Per primer cop a la vida, he vist castells des d'un balcó. A més, el balcó era compartit altres persones que, cadascú amb el seu mitjà, estava cobrint la informació de la diada. Per part de l'Ajuntament de Vilafranca ens han tractat molt bé, amb menjar i copa de cava inclosa. Tot un puntàs. Veure els castells des d'un primer pis et permet veure com es munten les pinyes, observar la pinya que té cada colla i seguir com la gent es va movent per la plaça. Un exercici sociològic interessant. A mi, fins i tot, em faltava temps per no perdre pistonada!
He vist uns Castellers de Vilafranca pletòrics, a un nivell tècnic a anys llum de la resta de formacions. Han fet uns castells impecables, tot i la relliscada amb la torre de nou amb folre i manilles. Sobre el tres de deu, no ho entenc. La resta de castells ja els havien aconseguit i, tret del cinc de nou amb folre que segurament és el castell que menys han sovintejat, la resta podríem dir que són els dominadors absoluts. Avui no era el dia del tres de deu? No ho sé, però en tercera ronda era molt difícil poder-lo assolir. Si fos ells i aquest fos el meu objectiu, el faria d'entrada. En primera o, tirant llarg, en segona ronda. Avui era el dia. Enguany al Concurs, si les coses no canvien molt, són els clars favorits. No cal provar-lo en cap altre diada que no sigui la de Sant Fèlix. Però bé, només és una opinió. Ells decideixen.
La Vella m'ha dec
La Joves, bé. El que més o menys m'esperava. Una bona dosi de moral de cara a les properes cites. Si recuperen les baixes que tenen, segur que apretaran de valent al Concurs. El cinc de vuit ha anat perfecte, el quatre de nou amb folre l'han fet desquadrat al màxim pels pisos superiors, però sense perdre els nervis l'han pogut descarregar. Pel que fa al tres, intuïa que patirien. Després de dos peus desmuntats la confiança ha de baixar. Tanmateix, des d'on estava, semblava que a la primera batzegada el castell cedís. Una tripleta que espero que nosaltres, els Capgrossos, també la poguem fer.
Minyons
He viscut l'actuació d'una manera diferent, sense tenir temps per comentar la jugada amb els companys entre castell i castell. Avui el temps que queda mort mentre no s'aixequen els castells no l'he notat. Fins i tot en alguns moments he tingut la sensació de passar-me massa ràpid. Des aquí, agraeixo l'oportunitat que m'han donat els companys de la Malla perquè he disfrutat de valent amb l'espectacle. M'hagués veure menys caigudes, però no es pot demanar tot. El nivell de castells vistos ha estat espectacular. La catedral ha estat el castell més "fàcil". Déu ni dó!
Més fotos
1 comentari:
Ohh! Quina enveja em fas! (sana, eh?)
Sempre he volgut veure els castells així, des de dalt!
Molt bones fotos. Felicitats! :-)
Publica un comentari a l'entrada