dilluns, 25 de maig del 2009

Els Minyons a Israel.


Ahir a la nit al TN Vespre van emetre una notícia sobre l'actuació dels Minyons de Terrassa i la polèmica que s'ha generat al voltant d'aquest viatge. Avui fent l'habitual recorregut pels blocs visitats, un company dels Castellers de Lleida m'ha recordat el tema. Aquest cap de setmana els malves de la capital vallesana actuaven a Israel al festival de Sant Joan d'Acre.

Fa unes setmanes em va arribar un correu electrònic a nom de Boicot Preventiu anunciant que els Minyons de Terrassa i el grup de folk terrassenc La Carrau anaven a actuar a Israel. El motiu del correu era demanar i fer pressió perquè les dues entitats reconsideressin la seva decisió. Segons explicaven, el govern israelià està promovent esdeveniments culturals per tal de fer un fals rentat de cara perquè els mitjans de comunicació i a l'opinió pública tinguin una altra visió del país, a més de treure importància al genocidi practicat durant els últims mesos.

Des d'un primer moment vaig tenir clar que una cosa no tenia res a veure amb l'altra. Que l'estat israelià ha comès i està cometent grans atrocitats imperdonables? Sí. Que s'ha de condemnar als seus dirigents i còmplices pel genocidi comès des de fa anys? També. Que no es pot oprimir per la força a una nació veïna? També. Que no es pot jutjar ni aniquilar a ningú per obtenir un territori o per una religió? També. Podríem seguir fent una llarga llista en contra de les polítiques i les decisions que ha pres el govern d'Israel. Malgrat això, dono suport als Minyons per haver-hi anat a actuar. Segurament ha estat una decisió difícil de prendre, però segur que a la tornada ens podran explicar de primera mà la realitat del país i la seva situació actual.

Crec que per molt que sentim afinitats amb els palestins i que els hi donem tot el suport que es mereixen, no podem deixar de banda que hi ha ciutadans israelians que dia a dia també pateixen la tortura de viure sota les amenaces i la por. Els dirigents tenen la culpa de la situació actual, els ciutadans no. No triem a on naixem i no sempre tenim la possibilitat de millorar o canviar la nostra situació. No cal entendre l'anada a Sant Joan d'Acre com a un acte polític ni amb connotacions pro-israelianes. Els castellers fem castells per disfrutar i perquè el públic en pugui gaudir. Els ciutadans israelians com a persones que són, també en tenen dret. En cas que la gent de Boicot Preventiu tinguessin raó, ja seran els Minyons de primera mà que ens ho expliquin.

Minyons, tot i la campanya que s'ha engegat, no tothom està en contra de la decisió que heu pres.

divendres, 22 de maig del 2009

Les oblidades universitàries...


L'última entrada va servir per elogiar els Arreplegats. En aquesta seguirem parlant de les colles universitàries. Un cop passada l'eufòria dels grans reptes que ens van oferir els estudiants verds, volem donar la importància que es mereixen la resta d'agrupacions.

En primer lloc, torno a felicitar obertament els Arreplegats. Fer un castell de vuit no és cosa fàcil, només cal veure la quantitat de colles que poden arribar a fer i sovintejar castells d'aquesta dificultat i alçada. Malgrat això, s'ha de tenir en compte que aquest carro gros ha arribat en un moment propici per ells. Des dels seus inicis, els Arreplegats han estat la colla universitària que han fet els castells de més embargadura. El seu nivell superior respecte a les altres colles ha estat clar i contundent. La serietat i els bons castellers que han tingut possiblement ha estat un dels factors d'èxit.

Dit això, també s'ha de dir que és molt fàcil apuntar-se al carro guanyador. Gran part de les persones del tronc dels verds de la part alta de Barcelona formen part dels troncs d'altres colles convencionals. Per tant, tenen experiència en estar a les alçades i a treballar els castells des del tronc. És una sort que tants siguin universitaris, que hagin coincidit en època estudiantil , però no s'ha de menysprear el treball de les altres formacions.

Les altres possiblement també treballen per alçar castells més importants dels que estan fent. Admiro la capacitat que tenen per a formar nous castellers. Un dels aspectes que més valoro d'aquestes colles és que, gràcies a la seva activitat, gent jove s'apunti a fer castells amb les colles convencionals a conseqüència de l'experiència universitària. Fer troncs amb persones que no han tingut massa contacte amb el món casteller és envejable. S'ha de tenir molta paciència i treballar molt per tenir resultats.

Torno a donar l'enhorabona als Arreplegats, però crec que la feina de les altres agrupacions a l'hora de formar possibles castellers de tronc la considero admirable. Per mi, casi que diria que és una de les feines més difícils en el món casteller. També s'hauria de veure què passaria a la resta de colles universitàries si tinguessin la sort de comptar amb uns quants "figures" de tronc junts. Potser no els hi caldria treballar tant els inexperts... Tot i així, felicitats per les colles que aposten per la creació de troncs nous i que sovint es veuen eclipsades pel gran monstre verd que és Arreplegats.

divendres, 8 de maig del 2009

Arreplegats, colla de vuit.


Aquest migdia ens hem desplaçat al capdamunt de la Diagonal de Barcelona, a la UPC, per veure una diada castellera universitària. Si no recordo malament, només havia presenciat algunes de les que s'havien fet a la UAB mentre cursava la carrera. I no totes, només les que m'anaven bé per horari. Les colles castelleres universitàries mai m'han aixecat massa passió. Aquesta vegada, però, era una cita gairebé obligatòria. Ens hem desplaçat expressament per poder estar presents a una fita històrica: els Arreplegats havien anunciat dos castells que, fins a dia d'avui, cap colla universitària els havia aconseguit: el tres de set aixecat per sota i el quatre de vuit.

Després d'una petita pèrdua diagonal amunt, diagonal avall hem arribat al lloc a on es feia l'actuació. Per sort, la no-puntualitat arreplegada ens ha anat bé. Sota un sol de justícia, digne de qualsevol gran diada castellera a ple estiu, ens hem trobat amb una plaça que, si no fos perquè les colles eren universitàries, et podries pensar que estaves a una diada convencional de mitjà nivell. Molts curiosos ens hem desplaçat a la part alta de Barcelona per veure l'intent esperat de quatre de vuit. Caps de colla, gent de colles vàries (alguns i tot han arribat a fer 200 km per presenciar l'efemèride) i, fins i tot, periodistes i càmeres de televisió que volien immortalitzar el moment.

La primera colla a actuar, que eren els grans protagonistes, han obert l'actuació volent fer història. Amb moltes camises i amb el convenciment que havien fet la feina ben feta als assaigs, encaraven el primer castell amb una aparent tranquil·litat. El tres de set aixecat per sota era el primer repte dels verds. Encara no l'havien fet mai. Amb unes aixecades a ritme i amb compensació entre les rengles, l'han descarregat sense masses problemes. Només amb els típics moviments que comporta la última aixecada d'un castell aixecat per sota. Vist des de fora semblava fàcil aixecar tot aquell pes. Motivats per haver aconseguit el primer objectiu de la diada, encaraven el gran repte que ens feia estar allà a tots els curiosos castellers: el quatre de vuit. Després de mesurar molt bé les mides l'han tirat amunt. Bastant tancat a tots els pisos, però amb un ritme d'execussió ràpid l'han carregat. A la descarregada l'han patit, sobretot a nivell de segons i terços, però han tret la ràbia que portaven a dins i l'han pogut descarregar, fent un pas de gegant a la seva història. Com a últim castell han completat el cinc de set sense problemes.

Els Ganàpies de la UAB, els Xoriguers de la Universitat de Girona i els Pataquers de la URV eren les colles convidades. Amb menys efectius i amb dificultats per muntar qualsevol pinya, han completat castells de cinc i sis pisos. Els de l'Autònoma han obert la seva actuació desmuntant el tres de sis quan tot just començaven a sonar les gralles. En ronda de repetició l'han completat. Després han descarregat el tres de sis amb el pilar. La colla més novella, els Pataquers de la URV, han descarregat el dos de cinc, el tres de cinc net. Finalment, els de Girona han completat el quatre de cinc net, han carregat el tres de sis. Els tercers castells d'aquestes colles i els pilars no els he presenciat perquè hem hagut de marxar.

Sens dubte, la notícia ha estat la gran actuació que han protagonitzat els Arreplegats. Malgrat no compartir la raó de ser de les colles universitàries, avui se'ls ha de felicitar. Han fet una de les actuacions més importants que hem vist en el que portem de temporada 2009. Queda per parlar en un altre post amb més profunditat el que ha comportat la diada.

Moltes felicitats, Arreplegats!

Casc personalitzat.

Els Castellers de Vilafranca han personalitzat el casc dels acotxadors i els enxanetes. Per fer-lo menys sobri l'han decorat com si d'un mocador es tractés; vermell amb punts blancs. Un cop més els verds han demostrat la seva capacitat per fer propaganda de la Colla. A cada costat del casc hi han posat el seu escut, mentre que a la part del darrere li han posat la senyera. Sembla que els de la capital de l'Alt Penedès busquin la uniformització i la modernització d'alguns aspectes de la imatge de la Colla per assemblar-se a alguns equips esportius. Busquen elements que els puguin identificar més enllà dels tradicionals Amb la senyera segurament volen fer més notòri i explícit que els castells són un símbol nacional català.

Estèticament l'idea d'aquest casc no m'agrada, però aquest no és el punt en què vull entrar (tothom té uns gustos i s'han de respectar). El que em plantejo és si aquestes iniciatives – generalment impulsades pels Castellers de Vilafranca (recordem, per exemple, el bus tunnejat que ja se l'han plantejat vàries colles) – són un pas per la professionalització del món casteller. Sí, ara mateix pot semblar una exageració. Total, només estem parlant de la personalització d'un element que hem incorporat per seguretat les colles en aquests dos últims anys. Un element que, a més, és més aviat sobri. pel què fa a la seva estètica Fins ara els elements identificadors més clars de cada colla eren en primer lloc, el nom de la colla, i en segon lloc el color de la camisa. També existeixen els escuts i els mocadors brodats, però difícilment un aficionat no casteller sabrà identificar cada colla pel dibuix de l'escut.

Anys enrere, els Nens del Vendrell perquè no els confonguessin amb altres colles que portaven la camisa vermella van posar-se “Vendrell” a l'esquena. Malgrat això, la proposta vendrellenca no va anar més enllà. En aquest cas, la iniciativa és menys visible ja que només es tracta d'un casc folrat amb el típic mocador casteller. A partir d'ara faltarà veure si la idea anirà més enllà i altres colles l'adaptaran i es normalitzarà.

Sembla que la professionalització del món casteller està en marxa. No només en el sentit tècnic, sinó també amb tot el què l'envolta. És habitual veure les paradetes de les colles amb txapes, samarretes, enganxines, etc. i que gent no castellera llueixi el merchandising de les colles. El fenòmen casteller sembla estar en alça, tant com a símbol nacional com pel què fa a activitat lúdica. Arribarem el punt de la internacionalització i la professionalització? És el que volem? Els Castellers de Vilafranca, per ara, són la colla embaixadora del moment. El fet de treure a la llum la nova decoració del casc és un petit exemple més del treball que estan portant a terme.


M'agrada que els castells no es quedin anclats al segle passat, que s'adaptin al present. Tanmateix, no vull que es converteixin en un negoci i es professionalitzin com es va fer amb el futbol a mitjans del segle XIX. El casc personalitzat que han creat els Castellers de Vilafranca no farà aquest mal al món casteller, però sí que ho poden fer un seguit d'elements , en principi inofensius, junts. Esperem que no passi i que els castells puguin seguir sent una activitat festiva i vinculada a les festes majors com ho han estat fins ara.