dilluns, 31 d’agost del 2009

Sant Fèlix (IV). Pletòrica Colla Vella.

La colla que tancava les rondes era la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Es presentava a Vilafranca amb l’objectiu de descarregar tres castells de nou. A més, si l’actuació anava bé també intentarien el pilar de vuit amb folre i manilles. No sense treball, ho van aconseguir tot. Qui s’ho esperava fa tan sols quinze dies? Tres castells de nou, dos gammes extra i dos castells emmanillats. Tot descarregat.

El tres de nou amb folre va pujar bé, més parat que el del Catllar i un més treballat que el de l’Arboç. En segona ronda venia el seu primer gran objectiu: el dos de nou amb folre i manilles. El castell va anar d’una banda a l’altra. Fins a l’entrada del pis de sisens semblava que tindria poques garanties d’èxit. Després, però, es va assentar. La descarregada va tornar a ser d’aquelles èpiques. Un cop aconseguida la gran gesta, venia un altre repte: el quatre de nou amb folre. Tot i, en principi, ser un castell més fàcil, els castellers rosats no ho veien del tot clar. Veus repetien: “ja veuràs ara”. Tot i així, el castell va anar bé. En ronda de pilars, ja més tocant a l’hora de berenar que la de dinar, els de Pena van tornar a emmanillar Vilafranca. El folre i les manilles del pilar presentaven els mateixos problemes que en l’estructura de dos, ja que no es van parar fins a l’entrada del sisè. El bon treball de quart i quint van fer que l’espadat es descarregués. El primer pilar de vuit de l’any se’l va apuntar la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Un bon cop a l'estómac dels Castellers de Vilafranca.

A banda de l’alegria que em va suposar personalment veure tornar a descarregar el dos de nou amb folre i manilles per la Vella, em vaig alegrar per ells. Els tocava. Aquesta actuació ha d’haver servit per fer callar a moltes boques que no entenen què és la Vella i com es viuen els castells a Valls. Entenc que es tingui una altra visió dels castells i que prevalguin uns altres valors, però això no és un motiu per criticar-los sense fonaments. Es poden no compartir unes idees i unes maneres de fer, però s’han de respectar. No em crec que hi hagi castellers que volen caure quan fan castells. Tots correm un risc quan intentem construccions del nostre límit, el factor sort no existeix. Sembla, però, que no tothom ho entén.

I sí, a Vilafranca ens van tornar a demostrar que això són els castells i així es viuen a Valls. No sempre surten, però es viuen amb una intensitat superior. Poques persones haguessin cregut fa unes setmanes que els rosats brodarien aquesta actuació a finals d’agost. Per mi, van ser els grans protagonistes de la jornada. Van descarregar, igual que els Minyons, el programa que havien anunciat. En aquest cas, però, amb castells d’un nivell més alt.

Sant Fèlix (III): La Joves hi torna.

La tercera colla en actuar va ser la Colla Joves Xiquets de Valls. Des de feia dies, pràcticament tothom tenia clar quin seria el gran objectiu dels vermells. Amb la millor catedral de l’any, no podien amagar les seves armes a la gran diada de Sant Fèlix. Tot i així, amb dues ensopegades seguides de tres de nou amb folre, van fer relativitzar la seguretat amb que es presentaven a Vilafranca.

Van obrir amb el tres de nou amb folre, una aposta segura ja que era l’únic castell anunciat que havien descarregat aquest any, però que en les dues últimes ocasions els havia portat més problemes dels previstos perquè només el van poder carregar. Tot i així, aquesta vegada el van descarregar. En segona ronda va venir el gran castell, el cinc de nou amb folre. Des de la distància, el castell es veia bé. Després d’una petita indecisió de la canalla, la valenta enxaneta – segurament la millor enxaneta d’aquesta temporada – va traspassar i el castell es va carregar. Tanmateix, el castell va decidir per la banda del tres abans que es pogués descarregar. La gran fita es va quedar a mitges, però els vermells igualment ho van celebrar. En tercera ronda, després d’una llarga estona sense actuar, van intentar el quatre de nou amb folre. No se’n van sortir. El castell va cedir bastant abans que tingués possibilitats d’èxit. Just abans de caure, la cap de colla havia anunciat baixar-lo, però no hi van ser a temps. En ronda de repetició, van descarregar el dos de vuit amb folre que, tot i la diferència inicial d’alçades, es va compensar a nivell de dosos. El castell es va descarregar sense més complicacions, ja més tocant a la tarda que al migdia.

La Joves, que va ser una de les colles que va trigar més a muntar les pinyes, va oferir una bona diada. El cinc de nou amb folre en l’últim any s’ha convertit en el seu castell de gamma extra. No es pot desmerèixer la gran actuació que van fer. Descarregar un castell de nou i carregar un gamma extra és una gran fita pels temps que corren. Amb l’hora que van tirar el quatre de nou amb folre es fa difícil valorar, des de la distància i la ignorància, quines van ser les causes de la caiguda.

Els queda un segon tram amb diades importants, faltarà veure si abans d’aquestes seran capaços d’ intentar el quatre de nou amb folre. Un castell que segurament l’únic impediment que tenen són els efectius per assajar-lo i portar-lo a plaça.

Sant Fèlix (II). Els Minyons compleixen.

La segona colla en actuar van ser els Minyons de Terrassa. El dia anterior, havíem tingut l'oportunitat de compartir a plaça amb ells a la localitat costanera de Sitges. El resultat del dia anterior va ser decebedor, ja que el tres de vuit amb l'agulla que van carregar va ser d'aquells polèmics que s'han de mirar amb lupa si està carregat o no (ells el van donar per carregat i ara això és el que compta). A més, a la ronda de pilars van patir una mala caiguda amb el pilar de set amb folre. Una diada prèvia a Sant Fèlix que els deixava amb la moral molt baixa. A banda de les dues caigudes, els vam veure suar amb el quatre de vuit. Tant a ells com a la majoria de persones que teníem ganes de veure guerra pel tres de nou amb folre i pilar, ens va fer mal aquella relliscada lila.

Diumenge, després de les caigudes amb els espadats el dia abans, els malves van haver de rebaixar pretensions. Van anunciar abans d'entrar a plaça que es disposaven a completar l'anomenada tripleta màgica. La van descarregar, no sense problemes. Els tres castells van tenir un lleuger tremolí que, tot i no patir per caure, no es veien tant parats com els Minyons ens tenen acostumats.

Aquest no serà el millor Sant Fèlix dels de Terrassa. Tot i així, considero que és una molt bona actuació tenint en compte els resultats del dia anterior i la setmana passada a Igualada. Sovint volem veure "gammes extra" i pel bé de tots més valdria saber posar fre quan toca. Ells ho van saber fer. Estar clar que massa més del que ens van oferir els Minyons no podien fer, però no sempre se sap renunciar als grans castells en diades clau com és el cas de la Festa Major de Vilafranca. Potser el problema és que ja no sabem apreciar una actuació on s'anuncien dos castells de nou i una catedral, qui sap. Volem veure grans castells, però sovint no ens adonem que la tripleta està a l'abast de poquíssimes colles i encara està menys a l'abast de les colles que la poden fer de forma sobrada sense patir per si algun dels castells pot acabar sense el resultat esperat.

Resumint, els Minyons van fer una actuació correcta. Van passar més aviat desapercebuts. Sense cap caiguda, que això ja els hi tocava. Van descarregar una tripleta que, si no m'equivoco, encara ningú havia aconseguit completar aquest any.

Sant Fèlix (I). Vilafranca: tres i tres.


Fer una anàlisi tècnica de l’actuació que es va veure a Vilafranca és una tasca difícil, molt difícil. És per això que em limitaré a descriure les impressions que vaig tenir ahir a plaça i les que encara em duren avui després de la jornada.

Aniré per ordre en entrades separades. Els Castellers de Vilafranca, que eren els que obrien ronda, em van decepcionar. Personalment, després de veure les últimes actuacions i haver assistit a algun assaig, pensava que els resultats serien diferents. Com molts, tenia la sensació que la creu tornaria a ser el castell de deu, però la resta pensava que els podrien fer sobradament.


Sobre el quatre de nou amb folre i pilar no tinc res a dir. Em va agradar. El segon castell verd, el tres de deu amb folre i manilles crec que va caure massa aviat. No el van saber parar en cap moment. I com em va dir un company de la Colla Vella, un castell que no es col·loca acotxador li queda molt, no es pot valorar positivament. Així doncs, si no es van arribar a col·locar dosos, diguem que va ser un intent a anys llum de poder demostrar quelcom més. Tanmateix, després de la remenada que portava la construcció a nivell de tronc, encara va aguantar prou. El dos de nou amb folre i manilles que el seguia, bé. Maco i sense masses complicacions. Pel que fa al tres de nou amb folre i pilar, em va decepcionar. Segurament ni ells es pensaven que cediria tant aviat. La pressió i la caiguda anterior potser els van condicionar. A veure si d’aquí a unes hores hi tornen i el completen. Les proves que havien fet m’agradaven, però ja se sap que de vegades a plaça no es pot demostrar tot el treball que s’ha arribat a fer. L’acotxador va anar lent al pujar, però no se li pot atribuir la caiguda a la pobra criatura. El quatre de nou amb folre que el va seguir va ser perfecte. Quadrat i amb bones mides, d’aquells que són difícils de veure quan són de nou pisos i que, sense ser un gamma extra, et posa la pell de gallina. Als pilars crec que ningú es creia el que va passar. Després d’un peu desmuntat de pilar de vuit amb folre i manilles, van haver de rebaixar les pretensions. El van haver de fer amb un pis menys, però ni tant sols així va arribar a bon port. Va caure just abans de la carregada. Va ser la primera caiguda del nou pilar vilafranquí, una caiguda lletja.


Els Castellers de Vilafranca van completar tres grans castells, però el resultat que van aconseguir no era l’esperat. Personalment surto de plaça contenta i satisfeta quan aconsegueixo els objectius plantejats abans de començar l’actuació, i no pas si aconsegueixo la meitat (tot i ser grans castells, això no ho poso en dubte). Si ho extrapolo amb l’actuació que els Capgrossos vam fer per les Santes, tinc una sensació similar. Nosaltres vam fer bona diada però no vam assolir els objectius. En aquest sentit, i tornant a Vilafranca, no m’ha agradat la valoració que han fet molts mitjans, ja que han donat més importància a la diada dels verds que a altres formacions que sí que havien aconseguit els objectius.


En conclusió, els Castellers de Vilafranca van descarregar tres grans castells, però els van quedar en intent tres més. Em va quedar un regust agredolç, més agre que dolç. La veritat és que esperava més dels verds. Ja se sap que els castells són això.


Actuació: 4de9fa, i3de10fm, 2de9fm, i3de9fa, 4de9f, ip7f, 2p5.

dimecres, 19 d’agost del 2009

Sant Magí històric.


Pocs minuts abans de les dotze del migdia les colles entraven a plaça mentre que el públic assistent - la majoria no entesos en castells - picava de mans a ritme del toc d'entrada a plaça. Alguns d'ells, els que més han aguantat el sol i les altes temperatures, han pogut presenciar una de les millors diades de Sant Magí dels últims anys. Una diada on totes les colles han complert els seus objectius i a on s'ha descarregat tot allò intentat.

La Jove ha estat l'encarregada d'obrir plaça i ho ha fet amb el cinc de vuit, castell que li tenen ben agafades les mides. A diferència, però, dels que havien fet fins al moment, aquest l'han hagut de lluitar i, fins i tot, s'ha vist perillar a la descarregada. A nivell de terços s'ha anat obrint de forma considerable. Tant que s'ha arribat a veure algun canvi de peu perillós. No sense lluita, l'han acabat descarregant. El seu segon castell era el gran objectiu: el tres de nou amb folre. Ja l'havien carregat a Mataró, però l'objectiu, ara, era descarregar-lo. A la plaça de les Cols no el feien des del 1998, així que tocava completar-lo. Amb la confiança d'haver fet els deures, l'han tirat amunt. Des de la nostra perspectiva semblava que no tingués les millors mides. L'han carregat de manera sobrada i els problemes han vingut a la descarregada. Mentre que l'enxaneta, ràpida, baixava avall, l'acotxadora semblava que li hagués agafat gust a estar a les alçades. La veterania i la confiança de tronc han fet que, tot i suant, el castell es pogués descarregar. L'últim castell per part dels liles ha vingut en forma de dos folrat, que han completat sense masses dificultats. Tres pilars de cinc els han servit per despedir-se de la plaça de les Cols.

Els Xiquets del Serrallo eren els segons a actuar. Han obert plaça amb el tres de set. Com a segon castell plantaven el quatre de set amb l'agulla, que han hagut de treballar sobretot a la descarregada del pilar. Finalment, amb un quatre de set han posat punt i final a la seva actuació de castells. Han tancat la seva actuació amb el pilar de cinc.

Els Xiquets de Tarragona arribaven a Sant Magí sense haver intentat cap castell folrat encara. Així doncs, el primer objectiu de la diada era descarregar el dos. I ho han fet com si no fos el primer. Sense masses nervis i amb un bon ritme d'execució, els ratllats s'han anotat el primer folre de l'any. El segon castell ha estat la gran sorpresa. Tot i que ja l'havien anunciat, després de dos peus desmuntats, donava la sensació que no se'l creien tant com la colla rival. Només era una sensació. Amb convenciment l'han tirat amunt i l'han carregat. Les dificultats han vingut a la baixada, ja que a tots els pisos han hagut de treballar de valent per tal de mantenir dreta l'estructura. Després d'un any, tornaven a aconseguir descarregar un castell de nou. Satisfets per la gran actuació realitzada, els matalassers han completat el quatre de vuit. Possiblement era una prova de quatre amb el pilar, ja que els membres d'aquest no anaven a l'estructura. Amb dos pilars de cinc s'acomiadaven.

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau eren els encarregats de tancar les rondes. Amb relativament poques camises i lents en muntar les pinyes, han descarregat tot allò que s'han proposat. Han fet la mateixa actuació que l'altra colla petita de la ciutat. A més, amb el mateix ordre. El primer castell que han intentat ha estat el tres de set, que no els ha suposat cap problema. En segona ronda, estrenaven el quatre de set amb el pilar que no presentava les millors mides, sobretot la rengla que mirava cap al carrer de la Merceria. Un cop han descarregat l'estructura del quatre, han pogut desmuntar sense més complicacions l'espadat de cinc. Per tancar l'actuació de castells, ja amb la plaça mig buida, han descarregat el quatre de set i en ronda de pilars, el pilar de cinc. Els verds han estat els únics que portaven el casc de dosos als castells.
Sant Magí ha estat una diada d'alt nivell on totes les colles han pogut sortir de plaça amb un somriure de satisfacció pels resultats obtinguts. Felicitats a totes!

dilluns, 17 d’agost del 2009

La Vella a la Bisbal.

Des de petita les colles de Valls m’han captivat. Potser és la manera de saber defensar els castells, l’èpica, la història, l’orgull vallenc, la capacitat de reacció davant les adversitats. No ho sé. Tot i que de vegades intenti trobar el motiu pel qual les admiro, acabo sense trobar un argument convincent.

Dissabte, però, mentre s’anava desenvolupant l’actuació de la Bisbal, anava sentint una sensació de vergonya aliena cap a la Vella. Sensació que tinc poques vegades. Sí, sóc conscient que de tant en tant pateixen aquest tipus de relliscades. Malauradament n’he vist unes quantes, però gairebé sempre els havia vist reaccionar.

No tinc dubte que la Vella va fer tot el que va poder i va portar a plaça el màxim que podia intentar. És possible que la caiguda desafortunada de cinc de vuit els condicionés la resta de l’actuació. Confusa i perplexa, per dintre anava pensant en com sortiria jo de plaça si nosaltres, els Capgrossos, haguéssim hagut d’acabar amb la clàssica de vuit a una plaça de primer nivell. Sortiria emprenyada i dolguda, suposo.

No dubto que la Vella és la Vella i el que va passar va ser una anècdota més a explicar. Quan parlaves amb els de la camisa rosada, comentaven que no els agrada actuar a la Bisbal. Per aquestes dates tenen molts castellers de vacances i els resultats a la Bisbal fa anys que no els afavoreixen. Enguany, a més, això anava acompanyat d’alguna lesió.

Un company a plaça em va dir que tots aquests arguments sonaven a excuses per suavitzar el trist paper (amb tots els respectes) que van fer a la Bisbal. Tot i les distàncies i circumstàncies del moment, aquesta mateixa actuació a dia d’avui l’haguessin pogut fer més de deu colles.

Tenir recanvis a tronc és complicat, i més quan tens baixes que no t’esperes. Parlar quan no t’afecta directament a tu és fàcil. Alhora, però, crec que una colla gran (sigui la Vella o qualsevol de les que fem castells de nou) ha de tenir els suficients recursos per, almenys, fer tres castells de vuit en una diada de màxims. Veient el dos pesat que van fer, potser no es van atrevir a pujar-lo un pis. Van començar l’actuació amb la catedral, construcció digna d’una diada d’alt nivell. Tanmateix, em sorprèn que tota una bicentenària Colla Vella no tingui els recursos per reconduir mínimament la diada després d’una caiguda. Potser va sortir el dilema aquell de si cal arriscar-se a tenir una relliscada innecessària o ser conservador i afrontar les conseqüències.

Ara, ja deixant de banda els castells que van acabar fent, crec que després del paper que van fer de dissabte, potser s’han de plantejar si han de tornar a actuar a la Bisbal. És cert que la culpa no és d’ells si, tant sí com no, l’alcalde de la localitat volia tenir als rosats a la seva plaça. Tanmateix, si que és responsabilitat seva deixar el nom de la Colla Vella dels Xiquets de Valls el més amunt possible. Jo, en el seu lloc, seria més valenta. Si no els interessa actuar el dia 15 d’agost a una diada de gran nivell per les circumstàncies que siguin, declinaria la invitació i deixaria estar la quantitat de diners que van cobrar. Per davant dels diners va el nom de la colla. De la Vella i de qualsevol.

És evident que aquesta decisió l’han de prendre i valorar ells, però no m’agrada veure la Vella patint per fer castells bàsics de vuit, i tampoc m’agrada que sigui la protagonista de les mofes del cap de setmana. Abans prefereixo trobar-la a faltar.

Queden tres diades intenses de patiment. M'agradaria pensar que la frenada de la Bisbal serveixi per agafar aire i afrontar un final d'agost diferent.