El Catllar.

Ahir, com aquell qui no vol la cosa, ens vam acostar a El Catllar. Que recordi, mai havia estat a aquest poble veient castells. Havia vist l'actuació alguna vegada per la televisió. Quan vaig arribar a la plaça, la veritat és que vaig quedar un pèl decebuda ja que me l'imaginava bastant més gran. És el que té la televisió, que de vegades enganya. Anàvem -almenys jo - amb la intenció de veure una d'aquelles diades típiques de dissabte a la tarda, on els castells són importants però ho és més l'ambient. En cap moment havia pensat que veuria castells de nou - malgrat que sabia que la Jove potser l'intentarien - ni que sortiria tant eufòrica de la plaça.

L'actuació va començar a l'hora prevista. Després dels pilars d'entrada, va obrir plaça la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el tres de nou amb folre, contrucció que van descarregar per quarta vegada aquesta temporada. En segona ronda, els rosats ens van oferir un dos de vuit amb folre que, malgrat una petita descompensació d'alçades que s'evidenciava a nivell de dosos, no va presentar més problemes. L'últim castell dels rosats va ser el que va donar la sorpresa a plaça. Potser el duien en cartera i l'havien anunciat, però nosaltres vam haver de veure com es muntava la pinya del tres per creure'ns que la Vella aniria a intentar un castell que, fins ara, era de domini exclusiu dels verds. El tres va pujar correcte i es va carregar amb solvència. L'entrada de l'enxaneta al pilar, segurament va ser un dels moments més delicats del castell. Malgrat tot, el castell es va descarregar. Així doncs, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va ser la primera colla en descarregar aquesta construcció al municipi tarragoní d'El Catllar. Van acabar amb un pilar de sis que tant l'enxaneta com l'acotxadora eren puces.

Els segons en actuar van ser els Castellers de Vilafranca. Els de David Miret van intentar com a primer castell el quatre de vuit amb el pilar. Construcció que dominen pràcticament a la perfecció. En segona ronda, els verds encaraven el tres de nou amb folre. Segurament un dels castells que, sense tenir-ho previst, aquest any els ha portat més maldecaps. Sense encara pensar en l'estructura d'un hipotètic tres de deu amb folre i manilles, però mantenint els canvis que havien fet a les últimes actuacions al pis de quints, van descarregar-lo de forma correcta. El tercer castell va ser aquell que va donar més emoció a la diada. Pel que es deia, els verds no tenien previst intentar el tres de vuit amb el pilar. Tanmateix, el fet que la Colla Vella l'intentés i el descarregués de manera insultant, va fer canviar els seus plans. La construcció del tres va pujar més moguda que la de la colla rival. Tot i així, el castell en cap moment va perillar. El gran pilar dels de Vilafranca va quedar a la vista quan el tres es va descarregar. En un acte de supèrbia - i si m'ho permeteu de xuleria - els verds van girar l'espadat de sis per demostrar la seva superioritat. Van tancar la seva actuació amb un pilar de set amb folre.

La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona va ser la tercera colla a actuar. Els liles van ser la colla que va convertir El Catllar com a plaça de nou. Per aquest motiu, fins a últim moment no havien descartat intentar aquest any el tres de nou amb folre. Depenia, però, del volum de camises que aconseguissin portar, així com també el resultat del primer castell. Aquest va ser el dos de vuit amb folre, que ja havien descarregat anteriorment en cinc ocasions. El dos va pujar amb els mateixos membres que a l'actuació de Sant Magí. Tot i així, es va haver de començar a treballar abans d'hora. A l'entrada de la canalla va patir una primera seca que van saber defensar. A la segona, però, quan l'enxaneta es disposava a baixar, el dos va cedir. Amb aquesta caiguda, la Jove es quedava sense intentar el castell de nou. Els de Tarragona van completar l'actuació amb el quatre de vuit i el tres de vuit.

Per mi va ser una de les actuacions que més he disfrutat aquesta temporada, juntament amb les Santes i Sant Magí. Sense massa calor, amb bastant de ritme i amb castells que no estem acostumades a veure. L'únic que em va sobrar va ser la girada de pilar de sis dels Castellers de Vilafranca i la celebració que estaven fent alguns membres de la seva pinya perquè, quan el pilar encara s'havia de descarregar, alguns ja havien deixat anar les mans de la pinya per celebrar la gesta. Tot i així, em va satisfer moltíssim la reacció de la plaça ja que, en general, no va recolzar el detall verd.

Esperem que aquesta sana rivalitat es mantingui i els bons resultats vinguin per part de totes la setmana que ve a Vilafranca, però sobretot al Concurs.