Donem els mèrits a qui pertany.

Diumenge passat a Granollers amb diferents companys de la Colla comentàvem la poca pinya que portaven els Minyons. Si la setmana passada a Vilassar de Dalt els Castellers de Vilafranca van arrossegar pocs efectius per intentar els castells que finalment van tirar, a la plaça Porxada de Granollers podríem dir que va passar el mateix per part dels malves. D’acord, era un cap de setmana de pont i això ens excusava una mica a totes les colles. Tot i així, hem de reconèixer que nosaltres érem els suficients – potser amb cinquanta persones més ho podríem afirmar amb més rotunditat – per fer el que anàvem a fer, mentre que els Minyons sols no haguessin pogut ni intentar el dos de set.

Com la majoria de dilluns, vaig llegir-me les cròniques de les actuacions. I la veritat és que em vaig quedar sorpresa amb l’article que va publicar a l’Avui en Joan Beumala. Encara que no digués cap mentida, perquè als troncs dels Minyons hi havia més canvis que als nostres - aspecte que, d’entrada, és positiu - em va donar la sensació que donava més mèrit als de Terrassa per haver fet els castells amb recanvis, que no a nosaltres per haver complert amb els castells i amb el nombre de castellers que portàvem a plaça. Si bé és cert que poques colles poden tenir diferents recanvis en les construccions de vuit, personalment penso que és molt més meritòria la feina feta per nosaltres a Granollers perquè ho vam fer amb la serietat, el rigor i el respecte que mereixen aquests castells. Tanmateix, en aquest sentit m’ha agradat bastant més de la crònica que ens ha fet el nou cronista del Diari de Tarragona, Xavier Ribera.

Encara que algunes vegades ja hagi comentat que hi ha d’haver canvis als nostres troncs, també crec que hi ha moments en que hem d’estar contents amb la nostra manera de treballar i amb la nostra seriositat. Dissabte en va ser un gran exemple. Malgrat que l’actuació en general no fos per tirar cuets, ja que ni el públic, ni l’ambient, ni la calor van ajudar, penso que vam ser els protagonistes de la jornada. Amb tot, no desmereixo l'actuació que van fer els Minyons ni els canvis forçats que van haver de fer, sinó que simplement estic contenta de la forma com vam sortir de plaça els Capgrossos. Segurament, si la meva camisa fos lila, no hauria sortit de Granollers amb la mateixa sensació. I és que, encara que algunes persones de vegades m'ho posin en dubte, també sé valorar els aspectes positius que té la nostra Colla, que no són pocs.

Esperem que a mesura que arranqui la temporada totes les colles puguem comptar amb més persones i no haguem de fer aquestes reflexions sobre la manca de pinya a les diades, sinó que simplement ens limitem a descriure si els castells que hem vist a plaça s’han hagut de treballar més o menys.