dijous, 8 d’abril de 2010

Castells o futbol?

Durant la última junta vam debatre sobre la necessitat de fer un canvi del dia d'assaig de cara als partits de Champions que jugués el Barça. Després de parlar sobre el tema, es va valorar que fos el mateix cap de colla que prengués la decisió.

Per la meva banda, aquell dilluns, vaig exposar la meva opinió en contra del canvi dient que trobava molt greu haver de canviar (o eliminar) un assaig de dimarts per culpa del futbol. Segueixo pensant el mateix, no entenc com les persones poden quedar tant atretes per onze homes darrere una pilota. Sí, ja sé que entremig s'hi barregen temes identitaris, passions i mites. Reconec que a mi també m'agrada mirar el futbol, però no deixaré les meves responsabilitats per estar davant la televisió. En aquest cas, es va veure clarament com poca gent pensa com jo.

Vist el que va passar, i per molt que no m'agradi, possiblement el més sensat haurà de ser fer un canvi de dia de cara al partit de semifinals. El dimarts va ser un assaig tant trist, que tan sols vam poder fer el tres de sis net, el quatre de sis net i un pilar de quatre (o un pilar de sis fins a la quarta, com diria en Lluís) a la mitja part. Mentre es jugava el partit, uns quants dels que estàvem al local es trobaven al bar. Pocs minuts abans de les deu, ja havíem acabat l'assaig i pràcticament tots van marxar corrents al bar. Sant Jordi és a tocar i el més calent està a l'aigüera.

El debat que ens hauríem de plantejar és: coherència amb nosaltres mateixos o sentit pràctic? El dimarts el cap de colla va decidir coherència, però vam poder veure com no servia de res estar passant l'estona al local quan ni els pocs que hi érem estàvem motivats. És trist haver-ho de dir, però estic segura que de cara a properes ocasions, els assaigs que caiguin amb partits de futbol (del Barça) importants, es suspendran (o es canviaran de dia).

Vull deixar clar que la meva opinió seria la mateixa si l'Espanyol hagués arribat a on està el Barça. Per mi, el futbol no és cap passió. M'aporta poca cosa. Entenc que hi hagi gent que pensi diferent. Tothom es lliure de fer el que vulgui, però això no treu que em decepcionés. I bastant.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Assajos com el de dimarts passat posen molt a prova les ganes i el compromís dels quatre tontos que decidim anar-hi.

Sempre he trobat PATÈTICA (i segurament poc efectiva) l'opció de traslladar un assaig per un partit de futbol (de quarts de final? de vuitens?? de la fase prèvia??? per favor!), però hem arribat a un punt que l'alternativa són uns assajos PATÈTICS.

I sí, després ens omplirem la boca d'il·lusió, de 'colla gran' i de gamma extra amb la mateixa facilitat que ho canviaríem tot per una Champions. I cada any, si fa falta.

Suposo que serà fàcil posar en quarantena aquestes crítiques, o obviar-les directament, pel simple fet que provenen d'una perica o d'un merengón.

Sí, és el més fàcil i així ens va i així ens anirà. Com a Colla i com a país.

Apa, bona nit.

lluís(ma)

Carol ha dit...

en el meu cas, a la reunió de tècnica es va plantejar el tema i no ho vaig dubtar en CAP moment: CANVIAR EL DIA D'ASSAIG.

Primer, perquè sabia que no hi aniria ningú, o ben poca gent, i això només cremaria als pringats que havíem anat i ens estàvem perdent el partit.

Segon, perquè sí, els castells són una responsabilitat, però entenc que és una altra manera de passar-ho bé, i no ha d'estar per damunt de tot. O com a mínim, no tots els castellers així ho entenen, per tant, si som una minoria els que haguéssim anat (jo hagués anat perquè SÓN CASTELLS, que sinó...) no serveix de res.

Tercer, perquè va prevaldre el sentit pràctic. Hem de fer castells de set diumenge, sabem que molta gent preferiria el futbol. Solució: canviem el dia d'assaig.

He d'admetre que, tot i que em fa ràbia haver de pensar així, els resultats van ser MOLT positius i va venir molta gent dimecres :)

Cugat Tururut Violes ha dit...

Sí, la Perica i el Merengón toquen els collons.

L'any 1992 la Crida de la Festa Major es va avançar perquè la gent pogués veure la ceremònia inaugural dels Jocs Olímpics.

És per posar un exemple.

No crec en la "purificació" del sacrifici casteller, em sap greu. No vull triar entre castells o Barça i no demano a ningú que ho faci. La reflexió és correcta, Alba, però constatar quelcom tan obvi com que prefereixo veure el Barça embirrat abans d'anar a un assaig des d'algun punt de vista èticament referencial em sembla fàcil, ho sento.

No opinaré sobre canvi, supressió o manteniment. Tant sols diré que igual que si es casa la meva filla, per posar un exemple, les meves creences o aficions personals em duran a prioritzar per sobre de castells.

És el preu que ha de pagar la colla per ser pròpia d'una activitat de naturalesa 'amateur'. Estem condemnats a ser víctimes de les eleccions puntuals i successives de cada membre de la colla per saber si en un assaig serem 20, 45 o 120. És així. I la única arma aquí és fer atractiu l'assaig, apel·lant a la responsabilitat i "demanant" els minuts de la vida de cada enfaixat que passem a l'Escorxador. No exigint, situant-nos en cap disjuntiva o jugant al jo sóc més que tu, elis, elis.

No us estic acusant de fer-ho, estic dient que, senzillament i per molta ràbia interior que pugui provocar, té tant dret a somiar i omplir-se la boca sobre gamma extra el qui no es perd cap assaig com el que només ve si hi ha entrepans. Cosa de la igualtat i el tots comptem. Base del fet casteller.

Salut,

Cugat

Alba Galan i Garcia ha dit...

Estic d'acord amb tu, Cugat. Que sàpiga mai he exigit a ningú que deixi de fer el que li importa per venir a castells. Tampoc crec en la purificació del sacrifici casteller. Si has entès que és més casteller aquell que no falla mal, ho sento. No era la meva intenció. És tant capgròs qui no falla mai, com aquell que ve una actuació a l'any amb camisa. A més, és evident la importància que té el Barça per les vides de moltes persones. El debat que volia treure era sobre si, en aquests casos, valia la pena fer un canvi o apostar per mantenir l'assaig de dimarts. Us entenc a tots, però no comparteixo el hooliganisme futboler.