diumenge, 21 de setembre de 2008

Barcelona.

Un any més hem agafat el tren per anar fins a Barcelona per veure l'actuació de la Mercè. Les pròximes línies no preneten ser una crònica, sinó només una opinió personal de l'actuació. Una opinió segurament bastant condicionada pel meu estat d'ànim.

Amb la plaça plena de gom a gom de castellers, aficionats i turistes, les colles han entrat a plaça. Com és lògic, han obert l'actuació la colla local: els Castellers de Barcelona. Els del Clot, sense haver descarregat encara aquest any el dos de vuit folrat i haver tingut alguna caiguda amb els castells de vuit bàsics, han apostat fort i, d'entrada, han fet sonar les gralles al seu primer intent de castell de nou: el tres. De seguida s'ha vist que la construcció tenia problemes , sobretot a nivell de terços. Abans de patir un accident, l'han tirat avall. Amb el balcó encara ple d'autoritats polítiques i periodístiques (qui no ha fet el comentari que en Joan Beumala acabaria ocupant el lloc d'en Jordi Hereu?), els de Barcelona han tornat a provar el castell de nou. Amb unes mides similars a l'anterior, el castell ha arribat a col·locar dosos. Malgrat tot, a la primera seca forta, el tres ha acabat cedint. D'aquesta manera, doncs, la colla de la ciutat comtal s'ha quedat sense primera ronda. En segona, han plantat un quatre de vuit. Tot i no quedar massa ben quadrat - la rengla que mirava als de Vilafranca estava molt oberta -, no ha patit en excés en cap moment i l'han descarregat. Han tancat l'actuació amb el primer dos de vuit amb folre descarregat de la temporada.

La segona colla en actuar han estat els Minyons de Terrassa, uns clàssics a la plaça de Sant Jaume. El primer castell que ens han ofert ha estat un tres de nou amb folre. En segona, venia el plat fort de la diada: el cinc de nou amb folre. Després d'un peu desmuntat, la gran construcció ha tirat amunt. Igual que en el peu desmuntat anterior, els dos pilars han quedat bastant separats del tres. Amb sisens col·locats ja s'ha evidenciat que el castell tindria grans problemes per poder-se carregar, ja que no parava quiet en pràcticament cap dels pisos. Tot i això, els Minyons amb veterania i solvència han pogut fer la primera aleta al castell. Quan l'enxaneta es disposava a traspassar a la banda del dos, el gamma extra ha acabat cedint. Al torn de repetició els malves han descarregat un emocionant quatre de vuit amb el pilar. Com a últim castell han carregat el quatre de nou amb folre.

Els últims en actuar han estat els Castellers de Vilafranca. Els verds han fet una actuació discreta i pràcticament no s'han despentinat en cap dels castells que han intentat. El castell que segurament han hagut de treballar més ha estat el de sortida: el quatre de nou amb folre. En segona ronda han plantat el tres de nou amb folre i han tancat l'actuació amb el quatre de vuit amb el pilar. Castell que, vist executat pels verds, sembla fàcil de fer.

Sent tard i amb el temps una mica just, hem marxat de plaça sense veure la ronda de pilars. Ara mateix no tornaria anar a Barcelona per veure castells. La diada no m'ha acabat de fer el pes. En les primeres dues rondes, semblàvem sardines de llauna. Estàvem molt apretats entre japonesos. A més, no he acabat de veure clar l'intent de castell de nou de Barcelona. Ells comentaven que els assaigs els havien anat bé i que havien fet proves solvents. Malgrat tot, els dos intents vistos a plaça no han semblat així. Cada any sembla que tinguin una espècie d'obligació d'intentar un castell de nou pisos a aquesta diada, arribin com arribin. Potser és una manera de justificar la seva presència a aquesta diada com a Colla gran de la ciutat. De tota manera, tampoc es pot parlar gaire d'aquests intents ja que ahir als Capgrossos ens va caure el tres de nou amb folre (molt lluny de carregar-se) i la feina a l'assaig també estava més que feta.

Pel què fa als Minyons els he vist una mica més fluixos que en anys anteriors. però en la línia que porten seguint aquesta temporada. Possiblement amb unes quantes camises més que a començament de temporada. De Vilafranca no cal parlar-ne. No han suat més del què volien. Suposo que els ha anat perfecte que els de Terrassa punxessin amb el cinc de nou amb folre per no haver d'intentar res més alt del què han acabat fent. La suor se l'hauran de guardar pel dia del Concurs. Més d'una Colla els voldrà donar guerra.

3 comentaris:

Oscar Montserrat "TETE" ha dit...

Està clar que els dos intents de tres de nou amb folre han estat decepcionants per a la colla ja que tots estavem convençuts que podíem arribar lluny ja que havíem col·locat sisens en dues ocasions seguides, el divendres i el dissabte. Un 3d9f amb moltes novetats a tots els pisos el qual no hem acabat de lligar del tot ja des del principi i hem pecat de nervis en tot moment.
Com bé saps no sempre la feina feta a l'assaig es pot demostar a plaça per una qüestió o una altra, però espero (estic segur) que podem aconseguir algun castell de nou aquesta temporada.
Les caigudes de castells bàsics de vuit, cada una d'elles té la seva explicació, el 3d8 a Esparreguera, quan semblava que estava perfecte va haver-hi una batzegada que va agafar amb exces de confiança el tronc del castell. El 4d8 del Raval es va despenjar la canalla i va arrosegar el castell, i el 4d8 de Badalona es va agafar molt malament de mides i el castell va patir molt, i a més va haver-hi un altre despenjament.
Sols escric això per a què la gent sàpiga com anavem a aquesta actuació.

Alba Galan i Garcia ha dit...

Òscar,

Em semblen perfectes aquestes apreciacions. Jo mateixa tampoc sabia els motius pels quals alguns d'aquests castells de vuit bàsics van caure a les actuacions de Badalona i el Raval.

Moltes gràcies i ens anem llegint!

Oscar Montserrat "TETE" ha dit...

De res Alba, i com bé dius ens anem llegint i a veure si ens veiem pel concurs que estem al costat.