Sobre la camisa

Fa una setmana que pel Facebook m'han convidat a afegir-me a un grup que es diu: "Sortir de festa amb la camisa de castells". Evidentment, i sense pensar-m'ho, he rebutjat la invitació.

La camisa és part de la indumentària castellera, potser la més important perquè ens diferencia entre les diferents formacions. Per mi és un honor i un orgull poder vestir amb la camisa blau marí i representar els Capgrossos arreu de les poblacions on actuem. La camisa és un símbol important i per això sovint la tracto més bé que qualsevol altra peça de roba que tinc guardada a l'armari (me mare n'és testimoni). Quan porto la camisa, a més de ser jo, sóc conscient que estic representant a la Colla.

A la descripció del grup abans esmentat, expliquen que els agrada sortir de festa amb la camisa per lluir l'escut. Fins aquí ho trobo bé, a mi també m'agrada lluir-lo. De totes maneres, em venen al cap unes quantes imatges (no són poques) que personalment considero penoses. Per mi no és un orgull, sinó una vergonya veure membres d'alguna colla amb la camisa posada tots beguts, amb la camisa tacada d'alcohol i desbotonada, en algunes ocasions fins i tot sense sabates (perquè les han perdut!), amb la camisa cremada per haver passat per sota un correfoc amb ella o directament fent la croqueta revolcant-se pel terra.

És cert que el gran gruix de castellers no donem aquesta imatge. Segurament amb una mà podríem comptar les persones que ho fan. Tot i així, sí que és cert que per culpa d'uns pocs associem un seguit de colles com a "borratxes" o "fiesteras" en sentit despectiu.

No sóc ningú per dir què ha de fer cada casteller ni com ha d'anar quan surt de festa, però sí que dic clarament que la imatge abans descrita la trobo lamentable (sóc conscient que he posat els exemples més límits). Si mai em trobés un capgròs en aquella situació, segurament no em faria gens de gràcia. No per ell (tothom és lliure), sinó per l'associació que es podria fer: un casteller està donant una imatge trista, per tant, els Capgrossos són uns degenerats.

Potser sóc massa conservadora, però per mi és una sort no haver-me trobat amb alguna d'aquestes situacions amb gent de la Colla (i que duri!).