Ahir al vespre uns quants Capgrossos, la majoria convocats pel cap de pinyes, vam trobar-nos al local per assistir a la xerrada que en Roger va anomenar "sessió teòrica sobre el folre i les manilles de la torre de nou". Alguns de nosaltres, la setmana passada a l'escola de castells vam poder gaudir d'una primera pinzellada - tot i que no estava prevista - sobre la col·locació de la gent al mastonòntic castell. El dijous la cosa anava més en sèrio i una quantitat considerable de Capgrossos (segurament devíem ser més que algun dimarts) estàvem disposats a aprendre.
La veritat és que l'exposició clara i didàctica del nostre cap de pinyes va ser sorprenent. Crec que tots els presents a la xerrada vam aprendre quelcom. Vam veure vídeos de torres de nou, vam poder comprovar com es belluguen el folre i les manilles, vam veure quin és l'ordre de col·locació de la gent i com, en principi, treballem per fer-la nosaltres. Des d'aquí s'ha de felicitar a en Roger Bellavista tant per la projecció d'imatges i vídeos que ens va oferir, com pel resultat global de l'experiència. A més de la sessió teòrica, vam fer una petita pràctica que també s'ha de valorar molt positivament.
A nivell personal, al moment de la projecció d'imatges, haig de ser sincera i dir que se'm va posar la pell de gallina. He vist unes quantes torres de nou al llarg d'aquests més de tretze anys que fa que m'arrossego per les places. Tot i això, mai abans havia tingut la sensació que la cosa podia anar en sèrio i que nosaltres ens podíem plantejar veritablement un castell així a curt termini. Sí, és cert que fa uns quants anys que li anem donant voltes al tema i que el gamma extra va sonant sovint al nostre inconscient. De totes maneres, mai abans havia tingut la sensació real de pensar: "ara toca". A més, quan veus els castells des de fora sempre semblen més fàcils. Si Minyons o Vilafranca et planten un dos de nou amb folre i manilles a la teva cara, dius: "uala!", però no et pares a pensar amb la feinada, el risc i els maldecaps per la gent que pren la decisió de treballar un castell així que això comporta. Tot i que portem mesos treballant-hi, fins ahir no vaig ser conscient que podem tornar a fer història més aviat del que ens pensem i que tampoc estem excessivament lluny de l'objectiu planificat per la tècnica.
Passant ja a la part pràctica, vaig trobar ben vist muntar el folre i les manilles a terra. Segurament, molts anàvem a posicions diferents a les que estarem a plaça. Alhora, però, les dues proves realitzades van servir per conscienciar-nos que la torre està a tocar. Segur que quan pugi tot el folre per primera vegada sobre la pinya, serà un merder i la coordinació assajada costarà de tornar a aconseguir, però crec que el pas d'ahir va ser una passa de gegant prèvia als assaigs que hem d'aconseguir les properes setmanes.
Malgrat l'eufòria col·lectiva que se'ns va desfermar a la majoria dels presents (jo inclosa), al mateix temps se'm va apoderar una sensació estranya. Tenim més o menys el folre i les manilles lligades. Qui més qui menys sap quin serà el seu lloc, però i la soca? Tenim clar que la soca és tant o més important que la gent que anirà al folre? Tenim clar que patiran com els que més i que han de ser persones bragades que estiguin acostumades a patir als castells folrats bàsics? Som prous per tenir una pinya que aguanti el folre i les manilles i, a més, que sobrin un parell de cordons de suport (ja compto que dos o tres cordons més seran de Vilafranca o Lleida, en el cas que intentem el castell per les Santes)?
Com molts sabeu, a mi no m'agrada tenir una política "per sistema" d'haver de confiar amb les altres colles per poder assolir els nostres objectius. És cert que poques vegades hem pogut fer castells de nou en solitari, però, en la meva opinió, l'èxit del gamma extra vindria per tenir una pinya que fes goig. I aquí és a on hem de posar tots els nostres esforços individualment.
Tot i aquest últim apunt, penso que enguany no podem acabar la temporada sense, com a mínim, intentar el dos de nou amb folre i manilles. Hem de tenir ganes i saber què comportaria tornar a fer història. La canalla, la gent de tronc i el folre i manilles estan motivats. Ara crec que falta donar un gran impuls a la gent de la pinya i fer-los sentir la part més important del castell. Des del meu punt de vista - tot i que parlo per intuïció - crec són la gran part important del castell i que, fins ara, ha estat la gran oblidada. Si tots els Capgrossos ens posem la camisa i si, a més d'això, aconseguim portar algun amic o company als assaigs, el somni pot ser blau.
Ens queda feina per fer, però no ho veig tant lluny. Podem sempre i quan tots hi siguem i ens ho creguem. Abans d'ahir no creia en el dos per les Santes, des d'ahir ja li sento sonar gralles. Si l'objectiu de la tècnica era acabar-nos de motivar i veure com no estem tant lluny del gamma extra, ho van aconseguir.
La veritat és que l'exposició clara i didàctica del nostre cap de pinyes va ser sorprenent. Crec que tots els presents a la xerrada vam aprendre quelcom. Vam veure vídeos de torres de nou, vam poder comprovar com es belluguen el folre i les manilles, vam veure quin és l'ordre de col·locació de la gent i com, en principi, treballem per fer-la nosaltres. Des d'aquí s'ha de felicitar a en Roger Bellavista tant per la projecció d'imatges i vídeos que ens va oferir, com pel resultat global de l'experiència. A més de la sessió teòrica, vam fer una petita pràctica que també s'ha de valorar molt positivament.
A nivell personal, al moment de la projecció d'imatges, haig de ser sincera i dir que se'm va posar la pell de gallina. He vist unes quantes torres de nou al llarg d'aquests més de tretze anys que fa que m'arrossego per les places. Tot i això, mai abans havia tingut la sensació que la cosa podia anar en sèrio i que nosaltres ens podíem plantejar veritablement un castell així a curt termini. Sí, és cert que fa uns quants anys que li anem donant voltes al tema i que el gamma extra va sonant sovint al nostre inconscient. De totes maneres, mai abans havia tingut la sensació real de pensar: "ara toca". A més, quan veus els castells des de fora sempre semblen més fàcils. Si Minyons o Vilafranca et planten un dos de nou amb folre i manilles a la teva cara, dius: "uala!", però no et pares a pensar amb la feinada, el risc i els maldecaps per la gent que pren la decisió de treballar un castell així que això comporta. Tot i que portem mesos treballant-hi, fins ahir no vaig ser conscient que podem tornar a fer història més aviat del que ens pensem i que tampoc estem excessivament lluny de l'objectiu planificat per la tècnica.
Passant ja a la part pràctica, vaig trobar ben vist muntar el folre i les manilles a terra. Segurament, molts anàvem a posicions diferents a les que estarem a plaça. Alhora, però, les dues proves realitzades van servir per conscienciar-nos que la torre està a tocar. Segur que quan pugi tot el folre per primera vegada sobre la pinya, serà un merder i la coordinació assajada costarà de tornar a aconseguir, però crec que el pas d'ahir va ser una passa de gegant prèvia als assaigs que hem d'aconseguir les properes setmanes.
Malgrat l'eufòria col·lectiva que se'ns va desfermar a la majoria dels presents (jo inclosa), al mateix temps se'm va apoderar una sensació estranya. Tenim més o menys el folre i les manilles lligades. Qui més qui menys sap quin serà el seu lloc, però i la soca? Tenim clar que la soca és tant o més important que la gent que anirà al folre? Tenim clar que patiran com els que més i que han de ser persones bragades que estiguin acostumades a patir als castells folrats bàsics? Som prous per tenir una pinya que aguanti el folre i les manilles i, a més, que sobrin un parell de cordons de suport (ja compto que dos o tres cordons més seran de Vilafranca o Lleida, en el cas que intentem el castell per les Santes)?
Com molts sabeu, a mi no m'agrada tenir una política "per sistema" d'haver de confiar amb les altres colles per poder assolir els nostres objectius. És cert que poques vegades hem pogut fer castells de nou en solitari, però, en la meva opinió, l'èxit del gamma extra vindria per tenir una pinya que fes goig. I aquí és a on hem de posar tots els nostres esforços individualment.
Tot i aquest últim apunt, penso que enguany no podem acabar la temporada sense, com a mínim, intentar el dos de nou amb folre i manilles. Hem de tenir ganes i saber què comportaria tornar a fer història. La canalla, la gent de tronc i el folre i manilles estan motivats. Ara crec que falta donar un gran impuls a la gent de la pinya i fer-los sentir la part més important del castell. Des del meu punt de vista - tot i que parlo per intuïció - crec són la gran part important del castell i que, fins ara, ha estat la gran oblidada. Si tots els Capgrossos ens posem la camisa i si, a més d'això, aconseguim portar algun amic o company als assaigs, el somni pot ser blau.
Ens queda feina per fer, però no ho veig tant lluny. Podem sempre i quan tots hi siguem i ens ho creguem. Abans d'ahir no creia en el dos per les Santes, des d'ahir ja li sento sonar gralles. Si l'objectiu de la tècnica era acabar-nos de motivar i veure com no estem tant lluny del gamma extra, ho van aconseguir.
1 comentari:
Bones !!!!!Estic completament d'acord amb aquest comentari , molt encertat per engrescar a tothom a formar part una altra vegada de la historia castellera de la ciutat i del mon casteller!!!! Jo des de Besalú , on estic de coordinador de les colonies d'estiu , he demanat plegar un dia abans per poder estar ja el dia 24 , tard , pero a Mataró i el dia 25 des de primera hora , ja estar a totes , en el que serà una gran diada extra a Mataró.
som-hi Capgrossos!!!!!
Publica un comentari a l'entrada