dijous, 27 de desembre del 2007

Temporada 2007: 83 castells de 9, 411 castells de 8.



Set colles han carregat els 83 castells de nou que hem vist aquest any a les places. Tres d’elles han fet els 14 castells de gamma extra que hem vist, inclòs el pilar de vuit amb folre i manilles. 20 colles han fet l’aleta als 411 castells de vuit de l’any, sense comptar els pilars de sis i set.

Una altra temporada hem pogut comprovar el clar lideratge dels Castellers de Vilafranca respecte a les altres colles. De fet, si tornem a analitzar les construccions vistes aquest any, podem veure com 11 dels castells de gamma extra són verds. Quaranta castells de nou són dels de Cal Figarot. Uns registres que no tenen punt de comparació amb els de la resta de colles. Tot i així, s’ha pogut veure una baixada en la gamma dels verds. Enguany no han pogut anar més enllà del pilar de vuit. Ni l’esperat tres de nou amb folre i agulla, ni el cinc de nou amb folre, ni l’inassolible tres de deu amb folre i manilles han pogut veure’s traspassats per una enxaneta verda.

De la resta de les colles del conegut G-5 s’ha de destacar el pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tot i que la temporada hagi estat més modesta del què voldrien, els Minyons de Terrassa han carregat dos torres de nou amb folre i manilles. Pel què fa als Capgrossos, han demostrat que es mereixen estar amb les grans. Han tornat a descarregar la tripleta màgica, a més d’ampliar la gamma amb el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de sis. La Joves de Valls ha fet una temporada més aviat modesta, però ha tornat a tenir un domini amb el cinc de vuit.

Quatre colles més han intentat castells de nou, però només dos li han pogut fer l’aleta: els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Barcelona. Els primers han fet una temporada històrica completant el tres de nou en dues ocasions i la catedral en una altra. Pel què fa a la colla de la capital, a la seva última actuació de la temporada han carregat el quatre de nou amb folre. De les altres colles que han intentat castells de nou, en un cas n’hem de fer una lectura positiva, però en l’altra negativa. Els Castellers de Sants han fet una temporada espectacular on ha consolidat el dos de vuit amb folre. L’única cirereta que els ha faltat al pastís ha estat el castell de nou, construcció que si no canvien molt les coses aconseguiran. A la Jove de Tarragona, en canvi, les coses pràcticament no els hi podien anar més malament. A més de veure’s superats per la seva colla rival, no han pogut anar més enllà del dos de vuit folrat. Han vist com la seva catedral i el seu tres de nou quedaven en intents. Falta molt treball, sobretot mental, perquè els liles puguin tornar a enlluernar-nos amb els seus perfectes castells de nou.

Si traiem les colles que han fet castells de nou (o que tenen potencial per fer-ho), ens trobem que 11 colles també han fet castells de vuit. Concretament, entre aquestes onze han coronat 51 castells de vuit. Una xifra que anys enrere haguéssim quedat esmaperduts en veure-la. Cada cop són més les colles que aconsegueixen castells de vuit i els consoliden. Els Xicots han fet una de les seves millors temporades completant el dos de vuit amb folre i el pilar de sis. Els Castellers de Lleida, tot i perdre el domini del quatre de vuit, han completat en vàries ocasions el tres de vuit, per primera vegada a la seva història han intentat el seu primer castell amb folre i han completat l’espedat de sis. Els Xiquets de Reus, per la seva banda, han tornat a carregar el dos de vuit amb folre, castell que semblava que podia ser una font d’energia per tornar a fer història entre les grans. Finalment, no ha estat així. De la resta de colles de vuit s’ha de destacar el primer castell de vuit dels Castellers de Sant Cugat.

Així doncs, podem veure com cada cop són més les colles que aconsegueixen fer castells de vuit. Ens trobem davant d’una colla líder, els Castellers de Vilafranca, que tot i ser la primera no aconsegueixen tot el que voldrien. A banda Vilafranca, s’ha de destacar les colles que estan en progressió. Aquestes sembla que siguin els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants pel què fa a les colles de nou. I els Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Lleida pel què fa a les de vuit. Tot i això, cada temporada és un món i fins l’any que ve no podrem veure si aquesta progressió que hem vist enguany és una flor d’estiu o és un treball de futur.

Un resum de la temporada de les colles de vuit i nou més aviat objectiu, massa verd pel meu gust, però els números demostren que destaquen respecte les altres colles. L’únic que es podria discutir és si els seus castells tenen més mèrit que el de les altres colles, però això és un tema que queda pendent.

dissabte, 22 de desembre del 2007

A Tarragona, Xiquets.


La setmana passada vaig anar a parlar sobre les colles universitàries a Mataró Ràdio. Quan ja acabàvem l’entrevista, em van demanar que fes un resum de la temporada. Tenia pocs minuts i la veritat és que encara no havia fet aquesta reflexió. Simplement em va sortir que, per la majoria de colles havia sigut una temporada continuista. Llavors va venir la pregunta: “Què destacaries?” Tot i pensar en els Margeners, perquè la setmana anterior havien descarregat el seu primer castell de set, directament em van venir al cap els Xiquets de Tarragona.

És curiós. Enlloc de pensar en la temporada que havien fet les quatre grans, em va venir a la ment una colla mitjaneta. De fet, sempre he tingut una estima especial per les colles de la capital del camp. El motiu el desconec, suposo que perquè des de ben petita ja em van acostumar a veure les llargues diades de Sant Magí a la Plaça de les Cols i viure-les pràcticament com a meves. A Mataró encara no es feien castells. Llavors la Jove feia tripletes màgiques – i no triletes! – i Xiquets anaven al darrere. Com gairebé en tot, sempre he anat amb el bàndol dels perdedors. Els matalassers eren la colla que lluitava per arribar als peus de la Jove. A més, els Xiquets eren la colla històrica de Tarragona. La primera.

Tornant al tema, haig de dir que estic molt contenta de la temporada que s’ha vist a Tarragona. Els Xiquets han pogut demostrar que són una colla que si treballa i la gent respon, saben fer les coses tan bé com els del Cós del Bou. Tot i començar la temporada 2007 amb canvis a la tècnica, en Joan Sala ha sabut portar la colla molt bé. Han acabat consolidant el dos de vuit amb folre. Van carregar una tres de nou amb folre per la diada del diumenge abans de Festa Major – cosa que pocs dels espectadors ens crèiem que aconseguirien – i, per si a algú no li hagués quedat clar, el van descarregar per Santa Tecla. Unes setmanes més tard, van aconseguir un fantàstic cinc de vuit a la seva diada. Així doncs, els matalassers han tancat una temporada històrica on la seva superioritat respecte a la Jove s’ha consolidat. D’acord, si s’ha de ser una mica més objectiu cal dir que la temporada a la Jove no li ha anat gens bé. Recordem que des del 1992 no feia una temporada tan dolenta.

Esperem que tinguem matalassers amb aquest potencial que han mostrat les últimes setmanes de la temporada per molts anys.

dissabte, 8 de desembre del 2007

Què votaré?


Al Març tenim eleccions generals. Els nostres carrers a dia d’avui ja estan plens de cartells pre-electorals on els candidats mostren la seva cara més amable, als diaris els polítics ja comencen a parlar de possibles pactes i per la televisió alguns ja s’aventuren a fer promeses.

L’Assemblea que cada any es celebra abans de començar la temporada és l’òrgan on tots els Capgrossos tenim l’opció de ser escoltats pels assistents. Aquest any serà el 19 de gener. Tornant al símil anterior, tot i que sé que no es pot comparar, crec que ens falta assemblar-nos una mica la classe política. Només una mica, i en alguns aspectes. No en tots. No cal arribar al seu extrem. Les dimensions, la importància del què es vota, la logística dels candidats està clar que no és la mateixa.

Tot i tenir molt clar que a la Colla pots donar la teva opinió quan vulguis, però crec que falta la voluntat de donar informació al gruix de tots nosaltres. Hi ha temes que no cal que els conegui tothom, hi estic d’acord. Però penso que en els temes vinculants s’hauria de fer una espècie de campanya electoral. Els Capgrossos no podem anar a l’assemblea sense saber què anirem a votar. És cert que tenim els estatuts penjats a la pàgina web, però si volem conèixer les candidatures que es presenten, de qui està composada la junta que es presenta, o la votació d’algun tema d’actualitat, si no preguntes, no ho saps fins dos minuts abans de l’elecció.

De la mateixa manera que els polítics fan mítings explicant el seu programa, des de la Colla s’hauria de donar a conèixer els punts que es tractaran i les alternatives que tenim. Si bé és veritat que no cal un míting – d’arengues ja en tenim al final de cada assaig -, si que hauríem d’anar al lloc de la votació amb una idea clara del què anem a decidir.

Tots podem estar indecisos per no saber si el que anem a votar serà el millor. El que no em sembla bé és que la indecisió vingui donada per la manca d’informació. No hauria de ser així. Els Capgrossos hauríem de poder anar a l’assemblea amb els punts que hem de votar decidits. Saber què es tractarà, què s’ha de votar, les possibles alternatives que hi poden haver, les llistes, les opcions i els candidats que es presenten, etc. Tot és prou important perquè tinguem un temps de meditació per tenir més clar quina ha de ser la nostra posició. Els discursos de l’assemblea han de servir per refermar els nostres vots, no per decidir-los.

Per mi és molt més atractiu saber què aniré a votar, que no pas em donguin una revista, la veritat.

Ens veiem el 19 de gener, sabent o no què s’anirà a decidir!