dijous, 8 de novembre de 2007

Capgrossos, genials!


Fa poc més de 9 mesos crec que cap capgròs es podia imaginar que faríem una temporada com aquesta, gairebé superant la nostra millor temporada fins avui (la del 2004). De fet, a nivell de construccions només ens ha faltat descarregar el pilar de 7 amb folre.

Vam començar l’any amb l’incertesa de no saber quina reacció tindria la gent de la Colla. Els castells de vuit van costar d’arribar. Dues baixes clau al tronc van fer que costés més intentar-los. Tot i així, a Sants vam descarregar la primera jardinera. Més tard, a Premià vam descarregar una treballadíssima catedral. Això donava a entendre que el treball que feia mesos s’estava fent a l’assaig, es podia veure a plaça. Això sí, amb molts més nervis dels habituals. S’acostaven les Santes i tothom demanava a crits el tres de nou amb folre. Va arribar el dia i al costat dels Castellers de Vilafranca i dels Xiquets de Reus vam descarregar després d’un any un castell de nou a Mataró. Aposta personal perduda, però això ja és un altre tema. Després de les Santes, arribaven les vacances.

El segon tram farcit amb unes actuacions d’envejar va arribar. Segurament a algunes actuacions com Reus o el Prat no vam estar a l’alçada de la Plaça, però qui hagués firmat aquests castells al principi de la temporada? La traca final que tots esperàvem va arribar a Vilafranca. De fet, però, sense la gran actuació de Lleida i el pilar de sis descarregat a Girona, a la capital de l’Alt Penedès no haguéssim fet aquesta gran actuació. El tres de nou amb folre i el cinc de vuit la majoria de nosaltres sabíem que els descarregaríem. El que ningú s’ho creia era que el quatre de nou amb folre el féssim, i a més, amb aquella facilitat. Els Capgrossos tornàvem a omplir una pàgina de la nostra curta història. Però la cosa no acabava aquí. L’últim dia al Joanot Martorell es va omplir de cares antigues i noves. Allà es va constatar que no podíem acabar la temporada sense la cirereta del quatre de vuit amb el pilar. Un altre cop, tota la colla de forma unànime demanava aquest castellàs. Després d’un intent desmuntat, el vam carregar. Una carregada que no va ser celebrada per la Colla. Va ser la primera caiguda de la Colla de l’any. Però quina colla voldria que totes les caigudes fossin com aquesta?

Resumir la temporada amb poques línies és complicat. En aquest escrit pràcticament només s'han tingut en compte les construccions, però també s'hauria de tenir en compte l'esforç de tota nosaltres. Ja vindrà.
Resultats finals: tres tresos de nou amb folre, un quatre de nou amb folre, un quatre de vuit amb el pilar carregat, sis cincs de vuit, vuit dos de vuit amb folre i un pilar de sis. Uns resultats que a dia d’avui encara costen de pair!

2 comentaris:

Alba Galan i Garcia ha dit...

La fotografia del 4 de 9 amb folre està extreta del blog de la Carol de Badalona.

Alba Galan i Garcia ha dit...

Per cert, hi ha un error a l'hora de picar. La nostra millor temporada va ser la del 2005, ja que a més de la tripleta màgica, també vam decarregar el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de set amb folre.