dissabte, 21 d’agost de 2010

Sant Magí passat per aigua.


Deixant de banda els castells que havia vist a Mataró, dijous va fer quinze anys que vaig anar a veure la meva primera actuació castellera. Sí, la meva primera (almenys que recordi) va ser un Sant Magí. Amb els pares estàvem de vacances al Delta de l'Ebre i vam pujar a Tarragona expressament per veure castells. De llavors a ençà, sempre que he pogut, hi he anat. No és la diada que es vegin millors castells, però sí que aquests es viuen d'una manera especial. Per una banda, la plaça és un marc incomparable. Plàsticament, a nivell personal, diria que és la millor plaça per veure castells. A més, les colles que actuen ho donen tot de sí mateixes. Per una banda es poden arribar a veure castells de vuit i mig o nou per les dues grans, mentre que també és curiós veure com les dues petites lluiten per aconseguir descarregar castells de set. Sempre que estic a aquella plaça veient el Serrallo o Sant Pere i Sant Pau em ve al cap la dificultat que hi ha amb els castells que nosaltres, els Capgrossos, portem a les places.

Al què anava, cinc Capgrossos vam baixar, tot i les previsions de pluja, a Tarragona. Abans d'anar a plaça, vam anar al local de la Jove i també vam passar pel de Xiquets. Sempre és bonic veure l'ambient previ a les grans ocasions. En general, es respirava tranquilitat i il·lusió, dues bones premises abans de començar. L'ordre d'actuació va ser curiós per un Sant Magí, el sorteig va determinar que seria com l'ordre d'antiguitat de les colles. L'actuació va començar amb bon nivell. Els Xiquets van obrir plaça amb el castell que els últims dos anys els havia donat sort: el tres de nou amb folre. Després de desmuntar-ne un peu, el van tirar amunt. El tres pesat que tenen a la pujada semblava perillar un pèl, ja que a nivell de quints semblava que el de la rengla patís més de l'ideal. De totes maneres, castells pitjors s'havien vist defensar per part dels Xiquets. A la passada de l'enxaneta semblava que el castell s'hagués parat i es pogués descarregar. Tot i així, una de les sisens va acabar saltant del castell, deixant així en només carregat el tres. Els segons en actuar eren la Jove i van obrir amb el seu castell estrella. Havien de demostrar el domini sobre aquesta construcció després que pel Cós del Bou només l'haguessin pogut carregar. En aquest cas, es va descarregar sense complicacions. Els Xiquets del Serrallo van obrir amb un treballat quatre de set que va patir, sobretot, a nivell de segons i quarts. Finalment, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van completar un tres de set.

En segona ronda, els ratllats van voler posar fre als seus ambiciosos objectius per, de cara a la tercera ronda, tornar-hi fort. Van fer un impecable quatre de vuit, clavat i amb bones mides. La Jove intentava el primer castell de nou de la temporada, que venia amb forma de tres. Va pujar amb bones mides, però, des de fora, es va veure treballar de manera incòmode el terç i el quart de la rengla. Després de la carregada, el castell va cedir. Les dues petites, per la seva banda, van descarregar uns èpics quatre de set amb el pilar. Sant Pere i Sant Pau, que van ser els segons a realitzar-lo, el van completar sota la pluja. Tot i que els Xiquets estaven a punt de muntar la pinya del cinc de vuit, la forta pluja que va començar a caure a Tarragona va fer suspendre la diada. Una diada que es va acabar a mitges, però que encara es va allargar prou tenint en compte les previsions meterològiques pronosticades.

Tornant, ens va caure l'aiguat més gran que he vist mai anant en cotxe. Hi havia moments que ni es veien les línies del terra. Tota una odissea, però la veritat és que, tot i no poder veure una actuació sencera, va valer la pena fer tants quilòmetres. Sant Magí s'ho val!

Més fotos