dijous, 14 de febrer de 2008

Dones i castells.

Encara que avui la majoria de nosaltres veiem com un fet normal que la dona formi part del món casteller de manera activa, aquest fet és bastant recent. Fa dos-cents anys que es fan castells. La dona, però, fa poc més de vint anys que és part activa d’una colla castellera. La revolució es pot dir que la van començar a fer els Minyons de Terrassa. Encara que a Valls trobem algun document que ens indica que alguna noia de la Colla Vella havia format part del pom de dalt de les construccions, no és fins a la formació dels Minyons quan la dona entra de manera normal dins del món casteller.

Després que els Minyons introduïssin la dona als troncs dels castells així com també en d’altres posicions de la pinya, poc a poc les altres colles van prendre exemple dels terrassencs. Poc anys abans de la revolució malva, algunes castelleres ja formaven part de la formació del seu poble. Això sí, no sempre eren facilitats per entrar a formar part de la Colla. En el cas dels Castellers de Vilafranca ens expliquen que es va haver de votar a una assemblea si es deixaven entrar a les dones lliurement a la colla igual que qualsevol altre casteller home. Per altra banda, a la Jove de Tarragona – formació que avui hi ha una quantitat de dones important – en el seu moment també va costar introduir la dona dins la colla. Mentre que un home podia trigar dues setmanes a tenir camisa, les dones s’havien d’esperar uns quants anys per poder-la obtenir. Avui el fet casteller ha evolucionat positivament en el sentit d’incorporar la dona als castells com un fet normal.

Tot i aquest gran avenç, es pot dir que la dona en algunes de les colles (poques) encara està infravalorada. Fins fa pocs anys – jo diria que fa uns vuit – era poc freqüent veure un pis de quints amb més noies que nois a les construccions de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Avui, en les dues colles de Valls encara és difícil veure dones pujant al folre. Si mirem el gènere que predomina entre les camises rosades i vermelles de les colles de Valls, veiem que el masculí predomina de manera destacada. Personalment no considero que sigui un acte de discriminació, sinó que és un element que perdura de la tradició.

En el cas dels Capgrossos de Mataró, i altres colles de la coneguda zona no-tradicional – i fins i tot algunes del camp de Tarragona -, ens trobem que la dona té el mateix valor que un home. A la nostra Colla és tant important el rol i les funcions dels homes com el de les dones. Des dels inicis de la Colla, la dona ha tingut un pes important. Segurament sense nosaltres tindrien dificultats per fer qualsevol cosa. Un dels fets curiosos on es pot constatar que les castelleres som importants als Capgrossos és que en els primers anys de la Colla vam arribar a descarregar totes soletes el quatre de sis o el pilar de quatre, sense comptar amb cap home. Les gestes s'acomplien en aquelles històriques festes de final de temporada.

Tornant al tema i deixant enrera batalletes del passat, s’ha de dir que, en general, les colles nascudes als anys noranta la dona ha entrat de manera habitual a formar part tant del castell, com en les juntes administratives i, fins i tot, en alguns càrrecs de les juntes tècniques. Qualsevol noia amb camisa és igual de ben vista que un noi. Malgrat tot, els homes encara són els que predominen en la majoria de càrrecs. Són poques les dones que fins ara han ocupat llocs clau a les juntes, sobretot les tècniques. Tot i així, si les dones han d’arribar a ocupar una posició important en la presa de decisions, esperem que sigui per la seva vàlua i no pel fet que sigui dona. Segur que serà així.

Penso que a totes les colles els ha anat bé la incorporació de la dona en els castells, tant a nivell tècnic com a social. Quantes parelles s’han fet entre castellers? Uns quants castellers haurien de donar les gràcies a la revolució malva.
Un cop més, gràcies, Minyons!

Per més informació sobre el tema, podeu escoltar aquesta setmana el programa de castells de Mataró Ràdio, el Mirant Amunt! Entrevistes i experiències sobre les dones al món dels castells. Intervindran noies de Mataró i de Valls. A seguir el debat!

7 comentaris:

Frikilandi ha dit...

Dècades enrere, la colla era formada per gent d'un nivell social bastant diferent a l'actual.Tirant a baix, o discret,.Fins hi tot,mal vistos.Ara qualsevol colla esta formada per gent amb diferents posicions socials, i fer castells és "Guay".El canvi més significant és el paper que ha aportat la dona al món casteller.Dubto d'haver arribat a assolir els castells que es fan avui dia sense la dona,per tant,doble satisfacció; normalitzar una activitat on hi tingui cabuda tant l'home o la dona i haver arribat on estem ara mateix.
Felicitats Alba pel bloc, i gràcies per enllaçar-me. Viam si al costat del meu enllaç rectifiques lo de C.de Vilafranca per C. de Lleida :P

TRO(B/V)ADOR DEL SANT GRAAL ha dit...

Fa molts anys i era força jove,seria 1981, recordo una actuació a Valls amb una colla només de dones de Terrassa. Va ser a Valls, al carrer Abat LLord i amb castells de sis.Algú ho pot confirmar?

Marcus ha dit...

Molt bon escrit!
És cert que l'entrada de la dona al món casteller a aportat moltes coses positives, com en totes les àreea de la vida.
La dona no és allò que estava en un racó i la seva feina era àrdua i amagada.. sinó que ara la dona crec que poc a poc va sortint a la llum i poc a poc anirem veient com van agafant més rols diferents.

Bé Alba, ja ens anirem veient! Fins aviat

Alba Galan i Garcia ha dit...

Gràcies per les vostres aportacions!

Frikilandi, ara et canvio de Colla. Perdona...em pensava que erets un verd! Pel què fa al comentari, tens tota la raó! El mes passat vaig entregar un treball a la universitat sobre la diferència entre els castells avui i fa un temps. Si m'inspiro, ja penjaré un resumet!

Trobador, jo no t'ho puc confirmar. No en tinc ni idea. En tot cas, ho intentem esbrinar.

Marcus, ens anem veient per les festes i per les places. Aviat tornarem a agafar el ritme!

Frikilandi ha dit...

bé alba, sóc ex-verd...i ara sóc de CdLleida.Bueno, sóc de les 2 jejeje,pero assajo i actuo amb Lleida.
Ara t'enllaço jo.

Penya pinyaire ha dit...

Dóna gust veure la quanitat de blocs castellers que van apareixent per la xarxa!
Felicitats pel bloc!
I aprofito per mirar-me el melic i afegir-te una mica d'informació: segons tinc entès la dona va entrar de manera natural als xiquets de Reus ja durant la seva mateixa fundació, l'any 81 (posterior a la dels Minyons, del 79)

Alba Galan i Garcia ha dit...

Pau,

Ets dels Xiquets de Reus? Ànims, que la temporada serà dura però volem tornar a veure un dos de vuit amb folre de color avellana.

Ja m'informaré sobre l'entrada de la dona a la vostra colla.