Jornades Tècniques dels Xicots

Dissabte al matí vaig desplaçar-me a Vilafranca del Penedès per parlar sobre la canalla a les Primeres Jornades Tècniques que organitzaven els Xicots de Vilafranca. Encara que havia passat moltes vegades per davant del seu local i, fins i tot, havia anat a algun dels concerts que els vermells organitzaven a la plaça de davant de Cal Noi - Noi, mai hi havia entrat. Va ser una experiència molt agradable.

Hi érem presents gent de diferents colles. Per parlar de la vessant social, van convidar als Castellers de Sants; per parlar de les pinyes, a la Jove de Tarragona; per parlar dels troncs, als Moixiganguers d'Igualada i, finalment; per parlar de la canalla, als Capgrossos de Mataró. Feia temps que no anava a una xerrada i fins ara mai ho havia fet com a ponent. Vaig aprendre molt escoltant als altres, així com també escoltant els testimonis dels mateixos Xicots que preguntaven i explicaven el seu cas.

Jo vaig ser l'encarregada d'explicar la manera de funcionar que tenim a l'equip de canalla dels Capgrossos. A mode de resum, vaig intentar fer entendre a la gent, que les realitats de cada colla són molt diferents i que el que jo anava a explicar era només l'experiència dels Capgrossos. No pretenia convèncer a ningú. El nostre cas és el d'una Colla que es troba a una ciutat de 120.000 habitants i que és la única que hi ha a la comarca del Maresme. Una situació bastant diferent a la que viuen els Xicots, així com també la resta de colles convidades a la xerrada. A més, vaig voler deixar clar que el nostre equip de canalla no era el millor, que teníem molts aspectes a millorar però que intentàvem, dins les nostres possibilitats, aportar al grup les nostres qualitats individuals. Vaig explicar les característiques de la nostra canalla. La gent va quedar bocabadada de la quantitat de criatures que tenim, la quantitat de nens que assagen i la quantitat de canalla que aquest any ha arribat a fer castells de vuit o més. Realment, si ho mires fredament, les xifres són aclaparadores. És evident que l'equip com a tal ho haguéssim pogut fer millor (absolutament tot és millorable!), però, en general, fent una mica de valoració de l'any, crec que l'equip de canalla hem fet bé la feina, exceptuant alguns moments puntuals i relliscades (queda pendent una entrada d'auto-avaluació). Vaig parlar també del funcionament de l'equip de canalla, de les activitats extra-castelleres que fem pels nens, del tracte que tenim amb ells i sobretot amb els seus pares, de la nostra manera d'assajar i de la manera com distribuïm les criatures a la plaça. Vaig parlar per sobre de la tècnica, però sobretot vaig voler posar èmfasi en la importància de la feina psicològica i de motivació que crec que ha de fer l'equip als nens.

Després de cada una de les ponències, vam crear comissions de treball. A la de canalla van sortir temes molt interessants. Vaig poder comprovar les grans diferències que tenim entre les colles pel que fa a la tipologia de nens. Vaig poder ser conscient de la "sort" que tenim a la nostra colla de poder tenir canalla per triar i per remenar. Tot i saber-ho, de vegades va bé que t'ho recordin i puguis reflexionar i valorar la feina que fas. La seva realitat ha de ser molt complicada, són la segona colla de la ciutat amb el que això comporta tant a nivell social com a nivell d'imatge de la Colla. Vam arribar a la conclusió que el compromís és bàsic per tenir una bona canalla. A més, aquest compromís l'han d'adoptar, en primer lloc, totes aquelles persones que formen part de la tècnica i de l'equip de canalla. Vam posar èmfasi en la importància de la comunicació amb els nens. Ens vam explicar experiències conjuntament, algunes realment sorprenents! Segurament ni ells ni jo vam descobrir la solució màgica per tenir el millor equip de canalla, però sí que vam poder discutir temes que, en general, ens preocupen a tots i, de vegades, no sabem com abordar-los. No oblidem que no som professionals, simplement som aficionats que ens agrada aquest món i que estem disposats a sacrificar temps per fer més gran i millor la nostra Colla.

En general, valoro molt positivament l'experiència d'haver assistit a les Jornades. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer gent nova, d'estar amb coneguts castellers parlant del que més ens agrada durant mig dia i, sobretot, estic contenta d'haver pogut conèixer realitats i maneres de treballar diferents a la nostra, a més de sentir-me pràcticament com a casa en tot moment. S'ha de felicitar als Xicots per l'organització, per l'èxit (més de vint-i-cinc persones escoltant-nos) i per la manera com ens han tractat. Gràcies!

Estant al local no vaig poder deixar de pensar amb en Lluís i les converses que havíem tingut de castells i sobre Xicots. Tot el que coneixia d'aquesta colla, era gràcies a ell. Segur que li hagués agradat ser-hi. Un petó allà a on siguis!

PD: No me'n vaig poder estar d'anar fins la Plaça de la Vila a recordar l'1 de novembre. Em vaig asseure al banc de la plaça i se'm va tornar a posar la pell de gallina només recordar la gran diada que vam brodar. Quin gran dia, Capgrossos!