La Bisbal.

Sortíem de casa i més aviat feia fred. Cosa estranya per ser el dia 15 d'agost. Havíem d'anar a la Bisbal, aquella diada on sempre he sentit a dir que és la plaça més castellera sense Colla pròpia. Aquest any, però, després de tota la polèmica coneguda al voltant de les colles participants a la diada només hi van actuar dues colles: els Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls. Sense la presència de la Colla Vella l'any passat ja es va notar un petit buit a la diada - si més no, per mi -, i enguany, sense la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, encara més. Malgrat tot, en cap moment ens vam plantejar deixar d'anar a aquesta actuació. Semblava que amb dos colles podríem arribar aviat a Mataró, però no va ser així. Una de les coses que em fan més ràbia quan vaig a veure actuacions com a públic és que l'actuació no tingui ritme i que, entre castell i castell, es faci una pausa que, en ocasions, pot arribar a ser de mitja hora.

Van obrir plaça els Castellers de Vilafranca. Els verds ja havien anunciat un programa que personalment em semblava més que correcte. Tres castells que tenien a l'abast i l'anunci d'un pilar de vuit amb folre i manilles que, veient en diferents ocasions la facilitat amb què feien el de set i coneixent la seva seguretat en muntar folre i manilles, pensava que el farien. Van obrir amb un tres de nou amb folre. D'entrada ja no em va agradar. Vaig veure un pis de quints molt lleuger, massa per una estructura que enguany no semblava que tinguessin tant apamada com en d'altres temporades. A l'entrada de dosos ja envidenciava alguns problemes. El castell es va carregar i just quan l'enxaneta sortia un dels quints va perdre peu i el castell va acabar cedint. En segona ronda, per asserenar nervis van plantar el quatre de vuit amb el pilar. Com ja ens tenen acostumats, la construcció no els va suposar cap problema. Van tancar la seva actuació de castells amb el quatre de nou amb folre. Des de la nostra perspectiva, semblava que els terços no estiguessin encarats. Tanmateix, després d'un peu desmuntat van decidir tirar amunt el castell. Es va descarregar, però no sense problemes. A la sortida de dosos es va poder veure un treball de veterania a nivell de terços i quarts. Tal com s'havia anunciat, els de Vilafranca van voler acabar intentant per primera vegada aquesta temporada el pilar de vuit amb folre i manilles. Eren poques camises per intentar aquest castell en solitari. Tot i així, la confiança que tenen amb aquesta construcció els va fer tirar-lo amunt. La pujada del pilar va ser bona. A la motxil·la de baixada de l'enxaneta, el quart va anar enrere i el quint va va saber defensar amb ràbia. Al cap d'un moment, però, una segona seca va fer desestabilitzar l'espadat, que va acabar cedint.

Personalment vaig sortir de la Bisbal amb un regust agredolç de l'actuació dels Castellers de Vilafranca. Havien fet una bona actuació. I tal com diu l'expressió popular: "a la tercera va la vençuda". Després de dos intents sense èxit de castell de gamma extra, els vilafranquins en van carregar un, el primer d'aquesta temporada. El pilar va ser un èxit a mitges, s'havia carregat però entre les cares dels verds es veia com l'objectiu no era tan sols carregar-lo.

Des de fora, sembla que els de Vilafranca no estiguin tant forts com en temporades anteriors. Segueixen sent els clars líders, però no amb la seguretat que els havia caracteritzat altres anys. Ells són conscients d'aquest problema i això els suposa nervis. Nervis que es veuen reflectits a estructures que, en principi, haurien de tenir dominades. Si una cosa estem veient aquesta temporada, és que els castells de nou bàsics són grans castells i de molta dificultat. Potser feia temps que no els hi donàvem la importància que se'ls hi hauria de tenir.

La segona colla a actuar va ser la Colla Joves Xiquets de Valls. Deien que la Bisbal era una plaça seva. Van obrir plaça amb el tres de nou amb folre, castell que el dimecres anterior ja havien aconseguit a Valls per la diada de Firagost. El castell va pujar lent i semblava que anés millor que el dels verds. Malgrat tot, el tremolí es va fer evident abans de la carregada i, un cop ja s'havia coronat, el castell va acabar caient. El segon castell dels vermells va ser el cinc de vuit. Una construcció que tenen perfectament consolidada. El castell va ser preciós però lentíssim. La confiança amb la catedral es va fer evident als pisos superiors, ja que en el moment de la traspassada, la canalla lluïa un somriure digne d'admirar per totes les que estàvem a baix mirant-nos-ho. El tercer castell va ser el dos de vuit amb folre. Encara no l'havien provat a plaça aquest any. Amb poca confiança amb la torre, van desmuntar un peu. El dos es va descarregar sense massa problemes. Això sí, va ser un dos molt pesat a tots els pisos.

Malgrat no descarregar el tres, em va agradar l'actuació de la Joves. El domini del cinc fa que enguany tingui bastanta confiança amb aquesta colla vallenca. No tenen masses opcions de guanyar el Concurs, però sí que ens poden portar alguna sorpreseta. Jo l'espero. Això sí, sempre i quan tinguin les camises suficients per encara al magestuós cinc de nou amb folre i no facin disbarats.

Vam marxar de la Bisbal i vam arribar a Mataró pràcticament a la mateixa hora que cada any, quan estàvem acostumats a veure aquesta diada amb tres colles. Ja ho he dit abans i ho repeteixo: no m'agraden les actuacions sense ritme. Tot i així, suposo que l'any que ve tornarem a ser fidels a aquesta actuació. Hi hagi una, dues o tres colles, faci calor o no, hi hagi ritme d'actuació o no.