dimecres, 20 de febrer de 2013

La renovació dels troncs

El passat dissabte, al nostre local, es va celebrar la primera xerrada de la temporada. Vam parlar sobre la renovació de troncs. Més d'una vuitantena de persones, la majoria vingudes d'altres colles, es van acostar al local per debatre sobre la importància dels membres que s'enfilen a les estructures. A més, el canal d'streaming va rebre 120 visualitzacions en directe. Un èxit.

Van intervenir a la xerrada el cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en Manel Urbano, l'ex-cap de Colla i actual adjunt de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, en Jordi Crespo, el President de la Colla Joves Xiquets de Valls, en Josep Fernàndez, i l'ex-cap de colla i actual segon cap de Colla dels Minyons de Terrassa, en Nani Matas. Va explicar el cas dels Capgrossos i va exercir com a moderador en Mia Castellví, actual cap de colla dels de Mataró.

A la xerrada es va parlar sobre la necessitat de generar relleus als troncs dia a dia, sense haver d'esperar tenir una baixa indispensable per posar-se a treballar. Tots els ponents van estar d'acord a l'hora de donar importància als assaigs i considerar-los la clau dels èxits. Els Minyons, per la seva banda, van explicar que aquest any tindran un assaig més a la setmana per intentar treballar amb més dedicació i intensitat algunes estructures. La Jove de Tarragona va lloar la tasca feta a l'escola de castells per generar possibles castellers de tronc nous. Les Colles de Valls, per contra, malgrat creguin que en un futur no molt llunyà hauran d'assajar més dies, de moment encara no s'hi atreveixen.

A més d'això, es va parlar del talent casteller entès com la facilitat d'algunes persones en ocupar una posició clau del castell. Nani Matas no hi creia i confiava més en el treball constant dels castellers. Els altres presents sí que hi creien, tot i que consideraven que, a dia d'avui, amb el talent i prou no s'hi pot comptar. Cal buscar castellers amb constància, per poder consolidar un nivell regular de construccions durant la temporada. “Un casteller amb talent i qualitats pot salvar-te un castell un dia determinat sense pràcticament assajar, però això no pot ser la dinàmica rutinària de la colla”, apuntava Josep Fernàndez. Manel Urbano, en defensa del talent, va posar l'exemple d'un dels seus castellers: l'Ito de Haro. Un casteller que anys enrere formava part de l'altra colla de la ciutat, però que va arribar en un moment clau per solucionar el pis de quarts de la Vella. “L'estructura de tres no ens sortia, no aconseguíem lligar bé el castell fins que va aparèixer l'Ito. En un tres i no res, ho vam solucionar”, apuntava Urbano, al mateix temps que elogiava el compromís del casteller que va canviar de colla.

Un altre dels aspectes a destacar va ser la feina que tenen els líders de la Colla a l'hora de gestionar els egos. En general, es va dir que la majoria de castellers que pugen a les estructures no porten problemes, però es va coincidir que sovint als troncs hi ha castellers especials que se'ls ha de tractar particularment perquè no s'ofenguin o s'agafin les coses de la manera que no se les han d'agafar. “De vegades s'han muntat unes històries inimaginables, que ni se t'han passat pel cap per argumentar-te que has deixat una persona sense pujar un dia en un castell concret, quan potser l'únic que volies fer era fer rotacions”, diu Crespo. “Per pujar allà dalt, has de ser una mica xulo, tenir clar que ets el millor, sinó difícilment te'n sortiràs. Si una persona és introvertida i tímida no és tant normal que formi part de les estructures”, es deia. El de la Jove de Tarragona va apuntar que ha treballat molt perquè els seus castellers de tronc es treguin l'idea del cap que un lloc del castell és seu: “un casteller pujarà en aquell moment de terç de la rengla, però s'ha de mentalitzar que no hi ha ningú que tingui un lloc de per vida”. Les de Valls coincidien amb la importància de fer rotacions sobretot als assaigs per evitar justament que la gent tingui la consciència de propietat en una posició. Les dues colles van defensar els seus castellers veterans de tronc, ja que en poques ocasions hi havien hagut enveges pels debuts de nous castellers. Al contrari.

Pel que fa al castell més fàcil per introduir nous castellers de tronc, la polèmica estava servida. La Vella acostuma a estrenar nous castells als dos pilars de l'estructura del cinc. Urbano comentava de forma anecdòtica que a la seva Colla, ser terç del cinc de vuit a la banda de la torre és ser considerat “del pelotón de los torpes”. Pels Minyons i la Joves es va dir que el quatre, a priori, era el castell més fàcil per poder entrar castellers. Crespo de la Jove va puntualitzar que, en alguns casos, depenia del casteller. També es va deixar anar que el set i el nou eren estructures que permetien treballar nous membres del tronc.

Tots els ponents van estar d'acord quan es plantejava el risc de fer els canvis. Conscients que forma part de les funcions dels dirigents de la Colla, comentaven que és complicat fer variacions. “Si surt bé ets un crac, però sinó ja tens no sé quants punyals a l'esquena clavats”, comentava Matas. En aquest sentit, tenien clar que és un risc que s'ha d'assumir.

En el torn de preguntes, es va parlar sobre com gestionar els adolescents que passen de ser canalla a estructura. “Una bona solució, en el cas que no es pugui combinar ser dosos i ser quint a la vegada, és fer-los fer pilars de quatre” comentava Mia Castellví. Per altra banda, des de la Vella es va posar com a exemple a en Joan Ibarra. Un casteller, present a la xerrada, que en el seu moment va ser canalla i ara és terç de castells de nou. En la seva trajectòria castellera ha estat sense pujar per motius de preparació diferents moments, però la constància i les ganes de fer castells l'han fet seguir allà. Urbano comentava que si la Colla pot, s'han de buscar referents que en el passat es trobessin amb el mateix cas que el nen o nena que possiblement es passarà un temps pujant més poc per qüestions d'edat. Així podrà visualitzar que si segueix al peu del canó, com ho ha fet el referent, tornarà a estar enfilat.

Des de Sants, es va treure el tema dels castellers que arriben formats d'una altra colla. Els coneguts trànsfugues. Mentre que Mia Castellví va deixar clar que quan arribaven a la Colla se'ls provava, la resta de ponents van pronunciar-se de manera diferent. “Cal que la persona entri dins la dinàmica de Colla, vingui als assaigs i si realment vol ser casteller de la nostra Colla, el temps ho dirà”, comentava Urbano. Crespo puntualitzava que “si arriba un casteller d'una altra colla i directament el poses a l'estructura, la gent se't pot tirar a sobre. En canvi, si el deixes a la pinya, s'integra a la Colla i és regular, és la mateixa gent que pregunta perquè no el poses”.

Tots aquests temes detallats (i alguns més que me n'he oblidat, ho sento, no vaig agafar apunts) es van debatre a la xerrada sobre la renovació dels troncs. Una xerrada que se'n va poder treure suc. Per desgràcia, l'streaming no es va guardar. Des d'aquí, simplement només volia deixar constància escrita d'algunes de les colles que es van parlar.

El dia 9 de març, més. En aquest cas, es parlarà sobre les Colles Castelleres Universitàries.

Cap comentari: