Com cada any, el tercer cap de setmana de novembre es celebra la diada dels Minyons. Enguany es celebrava la 28a. En principi, l’actuació no es presentava tan atractiva com altres anys, potser per això la plaça no estava tan plena com en d’altres ocasions. Pel què fa a les colles convidades semblava que el Raval de Montserrat podria ser una bona plaça per acabar la temporada, ja que en principi les dues colles volien portar castells que aquest 2007 encara no havien aconseguit. Els Xics esperaven poder intentar el 2 de 8 amb folre i els Castellers de Barcelona el 4 de 9 amb folre.
L’actuació va començar passades les dotze del migdia. Com és habitual, van obrir plaça els amfitrions. Els Minyons volien descarregar el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles de la temporada. Ja n’havien carregat dos, a Vilafranca i a Girona. Havien fet un altre intent a Barcelona. Just quan l’enxaneta es disposava a fer els tres passos, el castell va cedir a nivell de sisens. A la ronda de repetició els Minyons van encarar un tres de nou amb folre que van descarregar sense problemes. A la segona ronda, els egarencs van tornar a apretar l’accelerador i van muntar el 5 de 9 amb folre. La construcció va pujar mogudeta però sense deformacions. A l’entrada dels dosos ja es va fer evident que el castell tindria grans dificultats per poder-se descarregar. A més de mogut, la banda del dos estava més alta que la del tres. Tot i així, la valenta canalla lila va seguir amunt. L’enxaneta va poder fer la primera aleta, però quan es va disposar a fer la segona, el cinc va cedir pel pis de quints. Destrossats moralment, els Minyons van passar ronda i van tancar la seva actuació amb un 4 de 8 i dos pilars de cinc.
La segona colla a actuar van ser els Xics de Granollers. El fred i els últims assaigs van fer que arribessin a Terrassa amb un programa no tan ambiciós com el públic s’esperava. Els de Granollers van completar el 5 de 7, el 2 de 7 i el 4 de 7 amb el pilar. Així doncs, els de la capital del Vallès Oriental van fer la mateixa actuació que havien dut a Mataró dues setmanes enrera. Els tres castells no van tenir cap dificultat. Terrassa, doncs, no va poder veure el gran intent esperat de 2 de 8 amb folre dels morats però tampoc va poder veure un castell de vuit per part dels Xics. La plaça és mereixia quelcom més. Una decepció, la veritat.
Els tercers van ser la colla degana de la ciutat comptal. Els Castellers de Barcelona, uns habituals en aquesta diada, es presentaven a Terrassa, com sempre, a donar el millor d’ells mateixos. Així doncs, no podien obrir de cap altra manera que amb el castell estrella: el 4 de 9 amb folre. Ja l’havien provat a la Mercè, però sense èxit. La construcció va pujar serena però un pèl tancada a nivell de quints. A l’entrada de dosos, el problema es va accentuar més ja que els sisens pràcticament es tocaven entre ells. La canalla, però, va decidir pujar amunt. Després d’uns anys, els Castellers de Barcelona tornaven a fer l’aleta a un castell de nou. La pena va ser que just després de la carregada, la canalla es va despenjar i el castell va cedir amb ella. En segona ronda, els vermells van seguir fil per randa el que tenien previst. Van muntar el dos de vuit amb folre. La pujada molt lenta i amb dificultats de l’aixecadora va fer que el castell finalment es desmuntés. A la ronda de repetició, encara que va ser una mica més treballat, el van desacarregar sense problemes. Els Castellers de Barcelona van tancar la seva millor actuació dels últims anys amb un 3 de 8 que no els va suposar cap problema.
Així es tancava la 28a diada dels Minyons de Terrassa. Una diada que va durar més de tres hores, que en cap moment va tenir ritme. A més que el fred i la mala sort van fer passar factura a la Colla local. La nota positiva se la van endur els Castellers de Barcelona, la pena va ser l’espectacular caiguda de la canalla. Avui la caiguda ja ha tingut repercussió a la premsa. Un oient del món a Rac1 de Reus ha fet una crítica severa als responsables dels Castellers de Barcelona. És una llàstima que des de la ignorància es pugui opinar faltant el respecte als tècnics de la Colla. De ben segur que si els de Barcelona haguessin sabut que el castell hagués caigut d’aquella forma, l’haguessin tirat avall.
L’actuació va començar passades les dotze del migdia. Com és habitual, van obrir plaça els amfitrions. Els Minyons volien descarregar el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles de la temporada. Ja n’havien carregat dos, a Vilafranca i a Girona. Havien fet un altre intent a Barcelona. Just quan l’enxaneta es disposava a fer els tres passos, el castell va cedir a nivell de sisens. A la ronda de repetició els Minyons van encarar un tres de nou amb folre que van descarregar sense problemes. A la segona ronda, els egarencs van tornar a apretar l’accelerador i van muntar el 5 de 9 amb folre. La construcció va pujar mogudeta però sense deformacions. A l’entrada dels dosos ja es va fer evident que el castell tindria grans dificultats per poder-se descarregar. A més de mogut, la banda del dos estava més alta que la del tres. Tot i així, la valenta canalla lila va seguir amunt. L’enxaneta va poder fer la primera aleta, però quan es va disposar a fer la segona, el cinc va cedir pel pis de quints. Destrossats moralment, els Minyons van passar ronda i van tancar la seva actuació amb un 4 de 8 i dos pilars de cinc.
La segona colla a actuar van ser els Xics de Granollers. El fred i els últims assaigs van fer que arribessin a Terrassa amb un programa no tan ambiciós com el públic s’esperava. Els de Granollers van completar el 5 de 7, el 2 de 7 i el 4 de 7 amb el pilar. Així doncs, els de la capital del Vallès Oriental van fer la mateixa actuació que havien dut a Mataró dues setmanes enrera. Els tres castells no van tenir cap dificultat. Terrassa, doncs, no va poder veure el gran intent esperat de 2 de 8 amb folre dels morats però tampoc va poder veure un castell de vuit per part dels Xics. La plaça és mereixia quelcom més. Una decepció, la veritat.
Els tercers van ser la colla degana de la ciutat comptal. Els Castellers de Barcelona, uns habituals en aquesta diada, es presentaven a Terrassa, com sempre, a donar el millor d’ells mateixos. Així doncs, no podien obrir de cap altra manera que amb el castell estrella: el 4 de 9 amb folre. Ja l’havien provat a la Mercè, però sense èxit. La construcció va pujar serena però un pèl tancada a nivell de quints. A l’entrada de dosos, el problema es va accentuar més ja que els sisens pràcticament es tocaven entre ells. La canalla, però, va decidir pujar amunt. Després d’uns anys, els Castellers de Barcelona tornaven a fer l’aleta a un castell de nou. La pena va ser que just després de la carregada, la canalla es va despenjar i el castell va cedir amb ella. En segona ronda, els vermells van seguir fil per randa el que tenien previst. Van muntar el dos de vuit amb folre. La pujada molt lenta i amb dificultats de l’aixecadora va fer que el castell finalment es desmuntés. A la ronda de repetició, encara que va ser una mica més treballat, el van desacarregar sense problemes. Els Castellers de Barcelona van tancar la seva millor actuació dels últims anys amb un 3 de 8 que no els va suposar cap problema.
Així es tancava la 28a diada dels Minyons de Terrassa. Una diada que va durar més de tres hores, que en cap moment va tenir ritme. A més que el fred i la mala sort van fer passar factura a la Colla local. La nota positiva se la van endur els Castellers de Barcelona, la pena va ser l’espectacular caiguda de la canalla. Avui la caiguda ja ha tingut repercussió a la premsa. Un oient del món a Rac1 de Reus ha fet una crítica severa als responsables dels Castellers de Barcelona. És una llàstima que des de la ignorància es pugui opinar faltant el respecte als tècnics de la Colla. De ben segur que si els de Barcelona haguessin sabut que el castell hagués caigut d’aquella forma, l’haguessin tirat avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada