Les Santes (2): Vilafranca.

La segona colla a actuar van ser els Castellers de Vilafranca. La colla convidada més habitual de les Santes. Com la majoria de vosaltres sabeu, els verds no són una colla que em treguin la son, al contrari. Malgrat tot, se’ls ha de donar les gràcies una vegada més per venir a Mataró i intentar els màxims castells possibles. Diumenge, mentre que hi havia persones que em deien que Vilafranca havia fet el rídicul, que l’imperi verd estava en decadència i coses similars, jo – que de verda no tinc ni un pèl – els anava defensant pel paper que havien fet. Malgrat que els resultats no els acompanyessin, els castells anunciats - i intentats -eren per treure'ns el barret. Dignes, només, d'un parell o tres de diades clau del calendari casteller.

Tornant als resultats de l’actuació, desconec si havien treballat suficient les estructures de gamma extra com per poder-les tirar a plaça. A més, segurament si valorem l’estratègia d’actuació que van seguir, la podríem estar discutint unes quantes hores seguides. Aquí no m’hi posaré. El seu cap de colla ho va anunciar clarament: per les Santes anirien a fer dos castells de gamma extra, el dos i el quatre amb el pilar. A més, em va dir que a l’assaig també va anunciar el pilar de vuit amb folre i manilles. Així ho van fer.

Com he dit abans, desconec si havien treballat suficientment les construccions. El que sí que era evident, és que la pinya del quatre amb el pilar no era la que ens tenen acostumats per Sant Fèlix (és lògic, Mataró no és Vilafranca). El van desmuntar i tal com va dir en David Miret, van tenir sort de poder-lo defensar. A la repetició, per calmar nervis van intentar el tres de nou amb folre. Amb els castells que portaven en cartera, aquesta construcció no els havia de comportar pràcticament cap problema. Tot i així, de vegades estem infravalorant els castells bàsics de nou, que no deixen de ser grans castells. Va pujar tremoladís i va caure quan l’enxaneta iniciava la seva baixada. Ningú s’esperava aquesta caiguda. Segurament els nervis els van trair. En segona ronda van descarregar un insultant quatre de vuit amb el pilar. En tercera ronda van anar a totes a provar el dos de nou amb folre i manilles. Tot o res. S’ho van jugar i van perdre. Quan l’acotxadora remuntava el pis de dosos la mastondòntica construcció va acabar petant. No a nivell de folre i manilles com semblaria més lògic, sinó pel tronc. Van tancar la seva actuació amb el dos de vuit amb folre i el pilar de set amb folre.

Amb aquesta actuació, doncs, els Capgrossos per primera vegada a la nostra història – si no vaig errada - superàvem als Castellers de Vilafranca. Tot i així, ho vam fer perquè ells van fallar. Per tant, no ho considerarem com una victòria. Ho celebrarem – o almenys jo ho faré així – quan sigui per mèrits propis.

Aquesta actuació de Vilafranca ha servit per tornar a tocar de peus a terra. Ells no són Déu, els castells de gamma extra són molt, molt difícils i una petita errada pot marcar el destí fatal de la construcció. Al mateix temps, hem de tornar a saber valorar els castells bàsics de nou. Fins i tot a la colla que té més potencial per fer-los , els hi cau. Enguany als que van primers a tots els rànquings els hi ha caigut tant el quatre com el tres.

Fent una valoració global dels verds a Mataró, valoro molt positivament que vinguessin a la capital del Maresme a donar-ho tot. Segurament, el més fàcil hagués estat desistir. Després de la caiguda del tres, qualsevol colla hagués apostat per acabar l’actuació rebaixant pretensions. Ells no ho van fer. Desconec si ho van fer per ells (per guanyar) o per nosaltres (deixar a dalt de tot l’actuació de la nostra Festa Major). En tot cas, se'ls ha de felicitar. Si la diada de les Santes ha aconseguit tenir el ressó mediàtic que té, ha estat - en gran part - gràcies als castells que els verds, any rere any, han intentat a Mataró.

Personalment, valoro molt positivament (deixant de banda les caigudes) el paper que van fer els de Vilafranca a Mataró. Van voler donar-ho tot. Els hi va sortir creu, però de ben segur que els anirà bé per polir els detalls. La temporada és molt llarga i, per ells, pràcticament acaba de començar.