dilluns, 20 d’agost de 2012

Un bon Sant Magí

Com ja és tradicional, el 19 d'agost vam baixar a Tarragona per veure l'actuació de Sant Magí. Una diada molt calorosa que va ser acompanyada per bons castells, sobretot per part de les dues colles grans de la ciutat.

La Jove de Tarragona, que anava amb l'objectiu de plantar la coneguda tripleta vilafranquina, la va aconseguir però deixant en carregats tant el tres com el quatre de nou amb folre. Això sí, demostrant a plaça que aquest any tenen un molt bon pilar. El quatre de vuit amb agulla va ser impecable i el pilar es va treballar serenament, sense perdre els nervis en cap moment. El tres de nou amb folre, en canvi, tot i estar ben quadrat, els nervis eren evidents entre les camises liles abans que es col·loqués la canalla. Un treball forçat de terços i quarts, un tremolí a tot el castell i la manca de confiança (o almenys és el que semblava des de fora) va fer que un cop l'enxaneta va traspassar, el pom de dalt saltés. El quatre de nou amb folre també va quedar en carregat. En aquest cas, però, el castell presentava bones mides. Els castellers se'l creien. De fet, va cedir quan els sisens estaven a punt d'iniciar la seva baixada. Una llàstima. Un magistral pilar de sis va servir per tancar l'actuació. Tot i la bona diada que els liles van fer, queda amb mal regust de boca les dues caigudes de castells de nou. No tant pel fet (els castells de nou cauen, i sinó que ens ho preguntin a nosaltres), sinó pel que representa i els espera. Assagen estructures com el nou de vuit o el cinc de nou (que, pel que sembla, apunten bones maneres), però en canvi estan ensopegant més del compte (tenint en compte el seu nivell i, sobretot, els seus objectius de temporada) amb els castells bàsics de nou. Tenen tres compromisos importants la setmana que ve. A veure si tenen temps de polir els errors. Espero que la pressió no els passi factura a les properes cites clau.

Els Xiquets de Tarragona es disposaven a fer la tripleta màgica. Tot i no caure de cap castell, finalment van desistir amb el quatre i van fer un dos folrat. El cinc de vuit, que ja havien fet, pocs problemes va presentar més enllà del treball a la descarregada de la part de dos. El tres de nou, que hi creuen, se'l creuen i el tenen, el van descarregar solventment. Van provar el quatre de nou amb folre, però quan els dosos estaven a l'alçada de quints, el van haver de desmuntar per la indecisió de la canalla. Quedava molt però semblava tenir bones mides. El dos de vuit amb folre els va servir per acabar l'actuació. Descompensació d'alçades, mala posició d'un dels dosos i treball a terços a la descarregada. Va ser una bona actuació de Sant Magí, tot i que ens vam quedar amb les ganes de poder veure el quatre. De ben segur que el tornaran a provar a les properes cites clau. Els matalassers semblen estar en forma i amb ganes de fer una passa més. La tripleta la tenen a tocar, a veure si la canalla confia amb el quatre. Si l'aconsegueixen, serà interessant veure com es plantegen fer una passa endavant.

Els Xiquets del Serrallo van fer tres castells de set i mig. Quatre de set amb agulla, cinc de set carregat i tres de set amb agulla. El primer va ser el més maco de tots. El cinc només el van poder carregar. Els segons estaven treballant al límit des de feia estona i el dos de la rengla estava molt estirat. Va caure quan els acotxadors estaven baixant. Van tancar una bona actuació per ells amb el tres de set amb agulla.

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van sortir de plaça amb dos castells: el cinc de set i el tres de set amb agulla carregat. Després de descarregar prou bé el cinc (tot i la no col·locació ortodoxa de l'acotxador de la banda del dos), van provar el dos de set. Castell que aquest any ja havien carregat. A l'acotxador, molt petit, li va costar arribar a dalt i aquest fet va alentir el ritme de la fràgil estructura. Quan finalment es va col·locar i l'enxaneta remuntava els dosos, el castell va caure. Una mala caiguda. Després van fer el tres de set amb agulla carregat. L'estructura del tres va ser èpica. La van salvar amb veterania. Quan el ferm pilar es va quedar sol, va acabar cedint estranyament.

Com sempre, és un plaer gaudir de l'actuació a un escenari tant especial com és la plaça de les Cols. Que per molts anys puguem seguir baixant el dia 19 veient aquest bon nivell de castells per part de les dues colles grans.

Més fotos de l'actuació: aquí.



Cap comentari: