dimarts, 18 de setembre del 2012

La Jove es fa gran

Abans d'ahir vam baixar a Tarragona a veure una de les diades que des de fa poc s'ha convertit en referència: el primer diumenge de festes a Tarragona. Sempre que el nostre calendari ens ho ha permès, hem baixat a veure què s'hi fa. Aquest any no ha estat menys. El programa era ambiciós i, la veritat, és que va valer la pena fer quilòmetres. Tot no va sortir, però es va deixar entreveure treball a darrere les construccions que es van intentar a plaça.

En primer lloc, i abans de res, vull felicitar als amics i coneguts que tinc a la Jove de Tarragona per la gran actuació que van aconseguir. Em fan molta enveja (ho reconec). Espero que algun dia nosaltres puguem estar al seu nivell (o una mica més amunt per picar-los, va). Porten anys treballant bé i, per fi, els resultats poc a poc es van veient a la plaça. Un cop més, amb aquesta Colla hem pogut comprovar que una de les claus dels castells (a banda d'un bon assaig) és creure-hi i confiar amb cada un dels companys.

Els liles van obrir l'actuació (a les dotze en punt) amb un tres de nou amb folre tancat pels pisos alts i amb nervis evidents, però que van saber controlar en tot moment. Quina diferència el primer tres d'aquest any respecte el d'ahir! En segona ronda, i sorprenent-nos, van descarregar el nou de vuit. Un castell que va pujar molt ràpid (es notava l'assaig que portaven al darrere) i que van haver de defensar de valent a la descarregada, sobretot els membres del tres. Van ser la segona colla que descarrega aquesta estructura. Sense treure-li mèrit, no veig que aquest castell tingui una dificultat similar o igualable al cinc de nou o a la torre de nou. Vist des de fora, a banda de tenir molts components en totes les posicions (que és molt), no veig extremadament difícil carregar-lo amb tres enxanetes. Estaria bé que algú que l'ha fet relativitzés el mèrit que li ha donat la Colla Vella a aquest castell o que, en cas contrari, l'afirmi. En tercera ronda, la Jove va anar a totes i va carregar el cinc de nou amb folre. El seu sostre. Un cinc que estic segura que aviat descarregaran. Si el de l'any passat es va carregar pels pèls, el d'aquest any el veig molt millor. Van acabar l'actuació amb el pilar de sis.

Els del Cós del Bou completaven la millor actuació de la seva història plantant dos castells considerats de màxima dificultat en una mateixa diada. Si res canvia, aquests mesos que falten es parlarà dels liles. A banda de felicitar-los, m'agradaria destacar un fet que he anat veient aquest any. I és la bona coordinació de l'equip de pinyes. Sempre he estat bastant escèptica d'anar per les places amb un mapa del lloc a on han d'anar els castellers. Tot i així, la Jove ha demostrat que es pot utilitzar i, a més, es pot fer sense que la diada se'n ressenteixi. Gràcies per treballar per agilitzar les diades. Com a públic s'agraeix molt.


Els segons en actuar van ser els Xiquets de Tarragona. Malauradament les coses no els van sortir com esperaven. De totes les travesses que vam fer abans d'arribar a plaça, ningú es va acostar als resultats. Una llàstima. Com a Colla em cauen molt bé. Van obrir plaça amb la catedral, castell que es va descarregar bé i sense problemes. En segona ronda, tiraven el tres de nou amb folre. Es va haver de desmuntar quan ja era pràcticament tot dalt. La veritat és que el terç i el quart de la plena estaven treballant forçats, però a aquelles alçades del castell potser hagués estat més fàcil descarregar-lo que desmuntar-lo. A la següent ronda hi van tornar, però aquesta vegada va ser l'acotxador que va decidir baixar. El castell estava bastant millor. En quarta ronda, els ratllats no volien afluixar i van provar el quatre de nou amb folre. Sense problemes evidents, el van desmuntar. Van acabar l'actuació amb el dos de vuit amb folre. Els matalassers encara tenen dies per convèncer i demostrar als seus menuts que la feina està feta i només falta que ells la culminin. Ànims!

La Colla Vella, la tercera en actuar, va sortir ambiciosa. Molt. A molts ens va sorprendre. Explicaven que havien fet un molt bon assaig i que hi ha castells que quan els tens no es poden esperar. Amb aquest argument van obrir amb el quatre de nou (sense folre). De ben aviat es va veure treballar incòmodes a varis castellers, al mateix temps que va pujar a un ritme bastant lent (sobretot a nivell de dosos, semblava com si no haguessin sentit les ordres de tirar amunt). L'espectacular construcció va cedir quan anava a entrar l'acotxador. Si les baixes no són un problema i assagen els ritmes, crec que el poden arribar a carregar (com a mínim). Condicionats per la caiguda, van tancar la seva actuació amb la tripleta màgica. Els canvis obligats no van fer perillar en excés les estructures tot i que les van haver de treballar més del que enguany ens tenen acostumats.

Els últims en actuar van ser els Castellers de Vilafranca. Ja havien anunciat que farien en funció del que els apretessin i, en aquest cas, actuar els últims de cada ronda els beneficiava. Els agrada guanyar, però aquesta vegada no van poder. Tot i tenir un programa ambiciós, van acabar sortint de plaça amb una actuació que no els fa ni suar. El primer castell va ser un quatre de nou amb folre. Vaig quedar perplexa. Crec que mai havia vist un quatre de nou amb folre tant ben quadrat i tant parat. Se'm va posar la pell de gallina (sí, amb un "simple" quatre de nou amb folre). Després van intentar el tres de nou amb agulla. Quan estaven descarregant el tres, al construcció va cedir. Una altra vegada, es va tornar a posar en dubte si tenen el pom del pilar massa gran. Sota el meu punt de vista, crec que és un factor a tenir en compte, però que al mateix temps no podem oblidar la dificultat d'aquest castell. A hores d'ara només els verds se'l poden plantejar. Després de molt esperar, van plantar un tres de nou amb folre i el tres de vuit amb l'agulla. No és la raó per no haver completat els seus objectius, però els de Vilafranca van desplaçar pocs castellers per les construccions que s'havia especulat que portarien. Malgrat aquest apunt, crec que els verds no mereixen les crítiques que van rebre. Van portar a Tarragona una de les millors construccions que s'han vist. No els hi va sortir. Criticar-los i dir que no són ambiciosos em sembla greu. La seva actitud de vegades no ajuda, però qualsevol altra colla que hagués portat aquest intent a plaça seria una heroïna. Per què Vilafranca no? Que no han demostrat vegades a Tarragona i a aquesta diada que van a fer tot el que poden?

Després d'ahir, tinc ganes de tornar a veure grans castells. Veure com encaren aquestes Colles les diades que falten, com corregeixen els seus errors i conèixer fins on poden arribar. Tenim unes setmanes intenses que de ben segur que ens faran disfrutar.

Podeu veure més fotos de l'actuació aquí.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Pel què i el com

Ahir vam actuar a Sabadell. Hi anàvem amb ambició i vam complir els objectius. Vam obrir plaça amb el cinc de vuit - bona sortida, per cert -, en segona ronda plantàvem el tercer quatre de nou amb folre de l'any i acabàvem amb una altra torre de vuit amb folre. Una bona combinació que representava la millor actuació de la temporada, al mateix temps que, d'una vegada per totes, fèiem la diada que mereixia una plaça com Sabadell (recordem que l'any passat vam fer la mateixa actuació amb un pis menys).

Si a Igualada fèiem la segona millor actuació de la nostra història tornant de vacances, ahir vam fer el castell de nou més matiner del mes de setembre. A més d'aquesta dada, personalment estic satisfeta per haver completat tots els castells de l'actuació amb canvis. Al cinc de vuit en vam fer a dosos, es va estrenar un segon, una quarta i una aixecadora. Al quatre de nou s'estrenava un terç, una sisena i una acotxadora (deixant de banda les estrenes del folre que segur que me'n deixaria alguna). Finalment, a la torre, vam repetir la nova alineació canviant una quint. Aquesta torre representava la número 100 sense caure. Em va agradar la manera com es va treballar. Sense perdre els nervis, amb confiança i demanant als companys amb tranquil·litat tot allò que es necessitava.

Els Capgrossos ens hem caracteritzat per fer pocs canvis a les estructures un cop les havíem portat a plaça. Aquest any, malgrat no ser excessius, n'estem fent. A canalla, a tronc i a folres. Tot i el respecte que pot suposar un canvi concret als castells més tècnics, els estem encarant amb confiança. Enguany estem fent una molt bona feina. De moment ha costat que això es pugui reflectir a les places, sobretot amb els castells límit. De totes maneres, al segon tram, tenim bones diades per demostrar-ho. Amb l'actuació d'ahir vam fer un pas endavant molt important per encarar allò que encara tenim en cartera. Fer aquesta diada ens ha de permetre treballar un xic més relaxats. Hem d'encarar el setembre amb ganes i confiança, veient de fons el Concurs, una de les diades més importants del nostre calendari, però arribant-hi com estem acostumats: diada a diada; pas a pas, pis a pis.

Els darrers anys, la tornada de les vacances d'estiu era dura. Molt dura. De fet, es podria arribar a qualificar, fins i tot, com la travessia pel desert. Sembla que aquest any la dinàmica és diferent. Si res ho espatlla, podrem aconseguir allò que tenim pendent. Estic contenta pels resultats aconseguits aquestes últimes setmanes i en especial ahir, però sobretot perquè finalment hem tornat a demostrar que, si volem, la parada de l'agost no ens ha de suposar un gran pas endarrere.

No podem esperar massa a tornar a portar a plaça el tres de nou amb folre, castell que inesperadament ens va caure per les Santes quan encara no s'havia col·locat ni l'acotxadora. Tampoc hem d'oblidar el treball que estem fent amb el set, el quatre amb l'agulla o amb el pilar. Tenim dies per demostrar que podem. Ho hem de fer amb seguretat. Quan toqui i a on toqui. Som conscients que anem tard amb el tres de nou, però això no ens ha de condicionar la manera de treballar. Crec que ho estem fent prou bé. L'actuació d'ahir ens aplana el camí.

dilluns, 20 d’agost del 2012

Un bon Sant Magí

Com ja és tradicional, el 19 d'agost vam baixar a Tarragona per veure l'actuació de Sant Magí. Una diada molt calorosa que va ser acompanyada per bons castells, sobretot per part de les dues colles grans de la ciutat.

La Jove de Tarragona, que anava amb l'objectiu de plantar la coneguda tripleta vilafranquina, la va aconseguir però deixant en carregats tant el tres com el quatre de nou amb folre. Això sí, demostrant a plaça que aquest any tenen un molt bon pilar. El quatre de vuit amb agulla va ser impecable i el pilar es va treballar serenament, sense perdre els nervis en cap moment. El tres de nou amb folre, en canvi, tot i estar ben quadrat, els nervis eren evidents entre les camises liles abans que es col·loqués la canalla. Un treball forçat de terços i quarts, un tremolí a tot el castell i la manca de confiança (o almenys és el que semblava des de fora) va fer que un cop l'enxaneta va traspassar, el pom de dalt saltés. El quatre de nou amb folre també va quedar en carregat. En aquest cas, però, el castell presentava bones mides. Els castellers se'l creien. De fet, va cedir quan els sisens estaven a punt d'iniciar la seva baixada. Una llàstima. Un magistral pilar de sis va servir per tancar l'actuació. Tot i la bona diada que els liles van fer, queda amb mal regust de boca les dues caigudes de castells de nou. No tant pel fet (els castells de nou cauen, i sinó que ens ho preguntin a nosaltres), sinó pel que representa i els espera. Assagen estructures com el nou de vuit o el cinc de nou (que, pel que sembla, apunten bones maneres), però en canvi estan ensopegant més del compte (tenint en compte el seu nivell i, sobretot, els seus objectius de temporada) amb els castells bàsics de nou. Tenen tres compromisos importants la setmana que ve. A veure si tenen temps de polir els errors. Espero que la pressió no els passi factura a les properes cites clau.

Els Xiquets de Tarragona es disposaven a fer la tripleta màgica. Tot i no caure de cap castell, finalment van desistir amb el quatre i van fer un dos folrat. El cinc de vuit, que ja havien fet, pocs problemes va presentar més enllà del treball a la descarregada de la part de dos. El tres de nou, que hi creuen, se'l creuen i el tenen, el van descarregar solventment. Van provar el quatre de nou amb folre, però quan els dosos estaven a l'alçada de quints, el van haver de desmuntar per la indecisió de la canalla. Quedava molt però semblava tenir bones mides. El dos de vuit amb folre els va servir per acabar l'actuació. Descompensació d'alçades, mala posició d'un dels dosos i treball a terços a la descarregada. Va ser una bona actuació de Sant Magí, tot i que ens vam quedar amb les ganes de poder veure el quatre. De ben segur que el tornaran a provar a les properes cites clau. Els matalassers semblen estar en forma i amb ganes de fer una passa més. La tripleta la tenen a tocar, a veure si la canalla confia amb el quatre. Si l'aconsegueixen, serà interessant veure com es plantegen fer una passa endavant.

Els Xiquets del Serrallo van fer tres castells de set i mig. Quatre de set amb agulla, cinc de set carregat i tres de set amb agulla. El primer va ser el més maco de tots. El cinc només el van poder carregar. Els segons estaven treballant al límit des de feia estona i el dos de la rengla estava molt estirat. Va caure quan els acotxadors estaven baixant. Van tancar una bona actuació per ells amb el tres de set amb agulla.

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van sortir de plaça amb dos castells: el cinc de set i el tres de set amb agulla carregat. Després de descarregar prou bé el cinc (tot i la no col·locació ortodoxa de l'acotxador de la banda del dos), van provar el dos de set. Castell que aquest any ja havien carregat. A l'acotxador, molt petit, li va costar arribar a dalt i aquest fet va alentir el ritme de la fràgil estructura. Quan finalment es va col·locar i l'enxaneta remuntava els dosos, el castell va caure. Una mala caiguda. Després van fer el tres de set amb agulla carregat. L'estructura del tres va ser èpica. La van salvar amb veterania. Quan el ferm pilar es va quedar sol, va acabar cedint estranyament.

Com sempre, és un plaer gaudir de l'actuació a un escenari tant especial com és la plaça de les Cols. Que per molts anys puguem seguir baixant el dia 19 veient aquest bon nivell de castells per part de les dues colles grans.

Més fotos de l'actuació: aquí.



dimecres, 15 d’agost del 2012

La Bisbal: tothom en forma.


Després d'uns quants anys sense anar-hi, avui hem tornat a la Bisbal. Ja amb ganes de tornar a assajar i a demostrar que nosaltres també podem fer grans castells, una quinzena de Capgrossos ens hem acostat a la que segurament és la plaça castellera més important sense colla pròpia. Personalment, amb les vacances pel mig, havia desconnectat una mica de castells i no sabia quines eren les intencions de les agrupacions. He sortit de plaça molt contenta per l'actuació rodona de totes les colles presents.

Obrien plaça els Castellers de Vilafranca. Ho feien amb el quatre de nou amb folre. Castell que, a primera vista, semblava que no estigués del tot quadrat entre terços i quarts, però que quan s'ha anat enfilant s'ha posat a lloc i l'han descarregat amb molta solvència. En segona ronda, els verds han descarregat la torre de nou amb folre i manilles. La tercera d'aquest any i, pel que m'ha semblat, la més treballada. L'he mirat amb ganes d'aprendre'n. En saben molt. Crec que per millorar la nostra torre emmanillada ens falta trobar l'encaix perfecte entre manilles i quarts; que aquests últims treballin ben drets i que les manilles siguin, d'entrada, un simple suport. Tornant als verds, cal apuntar que ha sigut el seu castell de nou número 500. Impressionant. El tres de nou amb folre, l'onzè de l'any, ha servit per completar una molt bona actuació. A la ronda de pilars, però, ha vingut la sorpresa. Els de Vilafranca provaven el pilar de set amb folre, construcció que aparentment no els hi hauria de suposar cap problema. Només l'han pogut carregar. Porten dos actuacions caient d'una de les seves perles. Malgrat aquesta inesperada caiguda, els de Cal Figarot han complert els objectius amb bastanta comoditat.

Els segons en actuar han estat la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Han obert plaça amb un tres de nou amb folre bastant treballat. Tot i la tremolor i l'estirada del terç de la rengla a la descarregada, han aconseguit completar-lo. Com a segon castell han portat el quatre de nou amb folre. Possiblement un dels més macos de la temporada. Encara que l'enxaneta ha trigat a arribar a dalt, s'ha descarregat amb bones mides i molt ben quadrat. Han acabat la seva actuació estrenant el set de vuit a la Bisbal. Aquesta plaça encara no l'havia vist. Semblava que la rengla treballés una mica incòmode, però un cop més s'ha vist que aquest castell pot tenir corda. La Joves ha descarregat per primera vegada a la seva història dos castells de nou a aquesta plaça. Confirma, així, que passa per un bon moment de forma. Està a allà dalt. És una llàstima que es perdin algunes de les grans clàssiques del final d'agost. Crec que enguany donaran guerra.

La Colla Vella era la tercera en actuar. Han obert amb el tres de nou amb folre. L'han carregat bé i a la descarregada ha estat més serena que la de l'altra Colla de la seva ciutat. El setè descarregat d'aquest 2012. En segona ronda provaven el quatre de nou amb folre. Construcció que ara fa quinze dies només va quedar en carregada. Amb canvis als pisos superiors (sisens super petits!) i amb un ritme excel·lent, l'han descarregat amb facilitat. La sorpresa ha vingut en tercera ronda, quan els rosats han obsequiat la plaça amb el voluminós nou de vuit. És un castell caòtic però impressionant. La carregada ha sigut bona, mentre que a la descarregada, sobretot els membres del tres, han hagut de suar la camisa per descarregar-lo. Ha estat el primer gamma extra dels rosats. Quina cantera. Han completat l'actuació amb un èpic pilar de set amb folre que només ha quedat en carregat. Ha estat una de les millors Bisbals de la Vella.


Quina gran actuació! M'agrada gaudir de les bones diades. Les Colles grans estan en forma. Estan fent una temporada impressionant. Regulars i amb bons castells. S'acosten unes setmanes intenses que, de ben segur, en podrem disfrutar de valent. En dies com aquests, m'agradaria no estar de vacances castelleres i treballar per ensenyar a tothom que l'actuació que volíem fer a les Santes no està tant lluny del que possiblement va semblar a plaça. Tinc ganes d'assajar!

Algunes fotos de l'actuació de la Bisbal: aquí.

dilluns, 4 de juny del 2012

#aniversarifolrat



Ahir completàvem una molt bona actuació. Vam fer els primers folres de la temporada i vam estrenar el castell de nou més matiner de la nostra història. La diada va ser bona i ràpida. Les Colles convidades també van fer un molt bon paper. Per part nostra, vam descarregar el pilar de 4 caminant, la torre de vuit amb folre, el quatre de nou amb folre, el tres de vuit, dos pilars de cinc i setze pilars de quatre.

La torre, que no semblava la primera, va pujar amb molta confiança i sense nervis evidents. Les cinc estrenes que portava aquesta construcció (tot el pom de dalt i una quint) no es van notar per enlloc, semblaven veteranes! La feina feta amb aquesta estructura a l'assaig es nota a plaça. El quatre de nou, que va venir a la segona ronda, va pujar molt ràpid, un pèl bellugadís i amb alguna rengla un pèl oberta. Malgrat això, el tronc i el folre van treballar perquè els problemes no s'evidenciessin més. Molt bé. En tercera ronda, vam plantar el tercer tres de vuit de l'any que es va mostrar més que solvent, tot i els canvis obligats que portava respecte a l'anterior.

L'actuació va ser la cirereta d'unes setmanes i uns mesos fent una feina molt intensa a nivell de renovació de canalla i treball de tronc. És cert que enguany ha costat trobar la mida a l'estructura del tres, ens ha costat portar a plaça els folres (segurament ho haguéssim pogut fer a Gràcia si no hi haguessin hagut algunes baixes claus al folre i a canalla), hem dubtat en algun moment amb la torre, i més d'un algun dimarts no devia entendre massa perquè a última hora fèiem una prova de quatre de set net només fins a quints. Aquest és el treball que ens cal: treballar el present, però deixar un petit espai pel futur. Ens cal no oblidar aquestes petites proves que semblen que no van enlloc però que són claus per treballar la renovació. Tot, sense oblidar el gruix més important de la Colla que el forma la pinya. Poc a poc anem veient resultats: estrenes i petits passos endavant. Ahir vam tornar a posar-nos a lloc.

Estic molt orgullosa de l'actuació. Pel què i pel com. Per la resposta de tots i cadascú de nosaltres. Veure les cares de satisfacció que fèiem ahir posa la pell de gallina. Es respira, o almenys aquesta és la sensació que tinc, ganes de fer i treballar. Molta il·lusió. M'agrada i ho hem de saber mantenir.

De totes maneres, penso que no ens hem de quedar aquí. Podem arribar molt més lluny. Ens queden gairebé dos mesos molt intensos que hem de saber aprofitar. Al tinter tenim altres castells a tocar. Arribar al castell de nou és molt important i complicat, però ens cal no tornar a caure al mateix error de l'any passat. Necessitem gamma. Estem treballant el quatre amb l'agulla, el set, el cinc, el nou. Alguns estan més a prop que d'altres, però hem voler aconseguir-los tots. Com sempre, amb treball i humilitat. La tècnica pot tenir uns objectius, però ha de ser cadascú de nosaltres qui se'ls cregui i també els vulgui. Els castells de nou són la fita, però cal que siguem conscients de la dificultat i la importància que tindrà recuperar la gamma alta de vuit. Són castells tècnics i complicats que poden i han de portar un valor afegit a les actuacions.

Tornant a ahir, només vull felicitar a tota la Colla! Ah, ara que ja ha passat l'actuació, puc dir que abans de començar, els 16 pilars de quatre eren el que em feia patir més de tota l'actuació...

(foto: Martí Sancho)

dissabte, 11 de febrer del 2012

Segon assaig

Ahir vam fer el segon assaig de la temporada en ple mes de febrer. La veritat és que vaig quedar molt sorpresa. Vaig quedar contenta per les proves fetes i per l'ambient que es respira. De fet, la setmana passada estava igual, però pensava que era l'efecte del primer assaig. Malgrat el fred, portem dos dies amb molta gent al cub, amb ambició, il·lusió i ganes.

Pel que fa a les pinyes, estic bastant satisfeta del funcionament. La majoria de les persones responsables no han estat vinculades amb l'equip d'anys anteriors però malgrat que encara els hi falta rodatge i confiança, penso que se n'estan ensortint molt bé. Hem fet els folres més matiners de la història amb una soca sòlida i amb condicions. Segurament podríem lligar més pinyes, però ara també és el moment de la temporada que tenim més temps per poder provar tronc. És evident que la feina no només és de l'equip, sinó també de tots aquells castellers que venen encara que falti més de dos mesos per treure la camisa de l'armari i més de tres per poder presentar els folres en públic.

Encara que poc a poc anem incorporant els membres titulars de tronc, hem pogut fer bones proves de castells de sis nets i anar buscant la forma als castells de set. S'està combinant l'experiència amb noves incorporacions. Com va dient des del primer dia en Mia, hi haurà gent que farà proves a assaig i no acabarà pujant a plaça. Tothom n'ha de ser conscient i gaudir de les oportunitats que té. Crec que em treball i constància podem tornar a tenir un tronc exemplar.

Segurament, amb el que patirem més aquest any és amb la canalla. Haurem de treballar molt perquè tinguem la qualitat de poms que hem tingut els últims anys. Entre baixes inesperades i la crescuda de diferents dosos titulars de la temporada passada, haurem de crear nens nous en aquesta posició, però també assajar els més menuts que són els que tard o d'hora agafaran el relleu als que ara ho estant fent. En tenim bastants i, almenys per mides, apunten maneres. Igualment, com sempre, qualsevol incorporació serà bona. Per aquest motiu és important que quantes més persones s'acostin a l'assaig de canalla a ajudar, a voltar, a posar-se a les barres, més feina i millor podrem fer des de l'equip perquè els resultats del treball tardin poc a arribar.

Com deia, m'agraden resultats i la forma com treballem per arribar-hi. M'agrada acabar a un quart de dotze de la nit sense ser conscient de l'hora que és, però pensant: "ostres, ja pleguem? però si encara podríem fer aquella prova de...". Espero que la dinàmica segueixi sent la mateixa, que la majoria de nosaltres pensi igual que jo i tingui les mateixes ganes que la tècnica que la cosa tiri endavant.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Xerrada sobre la gestió de la canalla


El proper dissabte dia 11 de febrer a les 6 de la tarda a la biblioteca del local dels Capgrossos (C/Herrera 59) farem una xerrada sobre la gestió de la canalla. La idea és que els ponents ens expliquin les experiències que han tingut amb els nens i la gestió d'aquests a les seves respectives colles. Què fan quan un nen/a agafa por? Quina relació té l'equip de canalla amb els pares? Com funciona un assaig? I l'equip de canalla? Què es fa amb els nens que no volen fer castells?

La idea se'm va ocórrer a finals de la temporada passada quan jo mateixa estava fent-me una auto-avaluació del primer (i de moment únic) any com a cap de canalla. En general estava contenta, però era conscient que alguns temes encara se m'escapaven. Com podia millorar o fer que la Colla millorés? Al llarg de l'any ja havia anat preguntant a antics caps de canalla nostres i gent d'altres colles com resolien algunes qüestions que nosaltres no teníem clar quina posició adoptar. La nostra responsabilitat era portar la canalla de la millor manera possible i vam treballar per això. Segur que ens vam equivocar i és possible que involuntàriament ho seguim fent. No tots valorem les coses de la mateixa manera ni fem servir els mateixos criteris. De la diversitat d'opinions i debats en surten grans propostes.

La xerrada neix d'aquí. En primer lloc, per aprendre i agafar idees d'èxit que tenen altres agrupacions diferents a la nostra i, per altra, conèixer altres maneres de funcionar que possiblement nosaltres ni ens plantegem. La xerrada estarà oberta a tothom perquè creiem que el debat ha de ser dins l'equip de canalla, però també amb els pares i la resta de la Colla. Igualment, qualsevol persona castellera està convidada. No serà una jornada de treball, sinó simplement una xerrada per agafar idees i aprendre. Hi intervindran en Manel Urbano (actual cap de Colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls), l'Anna Riba (ex-cap de canalla dels Castellers de Vilafranca en l'etapa Miret) i la cap de canalla que ha sortit de la candidatura aprovada aquest vespre a l'assemblea dels Minyons. Moderarà la xerrada en Xavier Castellví.

Hi esteu tots convidats!