dimecres, 13 de febrer de 2008

El celler.



Ahir la a nit vaig acabar-me l’últim llibre del nord-americà Noah Gordon, el Celler. La veritat és que, com la majoria de novel·les d’aquest autor, la seva lectura m’ha estat amena i ràpida, amb poc més de dues setmanes l’he acabat. La diferència amb algun dels altres llibres que havia tingut entre mans – com seria el cas de l’Últim Jueu o el Metge – aquest cop la trama passava aquí, a Catalunya. Encara que el fil conductor del llibre fossin les vinyes i la història política i social de finals del segle XIX i principis del segle XX a Espanya, l’autor sense haver vist en directe una construcció castellera, en diferents moments del llibre s’atreveix a parlar de castells.

Tot i la inexperiència de l’autor en aquest àmbit, val a dir que no s’allunya en excés del què seria el funcionament d’una colla. Els castells a principis de segle segurament no eren tal com ens els narra l’autor. Tanmateix, hem de tenir en compte que és una novel·la. Si l’autor s’hagués hagut d’anar documentant detalladament sobre cada element que tractava, faltarien anys perquè és publiqués el llibre. Encara que a la majoria de castellers ens hagués agradat que parlés fil per randa d’una actuació i els seus ets i uts, penso que és una bona novel·la, si més no per donar a conèixer arreu del món el fenomen casteller. A més, quants castellers coneixem la realitat del funcionament d’una colla al segle XIX? Pràcticament els podríem comptar amb una mà. No podem ser més papistes que el papa, quan molts de nosaltres tampoc coneixem la nostra història castellera en detalls.

Pel què fa als elements castellers al llibre, m’ha sobtat veure la importància que li dóna a l’assaig. En la majoria de línies que utilitza per parlar dels castells, tracta de l’assaig. De com els Castellers de Santa Eulàlia fan proves per poder portar el castell a plaça. A un dels assaigs, una construcció cau. És cert que fa uns anys la importància dels assaigs no era tant gran com la d’ara, però per a qualsevol persona que no conegui a fons el món casteller és ideal que conegui aquesta realitat. La realitat que abans de poder fer sonar les gralles en un gran castell a plaça cal un esforç important d’assaig previ.

Seguint amb la importància de l’assaig, el que també es pot veure a la novel·la és el valor que Gordon dóna al cap de colla. Segurament ell no sabia que existia aquesta figura. Malgrat tot, també s’ha de reconèixer la feina que han fet les persones que han assessorat a l’escriptor per intentar explicar-li la realitat del funcionament d'una colla castellera i dels castells en general. La figura del cap de colla és descrita amb detall. Les funcions, el rol i el respecte cap al màxim dirigent de la colla es poden veure entre els personatges que apareixen a el Celler.

Un altre dels aspectes que l’autor té en compte a l’hora de parlar de castells és la competitivitat. La Colla de Santa Eulàlia baixa a Sitges a fer una actuació. Gordon parla de competició. Encara que no sigui la paraula apropiada, si que és cert que entre les colles existeix aquest fet de superació, ja sigui auto-superació o superació d’una colla real del seu nivell o similar. Suposo que Gordon no n’era conscient, però al final de la competició que es fa a Sitges m’agrada que s’empati una gran actuació de vuit, amb una actuació modesta amb un castell de nou. Tot i que possiblement sigui casualitat, està bé que es doni valor a una actuació completa i no només a una gran construcció.

És un orgull que un escriptor de la talla de Gordon centri una de les seves novel·les al nostre país. A més, és un orgull que faci referència reiteradament a una colla castellera. Encara que quedi molt camí per recórrer i que en alguns aspectes l’autor no descrigui els castells tal com es feien a l’època, que el fet casteller es pugui a donar a conèixer a partir de persones conegudes internacionalment és un honor. Tenim castells per anys, nosaltres treballem perquè sigui així i altres persones com Gordon treballen per fer-ne difusió.