diumenge, 11 de maig del 2008

Sants i Margeners m'agraden.

Ahir, després d’estar una estona a la manifestació per demanar la llibertat d’en Franki de Terrassa, vam anar a Sants a veure castells. Encara que anéssim ben xopes – tot i portar paraigües ens va caure un bon xàfec a sobre – vam decidir que anar a Cotxeres per veure l’actuació de vígiles del XVè aniversari dels Castellers de Sants era la millor opció per acabar de passar una bona tarda. Malgrat que sabíem que no seria una actuació històrica i que no es veurien castells massa alts, teníem ganes de veure el famós castell femení que les noies dels Castellers de Sants fan cada any. A més, encara no havíem vist els Margeners en directe.

Vam arribar al barri dels Borinots una estona abans que comencés l’actuació. Estaven fent un taller de canalla. La veritat que va ser espectacular veure la quantitat de nens i nenes que estaven dins de les Cotxeres de Sants pujant als poms, fent pilars o enfilant-se al rocòdrom. Una mica més tard del què estava previst, va començar l’actuació. A causa de l’alçada del recinte, es van fer castells de set. Els Castellers de Sants van descarregar el tres de set, el cinc de set i el quatre de set. Tots sense problemes. Que la canalla pràcticament toqués al sostre i que no hi veiés gaire allà dalt –estaven per sobre la llum – no va ser cap problema pels més valents del barri industrial. Un cop acabada l’actuació convencional, les dones de la colla van descarregar de manera insultant – estava perfecte – un tres de sis amb el pilar. Van tancar la festa diferents pilars de quatre descarregats per diferents entitats del barri.

Per la seva banda, els Margeners de Guissona van descarregar el dos de sis, el quatre de sis amb el pilar i el tres de sis. També tots sense problemes. Encara que no fossin un nombre espectacular de camises em va sorprendre la facilitat que van tenir per completar totes les construccions. Amb poc més d’un any els Margeners estan fent uns castells macos, clavats. Ahir es va veure clar com els castells de sis se’ls han fet petits a la gent de Guissona. El quatre de set ja s'ha vist enguany carregat, a veure quan intentaran el tres. Veure una colla que ha nascut recentment i que completa les construccions de manera tan perfecta, dóna ànims. De vegades veure castells de sis executats amb la quasi perfecció que ho van fer els Margeners, és més gratificant que mirar castells alts però mal executats.

La festa d'aniversari va continuar amb un espectacle de circ i concert de rumba. Perquè si a la gent de Sants els agraden els castells, la festa encara més. Nosaltres, per la nostra banda, vam tornar a Mataró a treure’ns la roba mullada per la pluja i a descansar. Encara que en temps llunyans els Castellers de Sants fessin un pilar pel casament d’una Borbó – cosa que, per principis, ho considero una gran taca negra a la seva història– és una colla que li tinc gran admiració. En els darrers anys han demostrat un rigor i una disciplina espectacular a l’hora d’alçar castells. Enguany celebren quinze anys, però segur que en celebraran molts més si segueixen a aquest ritme. Tal com estan executant les construccions, de ben segur que aviat descarregaran castells de nou i ens agafaran. A més, són una colla dinàmica, molt dinàmica en l’aspecte social. Els de Sants es mereixen un 10 en l'activitat "extra-castellera". Realment fan enveja de les activitats que munten, com les munten i la reacció i implicació que té tota la Colla als actes. En l'aspecte social penso que ja ens superen.

Borinots, per molts anys. Seguiu així i endavant!

2 comentaris:

Eric Santesmasses ha dit...

M'agrade que t'agradem. Per cert, he deduit que ets Capgrossa. Ets la mossa que estave amb la Laia?

Vinga, vaigo be!

m ha dit...

Jooo!
El Santes sempre es a tot arreu. xD
Bé, jo volia dir que sempre es gratificant que s'apreciïn els nostres castells de 6, encara que ja mirem pels de 7. Espero que aviat el 3d7 i més.
jo vaig fer de segon vent al castell de noies! No n'havia fet mai cap i em va agradar molt!
es genial que puguem ser les protagonistes també.

vagi bé, xica!