entrat sàpiguen treballar amb humilitat, amb tècnica i amb psicologia. Pas a pas. Com s’ha vist en els últims anys, la Jove pot fer castells de nou. Sembla, però, que els falti creure-s’ho. A nivell tècnic podrien ser una colla de nou, però a nivell mental falta molta feina a fer. Pel bé del món casteller i pel bé de Tarragona, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona hauria de deixar de mirar al passat. Mirar el futur amb optimisme perquè, si volen, poden fer grans castells més enllà del dos de vuit amb folre.

dimecres, 12 de març del 2008

Aficionats blaus.

Conèixer castellers és una cosa que fa gràcia. Qui no té el veí, l’amic o el client que pregunta com van les coses per la colla? És curiós que un fenomen que a la Comarca té poc més d’onze anys, la gent se l’apreciï i se l’estimi tant. Segurament la majoria de persones del Maresme no coneixen tan a fons els castells com en d’altres poblacions que podríem anomenar de “zona tradicional”. Tot i així, s’interessen pel què han fet els Capgrossos. Suposo que per qualsevol persona que porta la camisa blava al cor és un orgull que això passi.

Fa unes setmanes vaig tenir un debat interessant amb un company de la Colla sobre això. Ell comentava que a Mataró li falta l’afició que té, per exemple, Vilafranca per acabar de tenir uns seguidors de referència. I sí, segurament és veritat que a la capital de l’Alt Penedès els castells es viuen de manera més intensa. Tant per castellers com per la gent del poble. Diàriament, quan la temporada està iniciada, a les comarques amb més tradició – jo fins i tot ho arribaria a limitar a les ciutats de Valls i Vilafranca del Penedès - la tertúlia dels bars són castells, política i futbol.

A Mataró i al Maresme segurament no hem arribat a aquest punt. Tot i així, per mi, encara que molta gent de la ciutat no sàpiga a quins llocs hem anat a actuar cada setmana ni quins castells haguem fet, és un orgull que persones no castelleres s’interessin per la colla o que, sense haver-los dit res coneguin quines són les actuacions més importants dels Capgrossos al llarg dels anys, o si la colla ja ha fet o no el castell de nou. Tot i no fer un seguiment molt intens, els ciutadans de Mataró saben qui som, què fem i a on estem.

Amb dotze anys hem fet un treball fantàstic. Ha estat feina de tothom. Des de la Colla per donar-nos a conèixer tant a la ciutat com a la comarca, tant amb les actuacions com en els tallers de canalla, així com en d’altres activitats més esporàdiques. Aquest treball també ha estat feina de la gent de la comarca. La majoria d’ells han rebut amb els braços oberts l’arribada de la colla a la seva plaça. Des del primer dia, a la majoria de localitats els vilatans ens han vingut a veure, ens han aplaudit i, fins i tot, els més atrevits s’han posat a la pinya. De manera més indirecta, els mitjans de comunicació locals també han ajudat a estendre el fenomen casteller.

Gràcies a aquests factors, i segur que molts més, els Capgrossos hem esdevingut una entitat de referència a Mataró i al Maresme. El públic i els aficionats encara els queda molt per aprendre. Encara no se’ls pot comparar amb l’afició vallenca o vilafranquina. Tot i així, és un veritable honor que cada any per festa major la plaça Santa Anna s’ompli de gom a gom per aplaudir els nostres castells. Malgrat que els nostres seguidors no tinguin un grau de coneixement sobre el món casteller màxim, és un honor que amb dotze anys hagin après i s’hagin interessat de la manera que ho han fet, ho fan, i espero que ho faran pels Capgrossos.
En comparació amb la resta de poblacions de Catalunya, podríem dir que som una colla que tenim afició. Penso que no totes les colles ho poden dir. Per mi és la millor i d’aquí a poc serà una de les més enteses. Si nosaltres seguim treballant perquè ho siguem, ells també ho faran.