diumenge, 12 de juliol del 2009

Torredembarra.

Hem anat a Torredembarra sense pensar-ho massa. Una tarda de diumenge que havia de ser de platja, ha acabat sent de castells. Fent així un diumenge casteller. Com sempre, la petita plaça de Torredembarra ens ha fet suar a totes però hem pogut gaudir d'una bona diada castellera.

Després dels pilars caminant, han obert plaça els Nois de la Torre. El primer castell que han intentat ha estat un quatre de set que han hagut de desmuntar quan l'enxaneta es diposava a remuntar els dosos. El quatre tenia unes mides molt bones, però l'enxaneta no ho ha vist clar. En ronda de repetició ho han tornat a intentar, però el castell ja no estava tant ben quadrat. Les mides a nivell de quarts no eren prou bones i, igual que en l'anterior intent, l'han desmuntat. En segona ronda, els blau cel han completat el primer castell de set de la seva temporada, el tres. La construcció ha pujat un pèl moguda i l'han hagut de treballar. Un cop l'enxaneta ha traspassat, però, l'han assentat i l'han descarregat. En tercera ronda, els de Torredembarra han volgut tornar a provar el quatre de set. Volien demostrar a la plaça que el tenien i després de dos intents desmuntats ho han aconseguit. Així doncs, els Nois han completat els dos primers castells de set a casa seva.

La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha estat la segona colla a actuar. Han obert amb un tres de vuit que quasi ratllava a la perfecció, digne de pujar un pis més d'aquí a poques setmanes. En segona ronda, sense pensar-s'ho massa, han intentat el cinc de vuit. Era la primera catedral que intentaven enguany, però no ho semblava. Ha pujat rapideta, quadrada i sense nervis. L'enxaneta ha traspassat finet i ràpid el castell. S'ha descarregat sense més misteris. Finalment, quan tots pensàvem que estrenarien el dos de vuit amb folre, han acabat amb el quatre de vuit. El castell no ha patit massa. Tot i així, han hagut de desmuntar dos peus abans de sonar gralles.

Els Castellers de Vilafranca arribaven a Torredembarra després d'haver completat un castell de nou el dia abans a la localitat veïna d'Altafulla. Tanmateix, per ells avui era la diada forta del cap de setmana. El seu primer castell ha estat el quatre de vuit amb el pilar. En segona ronda han fet el tres de nou amb folre, castell que no ha patit en excés. Ha quedat un pèl tancat als pisos de quints i sisens. Uns pisos que han rebaixat bastant aquesta temporada. El tercer castell ha estat un quatre de nou amb folre bastant treballat que ha anat seguit d'un correcte pilar de set amb folre. Els Castellers de Vilafranca van agafant rodatge amb els castells bàsics de nou i demostren que el nou pilar també pot donar bons resultats.

Amb bons resultats es tancava l'actuació. Dues de les Colles, els de Vilafranca i la Jove de Tarragona, es tornaran a veure les cares d'aquí a quinze dies a Mataró, per les Santes. Sembla que les dues arriben amb un bon rodatge i bons resultats a plaça per poder intentar una bona actuació a la capital del Maresme.

dissabte, 11 de juliol del 2009

No correm, caminem.

Diumenge toca enfrontar-nos amb la primera gran diada del mes de juliol: Premià de Mar. Divendres vam poder fer un molt bon assaig a on s'han de destacar les proves de la torre de set (la vam fer sencera), vam col·locar acotxadors al cinc de set net, dosos a la torre de vuit amb folre, dosos al cinc de vuit, sisens al tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre amb l'enxaneta darrera la quint com a màximes construccions.

Tot i les bones proves, el cap de colla al finalitzar l'assaig va anunciar que a Premià encara no faríem el castell de nou. En principi, els nostres objectius per diumenge seran sortir de tres de vuit, cinc de vuit, dos de vuit amb folre i pilar de set amb folre. Estrenarem dos castells que encara no hem fet aquesta temporada.

D'antuvi sembla una molt bona actuació. I ho és. Qui no hagués firmat al començament de temporada fer aquesta diada fins i tot per les Santes? Al mateix temps, però, em dóna la sensació que ens ha faltat una miqueta per acabar de sortir contents de l'assaig i afrontar l'actuació de Premià amb menys nervis i més ànims. Tots sabem que, si ens ho proposem, podem fer més. Considero que la decisió del cap de colla és encertada i adient. Jo tampoc m'hagués atrevit a portar a plaça el tres de nou amb folre, per molt que la prova d'ahir sortís prou bé. Només li hem posat una vegada sisens!

A principis d'any tots sabíem que aquesta temporada seria difícil, que seria una temporada de transició. S'ha fet una molt bona feina a nivell de renovació de troncs. A més, val a dir que els canvis han funcionat i els resultats s'han pogut donar a conèixer bastant abans del que alguns esperàvem. La feina a nivell de tronc s'ha fet. Però què passa amb la pinya? Crec que si no tirem castells més alts a Premià és, en bona part, pel relaxament que hi ha hagut a la part baixa del castell.

No és culpa de ningú i és culpa de tots. Cadascú fa el que pot i vol per venir a castells, però tots crec que en petita mesura haguéssim pogut fer una miqueta més. Si no recordo malament, a l'assemblea ja es va dir que el primer castell es faria per les Santes. En aquest cas, potser hi ha hagut massa prudència en el discurs de la tècnica durant els primers mesos de l'any? Veig unes evolucions de tronc i canalla que a la pinya em costen més d'observar. Pot ser que la gent estigui cremada, pot ser que al dir que el 2009 seria de transició la gent no s'hagi animat, pot ser que ens falti gent nova i jove. Poden ser moltes coses, però el cas és que veig que els resultats que podríem tenir, no els tenim per manca de temps i efectius.

Ara que la gent ja s'ha començat a animar, se'ns ha acumulat feina i crec que serà difícil poder demostrar tot el nostre potencial per les Santes. En la diada que podríem repetir la millor actuació de la nostra història (tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre, quatre de vuit amb el pilar i pilar de set amb folre), ens haurem de conformar, suposo, en descarregar el primer tres de nou amb folre. La incògnita serà si tornarem a apostar pel quatre de vuit amb el pilar (per què l'hem deixat d'assajar intensament?) o si serem a temps de treballar a fons el quatre de nou amb folre (ho hauríem de fer a cada assaig abans del dia 26 amb proves serioses). Ara mateix sóc escèptica en pensar de poder treballar l'anomenada "tripleta vilafranquina" per la nostra festa major. M'agradaria somniar que ho podem fer, però ho veig bastant complicat.

Tinc la sensació que amb més gent, més silenci i més motivació podríem estar fent proves d'importància (recordem que l'any passat a dia d'avui estàvem tots motivats amb possible dos de nou amb folre i manilles). Demà, si descarreguem el que es va anunciar, estaré molt contenta perquè haurem fet una altra passa endavant. Al mateix temps, miraré el calendari i tornaré a pensar en els cinc assaigs que ens queden per les Santes i la feinada que ens falta fer. Ara firmo, si cal en un tovalló de paper, per les Santes completar el cinc de vuit, el tres de nou amb folre, el quatre de vuit amb l'agulla i el pilar de set amb folre. Una nova combinació de castells que encara no hem assolit conjuntament a la nostra història.

Com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible. Però potser no serem a temps per treure tota l'artilleria per les Santes...

dilluns, 6 de juliol del 2009

Els Minyons apreten.

Vam arribar a Terrassa amb ganes de veure castells. Malgrat haver dormit poques hores, crèiem que podria ser una bona diada per començar el frenètic mes de juliol ple d'actuacions. Encara que els resultats de la jornada es puguin qualificar de positius, la gran lentitud de l'actuació va fer que no poguéssim assaborir prou bé tot allò que havíem pogut veure a Terrassa.

Van obrir plaça els Castellers de Terrassa amb el quatre de vuit. El castell encara no l'havien intentat aquesta temporada, però els bons registres que tenien apuntats amb el dos de set i el tres de set aixecat per sota feien preveure que seria el proper objectiu. En un primer intent el van haver de desmuntar amb dosos col·locats i la canalla pràcticament a dalt. Estava tremoladís, sobretot a nivell de terços. En ronda de repetició el van descarregar, tot i no acabar de polir els petits errors de l'intent anterior. En segona ronda els pastissers van sorprendre a tota la plaça. Els seus crits ho havien anunciat anteriorment, però la distància no ens va deixar sentir amb exactitud el que deien. El dos de vuit amb folre era el següent objectiu. Encara que els resultats amb l'estructura de dos havien estat positius, normalment el següent pas després de descarregar el quatre és el tres. Pels Castellers de Terrassa, en aquest cas, no va ser així i van provar el primer castell folrat després de més d'una dècada. La primera pujada va quedar en intent. L'estructura turquesa havia quedat girada des d'un primer moment a més d'estar descompensada d'alçades entre els dos pilars. Quan l'enxaneta es disposava a fer les tres passes, la fràgil estructura va acabar cedint a nivell de quints. En ronda de repetició, els de Terrassa no van voler afluixar. Hi van tornar, altra vegada amb l'estructura un pèl girada i descompensada d'alçades. En aquesta ocasió van estar a temps de carregar-la. Aleta i avall. Per tancar la històrica actuació, van voler fer el tres de set. Les lesions no els van deixar fer més. Tanmateix, després de canvis curiosos quan ja havien sonat les gralles, en el moment que l'enxaneta es disposava a coronar el castell, el van haver de desmuntar perquè la menuda no ho va acabar de veure clar.

Els segons en actuar van ser la Colla Joves Xiquets de Valls. La seva carta de presentació va ser el tres de nou amb folre, el seu màxim registre, de moment, aquesta temporada. Era la segona vegada que l'intentaven aquest any, i el van haver de treballar més que per Sant Joan. Amb la canalla a punt de col·locar-se, el van desmuntar per evitar una possible caiguda. Van repetir el mateix castell i, en aquest cas, el van descarregar sense massa problemes. La segona ronda van descarregar un sòlid cinc de vuit, que només es va haver de suar al pis de quarts després de la carregada. El quatre de vuit els servia per tancar l'actuació de castells dels vallencs. Tot i això, la Joves va voler provar per primera vegada enguany el pilar de sis, que el van poder carregar.

Els tercers en actuar van ser els Minyons de Terrassa. Semblava que aquest any els costaria arrencar la temporada pels canvis fets a nivell de tronc i els pocs efectius que havien arrossegat a la majoria d'actuacions de la temporada. Tanmateix, el resultat vist ahir a plaça no va semblar així, ja que van completar quatre construccions que aquest any encara no havien intentat. El primer dels castells va ser en forma de tres de nou amb folre. El segon va ser el quatre de nou amb folre, que no els va suposar massa problemes. El seu tercer castell va ser el tres de vuit amb l'agulla, era el primer que es veia aquest any a les places, i només es va poder carregar. Van tancar la millor actuació de la temporada brodant un magnífic pilar de set amb folre. Un espadat sòlid que posava en evidència el bon treball , tot i no sempre poder-lo demostrar a plaça, dels nous pilaners malves.

Amb bons resultats però amb un ritme infernal, es va tancar l'actuació castellera de la festa major de Terrassa.

Més fotos a:
http://picasaweb.google.com/tresdenouambfolre/20090705Terrassa#