No correm, caminem.

Diumenge toca enfrontar-nos amb la primera gran diada del mes de juliol: Premià de Mar. Divendres vam poder fer un molt bon assaig a on s'han de destacar les proves de la torre de set (la vam fer sencera), vam col·locar acotxadors al cinc de set net, dosos a la torre de vuit amb folre, dosos al cinc de vuit, sisens al tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre amb l'enxaneta darrera la quint com a màximes construccions.

Tot i les bones proves, el cap de colla al finalitzar l'assaig va anunciar que a Premià encara no faríem el castell de nou. En principi, els nostres objectius per diumenge seran sortir de tres de vuit, cinc de vuit, dos de vuit amb folre i pilar de set amb folre. Estrenarem dos castells que encara no hem fet aquesta temporada.

D'antuvi sembla una molt bona actuació. I ho és. Qui no hagués firmat al començament de temporada fer aquesta diada fins i tot per les Santes? Al mateix temps, però, em dóna la sensació que ens ha faltat una miqueta per acabar de sortir contents de l'assaig i afrontar l'actuació de Premià amb menys nervis i més ànims. Tots sabem que, si ens ho proposem, podem fer més. Considero que la decisió del cap de colla és encertada i adient. Jo tampoc m'hagués atrevit a portar a plaça el tres de nou amb folre, per molt que la prova d'ahir sortís prou bé. Només li hem posat una vegada sisens!

A principis d'any tots sabíem que aquesta temporada seria difícil, que seria una temporada de transició. S'ha fet una molt bona feina a nivell de renovació de troncs. A més, val a dir que els canvis han funcionat i els resultats s'han pogut donar a conèixer bastant abans del que alguns esperàvem. La feina a nivell de tronc s'ha fet. Però què passa amb la pinya? Crec que si no tirem castells més alts a Premià és, en bona part, pel relaxament que hi ha hagut a la part baixa del castell.

No és culpa de ningú i és culpa de tots. Cadascú fa el que pot i vol per venir a castells, però tots crec que en petita mesura haguéssim pogut fer una miqueta més. Si no recordo malament, a l'assemblea ja es va dir que el primer castell es faria per les Santes. En aquest cas, potser hi ha hagut massa prudència en el discurs de la tècnica durant els primers mesos de l'any? Veig unes evolucions de tronc i canalla que a la pinya em costen més d'observar. Pot ser que la gent estigui cremada, pot ser que al dir que el 2009 seria de transició la gent no s'hagi animat, pot ser que ens falti gent nova i jove. Poden ser moltes coses, però el cas és que veig que els resultats que podríem tenir, no els tenim per manca de temps i efectius.

Ara que la gent ja s'ha començat a animar, se'ns ha acumulat feina i crec que serà difícil poder demostrar tot el nostre potencial per les Santes. En la diada que podríem repetir la millor actuació de la nostra història (tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre, quatre de vuit amb el pilar i pilar de set amb folre), ens haurem de conformar, suposo, en descarregar el primer tres de nou amb folre. La incògnita serà si tornarem a apostar pel quatre de vuit amb el pilar (per què l'hem deixat d'assajar intensament?) o si serem a temps de treballar a fons el quatre de nou amb folre (ho hauríem de fer a cada assaig abans del dia 26 amb proves serioses). Ara mateix sóc escèptica en pensar de poder treballar l'anomenada "tripleta vilafranquina" per la nostra festa major. M'agradaria somniar que ho podem fer, però ho veig bastant complicat.

Tinc la sensació que amb més gent, més silenci i més motivació podríem estar fent proves d'importància (recordem que l'any passat a dia d'avui estàvem tots motivats amb possible dos de nou amb folre i manilles). Demà, si descarreguem el que es va anunciar, estaré molt contenta perquè haurem fet una altra passa endavant. Al mateix temps, miraré el calendari i tornaré a pensar en els cinc assaigs que ens queden per les Santes i la feinada que ens falta fer. Ara firmo, si cal en un tovalló de paper, per les Santes completar el cinc de vuit, el tres de nou amb folre, el quatre de vuit amb l'agulla i el pilar de set amb folre. Una nova combinació de castells que encara no hem assolit conjuntament a la nostra història.

Com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible. Però potser no serem a temps per treure tota l'artilleria per les Santes...