Esparreguera.

Esparreguera és una de les places on m’agrada actuar. Entre altres actuacions, és una d’aquelles que al principi de temporada quan ens donen el calendari busco si hi és o no. Encara que la plaça sigui molt calorosa i que any rere any arribem a les tantes de la nit a Mataró, em segueix agradant la plaça.

Aquest any hi hem actuat com a colla gran. Tot un honor, la veritat. Les ganes de fer castells grans hi eren. Als assaigs feia dies que s’anava rumorejant poder fer el tres de nou amb folre dissabte a la tarda. Per decisions tècniques – suposo que perquè el quatre de nou amb folre encara no estava a punt per intentar-lo abans de les Santes -, aquest castell de nou es va descartar. Em va fer certa ràbia que només s’anunciés el què els companys de la Jove de Tarragona anomenen vulgarment la “trileta”. És a dir, tres de vuit, dos de vuit amb folre i quatre de vuit. Pensava que Esparreguera es mereixia, almenys, el cinc de vuit. Però ja se sap, no es pot anar sempre a totes. Els castells anunciats a última hora, encara que de vegades sembla que els hi hàgim perdut el respecte, són grans castells.

Sense haver tingut massa temps per dinar, vam anar al local pràcticament corrents. Una bona caminada des de casa, per cert. Després d’una estona al bus, arribem a Esparreguera i comencen a caure gotes. Moltes gotes, sense parar. El cel no era blau, era negre. Mal presagi per una actuació. Un cop mullats i a plaça, ens diuen que hem d’anar a l’Escorxador. Els Castellers d’Esparreguera – igual que nosaltres – també tenen el local allà. Arribem i es decideix fer l’actuació. Un espai massa petit per tres colles. Els Castellers d’Esparreguera fan la seva millor actuació de la temporada completant el cinc de set i el quatre de set amb el pilar com a castells més destacats. Els Castellers de Barcelona carreguen el tres de vuit i completen el dos de set. Mentre que nosaltres ens conformem – bases del Concurs a la mà – a fer l’actuació més discreta (tot i actuar com a colla gran): cinc de set, quatre de set amb el pilar i quatre de set.

I sí, com he dit abans era de les que creia que havíem d’anar a la població del Baix Llobregat a fer els millors castells possibles. Vistes les adversitats metereològiques i les condicions com havíem d’actuar, però, encara que acabés – com tots – molt agoviada, vaig sortir satisfeta d’haver rebaixat pretensions. Deixar els castells de vuit per un dia i completar una diada de tràmit. Una diada que potser no s’hagués hagut de fer tenint en compte el poc espai que disposàvem per actuar. Potser ara tocaria valorar si cal fer castells en cas de pluja quan no es té un espai suficientment ampli per poder actuar.

Tot i els punts negatius de la jornada, cal felicitar als Castellers d’Esparreguera per l’actuació aconseguida i el xeflis que any rere any ens preparen. És una tonteria però s’agraeix moltíssim.