El Caire

Qui menys qui menys volia anar al Caire. I és que viatges així no apareixen cada dia. Parlaves amb la gent i, malgrat que durant poques hores va ser oficial, tothom s'hi veia. A poques persones havia sentit dir que la feina era un impediment per anar de viatge (renoi, jo també vull treballar a empreses com les vostres!) i en moltes ocasions tothom intentava justificar la seva importància per ser una de les 100 persones que la tècnica - en cas d'omplir places - havia d'escollir. Per sort, al final tot ha estat fum. Ens quedem a Mataró. Per mi, la millor opció donades les condicions.

En primer lloc per la manera com havíem d'anar a actuar. Sí, anar a Egipte "per la gorra" és un privilegi, però recordem que hi anàvem per fer castells en un casament. Els castells no són això. Si volem ser ambaixadors d'aquest símbol de cultura catalana arreu del món, penso que ho hauríem de fer en el marc més similar al que serien les nostres festes majors (execució pública, gent present, marc festiu, etc.). A més, si no recordo malament, fa uns quants anys a l'assemblea es va votar en contra de fer actuacions mercenàries. Aquesta ho era.

En segon lloc, els castells són una activitat on tothom pot tenir el seu lloc, independentment de les condicions, econòmiques, físiques o d'edat. Ja sabem que això és la teoria. Tanmateix, crec que hagués estat conflictiu i contraproduent haver d'excloure a gent de la convocatòria. El viatge podria comportar malestar i disconformitat després de conèixer la decisió de la tècnica. Com diuen en castellà, en aquest moment "el horno no está para bollos". Ens hauríem de plantejar el creixement a nivell de persones i no pas el decreixement i les emprenyades internes de cara al futur. Segurament el viatge, amb les condicions que tenia i les restriccions que comportava, hagués estat un focus de tensió.

En tercer lloc, un altre dels motius del meu escepticisme respecte la sortida és la precipitació de l'esdeveniment. Crec que un viatge d'aquestes magnituds ha d'estar organitzat i planificat a consciència, donant un marge de meditació més àmplia als castellers (en quinze dies ens havíem de plantar a l'Àfrica!).

A més, parlant ja a un nivell més general i no centrant-me en la proposta concreta del Caire, crec que ens hauríem d'acostumar que fer un viatge no ha de ser una efemèride obligatòria. Personalment considero que si ens surt l'opció, és una bona manera de fer colla. Alhora, però, penso que trobar un lloc a on anar a viatge no ha de ser un objectiu prioritari de la junta. Desconec si és una intuïció meva o és una cosa certa, però sí que veig que a l'ambient hi ha la necessitat d'haver de marxar a fora per fer castells.

És d'agraïr que hi hagi persones que es moguin perquè la Colla pugui fer de tant en tant alguna sortida a l'estranger, això no ho vull posar en dubte.

En aquesta ocasió, per sort, no hem anat a Egipte i algunes crítiques ja no podran ser tant dures. Malgrat això, de ben segur que serà un dels temes estrella de l'assemblea.