dilluns, 26 d’agost del 2013

Admiració i ganes

Dissabte al Catllar es va veure una gran actuació. Ens ho esperàvem i ningú va fallar. La Jove va brodar la millor actuació de la seva història sense pràcticament despentinar-se. La feina ben feta arriba. Les ganes, la convicció i la confiança els defineixen. Al seu costat, la Vella de Valls una vegada més va demostrar que si creus en els castells, es poden defensar i treballar fins al límit. Van carregar el dos de nou amb folre i manilles. Castell que, un cop més, va veure la dificultat que té. És fràgil i traïdor. Els Verds van ensenyar el seu potencial plantant dos castells de gamma extra. Segurament amb menys efectius dels que serien òptims per l'actuació que portaven, però demostrant que si algú els intenta fer ombra, ells els poden superar. Plantar un tres de nou amb folre i agulla a dia d'avui només està al seu abast. Tenen cartes i les saben fer servir quan toca.

Estic admirada. Pell de gallina a cada ronda, a cada castell que es veia a plaça. Poques vegades em passa. Al mateix temps, m'envaïa una sensació de ràbia, d'impotència. Ens cal observar aquestes Colles i veure-les com a referents. M'agradaria ser com elles. Ho hem sigut i no dubto que algun dia també podrem estar al seu nivell. Ensenyant amb orgull el nostre escut, els nostres colors allà on anem. Què ens cal? Què ens falta? Per on hem d'anar?

Personalment penso que no estem tant lluny d'aconseguir poder fer castells de nou amb regularitat i calma allà on ens proposem. Falta que petites peces del nostre engranatge quadrin, que tots nosaltres ens posem les piles, ens motivem, siguem constants i agafem confiança. La feina ben feta i la regularitat de tots i cadascú de nosaltres és clau per aconseguir l'èxit. Aquest any hem fallat amb això.

Si al principi de temporada tot semblava més difícil, hem sabut treballar amb el que teníem i hem arribat més lluny del què les programacions inicials preveien. Tot i així, un fatídic juliol ens ha fet topar amb la dura realitat. La feina a nivell de tronc s'ha pogut solucionar (hem creat nous segons, hem estrenat quarts i quints a castells de vuit i de nou), però ens ha faltat regularitat als poms de dalt i la constància d'alguna part de la gent habitual de pinya que ha deixat de venir; ja sigui per mandra, per poca motivació o per falta de folres a les places. Algunes caigudes inesperades tampoc han ajudat a fer-ho més fàcil. Sobretot ens ha mancat creure en nosaltres.

Aquest segon tram de temporada no serà fàcil. És curt i l'hem d'aconseguir fer intens. Tots som importants. Hem de saber i voler fer un esforç. Haurem de tenir paciència aquest principi de setembre, per tal que la canalla agafi confiança, s'ho cregui i demani a la Colla que vol tornar a tocar el cel, que vol tornar a somriure dalt dels grans castells, que vol tornar a somniar amb castells que encara no hem aconseguit. Si tots ens enfaixem i treballem de valent, tenim tres setmanes de paciència i confiem amb el nostre potencial, podem acabar la temporada fent grans castells. La tripleta està al nostre abast. Crec.


Ens hi posem?