Reus i els Xiquets.

Una d’aquelles Festes Majors que val la pena anar a veure, almenys una vegada a la vida, és la Festa Major de Reus, Sant Pere. Personalment hi he anat uns quants anys perquè és una de les festes d’estiu que, en la seva globalitat, més m’agraden. Tant per la quantitat d’actes que es fan com per la qualitat. Moltes vegades s’ha dit que a la gent de Reus no els agraden massa els castells, que els hi agraden més els gegants i la resta de comparses de la ciutat (que no són poques!).

I és que després d’haver passat el cap de setmana allà, he vist com els reusencs valoren la colla de la ciutat, però els valoren com a una comparsa més. Els agrada més l’espectacle casteller que no pas una actuació com a tal. Ho explico – si algú de Reus ho llegeix, que no es molesti, són impressions que vaig tenir dissabte, i que ja havia tingut amb anterioritat altres anys – perquè vaig quedar bastant sorpresa amb l’anada a completes de dissabte a la tarda i l’actuació de lluïment de diumenge.

Dissabte, les comparses i les autoritats de la ciutat van anar a la Prioral de Sant Pere a fer les solemnes completes. Abans, però, a la plaça del Mercadal els Xiquets ens van oferir dos castells. El públic pràcticament no es va immutar. La resta de les figures de la ciutat simultàniament també anaven fent els seus balls. Em va sorprendre la indiferència del públic – que no era poc – al veure els castells dels avellanes, mentre que pràcticament embogien veient ballar el Lleó.

Més tard, a la tornada de completes, els Xiquets van oferir, com ja és tradició, el pilar caminant des de la Prioral de Sant Pere fins a l’Ajuntament. La velocitat del pilar va ser espectacular. I aquest cop, sí. Els reusencs efusivament van aplaudir els soferts Xiquets, que van aconseguir fer arribar el pilar a l’Ajuntament gairebé corrent. L’endemà es va tornar a viure una situació curiosa.

El dia de Sant Pere al matí, després de la tronada, totes les comparses i figures ofereixen els seus balls a la ciutat. La Plaça del Mercadal, tot i no estar plena perquè això és pràcticament impossible, val a dir que hi havia una quantitat notable de gent. Els últims en oferir l’espectacle van ser els Xiquets amb la seva actuació. I va ser espectacular com en pràcticament cinc minuts el Mercadal es va buidar. A la segona ronda a plaça només quedaven Xiquets, familiars i amics.

Coneixia la relació entre els reusencs i els Xiquets de Reus perquè he passat bastant temps a la capital del Baix Camp. Tot i això, encara quedo sorpresa cada vegada que estic a Reus de la relació que hi ha entre els ciutadans i els castellers. No es pot dir que no els agraden els castells, perquè seria una mentida, però si que es pot dir que no hi ha massa afició. Es miren els castells com una comparsa més de la Festa Major. Gairebé m'atreviria a dir que valoren més el pilar caminant que fan a la tornada de completes que el dos de vuit amb folre carregat que ens van oferir l'any passat per Misericòrdia.

Amb això me n'adono que a Mataró tenim molta sort. Estimem i animem a en Robafaves i a la Momerota, però també sabem valorar els Capgrossos. A més, la gent és conscient que per muntar un castell cal esperar una estona. Sant Pere és una gran Festa Major, però els castells queden en un segon pla. A Mataró tenim una gran festa major. Totes les comparses es consideren de la mateixa importància i es celebren quan toquen els mèrits de cada formació, i això m'agrada. Molt. El públic de Mataró sap diferenciar un pilar de quatre caminant d'un tres de nou amb folre, encara que cada construcció mereixi un moment diferent d'atenció.