dissabte, 22 de desembre de 2007

A Tarragona, Xiquets.


La setmana passada vaig anar a parlar sobre les colles universitàries a Mataró Ràdio. Quan ja acabàvem l’entrevista, em van demanar que fes un resum de la temporada. Tenia pocs minuts i la veritat és que encara no havia fet aquesta reflexió. Simplement em va sortir que, per la majoria de colles havia sigut una temporada continuista. Llavors va venir la pregunta: “Què destacaries?” Tot i pensar en els Margeners, perquè la setmana anterior havien descarregat el seu primer castell de set, directament em van venir al cap els Xiquets de Tarragona.

És curiós. Enlloc de pensar en la temporada que havien fet les quatre grans, em va venir a la ment una colla mitjaneta. De fet, sempre he tingut una estima especial per les colles de la capital del camp. El motiu el desconec, suposo que perquè des de ben petita ja em van acostumar a veure les llargues diades de Sant Magí a la Plaça de les Cols i viure-les pràcticament com a meves. A Mataró encara no es feien castells. Llavors la Jove feia tripletes màgiques – i no triletes! – i Xiquets anaven al darrere. Com gairebé en tot, sempre he anat amb el bàndol dels perdedors. Els matalassers eren la colla que lluitava per arribar als peus de la Jove. A més, els Xiquets eren la colla històrica de Tarragona. La primera.

Tornant al tema, haig de dir que estic molt contenta de la temporada que s’ha vist a Tarragona. Els Xiquets han pogut demostrar que són una colla que si treballa i la gent respon, saben fer les coses tan bé com els del Cós del Bou. Tot i començar la temporada 2007 amb canvis a la tècnica, en Joan Sala ha sabut portar la colla molt bé. Han acabat consolidant el dos de vuit amb folre. Van carregar una tres de nou amb folre per la diada del diumenge abans de Festa Major – cosa que pocs dels espectadors ens crèiem que aconseguirien – i, per si a algú no li hagués quedat clar, el van descarregar per Santa Tecla. Unes setmanes més tard, van aconseguir un fantàstic cinc de vuit a la seva diada. Així doncs, els matalassers han tancat una temporada històrica on la seva superioritat respecte a la Jove s’ha consolidat. D’acord, si s’ha de ser una mica més objectiu cal dir que la temporada a la Jove no li ha anat gens bé. Recordem que des del 1992 no feia una temporada tan dolenta.

Esperem que tinguem matalassers amb aquest potencial que han mostrat les últimes setmanes de la temporada per molts anys.