L'Arboç.

Havent dormit poques hores perquè la nit abans ens havíem quedat de festa major a El Catllar, diumenge a les 11 del matí pujàvem al cotxe per anar tranquil·lament des de Tarragona fins a l'Arboç. Com ja és habitual quan hi anem, intentem arribar una estona abans per tal de veure els diferents balls i comparses de la ciutat, així com també els versots dels diables del poble. Al voltant de la una del migdia, començava l'actuació castellera. Una actuació que duraria prop de dues hores i mitja. Bastant apretats, com és normal a l'Arboç, i tocant les camises de la Colla Joves Xiquets de Valls hem contemplat l'espectacle casteller que ens han delaitat les colles que actuaven avui al municipi penedesenc.

Els primers en actuar han estat la Colla Joves Xiquets de Valls. Els teníem al davant i potser per això ens hem quedat una mica sorpreses en veure la poca pinya que portaven. Després d'un peu desmuntat, han tirat amunt el tres de nou amb folre. Castell que, per sort, ha anat bé. Feia temps que no veia un peu de tres de nou amb folre amb tant poca pinya. En segona ronda, conscients que no podien intentar el quatre de nou amb folre per manca de gent, han optat pel cinc de vuit. Construcció que podríem considerar que són els màxims dominadors. Com a últim castell han apostat per estrenar una nova construcció: el quatre de vuit amb el pilar. Malgrat no haver intentat el pilar de sis enguany, els vermells s'han atrevit amb la construcció d'estructura composta. Una noia de la Joves ens comentava que feia tres anys que no el feien. La carregada del quatre ha estat correcta, però quan s'havia de desmuntar l'estructura per deixar el pilar sol, la rengla d'esquena a Vilafranca ha patit considerablement. Finalment l'han carregat. Quan semblava que la feina l'havien fet, però, el pilar ha acabat cedint.

La segona colla a actuar han estat la colla local: els Minyons de l'Arboç, que enguany celebren el 50è aniversari de la seva fundació. El primer castell amb què ens han obsequiat ha estat el cinc de set, que només ha quedat carregat. En el moment de l'execució des de la nostra posició en algun moment havíem arribat a dubtar si s'havia arribat a carregar. Tot i així, al veure que ells l'han donat per carregat, ho hem acceptat. En segona ronda han plantat un tres de set i en tercera només han pogut carregar el quatre de set amb el pilar.

Els Castellers de Vilafranca han estat la colla que seguia als amfitrions. Sense despentinar-se en absolut han plantat el millor registre del cap de setmana. El primer castell que han ofert ha estat el tres de nou amb folre. Igual que el dia anterior a El Catllar, la construcció s'ha vist bastant més sòlida i segura que en ocasions anteriors. Després han descarregat el quatre de nou amb folre i el quatre de vuit amb agulla. Des de fora s'han vist treballats amb una facilitat aparent. Segurament aquestes dues construccions tenien la mirada posada en el possible quatre de nou amb folre i pilar que poden intentar els verds dissabte que ve. Han tancat amb el pilar de set amb folre.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha obert plaça amb el tres de nou amb folre. Un castell que tant aquest any com l'anterior li han aconseguit agafar les mides. En segona ronda han començat els problemes. Els rosats han intentat el quatre de nou amb folre. Amb els dosos a punt de col·locar-se, la canalla mirant avall i el castell molt tancat han decidit desmuntar-lo per evitar una caiguda innecessària. Tanmateix, la caiguda no l'han pogut evitar. En un segon intent - on hi ha hagut algun canvi a nivell de tronc - l'estructura evidenciava els mateixos problemes que en l'intent anterior. Quan encara no havien entrat els dosos, el quatre ha acabat cedint. D'aquesta manera, doncs, la Vella es quedava sense anotar cap castell a la segona ronda. Com a últim castell, han intentat per segona vegada a la seva història el tres de vuit amb el pilar. Sense massa problemes l'han descarregat i han tornat a afirmar amb rotunditat que el tres de vuit aixecat per sota té molta més dificultat que el tres amb l'agulla. Han posat punt i final a l'actuació amb el pilar de set amb folre.

Ha estat una actuació clàssica. Amb calor, grans colles i, en general, bons castells. Un escenari idoni com a preludi del que esperem veure i gaudir a Vilafranca, que Sant Fèlix és a tocar!

El Catllar.

Ahir, com aquell qui no vol la cosa, ens vam acostar a El Catllar. Que recordi, mai havia estat a aquest poble veient castells. Havia vist l'actuació alguna vegada per la televisió. Quan vaig arribar a la plaça, la veritat és que vaig quedar un pèl decebuda ja que me l'imaginava bastant més gran. És el que té la televisió, que de vegades enganya. Anàvem -almenys jo - amb la intenció de veure una d'aquelles diades típiques de dissabte a la tarda, on els castells són importants però ho és més l'ambient. En cap moment havia pensat que veuria castells de nou - malgrat que sabia que la Jove potser l'intentarien - ni que sortiria tant eufòrica de la plaça.

L'actuació va començar a l'hora prevista. Després dels pilars d'entrada, va obrir plaça la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el tres de nou amb folre, contrucció que van descarregar per quarta vegada aquesta temporada. En segona ronda, els rosats ens van oferir un dos de vuit amb folre que, malgrat una petita descompensació d'alçades que s'evidenciava a nivell de dosos, no va presentar més problemes. L'últim castell dels rosats va ser el que va donar la sorpresa a plaça. Potser el duien en cartera i l'havien anunciat, però nosaltres vam haver de veure com es muntava la pinya del tres per creure'ns que la Vella aniria a intentar un castell que, fins ara, era de domini exclusiu dels verds. El tres va pujar correcte i es va carregar amb solvència. L'entrada de l'enxaneta al pilar, segurament va ser un dels moments més delicats del castell. Malgrat tot, el castell es va descarregar. Així doncs, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va ser la primera colla en descarregar aquesta construcció al municipi tarragoní d'El Catllar. Van acabar amb un pilar de sis que tant l'enxaneta com l'acotxadora eren puces.

Els segons en actuar van ser els Castellers de Vilafranca. Els de David Miret van intentar com a primer castell el quatre de vuit amb el pilar. Construcció que dominen pràcticament a la perfecció. En segona ronda, els verds encaraven el tres de nou amb folre. Segurament un dels castells que, sense tenir-ho previst, aquest any els ha portat més maldecaps. Sense encara pensar en l'estructura d'un hipotètic tres de deu amb folre i manilles, però mantenint els canvis que havien fet a les últimes actuacions al pis de quints, van descarregar-lo de forma correcta. El tercer castell va ser aquell que va donar més emoció a la diada. Pel que es deia, els verds no tenien previst intentar el tres de vuit amb el pilar. Tanmateix, el fet que la Colla Vella l'intentés i el descarregués de manera insultant, va fer canviar els seus plans. La construcció del tres va pujar més moguda que la de la colla rival. Tot i així, el castell en cap moment va perillar. El gran pilar dels de Vilafranca va quedar a la vista quan el tres es va descarregar. En un acte de supèrbia - i si m'ho permeteu de xuleria - els verds van girar l'espadat de sis per demostrar la seva superioritat. Van tancar la seva actuació amb un pilar de set amb folre.

La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona va ser la tercera colla a actuar. Els liles van ser la colla que va convertir El Catllar com a plaça de nou. Per aquest motiu, fins a últim moment no havien descartat intentar aquest any el tres de nou amb folre. Depenia, però, del volum de camises que aconseguissin portar, així com també el resultat del primer castell. Aquest va ser el dos de vuit amb folre, que ja havien descarregat anteriorment en cinc ocasions. El dos va pujar amb els mateixos membres que a l'actuació de Sant Magí. Tot i així, es va haver de començar a treballar abans d'hora. A l'entrada de la canalla va patir una primera seca que van saber defensar. A la segona, però, quan l'enxaneta es disposava a baixar, el dos va cedir. Amb aquesta caiguda, la Jove es quedava sense intentar el castell de nou. Els de Tarragona van completar l'actuació amb el quatre de vuit i el tres de vuit.

Per mi va ser una de les actuacions que més he disfrutat aquesta temporada, juntament amb les Santes i Sant Magí. Sense massa calor, amb bastant de ritme i amb castells que no estem acostumades a veure. L'únic que em va sobrar va ser la girada de pilar de sis dels Castellers de Vilafranca i la celebració que estaven fent alguns membres de la seva pinya perquè, quan el pilar encara s'havia de descarregar, alguns ja havien deixat anar les mans de la pinya per celebrar la gesta. Tot i així, em va satisfer moltíssim la reacció de la plaça ja que, en general, no va recolzar el detall verd.

Esperem que aquesta sana rivalitat es mantingui i els bons resultats vinguin per part de totes la setmana que ve a Vilafranca, però sobretot al Concurs.

Sant Magí.

Avui fa 13 anys que per primera vegada vaig trepitjar la plaça de les Cols un 19 d'agost. D'ençà fins ara no he anat cada any a la diada castellera de Sant Magí. De fet, si els càlculs no em fallen, diria que hi he anat només sis vegades. Malgrat tot, és una actuació que si puc, m'agrada acostar-m'hi. Aquest any no he fallat, ja que el cartell que portaven les dues colles grans de la ciutat era més que ambiciós. Amb uns quants companys dels Castellers de Sants hem anat cap a Tarragona. A les 12 i dos minuts del migdia arribàvem a la catedral i els Xiquets del Serrallo ja havien iniciat el seu castell de sortida, el 3 de 7. Ens hem quedat estranyats, però ens ha semblat bé - així podríem dinar abans - la puntualitat britànica dels tarragonins a l'hora de començar l'actuació.

Com he dit anteriorment, la primera colla a actuar han estat els Xiquets del Serrallo. El primer castell que han ofert a la plaça ha estat un tres de set. Després han completat un treballat quatre de set amb el pilar. Fins la carregada la construcció no ha evidenciat massa problemes. L'ensurt ha vingut quan l'enxaneta començava a baixar. Amb un treball intens de segon i terç, així com també amb una enxaneta molt fina i lenta que no s'ha atabalat en cap moment en veure l'estructura perillar, han descarregat el quatre amb l'espadat, que la plaça els ha aplaudit com si d'un castell de més alçada es tractés. Han tancat la seva actuació amb un 4 de 7 bastant lent, però que no els ha comportat problemes.

Els segons en actuar han estat els Xiquets de Tarragona. Han obert plaça amb el dos de vuit amb folre, castell que enguany encara no havien descarregat. Tot i mostrar un lleuger tremolí a la baixada, els ratllats han completat la construcció. En segona ronda venia el plat fort dels del carrer Santa Anna. Ho havien anunciat i havien fet bones proves a l'assaig. Després d'un peu desmuntat, les gralles han fet sonar el primer intent de tres de nou amb folre de la temporada a Tarragona. El castell ha pujat a bon ritme i fins l'entrada de dosos ningú havia perdut la posició. A nivell de sisens el castell estava bastant tancat, però el tres s'ha carregat. Un cop l'enxaneta ha estat fora, el castell s'ha descarregat tot i que els terços hagin hagut de fer un esforç titànic per mantenir-se a lloc. En aquest moment, doncs, els matalassers descarregaven el seu primer castell de nou a la plaça de les Cols. En tercera ronda han completat el quatre de vuit. Castell que abans de la carregada ha patit a nivell de quarts.

Els tercers han estat la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Els del Cós del Bou havien fet uns assaigs on les proves també els havien anat molt bé, segurament per això han triat el quatre de nou amb folre com a castell de sortida. Després de dos peus desmuntats, el castell a tirat amunt. Només amb sisens col·locats el castell es bellugava per a tot arreu, sobretot quints i els mateixos sisens. Tot i així, la rapidesa i la valentia de la canalla lila ha fet que a la construcció es poguessin col·locar els dosos. Tanmateix, el bellugueix al castell cada vegada era més evident i, quan l'acotxador disposava a col·locar-se, el quatre a cedit per dalt. Un cop més, la Jove s'ha quedat a les portes de carregar un castell de nou. Després de la caiguda i veure com els seus principals rivals si que aconseguien l'objectiu, la rotllana de la Jove tenia cara de circumstàncies. Després de la caiguda, els liles han descarregat el tres de vuit, seguit d'un dos de vuit amb folre que estrenava una de les dosos. Han completat una altra trileta al seu palmarès, descarregant en ronda de repetició el quatre de vuit.

Finalment, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han estat la última colla a actuar. El seu primer castell ha estat el quatre de set amb el pilar. La construcció ha pujat molt lenta, però en cap moment ha perillat. Com a segon castell han descarregat el quatre de set. En tercera ronda, els verds han intentat el tres de set amb el pilar. Encara que el castell pugés a un ritme massa lent, presentava bones mides. Malgrat tot, quan l'enxaneta ha arribat a nivell de quarts ha decidit que avui encara no era el dia per aquest castell. Han tancat la seva actuació amb el tres de set.

Un any més s'ha viscut una diada de Sant Magí amb cara i creu. Cara pels matalassers i creu per la Jove. Una diada llarga on s'ha pogut veure un cop més la confiança que tenen els Xiquets a l'hora de tirar amunt i la desconfiança mental - és una opinió personal meva perquè no crec que tants intents siguin mala sort - de la Jove. De les dues petites m'ha agradat l'actuació discreta però encertada dels Xiquets del Serrallo. Dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau m'ha molestat l'estona que han trigat a fer tots els castells (el primer tenia justificació perquè no hi havia ambulància a plaça, però els altres no).


Per tornar a veure una actuació a la plaça de les Cols - per mi una de les més maques per veure castells del país - falta un any. Malgrat la calor que acostuma a fer, la lentitud en el timming i algun fracàs o altre que cada any es veu, tinc ganes de tornar a veure castells a aquella plaça.

Cós del Bou i la Jove.

Havia d'anar a Tarragona a netejar el pis. Sí, és que d'aquí a quinze dies la meva residència habitual passarà de Mataró a Tarragona. Aprofitant que Sant Magí està a les portes i que la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona tenia actuació i assaig de folres, després d'arribar a Mataró de la diada de la Bisbal i dinar, vam marxar amb en Ferran a veure la Jove. Les festes del carrer del Cós del Bou són les prèvies a Sant Magí. Pels carrers ja s'ensumava olor de Festa Major. Vam arribar amb una cercavila de gegants al carrer del local de la Jove. Allà ens vam esperar una estona, vam xerrar amb un munt de castellers d'altres colles que s'havien desplaçat fins a Tarragona per veure l'actuació i, al cap de poc, van començar a sonar les gralles. Actuaven la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Reus.

Els liles van fer l'actuació que ens tenen acostumats durant els últims anys. Apostar perquè la Jove faci el que ells mateixos anomenen "trileta" és casi una juguesca guanyada. El primer castell va ser el lleuger i segur quatre de vuit que ens han anat ensenyant al llarg d'aquest any. Segons comentaven, era el quatre de nou amb el folre a terra. La segona ronda va deixar pas al dos de vuit amb folre, castell que - igual que a Vilanova - van haver de suar una mica més de l'habitual, però que van descarregar. La construcció els va servir per fer rodar gent al folre, de cara a tenir més personal experimentat per treballar sobre la pinya. El tercer castell va ser el tres de vuit. Van tancar la ràpida actuació amb tres pilars de cinc i pilars de quatre.

Els de Reus, colla habitual en aquesta actuació, van anar a Tarragona a fer el què porten ensenyant tota la temporada. Cinc de set, quatre de set amb el pilar i tres de set. Amb molt poques camises - en diferents parts de la pinya del cinc només hi havia una mà amb color de camisa avellana - van completar la primera construcció. El cinc va ser lent i a la descarregada terços i quarts de la banda del dos van treballar bastant. El quatre de set amb el pilar va tenir una pujada lletja, però el van descarregar sense massa problemes. El tres de set no els va fer suar en excés. Van tancar l'actuació amb un pilar de cinc, seguit de tres pilars de quatre. És una llàstima veure als companys de Reus en aquesta baixa forma. Amb molt poca gent i no podent estrenar cap castell nou. Veure com una colla que l'any anterior havia carregat un castell folrat i que enguany no pot fer el mateix castell ni amb un pis menys, fa certa venir tristesa. Esperem, però, que el treball que enguany estan fent als pisos superiors de les construccions, els serveixi perquè l'any que ve es puguin tornar a veure folre de color marró.

Finalitzada la ràpida actuació, vam anar cap al local de la Jove. La veritat és que tenia moltes ganes de veure un assaig lila. Vam pujar al balcó i vam anar veient prova per prova com la gent, després que el cap de pinyes els anés cridant nom per nom, s'anava col·locant a la seva posició. Mentre ho muntaven no acabava de veure la utilitat de la seva manera de muntar pinyes: amb plànol i passant llista, com si amb nens d'una escola estiguessin tractant. Encara que no ho entengui, mentre els hi serveixi que segueixin endavant amb la seva manera de fer. Només faltaria que algú de fora es posés amb la seva manera de funcionar. Van fer una primera prova de quatre de nou amb folre, on només van poder col·locar quints. Ho van tornar a intentar i aquesta segona vegada van posar-hi sisens. El castell estava maco. Com que eren gent, s'havia d'aprofitar. Van provar el tres de nou amb folre i li van posar sisens (la mateixa prova ja l'havien fet el dimarts). A la baixada els terços es van obrir un pèl, però això no va condicionar en cap moment el castell.

Amb aquestes grans proves van donar per finalitzat un assaig on hi havia bastantes camises. A més, la quantitat de públic que hi havia veient l'assaig era espectacular. El cap de colla va fer una arenga didàctica, vam anar a sopar i, malgrat estar-hi poca estona, també vam poder veure el final del concert d'Amparanoia.

Aquest dimarts baixarem una altra vegada a Tarragona a veure castells. Aquest any promet. I és que les dues colles han anunciat un castell de nou. Pel què fa a la Jove sembla que tinguin més confiança amb el quatre, mentre que els Xiquets -malgrat encara no haver descarregat el dos de vuit amb folre - han anunciat el tres de nou amb folre. Castell que li van posar sisens la setmana passada.

Tant de bo es puguin veure els dos castells de nou per part de les dues colles tarragonines, seria una fita històrica per la diada de Sant Magí. Poder veure dos grans castells per part de les dues grans colles de la ciutat a un escenari idíl·ic com és la plaça de les Cols, segurament serà una de les diades que més recordaré de la temporada. Esperem que tot vagi bé.

Ànims, concentració i confiança a les dues!

La Bisbal.

Sortíem de casa i més aviat feia fred. Cosa estranya per ser el dia 15 d'agost. Havíem d'anar a la Bisbal, aquella diada on sempre he sentit a dir que és la plaça més castellera sense Colla pròpia. Aquest any, però, després de tota la polèmica coneguda al voltant de les colles participants a la diada només hi van actuar dues colles: els Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls. Sense la presència de la Colla Vella l'any passat ja es va notar un petit buit a la diada - si més no, per mi -, i enguany, sense la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, encara més. Malgrat tot, en cap moment ens vam plantejar deixar d'anar a aquesta actuació. Semblava que amb dos colles podríem arribar aviat a Mataró, però no va ser així. Una de les coses que em fan més ràbia quan vaig a veure actuacions com a públic és que l'actuació no tingui ritme i que, entre castell i castell, es faci una pausa que, en ocasions, pot arribar a ser de mitja hora.

Van obrir plaça els Castellers de Vilafranca. Els verds ja havien anunciat un programa que personalment em semblava més que correcte. Tres castells que tenien a l'abast i l'anunci d'un pilar de vuit amb folre i manilles que, veient en diferents ocasions la facilitat amb què feien el de set i coneixent la seva seguretat en muntar folre i manilles, pensava que el farien. Van obrir amb un tres de nou amb folre. D'entrada ja no em va agradar. Vaig veure un pis de quints molt lleuger, massa per una estructura que enguany no semblava que tinguessin tant apamada com en d'altres temporades. A l'entrada de dosos ja envidenciava alguns problemes. El castell es va carregar i just quan l'enxaneta sortia un dels quints va perdre peu i el castell va acabar cedint. En segona ronda, per asserenar nervis van plantar el quatre de vuit amb el pilar. Com ja ens tenen acostumats, la construcció no els va suposar cap problema. Van tancar la seva actuació de castells amb el quatre de nou amb folre. Des de la nostra perspectiva, semblava que els terços no estiguessin encarats. Tanmateix, després d'un peu desmuntat van decidir tirar amunt el castell. Es va descarregar, però no sense problemes. A la sortida de dosos es va poder veure un treball de veterania a nivell de terços i quarts. Tal com s'havia anunciat, els de Vilafranca van voler acabar intentant per primera vegada aquesta temporada el pilar de vuit amb folre i manilles. Eren poques camises per intentar aquest castell en solitari. Tot i així, la confiança que tenen amb aquesta construcció els va fer tirar-lo amunt. La pujada del pilar va ser bona. A la motxil·la de baixada de l'enxaneta, el quart va anar enrere i el quint va va saber defensar amb ràbia. Al cap d'un moment, però, una segona seca va fer desestabilitzar l'espadat, que va acabar cedint.

Personalment vaig sortir de la Bisbal amb un regust agredolç de l'actuació dels Castellers de Vilafranca. Havien fet una bona actuació. I tal com diu l'expressió popular: "a la tercera va la vençuda". Després de dos intents sense èxit de castell de gamma extra, els vilafranquins en van carregar un, el primer d'aquesta temporada. El pilar va ser un èxit a mitges, s'havia carregat però entre les cares dels verds es veia com l'objectiu no era tan sols carregar-lo.

Des de fora, sembla que els de Vilafranca no estiguin tant forts com en temporades anteriors. Segueixen sent els clars líders, però no amb la seguretat que els havia caracteritzat altres anys. Ells són conscients d'aquest problema i això els suposa nervis. Nervis que es veuen reflectits a estructures que, en principi, haurien de tenir dominades. Si una cosa estem veient aquesta temporada, és que els castells de nou bàsics són grans castells i de molta dificultat. Potser feia temps que no els hi donàvem la importància que se'ls hi hauria de tenir.

La segona colla a actuar va ser la Colla Joves Xiquets de Valls. Deien que la Bisbal era una plaça seva. Van obrir plaça amb el tres de nou amb folre, castell que el dimecres anterior ja havien aconseguit a Valls per la diada de Firagost. El castell va pujar lent i semblava que anés millor que el dels verds. Malgrat tot, el tremolí es va fer evident abans de la carregada i, un cop ja s'havia coronat, el castell va acabar caient. El segon castell dels vermells va ser el cinc de vuit. Una construcció que tenen perfectament consolidada. El castell va ser preciós però lentíssim. La confiança amb la catedral es va fer evident als pisos superiors, ja que en el moment de la traspassada, la canalla lluïa un somriure digne d'admirar per totes les que estàvem a baix mirant-nos-ho. El tercer castell va ser el dos de vuit amb folre. Encara no l'havien provat a plaça aquest any. Amb poca confiança amb la torre, van desmuntar un peu. El dos es va descarregar sense massa problemes. Això sí, va ser un dos molt pesat a tots els pisos.

Malgrat no descarregar el tres, em va agradar l'actuació de la Joves. El domini del cinc fa que enguany tingui bastanta confiança amb aquesta colla vallenca. No tenen masses opcions de guanyar el Concurs, però sí que ens poden portar alguna sorpreseta. Jo l'espero. Això sí, sempre i quan tinguin les camises suficients per encara al magestuós cinc de nou amb folre i no facin disbarats.

Vam marxar de la Bisbal i vam arribar a Mataró pràcticament a la mateixa hora que cada any, quan estàvem acostumats a veure aquesta diada amb tres colles. Ja ho he dit abans i ho repeteixo: no m'agraden les actuacions sense ritme. Tot i així, suposo que l'any que ve tornarem a ser fidels a aquesta actuació. Hi hagi una, dues o tres colles, faci calor o no, hi hagi ritme d'actuació o no.

Vilanova.

Ahir a la tarda vam omplir el cotxe per anar a Vilanova i la Geltrú. En els últims anys s’ha convertit en una d’aquelles actuacions típiques, que no acostumem a faltar. Són sis anys seguits que hi anem. No és una d’aquelles actuacions en què es veuen els millors castells de la temporada, però sí que és una plaça on es comencen a coure els castells de grans colles. Perquè si una cosa té la diada de la Mare de Déu de les Neus, és que acostuma a tenir un bon cartell. Aquest any hi actuaven la colla local, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Les tres formacions no anaven sobrades de camises pròpies. Tot i així, les ajudes entre les formacions van fer possible que l’actuació acabés en èxit.

Van obrir plaça els amfitrions, els Bordegassos de Vilanova. Després que el pilar d’entrada a plaça només els quedés carregat, van obrir l’actuació amb un quatre de set amb el pilar. En segona ronda van completar el cinc de set, sense masses problemes. En tercera ronda, tal com havien indicat els màxims dirigents de la colla si les primeres construccions anunciades sortien bé, van provarien el quatre de vuit. Així va ser. Entre nosaltres comentàvem que no ho vèiem clar, i menys tenint en compte la temporada que havien fet fins al moment. Tot i així, el quatre va arribar més lluny del què ens pensàvem. Si la canalla hagués pujat decidida amunt, qui sap si l'haguessin pogut carregar. El castell va caure quan, amb els dosos col·locats, la canalla va decidir desmuntar el castell. Van acabar amb un quatre de set.

La segona colla a actuar va ser la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Ens havien arribat rumors que podria ser possible un intent de castell de nou. En arribar a plaça unes de les sisenes ens van deixar clar que fins Sant Magí no era el moment. Així doncs, amb la petita decepció – tot i que sabíem que no era més que un rumor per engrescar a la gent de la pròpia Colla -, vam poder veure dos castells de vuit executats quasi a la perfecció i, a més, molt lleugers a tots els pisos, que eren el tres i el quatre de vuit. A més d'un dos de vuit amb folre que es va haver de treballar de valent.

Finalment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb baixes al pom de dalt i gent de vacances a la soca, van completar al seu pur estil vallenc el cinc de vuit i el dos de vuit amb folre. El primer va ser treballat, sobretot a la descarregada al pilar dret del tres. El dos de vuit amb folre, on s’estrenava canalla, hi va haver maror al pom de dalt. Els dosos van quedar molt oberts i això va fer el que el públic patís. Malgrat tot, la veterania rosada va fer possible que el castell es descarregués. Van tancar la seva actuació amb el quatre de vuit.

La valoració general de l’actuació és positiva. Els castells de les tres colles - fins i tot dels Bordegassos - em van agradar bastant. Es van veure unes construccions precioses per part de la Jove de Tarragona i uns castells treballats per la Vella. Aquest mes d'agost és intens per les dues colles esmentades i, de ben segur, que les dues ens oferiran castells més alts i emocionants al llarg d'aquest mes d'agost.

Estarem allà per veure-ho.