Vilassar de Dalt no és verd, és blau.

Ahir, sota un sol de justícia, vam actuar a la Plaça de la Vila de Vilassar de Dalt. Vam fer una gran actuació, la millor de la nostra història al poble. Encara que el públic no fos tant nombrós com en altres ocasions, aquest fet no va fer deslluir la diada. Els Capgrossos vam descarregar per primera vegada aquesta temporada el tres de vuit, el quatre de vuit i el dos de set. Malgrat ser els primers, tampoc van presentar masses problemes. Segurament no van ser ni de bon tros els millors castells que hem fet mai, però des de baix es van viure amb una tranquil·litat que en d’altres anys no els havíem arribat a fer als inicis de temporada.

Al nostre costat actuaven els Castellers de Vilafranca. Amb molt pocs efectius i amb la pressió que representava pels del Penedès el tres de vuit – la setmana passada els havia caigut a plaça i divendres a assaig els va cedir el tres de set net – van completar sense cap dificultat el quatre de vuit, el dos de vuit amb folre, el tres de vuit i el pilar de sis. Això sí, amb un assaig previ a un racó de la plaça. Els verds també havien anunciat el quatre de vuit amb el pilar. Finalment, però, van rebaixar pretensions.

Tot i que les dues colles fessin una gran actuació, m’agradaria destacar un fet que no em va agradar gens. Els Castellers de Vilafranca han de fer els millors castells a totes les places on actuïn, això tothom ho sap. Ahir no podia ser menys. Per aquest motiu –almenys pel meu gust – van abusar una mica massa de la colla que els acompanyava. Al quatre de vuit ja es va veure clar, sense l’ajuda dels Capgrossos a la pinya no haguessin sonat gralles. Tanmateix, els de Mataró s’hi van posar sense queixes. Si en el quatre va ser així, imagineu-vos la pinya del dos. Tota blava.

És cert que a nosaltres també ens van ajudar. Però per mi la diferència és abismal. Nosaltres érem gent suficient per intentar els castells que ens vam proposar. Ells no. Trobo una falta de respecte cap a nosaltres el fet que pràcticament tota la pinya fos blava. Ja ho han fet més cops, és veritat. Però allò que hauria de ser un fet puntual, s’està convertint en una cosa habitual. La superioritat tècnica que actualment tenen els Castellers de Vilafranca em sembla que pràcticament ningú la posa en dubte, però d’aquí a voler sortir de totes les places triomfadors sense contemplacions em sembla que hi ha un pas gegant.

Sí, potser a nosaltres ens interessa que els verds facin grans castells a Vilassar de Dalt perquè la plaça sigui més coneguda, perquè l’actuació surti a la premsa i perquè parlin de nosaltres, però per molt que els Castellers de Vilafranca tradicionalment hagin estat la colla amiga dels Capgrossos tot té un límit. Ells ens han ajudat moltes vegades, i nosaltres a ells. El suport a la pinya ha de ser puntual. La pinya d’altres colles ha de ser els cordons de seguretat i no la pinya mateixa.

Potser hauríem de reflexionar el que volem. Jo sóc la primera que vull que a la meva comarca es facin les millors actuacions possibles, però la imatge d’ahir al veure el peu del dos de vuit amb folre dels Castellers de Vilafranca em fa posar els pèls de punta, ja que el mèrit d’aquell castell va ser més nostre que seu. És veritat que un cop s’ha muntat el castell és pràcticament impossible – ni que sigui per solidaritat o per no voler que passi una desgràcia en cas de caiguda – que t’hi acabis posant, però si molts cops critiquem a algunes colles petites per la manca d’efectius que porten a plaça, també ho hem de fer amb els verds. Sort que a la plaça pràcticament no hi havia castellers d’altres colles, sinó aquella famosa llegenda que els Capgrossos són verds vestits amb camisa blava tornaria a renéixer. O és que potser tenen raó? Jo algunes vegades m'ho he arribat a plantejar.

A banda d’aquest punt negatiu de la diada, s’ha de felicitar un cop més l’Ajuntament de Vilassar de Dalt per l’aposta que fa pels castells. És un honor que any rere any convidin al nostre costat grans colles a actuar.