dimecres, 20 de febrer de 2008

Canvis a la Vella.

Fa uns dies vaig llegir a les polèmiques de webcasteller que la Vella canviava de cap de Colla, que en Raül Martín deixava de ser el màxim dirigent i al seu lloc s’hi posava Domingo López. La veritat és que no hi vaig donar més voltes. Vaig pensar: “quan tinguin l’assemblea i tot sigui oficial, ja sabrem quins són els canvis”. La setmana passada, però, una companya de la Colla em va preguntar què coneixia. Com que no en sabia res, moguda per la curiositat vaig aprofitar algun dels meus contactes de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i vaig preguntar com estava el tema.
Després d’una llarga conversa, vaig saber que era veritat. Malgrat que els estatuts de la Vella diguin que un cap de colla té un mandat per quatre anys, en Raül té intenció de plegar. Tot i així, pel què em van dir, en Domingo López no és la persona que sona com a futur líder de la Colla, sinó que és el fill del mític casteller “Xamalí” qui ocuparà el càrrec. Encara que no hi hagi res oficial, perquè fins a mitjans de març no es celebra l’assemblea, sembla que al Portal Nou hi hagi molta feina a fer. Gran part de la junta tècnica es renovarà. La temporada passada va acabar bé per la Vella, però podria haver acabat millor. Van poder descarregar el pilar de vuit amb folre i manilles, fent d’aquesta manera un castell de gamma extra i les primeres manilles des de l’any 2002, a més de tretze tres de nou amb folre. Al mateix temps, però, van tenir imprevistos amb el quatre de vuit amb el pilar o altres castells més bàsics durant la temporada.

A dia d’avui és complicat valorar si Pena serà un bon cap de colla per la Vella. Des de fora, primer ha de ser cap de colla, posteriorment l’hem de conèixer i després observar quina és la seva manera de portar la Colla i la trajectòria de la temporada. D'història castellera en té, però poca cosa sabem d'ell en les últimes temporades. Raül Martín és una cara coneguda, mentre que el fill “Xamalí” no ho és tant. Parlant de Martín, aquest és un home carismàtic de la Vella. Tot i ser un vallenc de cap a peus, cal dir que la seva família per part de mare és de Mataró. Abans de ser cap de colla ja era una de les persones conegudes arreu del món casteller. Des de fa uns anys Martín ha estat una de les figures clau dels troncs rosats. A més d’això, en Raül és - i ha estat - la típica persona de la Vella, que sent els colors i que per superar a qualsevol Colla i ser la millor, està disposat a tot. A nivell més personal, ha estat una persona no massa receptiva a l’hora de fer entrevistes, ha concedit poques entrevistes i les que fet, no ha acabat responent d’una manera clara quins són els objectius immediats de la Vella. Encara que en els últims temps Raül Martín– segurament les dues últimes temporades – hagi anunciat de manera més concreta els castells que s’assagen per portar a plaça al Portal Nou, la tendència més normal del cap de colla era fer volar coloms: "la Vella ho assaja tot per ser la millor, ja veurem què fem a plaça".

Si valorem la trajectòria de Raül Martín com a cap de colla, podem trobar dues grans etapes, entremig d’elles hi va haver Xavi Pons al capdavant dels rosats. La primera va tenir el seu punt culminant l’any 2000 amb la última victòria de la Colla Vella al Concurs de Castells de Tarragona carregant per primer i únic cop, de moment, el tres de deu amb folre i manilles per part dels rosats. I la segona que s’inicia a la segona meitat de la dècada del 2000. En ella Martín no obté uns resultats brillants, però si que recupera castells que el seu antecessor no havia aconseguit com el pilar de vuit amb folre i manilles. Tot i així, cal relativitzar la feina que ha fet com a màxim dirigent de la colla. Encara que sigui la persona que prengui les últimes decisions i qui encoratgi la Vella per tirar endavant i tornar a ser la primera, cal dir que la força real per determinar l’èxit a les places i als assaigs es troba en la gent.

Encara que Raül Martín tingui els seus defectes – com tots – de moment és l’únic cap de colla del món casteller que ha aconseguit carregar pràcticament tots els castells que s’han vist fins ara (amb excepció del tres de vuit amb el pilar). A més, tot i que des de fora sigui difícil valorar la seva manera de treballar, es pot dir que ha aconseguit mobilitzar – sobretot en la primera etapa – moltíssims castellers per fer possibles les grans construccions aconseguides.
Qui sap si Raül Martín es tornarà a posar al capdavant d’aquí a unes temporades. Des de fora sembla que tingui un poder important. Ara falta saber què passarà a partir del maig. Veurem Martín amb camisa o la deixarà a l’armari fins que arribi Sant Joan i el cridin?

Pel què fa al futur immediat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, de moment caldrà esperar a l’assemblea per saber del cert si Pena serà el pròxim cap de colla. Desitgem un molt bon any casteller als de la camisa rosada. Queda molt camí per recórrer, però no oblidem que és any de Concurs. Com diu la dita – ja popular – “la Vella és la Vella”. No descarto un primer premi vallenc.

2 comentaris:

Frikilandi ha dit...

Hola Alba, pots posar-te en contacte amb mi internament? envia'm un correu a :
frikilandi@gmail.com i t'explico,merci!

Alba Galan i Garcia ha dit...

En LluísMa diu: els Castellers de Vilafranca han fet el 2 de 9 amb folre. La Vella no.

I té raó! Començo a tenir memòria selectiva...