Vibrant a les Cols

A la una de la matinada del 19 d'agost estava a Mumbai i a les 12 del migdia a Tarragona. Sant Magí es mereixia aquest esforç personal. Ha valgut la pena acumular poques hores de son i molta calor. El programa de les Colles era ambiciós. Sabia que les possibilitats de veure una gran diada també eren altes. No podia permetre'm perdre aquesta actuació històrica.

Han obert plaça els Castellers de Sant Pere i Sant Pau descarregant un apamat cinc de set. En segona ronda han fet un impecable dos de set. Si s'hagués de buscar-hi algun defecte seria la descompensació d'alçades entre les dues regles, però res que fes perillar l'estructura. A tercera ronda ha vingut el gran repte. El 3 de 8. Amb seguretat l'han tirat amunt. La canalla lenta, però sense dubtar ha carregat l'estructura. El castell s'estava treballant, però semblava tenir corda. El segon de la plena se'l veia treballar forçat. No sense lluita, el castell ha acabat cedint entre segon i terç de la plena. Si els nervis no els traeixen crec que és un castell que poden assolir completament en les properes cites del seu calendari. Han tancat la seva actuació intentant el pilar de sis. Aquesta vegada no l'han pogut carregar.

Els segons en actuar han estat els Xiquets del Serrallo. Ja havien anunciat que el seu objectiu era repetir la millor actuació de la seva temporada. 5 de 7, 7 de 7 i 4 de 7 amb agulla. Han fet els tres castells sense aparentar cap dificultat. Està clar que de cara a les properes actuacions hauran de buscar algun repte superior. Se'ls veu bé. Personalment, he quedat sorpresa d'un ex-casteller dels Capgrossos, en Christian, que va de segon als seus castells. Bona posició. Ja fa temps que va treballant, però veure com evoluciona positivament sempre és una alegria.

Els Xiquets de Tarragona han començat amb el 3 de 9 amb folre, el cinquè de la temporada. Des de fora s'ha vist bé, però amb tensió. Tenien clar que el repte havia de venir a la següent ronda en forma de dos de nou. El castell emmanillat s'ha muntat amb convicció. Era el dia, era la plaça i era el moment. Amb els quarts dalt el folre i les manilles treballaven però sense perdre el control .

Amb els quints col·locats, de seguida han sonat gralles i l'han tirat ràpid amunt. Segurament una de les claus de l'èxit d'aquest castell és la rapidesa. Carregada sobrada. A la descarregada, mentre que folre i manilles semblaven treballar còmodes, el tronc ha pogut demostrar la seva vàlua. Per primer cop a les Cols s'ha vist un castell emmanillat i s'ha vist el primer castell que ningú dubta que sigui de gamma extra. Pell de gallina. Han tancat la seva actuació amb un quatre de nou amb folre lletjot. Treballat abans de la carregada, sobretot al pis de quints. Tot i així, els matalassers sabien que no podien fallar. No ho han fet. Han tancat la seva actuació descarregant un bon pilar de sis.

La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona tancava ronda. Han obert amb el nou de vuit, castell que ja havien assolit l'any passat en aquesta mateixa plaça. El dominen i els hi agrada. Es nota. La construcció s'ha bastit amb el típic bellugueig al tres, però s'ha coronat correctament. Quan semblava que tot anava bé, l'enxaneta i l'acotxador d'una de les torres s'han despenjat. Crit de pànic a la plaça. La resta de castell l'han desmuntat sense problemes. En segona ronda, venia el gran repte. Després que els Xiquets fessin història, havien de respondre. Els del Cós del Bou han plantat un fàcil cinc de nou amb folre. Ben quadrat, a bon ritme, sense nervis. Espectacular. El dominen a la perfecció. Un altre 3 de 9 d'escàndol ha estat el seu últim castell. Igual que els Xiquets, han descarregat el pilar de sis.

Sant Magí és una de les meves diades preferides. Hi ho és des dels anys noranta. Sempre m'ha agradat baixar a les Cols, encara que el castell màxim fos un dos de vuit amb folre. Per mi ha estat un honor poder viure aquesta diada en directe. He gaudit de valent en cada moment. Ningú deu dubtar del gran potencial que Tarragona té en aquest moment. Felicitats a totes les Colles i a seguir així. Moltes gràcies per fer-ho possible!

Admiració i ganes

Dissabte al Catllar es va veure una gran actuació. Ens ho esperàvem i ningú va fallar. La Jove va brodar la millor actuació de la seva història sense pràcticament despentinar-se. La feina ben feta arriba. Les ganes, la convicció i la confiança els defineixen. Al seu costat, la Vella de Valls una vegada més va demostrar que si creus en els castells, es poden defensar i treballar fins al límit. Van carregar el dos de nou amb folre i manilles. Castell que, un cop més, va veure la dificultat que té. És fràgil i traïdor. Els Verds van ensenyar el seu potencial plantant dos castells de gamma extra. Segurament amb menys efectius dels que serien òptims per l'actuació que portaven, però demostrant que si algú els intenta fer ombra, ells els poden superar. Plantar un tres de nou amb folre i agulla a dia d'avui només està al seu abast. Tenen cartes i les saben fer servir quan toca.

Estic admirada. Pell de gallina a cada ronda, a cada castell que es veia a plaça. Poques vegades em passa. Al mateix temps, m'envaïa una sensació de ràbia, d'impotència. Ens cal observar aquestes Colles i veure-les com a referents. M'agradaria ser com elles. Ho hem sigut i no dubto que algun dia també podrem estar al seu nivell. Ensenyant amb orgull el nostre escut, els nostres colors allà on anem. Què ens cal? Què ens falta? Per on hem d'anar?

Personalment penso que no estem tant lluny d'aconseguir poder fer castells de nou amb regularitat i calma allà on ens proposem. Falta que petites peces del nostre engranatge quadrin, que tots nosaltres ens posem les piles, ens motivem, siguem constants i agafem confiança. La feina ben feta i la regularitat de tots i cadascú de nosaltres és clau per aconseguir l'èxit. Aquest any hem fallat amb això.

Si al principi de temporada tot semblava més difícil, hem sabut treballar amb el que teníem i hem arribat més lluny del què les programacions inicials preveien. Tot i així, un fatídic juliol ens ha fet topar amb la dura realitat. La feina a nivell de tronc s'ha pogut solucionar (hem creat nous segons, hem estrenat quarts i quints a castells de vuit i de nou), però ens ha faltat regularitat als poms de dalt i la constància d'alguna part de la gent habitual de pinya que ha deixat de venir; ja sigui per mandra, per poca motivació o per falta de folres a les places. Algunes caigudes inesperades tampoc han ajudat a fer-ho més fàcil. Sobretot ens ha mancat creure en nosaltres.

Aquest segon tram de temporada no serà fàcil. És curt i l'hem d'aconseguir fer intens. Tots som importants. Hem de saber i voler fer un esforç. Haurem de tenir paciència aquest principi de setembre, per tal que la canalla agafi confiança, s'ho cregui i demani a la Colla que vol tornar a tocar el cel, que vol tornar a somriure dalt dels grans castells, que vol tornar a somniar amb castells que encara no hem aconseguit. Si tots ens enfaixem i treballem de valent, tenim tres setmanes de paciència i confiem amb el nostre potencial, podem acabar la temporada fent grans castells. La tripleta està al nostre abast. Crec.

Ens hi posem?

Bona feina al Pati

Ahir a la tarda una expedició de Capgrossos vam baixar a Valls per representar la Colla a la Nit de Castells. Abans, però, vam aprofitar per anar a veure castells a la Diada del Pati. M'agrada veure castells, i més un dissabte a la tarda. El bon ambient entre colles i la col·laboració a les pinyes van ser els principals al·licients perquè sortís una bona diada a Valls.

Van obrir plaça els Minyons de Terrassa amb un impecable quatre de vuit amb l'agulla. Un bon quatre i bona agulla. Quina enveja! En segona ronda, els terrassencs van provar el primer tres de nou amb folre de l'any. Malgrat ser justos de pinya, les colles van ajudar-los i el castell va tirar amunt. Va pujar tremoladís però sense perdre les mides. Els de Terrassa es van apuntar una fita històrica: van fer el primer castell de nou descarregat a Valls per una Colla forània. El tercer castell dels de Terrassa va ser la torre de vuit amb folre, construcció que es va haver de treballar a nivell de terços però que es va veure més controlada que la que vam veure a Badalona fa tres setmanes. Van tancar l'actuació amb un pilar de sis digne d'envejar. Els Minyons van ser la única Colla de la diada que va sortir de plaça sense cap caiguda.

Els segons en actuar van ser els Nens del Vendrell. Per ara, sembla que els del Baix Penedès van forts. Van obrir plaça amb el quatre de vuit, un castell que va pujar bé però que es va anar desfigurant a nivell de quarts i quints. Aquests pisos van haver de treballar molt incòmodes a la descarregada. En segona ronda venia el plat fort: la torre de vuit amb folre. Tot i pujar tremoladíssa, es va defensar amb coratge i la van poder carregar. A la descarregada, però, quan l'enxaneta estava al pis de quints la fràgil construcció va cedir. Van tancar l'actuació amb un correcte quatre de set amb agulla.

Els amfitrions, la Joves de Valls, van obrir plaça amb un impecable tres de vuit. Aquest castell va servir als vallencs per tornar a donar confiança a la canalla després de dues actuacions amb caigudes. A la segona ronda venia el plat fort. Els vermells van intentar, després de dos peus desmuntats, el quatre de nou amb folre. El castell va pujar amb convicció i bones mides. Tot i així, des de fora, abans de la carregada ja s'evidenciava algun problema als pisos baixos. Es va veure un treball intens al pis de segons i folre per intentar salvar el quatre. Després de la carregada, quan l'enxaneta estava al pis de sisens, el castell es va ensorrar. Va ser una caiguda tova, però que va deixar als vermells sense armes per afrontar la tercera ronda amb algun castell de vuit. Van haver de tancar l'actuació amb el cinc de set. Castell que, evidentment, no els va causar cap problema.



La quarta colla a actuar van ser els Xiquets de Tarragona. Van començar amb el tres de vuit. Ja n'havien descarregat dos, però com la majoria sabem, el tres és un castell traïdor. Ahir els matalassers ho van veure. Encara que segurament no fos el millor tres que portaven a plaça, no semblava que hagués de caure. Tanmateix, després de la carregada, un dels dosos es va despenjar, fet que va fer que posteriorment tot el castell acabés cedint. Un bon quatre de vuit va fer calmar els nervis ratllats. A la tercera ronda els matalassers volien tornar a posar lloc l'actuació que se'ls havia travessat a primera ronda. Ho van fer mostrant el segon dos de vuit amb folre de l'any. Va ser un castell sòlid i molt correcte, que va evidenciar la bona feina que s'està fent a la colla ratllada a nivell de soca i folre.

L'actuació es va fer llarga, sobretot a la segona ronda a conseqüència de les caigudes i dels peus desmuntats. Ja ho sabia, però em va sobtar la fredor de la plaça quan les colles carregaven els seus castells. Malgrat haver-hi públic, aquest no es va mostrar entusiasta per les gestes assolides. Pocs aplaudiments. Fet curiós en una ciutat que, en teoria, té una llarga tradició i coneixement casteller. Tot i aquest apunt, s'ha de dir que va ser una bona tarda castellera. Es van poder veure totes les colles presents donant el millor d'elles mateixes, amb ganes de millorar i superar-se. Tot i només ser juny, es preveu una gran temporada castellera.

Vídeo de la torre de vuit amb folre carregada pels Nens del Vendrell: http://www.youtube.com/watch?v=BT886yBt4Bk

La renovació dels troncs

El passat dissabte, al nostre local, es va celebrar la primera xerrada de la temporada. Vam parlar sobre la renovació de troncs. Més d'una vuitantena de persones, la majoria vingudes d'altres colles, es van acostar al local per debatre sobre la importància dels membres que s'enfilen a les estructures. A més, el canal d'streaming va rebre 120 visualitzacions en directe. Un èxit.

Van intervenir a la xerrada el cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en Manel Urbano, l'ex-cap de Colla i actual adjunt de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, en Jordi Crespo, el President de la Colla Joves Xiquets de Valls, en Josep Fernàndez, i l'ex-cap de colla i actual segon cap de Colla dels Minyons de Terrassa, en Nani Matas. Va explicar el cas dels Capgrossos i va exercir com a moderador en Mia Castellví, actual cap de colla dels de Mataró.

A la xerrada es va parlar sobre la necessitat de generar relleus als troncs dia a dia, sense haver d'esperar tenir una baixa indispensable per posar-se a treballar. Tots els ponents van estar d'acord a l'hora de donar importància als assaigs i considerar-los la clau dels èxits. Els Minyons, per la seva banda, van explicar que aquest any tindran un assaig més a la setmana per intentar treballar amb més dedicació i intensitat algunes estructures. La Jove de Tarragona va lloar la tasca feta a l'escola de castells per generar possibles castellers de tronc nous. Les Colles de Valls, per contra, malgrat creguin que en un futur no molt llunyà hauran d'assajar més dies, de moment encara no s'hi atreveixen.

A més d'això, es va parlar del talent casteller entès com la facilitat d'algunes persones en ocupar una posició clau del castell. Nani Matas no hi creia i confiava més en el treball constant dels castellers. Els altres presents sí que hi creien, tot i que consideraven que, a dia d'avui, amb el talent i prou no s'hi pot comptar. Cal buscar castellers amb constància, per poder consolidar un nivell regular de construccions durant la temporada. “Un casteller amb talent i qualitats pot salvar-te un castell un dia determinat sense pràcticament assajar, però això no pot ser la dinàmica rutinària de la colla”, apuntava Josep Fernàndez. Manel Urbano, en defensa del talent, va posar l'exemple d'un dels seus castellers: l'Ito de Haro. Un casteller que anys enrere formava part de l'altra colla de la ciutat, però que va arribar en un moment clau per solucionar el pis de quarts de la Vella. “L'estructura de tres no ens sortia, no aconseguíem lligar bé el castell fins que va aparèixer l'Ito. En un tres i no res, ho vam solucionar”, apuntava Urbano, al mateix temps que elogiava el compromís del casteller que va canviar de colla.

Un altre dels aspectes a destacar va ser la feina que tenen els líders de la Colla a l'hora de gestionar els egos. En general, es va dir que la majoria de castellers que pugen a les estructures no porten problemes, però es va coincidir que sovint als troncs hi ha castellers especials que se'ls ha de tractar particularment perquè no s'ofenguin o s'agafin les coses de la manera que no se les han d'agafar. “De vegades s'han muntat unes històries inimaginables, que ni se t'han passat pel cap per argumentar-te que has deixat una persona sense pujar un dia en un castell concret, quan potser l'únic que volies fer era fer rotacions”, diu Crespo. “Per pujar allà dalt, has de ser una mica xulo, tenir clar que ets el millor, sinó difícilment te'n sortiràs. Si una persona és introvertida i tímida no és tant normal que formi part de les estructures”, es deia. El de la Jove de Tarragona va apuntar que ha treballat molt perquè els seus castellers de tronc es treguin l'idea del cap que un lloc del castell és seu: “un casteller pujarà en aquell moment de terç de la rengla, però s'ha de mentalitzar que no hi ha ningú que tingui un lloc de per vida”. Les de Valls coincidien amb la importància de fer rotacions sobretot als assaigs per evitar justament que la gent tingui la consciència de propietat en una posició. Les dues colles van defensar els seus castellers veterans de tronc, ja que en poques ocasions hi havien hagut enveges pels debuts de nous castellers. Al contrari.

Pel que fa al castell més fàcil per introduir nous castellers de tronc, la polèmica estava servida. La Vella acostuma a estrenar nous castells als dos pilars de l'estructura del cinc. Urbano comentava de forma anecdòtica que a la seva Colla, ser terç del cinc de vuit a la banda de la torre és ser considerat “del pelotón de los torpes”. Pels Minyons i la Joves es va dir que el quatre, a priori, era el castell més fàcil per poder entrar castellers. Crespo de la Jove va puntualitzar que, en alguns casos, depenia del casteller. També es va deixar anar que el set i el nou eren estructures que permetien treballar nous membres del tronc.

Tots els ponents van estar d'acord quan es plantejava el risc de fer els canvis. Conscients que forma part de les funcions dels dirigents de la Colla, comentaven que és complicat fer variacions. “Si surt bé ets un crac, però sinó ja tens no sé quants punyals a l'esquena clavats”, comentava Matas. En aquest sentit, tenien clar que és un risc que s'ha d'assumir.

En el torn de preguntes, es va parlar sobre com gestionar els adolescents que passen de ser canalla a estructura. “Una bona solució, en el cas que no es pugui combinar ser dosos i ser quint a la vegada, és fer-los fer pilars de quatre” comentava Mia Castellví. Per altra banda, des de la Vella es va posar com a exemple a en Joan Ibarra. Un casteller, present a la xerrada, que en el seu moment va ser canalla i ara és terç de castells de nou. En la seva trajectòria castellera ha estat sense pujar per motius de preparació diferents moments, però la constància i les ganes de fer castells l'han fet seguir allà. Urbano comentava que si la Colla pot, s'han de buscar referents que en el passat es trobessin amb el mateix cas que el nen o nena que possiblement es passarà un temps pujant més poc per qüestions d'edat. Així podrà visualitzar que si segueix al peu del canó, com ho ha fet el referent, tornarà a estar enfilat.

Des de Sants, es va treure el tema dels castellers que arriben formats d'una altra colla. Els coneguts trànsfugues. Mentre que Mia Castellví va deixar clar que quan arribaven a la Colla se'ls provava, la resta de ponents van pronunciar-se de manera diferent. “Cal que la persona entri dins la dinàmica de Colla, vingui als assaigs i si realment vol ser casteller de la nostra Colla, el temps ho dirà”, comentava Urbano. Crespo puntualitzava que “si arriba un casteller d'una altra colla i directament el poses a l'estructura, la gent se't pot tirar a sobre. En canvi, si el deixes a la pinya, s'integra a la Colla i és regular, és la mateixa gent que pregunta perquè no el poses”.

Tots aquests temes detallats (i alguns més que me n'he oblidat, ho sento, no vaig agafar apunts) es van debatre a la xerrada sobre la renovació dels troncs. Una xerrada que se'n va poder treure suc. Per desgràcia, l'streaming no es va guardar. Des d'aquí, simplement només volia deixar constància escrita d'algunes de les colles que es van parlar.

El dia 9 de març, més. En aquest cas, es parlarà sobre les Colles Castelleres Universitàries.

La Jove es fa gran

Abans d'ahir vam baixar a Tarragona a veure una de les diades que des de fa poc s'ha convertit en referència: el primer diumenge de festes a Tarragona. Sempre que el nostre calendari ens ho ha permès, hem baixat a veure què s'hi fa. Aquest any no ha estat menys. El programa era ambiciós i, la veritat, és que va valer la pena fer quilòmetres. Tot no va sortir, però es va deixar entreveure treball a darrere les construccions que es van intentar a plaça.

En primer lloc, i abans de res, vull felicitar als amics i coneguts que tinc a la Jove de Tarragona per la gran actuació que van aconseguir. Em fan molta enveja (ho reconec). Espero que algun dia nosaltres puguem estar al seu nivell (o una mica més amunt per picar-los, va). Porten anys treballant bé i, per fi, els resultats poc a poc es van veient a la plaça. Un cop més, amb aquesta Colla hem pogut comprovar que una de les claus dels castells (a banda d'un bon assaig) és creure-hi i confiar amb cada un dels companys.

Els liles van obrir l'actuació (a les dotze en punt) amb un tres de nou amb folre tancat pels pisos alts i amb nervis evidents, però que van saber controlar en tot moment. Quina diferència el primer tres d'aquest any respecte el d'ahir! En segona ronda, i sorprenent-nos, van descarregar el nou de vuit. Un castell que va pujar molt ràpid (es notava l'assaig que portaven al darrere) i que van haver de defensar de valent a la descarregada, sobretot els membres del tres. Van ser la segona colla que descarrega aquesta estructura. Sense treure-li mèrit, no veig que aquest castell tingui una dificultat similar o igualable al cinc de nou o a la torre de nou. Vist des de fora, a banda de tenir molts components en totes les posicions (que és molt), no veig extremadament difícil carregar-lo amb tres enxanetes. Estaria bé que algú que l'ha fet relativitzés el mèrit que li ha donat la Colla Vella a aquest castell o que, en cas contrari, l'afirmi. En tercera ronda, la Jove va anar a totes i va carregar el cinc de nou amb folre. El seu sostre. Un cinc que estic segura que aviat descarregaran. Si el de l'any passat es va carregar pels pèls, el d'aquest any el veig molt millor. Van acabar l'actuació amb el pilar de sis.

Els del Cós del Bou completaven la millor actuació de la seva història plantant dos castells considerats de màxima dificultat en una mateixa diada. Si res canvia, aquests mesos que falten es parlarà dels liles. A banda de felicitar-los, m'agradaria destacar un fet que he anat veient aquest any. I és la bona coordinació de l'equip de pinyes. Sempre he estat bastant escèptica d'anar per les places amb un mapa del lloc a on han d'anar els castellers. Tot i així, la Jove ha demostrat que es pot utilitzar i, a més, es pot fer sense que la diada se'n ressenteixi. Gràcies per treballar per agilitzar les diades. Com a públic s'agraeix molt.

Els segons en actuar van ser els Xiquets de Tarragona. Malauradament les coses no els van sortir com esperaven. De totes les travesses que vam fer abans d'arribar a plaça, ningú es va acostar als resultats. Una llàstima. Com a Colla em cauen molt bé. Van obrir plaça amb la catedral, castell que es va descarregar bé i sense problemes. En segona ronda, tiraven el tres de nou amb folre. Es va haver de desmuntar quan ja era pràcticament tot dalt. La veritat és que el terç i el quart de la plena estaven treballant forçats, però a aquelles alçades del castell potser hagués estat més fàcil descarregar-lo que desmuntar-lo. A la següent ronda hi van tornar, però aquesta vegada va ser l'acotxador que va decidir baixar. El castell estava bastant millor. En quarta ronda, els ratllats no volien afluixar i van provar el quatre de nou amb folre. Sense problemes evidents, el van desmuntar. Van acabar l'actuació amb el dos de vuit amb folre. Els matalassers encara tenen dies per convèncer i demostrar als seus menuts que la feina està feta i només falta que ells la culminin. Ànims!

La Colla Vella, la tercera en actuar, va sortir ambiciosa. Molt. A molts ens va sorprendre. Explicaven que havien fet un molt bon assaig i que hi ha castells que quan els tens no es poden esperar. Amb aquest argument van obrir amb el quatre de nou (sense folre). De ben aviat es va veure treballar incòmodes a varis castellers, al mateix temps que va pujar a un ritme bastant lent (sobretot a nivell de dosos, semblava com si no haguessin sentit les ordres de tirar amunt). L'espectacular construcció va cedir quan anava a entrar l'acotxador. Si les baixes no són un problema i assagen els ritmes, crec que el poden arribar a carregar (com a mínim). Condicionats per la caiguda, van tancar la seva actuació amb la tripleta màgica. Els canvis obligats no van fer perillar en excés les estructures tot i que les van haver de treballar més del que enguany ens tenen acostumats.

Els últims en actuar van ser els Castellers de Vilafranca. Ja havien anunciat que farien en funció del que els apretessin i, en aquest cas, actuar els últims de cada ronda els beneficiava. Els agrada guanyar, però aquesta vegada no van poder. Tot i tenir un programa ambiciós, van acabar sortint de plaça amb una actuació que no els fa ni suar. El primer castell va ser un quatre de nou amb folre. Vaig quedar perplexa. Crec que mai havia vist un quatre de nou amb folre tant ben quadrat i tant parat. Se'm va posar la pell de gallina (sí, amb un "simple" quatre de nou amb folre). Després van intentar el tres de nou amb agulla. Quan estaven descarregant el tres, al construcció va cedir. Una altra vegada, es va tornar a posar en dubte si tenen el pom del pilar massa gran. Sota el meu punt de vista, crec que és un factor a tenir en compte, però que al mateix temps no podem oblidar la dificultat d'aquest castell. A hores d'ara només els verds se'l poden plantejar. Després de molt esperar, van plantar un tres de nou amb folre i el tres de vuit amb l'agulla. No és la raó per no haver completat els seus objectius, però els de Vilafranca van desplaçar pocs castellers per les construccions que s'havia especulat que portarien. Malgrat aquest apunt, crec que els verds no mereixen les crítiques que van rebre. Van portar a Tarragona una de les millors construccions que s'han vist. No els hi va sortir. Criticar-los i dir que no són ambiciosos em sembla greu. La seva actitud de vegades no ajuda, però qualsevol altra colla que hagués portat aquest intent a plaça seria una heroïna. Per què Vilafranca no? Que no han demostrat vegades a Tarragona i a aquesta diada que van a fer tot el que poden?

Després d'ahir, tinc ganes de tornar a veure grans castells. Veure com encaren aquestes Colles les diades que falten, com corregeixen els seus errors i conèixer fins on poden arribar. Tenim unes setmanes intenses que de ben segur que ens faran disfrutar.

Podeu veure més fotos de l'actuació aquí.

Pel què i el com

Ahir vam actuar a Sabadell. Hi anàvem amb ambició i vam complir els objectius. Vam obrir plaça amb el cinc de vuit - bona sortida, per cert -, en segona ronda plantàvem el tercer quatre de nou amb folre de l'any i acabàvem amb una altra torre de vuit amb folre. Una bona combinació que representava la millor actuació de la temporada, al mateix temps que, d'una vegada per totes, fèiem la diada que mereixia una plaça com Sabadell (recordem que l'any passat vam fer la mateixa actuació amb un pis menys).

Si a Igualada fèiem la segona millor actuació de la nostra història tornant de vacances, ahir vam fer el castell de nou més matiner del mes de setembre. A més d'aquesta dada, personalment estic satisfeta per haver completat tots els castells de l'actuació amb canvis. Al cinc de vuit en vam fer a dosos, es va estrenar un segon, una quarta i una aixecadora. Al quatre de nou s'estrenava un terç, una sisena i una acotxadora (deixant de banda les estrenes del folre que segur que me'n deixaria alguna). Finalment, a la torre, vam repetir la nova alineació canviant una quint. Aquesta torre representava la número 100 sense caure. Em va agradar la manera com es va treballar. Sense perdre els nervis, amb confiança i demanant als companys amb tranquil·litat tot allò que es necessitava.

Els Capgrossos ens hem caracteritzat per fer pocs canvis a les estructures un cop les havíem portat a plaça. Aquest any, malgrat no ser excessius, n'estem fent. A canalla, a tronc i a folres. Tot i el respecte que pot suposar un canvi concret als castells més tècnics, els estem encarant amb confiança. Enguany estem fent una molt bona feina. De moment ha costat que això es pugui reflectir a les places, sobretot amb els castells límit. De totes maneres, al segon tram, tenim bones diades per demostrar-ho. Amb l'actuació d'ahir vam fer un pas endavant molt important per encarar allò que encara tenim en cartera. Fer aquesta diada ens ha de permetre treballar un xic més relaxats. Hem d'encarar el setembre amb ganes i confiança, veient de fons el Concurs, una de les diades més importants del nostre calendari, però arribant-hi com estem acostumats: diada a diada; pas a pas, pis a pis.

Els darrers anys, la tornada de les vacances d'estiu era dura. Molt dura. De fet, es podria arribar a qualificar, fins i tot, com la travessia pel desert. Sembla que aquest any la dinàmica és diferent. Si res ho espatlla, podrem aconseguir allò que tenim pendent. Estic contenta pels resultats aconseguits aquestes últimes setmanes i en especial ahir, però sobretot perquè finalment hem tornat a demostrar que, si volem, la parada de l'agost no ens ha de suposar un gran pas endarrere.

No podem esperar massa a tornar a portar a plaça el tres de nou amb folre, castell que inesperadament ens va caure per les Santes quan encara no s'havia col·locat ni l'acotxadora. Tampoc hem d'oblidar el treball que estem fent amb el set, el quatre amb l'agulla o amb el pilar. Tenim dies per demostrar que podem. Ho hem de fer amb seguretat. Quan toqui i a on toqui. Som conscients que anem tard amb el tres de nou, però això no ens ha de condicionar la manera de treballar. Crec que ho estem fent prou bé. L'actuació d'ahir ens aplana el camí.

Un bon Sant Magí

Com ja és tradicional, el 19 d'agost vam baixar a Tarragona per veure l'actuació de Sant Magí. Una diada molt calorosa que va ser acompanyada per bons castells, sobretot per part de les dues colles grans de la ciutat.

La Jove de Tarragona, que anava amb l'objectiu de plantar la coneguda tripleta vilafranquina, la va aconseguir però deixant en carregats tant el tres com el quatre de nou amb folre. Això sí, demostrant a plaça que aquest any tenen un molt bon pilar. El quatre de vuit amb agulla va ser impecable i el pilar es va treballar serenament, sense perdre els nervis en cap moment. El tres de nou amb folre, en canvi, tot i estar ben quadrat, els nervis eren evidents entre les camises liles abans que es col·loqués la canalla. Un treball forçat de terços i quarts, un tremolí a tot el castell i la manca de confiança (o almenys és el que semblava des de fora) va fer que un cop l'enxaneta va traspassar, el pom de dalt saltés. El quatre de nou amb folre també va quedar en carregat. En aquest cas, però, el castell presentava bones mides. Els castellers se'l creien. De fet, va cedir quan els sisens estaven a punt d'iniciar la seva baixada. Una llàstima. Un magistral pilar de sis va servir per tancar l'actuació. Tot i la bona diada que els liles van fer, queda amb mal regust de boca les dues caigudes de castells de nou. No tant pel fet (els castells de nou cauen, i sinó que ens ho preguntin a nosaltres), sinó pel que representa i els espera. Assagen estructures com el nou de vuit o el cinc de nou (que, pel que sembla, apunten bones maneres), però en canvi estan ensopegant més del compte (tenint en compte el seu nivell i, sobretot, els seus objectius de temporada) amb els castells bàsics de nou. Tenen tres compromisos importants la setmana que ve. A veure si tenen temps de polir els errors. Espero que la pressió no els passi factura a les properes cites clau.

Els Xiquets de Tarragona es disposaven a fer la tripleta màgica. Tot i no caure de cap castell, finalment van desistir amb el quatre i van fer un dos folrat. El cinc de vuit, que ja havien fet, pocs problemes va presentar més enllà del treball a la descarregada de la part de dos. El tres de nou, que hi creuen, se'l creuen i el tenen, el van descarregar solventment. Van provar el quatre de nou amb folre, però quan els dosos estaven a l'alçada de quints, el van haver de desmuntar per la indecisió de la canalla. Quedava molt però semblava tenir bones mides. El dos de vuit amb folre els va servir per acabar l'actuació. Descompensació d'alçades, mala posició d'un dels dosos i treball a terços a la descarregada. Va ser una bona actuació de Sant Magí, tot i que ens vam quedar amb les ganes de poder veure el quatre. De ben segur que el tornaran a provar a les properes cites clau. Els matalassers semblen estar en forma i amb ganes de fer una passa més. La tripleta la tenen a tocar, a veure si la canalla confia amb el quatre. Si l'aconsegueixen, serà interessant veure com es plantegen fer una passa endavant.

Els Xiquets del Serrallo van fer tres castells de set i mig. Quatre de set amb agulla, cinc de set carregat i tres de set amb agulla. El primer va ser el més maco de tots. El cinc només el van poder carregar. Els segons estaven treballant al límit des de feia estona i el dos de la rengla estava molt estirat. Va caure quan els acotxadors estaven baixant. Van tancar una bona actuació per ells amb el tres de set amb agulla.

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van sortir de plaça amb dos castells: el cinc de set i el tres de set amb agulla carregat. Després de descarregar prou bé el cinc (tot i la no col·locació ortodoxa de l'acotxador de la banda del dos), van provar el dos de set. Castell que aquest any ja havien carregat. A l'acotxador, molt petit, li va costar arribar a dalt i aquest fet va alentir el ritme de la fràgil estructura. Quan finalment es va col·locar i l'enxaneta remuntava els dosos, el castell va caure. Una mala caiguda. Després van fer el tres de set amb agulla carregat. L'estructura del tres va ser èpica. La van salvar amb veterania. Quan el ferm pilar es va quedar sol, va acabar cedint estranyament.

Com sempre, és un plaer gaudir de l'actuació a un escenari tant especial com és la plaça de les Cols. Que per molts anys puguem seguir baixant el dia 19 veient aquest bon nivell de castells per part de les dues colles grans.

Més fotos de l'actuació: aquí.

La Bisbal: tothom en forma.

Després d'uns quants anys sense anar-hi, avui hem tornat a la Bisbal. Ja amb ganes de tornar a assajar i a demostrar que nosaltres també podem fer grans castells, una quinzena de Capgrossos ens hem acostat a la que segurament és la plaça castellera més important sense colla pròpia. Personalment, amb les vacances pel mig, havia desconnectat una mica de castells i no sabia quines eren les intencions de les agrupacions. He sortit de plaça molt contenta per l'actuació rodona de totes les colles presents.

Obrien plaça els Castellers de Vilafranca. Ho feien amb el quatre de nou amb folre. Castell que, a primera vista, semblava que no estigués del tot quadrat entre terços i quarts, però que quan s'ha anat enfilant s'ha posat a lloc i l'han descarregat amb molta solvència. En segona ronda, els verds han descarregat la torre de nou amb folre i manilles. La tercera d'aquest any i, pel que m'ha semblat, la més treballada. L'he mirat amb ganes d'aprendre'n. En saben molt. Crec que per millorar la nostra torre emmanillada ens falta trobar l'encaix perfecte entre manilles i quarts; que aquests últims treballin ben drets i que les manilles siguin, d'entrada, un simple suport. Tornant als verds, cal apuntar que ha sigut el seu castell de nou número 500. Impressionant. El tres de nou amb folre, l'onzè de l'any, ha servit per completar una molt bona actuació. A la ronda de pilars, però, ha vingut la sorpresa. Els de Vilafranca provaven el pilar de set amb folre, construcció que aparentment no els hi hauria de suposar cap problema. Només l'han pogut carregar. Porten dos actuacions caient d'una de les seves perles. Malgrat aquesta inesperada caiguda, els de Cal Figarot han complert els objectius amb bastanta comoditat.

Els segons en actuar han estat la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Han obert plaça amb un tres de nou amb folre bastant treballat. Tot i la tremolor i l'estirada del terç de la rengla a la descarregada, han aconseguit completar-lo. Com a segon castell han portat el quatre de nou amb folre. Possiblement un dels més macos de la temporada. Encara que l'enxaneta ha trigat a arribar a dalt, s'ha descarregat amb bones mides i molt ben quadrat. Han acabat la seva actuació estrenant el set de vuit a la Bisbal. Aquesta plaça encara no l'havia vist. Semblava que la rengla treballés una mica incòmode, però un cop més s'ha vist que aquest castell pot tenir corda. La Joves ha descarregat per primera vegada a la seva història dos castells de nou a aquesta plaça. Confirma, així, que passa per un bon moment de forma. Està a allà dalt. És una llàstima que es perdin algunes de les grans clàssiques del final d'agost. Crec que enguany donaran guerra.

La Colla Vella era la tercera en actuar. Han obert amb el tres de nou amb folre. L'han carregat bé i a la descarregada ha estat més serena que la de l'altra Colla de la seva ciutat. El setè descarregat d'aquest 2012. En segona ronda provaven el quatre de nou amb folre. Construcció que ara fa quinze dies només va quedar en carregada. Amb canvis als pisos superiors (sisens super petits!) i amb un ritme excel·lent, l'han descarregat amb facilitat. La sorpresa ha vingut en tercera ronda, quan els rosats han obsequiat la plaça amb el voluminós nou de vuit. És un castell caòtic però impressionant. La carregada ha sigut bona, mentre que a la descarregada, sobretot els membres del tres, han hagut de suar la camisa per descarregar-lo. Ha estat el primer gamma extra dels rosats. Quina cantera. Han completat l'actuació amb un èpic pilar de set amb folre que només ha quedat en carregat. Ha estat una de les millors Bisbals de la Vella.

Quina gran actuació! M'agrada gaudir de les bones diades. Les Colles grans estan en forma. Estan fent una temporada impressionant. Regulars i amb bons castells. S'acosten unes setmanes intenses que, de ben segur, en podrem disfrutar de valent. En dies com aquests, m'agradaria no estar de vacances castelleres i treballar per ensenyar a tothom que l'actuació que volíem fer a les Santes no està tant lluny del que possiblement va semblar a plaça. Tinc ganes d'assajar!

Algunes fotos de l'actuació de la Bisbal: aquí.

#aniversarifolrat

Ahir completàvem una molt bona actuació. Vam fer els primers folres de la temporada i vam estrenar el castell de nou més matiner de la nostra història. La diada va ser bona i ràpida. Les Colles convidades també van fer un molt bon paper. Per part nostra, vam descarregar el pilar de 4 caminant, la torre de vuit amb folre, el quatre de nou amb folre, el tres de vuit, dos pilars de cinc i setze pilars de quatre.

La torre, que no semblava la primera, va pujar amb molta confiança i sense nervis evidents. Les cinc estrenes que portava aquesta construcció (tot el pom de dalt i una quint) no es van notar per enlloc, semblaven veteranes! La feina feta amb aquesta estructura a l'assaig es nota a plaça. El quatre de nou, que va venir a la segona ronda, va pujar molt ràpid, un pèl bellugadís i amb alguna rengla un pèl oberta. Malgrat això, el tronc i el folre van treballar perquè els problemes no s'evidenciessin més. Molt bé. En tercera ronda, vam plantar el tercer tres de vuit de l'any que es va mostrar més que solvent, tot i els canvis obligats que portava respecte a l'anterior.

L'actuació va ser la cirereta d'unes setmanes i uns mesos fent una feina molt intensa a nivell de renovació de canalla i treball de tronc. És cert que enguany ha costat trobar la mida a l'estructura del tres, ens ha costat portar a plaça els folres (segurament ho haguéssim pogut fer a Gràcia si no hi haguessin hagut algunes baixes claus al folre i a canalla), hem dubtat en algun moment amb la torre, i més d'un algun dimarts no devia entendre massa perquè a última hora fèiem una prova de quatre de set net només fins a quints. Aquest és el treball que ens cal: treballar el present, però deixar un petit espai pel futur. Ens cal no oblidar aquestes petites proves que semblen que no van enlloc però que són claus per treballar la renovació. Tot, sense oblidar el gruix més important de la Colla que el forma la pinya. Poc a poc anem veient resultats: estrenes i petits passos endavant. Ahir vam tornar a posar-nos a lloc.

Estic molt orgullosa de l'actuació. Pel què i pel com. Per la resposta de tots i cadascú de nosaltres. Veure les cares de satisfacció que fèiem ahir posa la pell de gallina. Es respira, o almenys aquesta és la sensació que tinc, ganes de fer i treballar. Molta il·lusió. M'agrada i ho hem de saber mantenir.

De totes maneres, penso que no ens hem de quedar aquí. Podem arribar molt més lluny. Ens queden gairebé dos mesos molt intensos que hem de saber aprofitar. Al tinter tenim altres castells a tocar. Arribar al castell de nou és molt important i complicat, però ens cal no tornar a caure al mateix error de l'any passat. Necessitem gamma. Estem treballant el quatre amb l'agulla, el set, el cinc, el nou. Alguns estan més a prop que d'altres, però hem voler aconseguir-los tots. Com sempre, amb treball i humilitat. La tècnica pot tenir uns objectius, però ha de ser cadascú de nosaltres qui se'ls cregui i també els vulgui. Els castells de nou són la fita, però cal que siguem conscients de la dificultat i la importància que tindrà recuperar la gamma alta de vuit. Són castells tècnics i complicats que poden i han de portar un valor afegit a les actuacions.

Tornant a ahir, només vull felicitar a tota la Colla! Ah, ara que ja ha passat l'actuació, puc dir que abans de començar, els 16 pilars de quatre eren el que em feia patir més de tota l'actuació...

(foto: Martí Sancho)

Segon assaig

Ahir vam fer el segon assaig de la temporada en ple mes de febrer. La veritat és que vaig quedar molt sorpresa. Vaig quedar contenta per les proves fetes i per l'ambient que es respira. De fet, la setmana passada estava igual, però pensava que era l'efecte del primer assaig. Malgrat el fred, portem dos dies amb molta gent al cub, amb ambició, il·lusió i ganes.

Pel que fa a les pinyes, estic bastant satisfeta del funcionament. La majoria de les persones responsables no han estat vinculades amb l'equip d'anys anteriors però malgrat que encara els hi falta rodatge i confiança, penso que se n'estan ensortint molt bé. Hem fet els folres més matiners de la història amb una soca sòlida i amb condicions. Segurament podríem lligar més pinyes, però ara també és el moment de la temporada que tenim més temps per poder provar tronc. És evident que la feina no només és de l'equip, sinó també de tots aquells castellers que venen encara que falti més de dos mesos per treure la camisa de l'armari i més de tres per poder presentar els folres en públic.

Encara que poc a poc anem incorporant els membres titulars de tronc, hem pogut fer bones proves de castells de sis nets i anar buscant la forma als castells de set. S'està combinant l'experiència amb noves incorporacions. Com va dient des del primer dia en Mia, hi haurà gent que farà proves a assaig i no acabarà pujant a plaça. Tothom n'ha de ser conscient i gaudir de les oportunitats que té. Crec que em treball i constància podem tornar a tenir un tronc exemplar.

Segurament, amb el que patirem més aquest any és amb la canalla. Haurem de treballar molt perquè tinguem la qualitat de poms que hem tingut els últims anys. Entre baixes inesperades i la crescuda de diferents dosos titulars de la temporada passada, haurem de crear nens nous en aquesta posició, però també assajar els més menuts que són els que tard o d'hora agafaran el relleu als que ara ho estant fent. En tenim bastants i, almenys per mides, apunten maneres. Igualment, com sempre, qualsevol incorporació serà bona. Per aquest motiu és important que quantes més persones s'acostin a l'assaig de canalla a ajudar, a voltar, a posar-se a les barres, més feina i millor podrem fer des de l'equip perquè els resultats del treball tardin poc a arribar.

Com deia, m'agraden resultats i la forma com treballem per arribar-hi. M'agrada acabar a un quart de dotze de la nit sense ser conscient de l'hora que és, però pensant: "ostres, ja pleguem? però si encara podríem fer aquella prova de...". Espero que la dinàmica segueixi sent la mateixa, que la majoria de nosaltres pensi igual que jo i tingui les mateixes ganes que la tècnica que la cosa tiri endavant.

Xerrada sobre la gestió de la canalla

El proper dissabte dia 11 de febrer a les 6 de la tarda a la biblioteca del local dels Capgrossos (C/Herrera 59) farem una xerrada sobre la gestió de la canalla. La idea és que els ponents ens expliquin les experiències que han tingut amb els nens i la gestió d'aquests a les seves respectives colles. Què fan quan un nen/a agafa por? Quina relació té l'equip de canalla amb els pares? Com funciona un assaig? I l'equip de canalla? Què es fa amb els nens que no volen fer castells?

La idea se'm va ocórrer a finals de la temporada passada quan jo mateixa estava fent-me una auto-avaluació del primer (i de moment únic) any com a cap de canalla. En general estava contenta, però era conscient que alguns temes encara se m'escapaven. Com podia millorar o fer que la Colla millorés? Al llarg de l'any ja havia anat preguntant a antics caps de canalla nostres i gent d'altres colles com resolien algunes qüestions que nosaltres no teníem clar quina posició adoptar. La nostra responsabilitat era portar la canalla de la millor manera possible i vam treballar per això. Segur que ens vam equivocar i és possible que involuntàriament ho seguim fent. No tots valorem les coses de la mateixa manera ni fem servir els mateixos criteris. De la diversitat d'opinions i debats en surten grans propostes.

La xerrada neix d'aquí. En primer lloc, per aprendre i agafar idees d'èxit que tenen altres agrupacions diferents a la nostra i, per altra, conèixer altres maneres de funcionar que possiblement nosaltres ni ens plantegem. La xerrada estarà oberta a tothom perquè creiem que el debat ha de ser dins l'equip de canalla, però també amb els pares i la resta de la Colla. Igualment, qualsevol persona castellera està convidada. No serà una jornada de treball, sinó simplement una xerrada per agafar idees i aprendre. Hi intervindran en Manel Urbano (actual cap de Colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls), l'Anna Riba (ex-cap de canalla dels Castellers de Vilafranca en l'etapa Miret) i la cap de canalla que ha sortit de la candidatura aprovada aquest vespre a l'assemblea dels Minyons. Moderarà la xerrada en Xavier Castellví.

Hi esteu tots convidats!

Podríem haver fet més?

Al dinar de la Diada el vice-president i el Cap de Colla ens demanaven que reflexionéssim sobre la temporada que havíem fet. Números a la mà, els resultats no són tant desoladors com molts ens pensem. Fer castells és difícil, i mantenir-nos al nivell a on estem encara més. Quantes colles voldrien haver fet els disset castells folrats que hem descarregat? Moltes. De totes maneres, penso que no només hem de tenir en compte aquelles dades quantitatives que ens donen a conèixer les estadístiques, sinó que també hem de valorar allò qualitatiu (que segurament d'aquí uns anys no tindrem tant present o ho valorarem d'una altra forma que avui). Aquelles sensacions bones o dolentes que hem tingut en diferents moments aquest any.

Venim d'un 2010 a on ens vam convertir en una Colla de gamma extra, a on vam tenir unes dades excel·lents. Vam consolidar com mai els castells de nou i vam repetir gairebé tots els màxims castells dels Capgrossos (amb excepció del pilar de set amb folre). Igualar això era molt difícil, però era el repte que s'havia plantejat la tècnica. I com que pràcticament tots hi vam donar suport, també era el repte dels Capgrossos. Ho hem aconseguit? Sí parcialment. No totalment. Hem lluitat contra adversitats que no ens esperàvem, hem remuntat moments durs, hem revalidat els castells de gamma extra i hem pogut fer incorporacions de gent nova a diferents posicions dels castells. Això ens fa grans i ens honora, però podríem haver fet més? Jo penso que sí.

Hem d'estar satisfets perquè:

• Tornem a ser de gamma extra. Aquest any ho podem dir 5 colles, dos de les quals només hem aconseguit carregar un castell de tals característiques. Ho hem fet a casa, per la nostra festa major en ple més de juliol. Sembla fàcil però no ho és. Hi han anys que ni la gran Vilafranca pot fer-ho fins l'agost. Una canalla molt valenta i amb ganes, juntament amb un tronc bo i una bona base amb molta il·lusió han fet possible emmanillar Mataró.
  
  
• Hem tingut una entrada important de nous castellers. Sense ser un any amb grans campanyes de captació, hem vist que moltes persones s'han acostat a la Colla (només calia veure quantes mans s'aixecaven ahir quan en Cugat ho va preguntar, espectacular!). Esperem que la dinàmica segueixi sent així i al mateix temps ens preocupem pels vells. Hem de tenir clar que no tothom viu els castells de la mateixa manera. Segurament per algú la Colla Castellera és un lloc de pas. Hem d'admetre que hi ha gent que marxarà, però això no treu que els regals que puguem fer als nous quan arriben (pujar al folre, fer-los proves de tronc si d'entrada semblen tenir mides o posar-los al nucli dels castells, per exemple) també els haguem de fer als que ja fa anys que hi són. Tothom s'ha de sentir valorat.
  
  
• Una altra de les coses a destacar d'aquest segon tram, ha estat que he sigut conscient de la capacitat de mobilització que podem tenir. Un exemple clar és la crida que es va fer via xarxes socials després de l'actuació de Girona. Si érem 400 i fèiem una bona prova, segons en Lluís Feliu haguéssim portat la torre a plaça. Malgrat no vam arribar a temps per fer un assaig excel·lent, sí que em va sorprendre com es va omplir el local. Mataró, si sent parlar de gamma extra o de torre de nou, s'acosta al Carrer Herrera per ajudar. Malgrat que no siguem de la zona tradicional, la gent de la nostra ciutat també s'il·lusiona quan la Colla vol fer un pas endavant.
  
  
• Així, a grans trets, també vull destacar que la Colla ha crescut socialment. Aquest any hem demostrat unes quantes vegades que ja no som els sosos que fèiem bons castells i, en acabat, marxàvem a casa a descansar. Enguany hem fet grans festes (Santes, Girona, Diada) per celebrar les bones actuacions.

Hem de seguir millorant en alguns sentits:

• Hem estat al nivell que ens toca quan hi hem sigut tots. Com diu en Lluís Feliu: “Quan hi som tots, som imparables”. El problema és que aquest any ha costat ser-hi tots. És evident que fer castells no és una activitat obligatòria, però cadascú de nosaltres ha de tenir clar quin ha de ser el seu grau de compromís. No podem demanar que no es falli mai, però sí que s'ha de saber la disponibilitat de les persones amb una posició clau als castells per intentar no dependre d'elles. No parlo només de tronc o canalla, sinó també de qualsevol membre de la pinya que ocupa un lloc compromès. A més, tampoc es pot demanar a la Colla més quan, pel que sigui, nosaltres també hem fallat quan els Capgrossos ens necessitaven. No podem demanar la torre de nou si durant dos mesos no hem aparegut pel local.
  
  
• A conseqüència d'aquesta falta de compromís, en aquest cas de la gent de tronc i també a causa d'algunes lesions inesperades, hem perdut dos castells clau en una Colla del nostre nivell. Tenir gamma és important, molt. Et permet fer actuacions dignes a qualsevol lloc a on vas. A banda d'algunes caigudes d'aquest any, el que m'ha fet més mal és perdre el 5 de 8. El nostre castell insígnia durant temps. Penso que és un castell clau. Un castell que ensenya. Un castell que obra les portes als castells de nou. L'hem perdut després de 10 temporades seguides fent-lo. Pel que fa al 4 amb l'agulla, entenc que és més complicat si el pilar es perd. Un dels reptes de la propera temporada penso que hauria de ser treballar per poder portar a plaça amb regularitat els castells de la gamma alta de vuit.
  
  
• Hem fallat a algunes diades a on esperaven més de nosaltres. Entenc que després de caigudes amb lesions sigui així, però hem d'intentar (entre tots) aprendre a aixecar-nos més ràpid. Fent els canvis i les proves necessàries. Sabent qui fallarà al següent assaig per planificar unes proves o altres. No pot ser que ens costi tant fer castells de set nets perquè falta gent. Tornant al que volia explicar, segons la meva opinió, no fallar a algunes diades és anar a fer castells de vuit i mig o, si pot ser, de nou (oblidant el 5 de 7). Som els Capgrossos i ens contracten (penso) per fer castells grans.

Segurament m'he deixat coses bones i dolentes d'aquesta temporada a valorar. Les crítiques no volen ser destructives, sinó aspectes que crec que s'han i es poden millorar. Aquest any he format part de la tècnica i, per tant, alguna responsabilitat haig d'assumir amb aquests (i altres) errors. Tot i així, també sóc conscient que no tot depèn de la gestió que facin set persones. Tots hem de millorar i intentar l'any que ve solucionar allò que aquest any ha quedat al tinter. Hi hagi qui hi hagi al capdavant. Perquè, al cap i a la fi, tots som Capgrossos. Hem de retrobar aquella il·lusió perduda o que s'ha quedat pel camí.

El millor Sant Magí!

Divendres passat vam baixar a veure l’actuació de Sant Magí a Tarragona. Tot un clàssic de les actuacions d’estiu i segurament la diada que més vegades he anat a veure al llarg de la meva trajectòria com a castellera. És una de les diades que més m’agraden. Potser per això sóc capaç de demanar-me un dia de festa a la feina per presenciar-la en directe. Enguany va valer la pena. Es va viure el millor Sant Magí de la història. Mentre que la Jove de Tarragona tornava a descarregar després de 16 anys una tripleta a la Plaça de les Cols, els Xiquets de Tarragona completaven la millor actuació de la seva llarga història.

Als liles, la diada els va servir per reafirmar allò que la majoria de nosaltres ja havíem observat. Van demostrar una vegada més que els resultats obtinguts no són fruit de la casualitat. Treballar de valent té la seva recompensa. Van descarregar una tripleta màgica de manera solvent. I no acaben aquí, tenen al tinter un quatre de vuit amb el pilar que molt probablement intentaran aquest dissabte a la tarda al Catllar. Si segueixen així, amb més rodatge de l’estructura del 3 (va ser un pèl treballat), i amb la motivació i les ganes que els caracteritzen, tinc clar que els del Cós del Bou aconseguiran, després de molts anys d’esforços, treball i èpoques dures, convertir-se en la sisena colla de gamma extra de la història. Tot i que fa temps que podem observar la tendència, són una colla amb molta gent, i gran part d’aquesta massa són gent jove; amb il·lusió i ganes d’esdevenir grans, amb mentalitat guanyadora i positiva. Una Colla que s’ha de tenir com a referència en aquest sentit. Personalment tinc enveja sana de la seva forma de ser, de viure els castells i de forma de treballar que tenen.

Pel que fa als Xiquets, als darrers anys hem pogut comprovar com la diada de Sant Magí els ha estat propícia pel que fa als resultats castellers. Enguany també ha estat així, ja que han completat de manera brillant els seus dos castells màxims: el tres de nou amb folre i el cinc de vuit. Els dos clavats. Suposem que tampoc són fruit de la casualitat. Membres matalassers ens explicaven que havien posat dosos a l’assaig. Una prova molt important per a qualsevol colla que vol aconseguir el repte de la catedral. A partir d’ara, si segueixen amb aquesta línia ascendent i continuen treballant de valent, se’ls haurà de tenir en compte. Hem de veure, però, si són capaços de portar grans castells fora de la capital del Tarragonès. Un repte que seria molt interessant de poder observar.

Podria estar elogiant més aquestes dues colles, però tan sols acabaré amb una reflexió lògica que segur que qualsevol aficionat casteller ja ha fet. Ja no existeix el G-4 que als periodistes els ha agradat anomenar tantes i tantes vegades durant els últims temps. Cada vegada són més les colles que treballen per esdevenir grans (i ho aconsegueixen). Per una banda, la fi d’aquesta etiqueta ve donada per l’augment de Colles que aconsegueixen els galons de nou pisos, al mateix temps que hi ha hagut un petit estancament per part de les grans colles (exceptuant els Castellers de Vilafranca que actualment viuen a una altra dimensió). No és fàcil mantenir-se al capdavant tants anys, mantenint un ritme i un nivell d’actuacions frenètics.

M’agrada que es facin bons i grans castells. Estic convençuda que això farà que, amb rivalitat sana i ben entesa, tots treballem per continuar aquesta línia ascendent que, al cap i a la fi, ens beneficiarà com a col·lectiu.

Algunes fotos de l'actuació les podeu trobar aquí.

Intentant tocar de peus a terra.

Després d'unes bones Santes i d'haver aconseguit l'objectiu de la diada de Festa Major, que era fer la td9fm a casa, hem de tocar de peus a terra. Sí, hem aconseguit tornar a carregar un castell de gamma extra. A més a més, ho hem fet en ple mes de juliol i a casa. Hem d'estar contents i eufòrics, però sense perdre el control; sent conscients del què som, el què hem fet, del què representa, però també tenint clar en quina gamma i qualitat de castells ens movem i del nostre potencial real a l'hora de mantenir el nivell. Malgrat que estic segura que ho tornarem a fer i ho millorarem (recordem que només vam carregar la td9fm!), ens queda molta feina a fer i l'hem de polir quan tornem de vacances.

En primer lloc, crec que l'objectiu que ens hauríem de fixar com a prioritari és descarregar el 3d9f. Pel bé de la Colla i per recuperar la confiança ràpid, ens hem de treure l'espineta aviat. L'ensurt de diumenge passat no se'ns pot fer una muntanya. Des de Vic, sembla que haguem perdut la confiança en aquesta estructura. Hem fet uns 3d8 molt treballats, ens ha caigut a l'assaig un tres de set net (sí, amb uns quants canvis) i hem hagut de canviar gent de tronc per reforçar l'estructura. Tot aquest seguit de motius, ens han fet prestar més atenció i posar-nos més nerviosos del normal quan afrontem una estructura de tres. Considero que la primera passa que hauríem de fer, seria portar a plaça aquest castell a Guissona. Ja ho vam fer l'any passat, i segurament descarregar aquest castell tant lluny de casa i a principis de setembre, ens va servir per encarar el segon tram amb confiança i ganes. Seria interessant aquest any poder-ho tornar a repetir, sempre hi quant a principis de setembre tinguem a la gent de tronc implicada i sigui constant als assaigs. Ara mateix, personalment, és la cosa que més em preocupa. Crec que, en part, aquesta manca de confiança ha vingut donada per la no implicació, motivació i assaig de certes peces bàsiques del tronc dels castells (que no han vingut pels motius que siguin, aquí no m'hi poso).

En segon lloc, crec que hauríem de treballar per tornar a portar, si pot ser també al mes de setembre, el 5d8 a plaça (segurament a Sabadell no hi arribarem, així que el Prat seria un molt bon lloc). Enguany, de moment, tornem a ser de gamma extra, però tenim un ventall molt reduït de castells: 2, 3 i 4. Ens ha fallat el pilar i, per tant, també el quatre amb l'agulla. Al mateix temps, no ens hem atrevit a portar a plaça la catedral. Per ampliar gamma (que ens convé), així com també perquè la gent pugui veure a plaça el treball realitzat a l'assaig, cal treballar perquè sigui un dels objectius principals quan tornem de vacances al final del mes d'agost. És un castell atractiu pel públic, visualment molt bonic, que fa colla i que tant tronc, canalla com soca s'hi sent molt partícep.

Acabada l'actuació de les Santes, en plena eufòria per haver aconseguit fer-la a casa, se sentien veus que apuntaven la possibilitat de portar la td9fm a Lleida. Una plaça que és talisma, que ens estima i ens valora. Seria una gran gesta per diferents motius; pel que representa Lleida per nosaltres, per poder portar un castell de gamma extra a una de les places més allunyades de Mataró, i perquè coincideix amb la diada del Mercadal. Una diada que, d'entrada però no oficialment, feia servir el rànquing estrella per determinar les colles que participaven a la Diada. A la pràctica, però, quan Capgrossos, per mèrits propis, hi hauríem d'anar segons el criteri, la cosa va canviar perquè hi seguís anant la Colla Vella. Una clàssica en moments baixos. Ho assumim i alguns podem arribar a entendre la decisió de l'Ajuntament de Reus aconsellada per la Colla local. Tanmateix, fer una gran actuació aquell mateix cap de setmana, seria un toc d'atenció de cara a propers anys. Potser així ens tindrien en compte (o no). Deixant clar quin és el nostre nivell i que, malgrat la nostra ràpida trajectòria i la distància que separa la capital del Maresme amb la coneguda zona tradicional, també podem portar grans castells allà a on ens contractin. Tornant al que es proposava, per portar un gamma extra a la capital del Segrià, la gent hauria de tenir un 100% de compromís des de principis de setembre. No només a nivell de tronc, sinó també soca, folre i manilles. A banda d'això, també s'hauria de descarregar dos castells de nou abans. S'hauria de fer una gran campanya per animar a la gent a desplaçar-se tant lluny. Ho veig molt difícil. Encara que les ganes hi són i reconec que m'encantaria poder fer un gamma extra a Lleida, firmo per realitzar al Segrià una tripleta màgica. Una actuació digna d'una Colla gran. Ves a saber si la podran fer totes les Colles presents al Mercadal...

Tot i aquestes reflexions, ara toca rentar la camisa i guardar-la fins d'aquí a un mes. Serà llavors quan entre tots decidirem cap a on volem anar i quins han de ser els objectius reals del mes de setembre. Perquè recordeu: per molt que haguem emmanillat Mataró, per una Colla com els Capgrossos, un 3d7 pot ser molt difícil... Gaudiu de l'estiu!

Amb il·lusió: fem-la a casa!

Ahir, diumenge 17 d’agost, ens disposàvem a anar a Poble - Sec a fer un castell de 9; el quatre. Sota una xafogor insuportable, vam descarregar la millor td8f de la temporada. En segona ronda, preteníem convertir el carrer Blai en carrer de nou. No ho vam aconseguir, però la sensació era molt diferent de la resta d’intents desmuntats que havíem fet en les temporades anteriors. La canalla era a dalt, el castell estava quadrat i amb molt bones mides. A mig castell es va sentir cridar algú de forma animal, i el castell es va haver de desmuntar. Se'ns va lesionar un segon. Vam repetir ronda amb un 4d8 de postal, quadrat, quiet i, fins i tot, amb bombolles de xiclet al pis de quints (això no es fa!). Esperem que l’any que ve tornem a anar al Poble - Sec a descarregar un castell de nou. Vam acabar amb un 3d8 que no va patir en excés (tret d’un moment a la sortida de dosos). De totes maneres, de cara a la setmana que ve, ens cal treballar més aquest castell ja que no ens genera la confiança que aquest castell es mereix per aixecar-lo un pis més.

La valoració global de l’actuació, tot i l’intent desmuntat de 4d9f, és molt positiva:

• En primer lloc per la confiança que li tenim a l’estructura de 4. Portar a plaça un castell de nou amb la tranquil·litat que ho vam fer no és cosa fàcil, i menys a una setmana de la nostra Festa Major. La desgràcia va ser la lesió d’un segon a mig castell (va patir un pinçament al braç). Des d’aquí vull donar ànims a en Sergi. Ahir se’l veia molt tocat moralment parlant. Espero que es recuperi aviat i, si pot ser, pugui arribar a les Santes per descarregar la td9fm al pis de terços. Segur que en té moltes ganes. La sensació que vam tenir tots al moment que es va desmuntar va ser: “tornem-hi, no?”, però la manca de segons a conseqüència d’una plaga de lesions que afecta a aquest pis no va permetre que es pogués fer un canvi a la posició a última hora. M’agradaria obrir de 4d9f per Festa Major, i vosaltres?

• En segon lloc, m’agradaria destacar l’actitud de la canalla. Una canalla que, en general, té ganes de fer grans castells i que ho transmeten a la Colla. Un clar exemple va ser quan en Xavier em va dir just tocar de peus a terra: “Alba, diga-li a en Lluís que fem el quatre de nou o no pujo. El quatre de vuit no mola”. Per sort, quan vam explicar-li la situació, la va entendre i va pujar sense remugar, tot i quedar-se amb les ganes de fer-lo de nou. És una anècdota que reflexa les ganes que tenen els més menuts d’enfilar-se als grans castells. A més a més d’això, a conseqüència de la motivació general que hi ha a la canalla i del compromís que han tingut la majoria d’ells, a dia d’avui tenim preparats dotze nens que poden fer castells de nou. La majoria d’ells ja ho han fet, però segur que algun més ho farà la propera setmana.

• Finalment, m’agradaria destacar com a cosa molt positiva l’entrada de gent nova a la Colla. La majoria d’ells, joves. La Colla necessitava l’entrada massiva d’un sector de gent d’entre divuit i trenta-cinc anys (si fa dos o tres anys intentaves buscar algú d’aquesta edat; o era de tronc o era gent efímera que venia a provar això dels castells sense èxit. Només algun especímen rar feia de representació d'aquest sector d'edat a la Colla). Els nous de la temporada passada i d'enguany són gent amb molta il·lusió, amb ganes d’afrontar els nous reptes. Segurament la joventut i, en algun cas, el desconeixement del món dels castells, fa que els sigui més fàcil veure possible l’objectiu de la td9fm. Hi ha d’haver gent així. Cada vegada tinc més clar que l’actitud, la convicció i les ganes són claus per la consecució d’objectius. La nova entrada de socis a la colla ha sigut de gent que està en forma i que molts d’ells tenen mides per ocupar posicions de compromís als castells. Perquè sigui així, s’ho hauran de treballar amb compromís i constància. Alguns d’ells ja s’han anat estrenant al folre o al nucli del castell, però de ben segur que poc a poc hi hauran havent nous debuts aconseguint, així, més rotació als folres.

Dit tot això, només em queda encoratjar a totes aquelles persones que encara no hagin fet, que s’acostin al local per ajudar-nos a ser més a prop de tornar a fer la millor actuació de la nostra història: 3d9f, 4d9f, 2d9fm. Hem fet molta feina, però encara hem de polir uns quants detalls. Sense la col·laboració de tots i aportant el millor de cadascú de nosaltres en benefici del col·lectiu, el repte no serà possible. Fem-la a casa!

(Foto: Martí Sancho)

Més!

Ahir anàvem a Vic amb la intenció de fer dos castells de nou a la mateixa actuació. Ho vam aconseguir, però no sense treballar. Per primera vegada a la nostra història vam plantar un 4d9f abans de les Santes (o dit d'una altra manera, tres folres abans de la Festa Major). Un registre que, fins al moment, només havien aconseguit aquesta temporada els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa (que ho estaven superant al mateix moment). D'aquesta actuació em surten les següents reflexions:

• Ens creiem el quatre: El repte de la 2d9fm ha evidenciat que li hem perdut aquell més que respecte que teníem al 4d9f uns anys enrere. Qui s'ho podia imaginar que es podia tenir un 4d8 com el d'enguany? Fa dos anys, per quadrar un 4d8, patíem.Qui s'ho podia imaginar que li podríem posar sisens un dimarts quan al 2009 la feina que vam tenir per posar-los just l'assaig abans de les Santes? Si haig de ser franca, era el castell dels que portàvem a plaça que li tenia més confiança. Sí, es va treballar i bastant (sobretot a nivell de segons i terços), però es va demostrar que el quatre té defensa. És una llàstima que sigui un castell que necessiti una gran pinya, sinó podria arribar a ser el nostre castell insígnia aquesta temporada.

• Encara falta més gent: Si poguéssim engrescar més camises blaves a la pinya dels Capgrossos segur que seria possible sovintejar més castells folrats. Veient les fotos de diumenge, no anàvem sobrats. No és cap novetat. Tret de les actuacions de les Santes i Concurs en poques ocasions hem sigut prou efectius per plantar un castell de nou en solitari. Per tant, un repte que encara ens faria més grans seria consolidar una pinya suficient de castells de nou (quatre/cinc primeres rengles de formatgets, a banda de tenir tots els vents i rengles blaus). És normal l'ajuda entre colles i estic contenta del gruix de gent desplaçada a Vic, però no hem d'abaixar la guàrdia; hem de convèncer encara a més gent a ser castellera, però també hem de seguir engrescant a les persones que en aquests moments no fallen. Al mateix temps, hem d'intentar posar al dia de les novetats de la Colla aquells que, per un motiu o altre, han de deixat de venir regularment tants als assaigs com a les actuacions. Els necessitem.

• Tenim feina a fer: Mai abans de les Santes havíem descarregat el 4d9f. És evident que anem pel bon camí, però no ens podem relaxar. La feina no s'acaba a aquí. Hem de continuar assajant i ens hi hem de posar amb les mateixes ganes de l'any passat quan ens disposàvem a intentar la td9fm per les Santes. Encara no l'hem feta a Mataró. De cara a Premià, com sempre, dependrem dels assaigs, però diverses baixes a nivell de canalla (ai, les colònies d'estiu!) segurament ens obligaran a baixar el llistó (5 nenes que han fet o tenen el nivell per fer castells de nou, no hi seran). Ens esforçarem per portar el màxim que la Colla pot oferir (confio que algun castell folrat). Per altra banda, podrem descarregar la catedral a plaça abans de les Santes? Seria fantàstic. Treballem-hi de cara a Poble - Sec o és molt arriscat si la setmana següent hem d'emmanillar Mataró?

• Felicitacions: Finalment, m'agradaria felicitar a tota aquella gent que ahir es va estrenar a una posició o altra del castell. Tant canalla, com tronc, folre i pinya. M'agradaria poder posar tots els noms, però m'és impossible recordar-los. Així que posaré els de les persones més properes: a la Gemma Lax per fer els seus dos primers castells de nou d'enxaneta, a la Marina Martínez per fer de dosos al seu primer castell de nou, a la Judit Dorda per estrenar-se al pis de sisens, a en Joël Canal per debutar al folre d'un castell de nou i a en Jordi Sala per fer el seu primer castell folrat de baix. Evidentment, també vull felicitar a aquelles persones que no s'han estrenat, però que gràcies a elles hem pogut fer aquesta grandíssima actuació.

I amb això acabo aquesta entrada al bloc. Intentaré tornar a donar vida a aquest espai... A veure si ho aconsegueixo.

(Foto 4d9f: Lluís Rugama)

Recordant en Joan.

Dissabte a la nit vaig rebre una trista notícia. El company i amic Joan Pont ens va deixar després d'uns mesos de llarga malaltia. La pèrdua d'algú proper sempre t'entristeix. En Joan era una gran persona. Un senyor amb molta iniciativa, que, almenys des de que vaig arribar a la Colla, estava al timó de diferents mogudes. Sobretot a nivell social. Va ser un dels organitzadors del mític sopar d'homes a Can Mià, del torneig de pim-pom que havíem fet durant uns quants aniversaris al CN Natació Mataró, dels esmorzars de forquilla que havíem fet al Casal, entre d'altres coses. Era un home molt implicat amb els Capgrossos, s'estimava els castells i s'estimava a la Colla d'una manera exagerada.

Tots tenim el nostre caràcter, en Joan també el tenia. Era tossut, sí. Però al mateix temps tenia un cor molt gran. Era una d'aquelles persones que, assaig rere assaig, sempre comentàvem alguna cosa. Sovint ens discutíem amicablement pel Barça i pels Castellers de Vilafranca (ell n'era un gran defensor i seguidor). Sempre acabàvem posant-nos d'acord, rient o parlant dels fantàstics viatges que feia amb la Juliana, dels seus néts - que s'estimava amb bogeria -, de les hores que es passava a la piscina (perquè a l'estiu no el podia superar de moreno i això em feia certa ràbia), dels meus estudis o de l'esport preferit de la Colla: criticar a la tècnica.

Des de que el vaig conèixer, en Joan era un dels primers a arribar al local. Quan la canalla escalfava, ell ja hi era. Era d'aquells que arribava ja amb la camisa posada i no feia falta que el cap de Colla cridés: "a enfaixar-se!", perquè ell ja estava a punt. Recordo, potser ja deu fer més de deu anys, que era el meu baix preferit. Era un habitual, abans de tenir problemes d'esquena, que parava castells nets de fins a sis pisos (si no recordo malament). Llavors jo feia proves al pis de quints. Moltes vegades em tocava pujar a sobre seu. Com que era ample, costava

pujar, però un cop dalt era com fer un castell a terra. Abans d'enfilar-me sempre feia la broma: "Alba, com tenim la moto avui?" i al baixar m'animava i em deia: "bé, Alba, bé!".

Com jo, moltes altres persones de la Colla tindran anècdotes a explicar. En Joan sempre hi era i tenia un comentari per tothom. És per això que l'estimàvem i el trobarem a faltar.

Una abraçada, Joan.

Foto 1: Festa Final de Temporada 2009. Actuació dels homes. En Joan va fer un pilar de tres de segon.

Foto 2: Regal que em va fer en Joan després del Concurs de 2006.

Jornades Tècniques dels Xicots

Dissabte al matí vaig desplaçar-me a Vilafranca del Penedès per parlar sobre la canalla a les Primeres Jornades Tècniques que organitzaven els Xicots de Vilafranca. Encara que havia passat moltes vegades per davant del seu local i, fins i tot, havia anat a algun dels concerts que els vermells organitzaven a la plaça de davant de Cal Noi - Noi, mai hi havia entrat. Va ser una experiència molt agradable.

Hi érem presents gent de diferents colles. Per parlar de la vessant social, van convidar als Castellers de Sants; per parlar de les pinyes, a la Jove de Tarragona; per parlar dels troncs, als Moixiganguers d'Igualada i, finalment; per parlar de la canalla, als Capgrossos de Mataró. Feia temps que no anava a una xerrada i fins ara mai ho havia fet com a ponent. Vaig aprendre molt escoltant als altres, així com també escoltant els testimonis dels mateixos Xicots que preguntaven i explicaven el seu cas.

Jo vaig ser l'encarregada d'explicar la manera de funcionar que tenim a l'equip de canalla dels Capgrossos. A mode de resum, vaig intentar fer entendre a la gent, que les realitats de cada colla són molt diferents i que el que jo anava a explicar era només l'experiència dels Capgrossos. No pretenia convèncer a ningú. El nostre cas és el d'una Colla que es troba a una ciutat de 120.000 habitants i que és la única que hi ha a la comarca del Maresme. Una situació bastant diferent a la que viuen els Xicots, així com també la resta de colles convidades a la xerrada. A més, vaig voler deixar clar que el nostre equip de canalla no era el millor, que teníem molts aspectes a millorar però que intentàvem, dins les nostres possibilitats, aportar al grup les nostres qualitats individuals. Vaig explicar les característiques de la nostra canalla. La gent va quedar bocabadada de la quantitat de criatures que tenim, la quantitat de nens que assagen i la quantitat de canalla que aquest any ha arribat a fer castells de vuit o més. Realment, si ho mires fredament, les xifres són aclaparadores. És evident que l'equip com a tal ho haguéssim pogut fer millor (absolutament tot és millorable!), però, en general, fent una mica de valoració de l'any, crec que l'equip de canalla hem fet bé la feina, exceptuant alguns moments puntuals i relliscades (queda pendent una entrada d'auto-avaluació). Vaig parlar també del funcionament de l'equip de canalla, de les activitats extra-castelleres que fem pels nens, del tracte que tenim amb ells i sobretot amb els seus pares, de la nostra manera d'assajar i de la manera com distribuïm les criatures a la plaça. Vaig parlar per sobre de la tècnica, però sobretot vaig voler posar èmfasi en la importància de la feina psicològica i de motivació que crec que ha de fer l'equip als nens.

Després de cada una de les ponències, vam crear comissions de treball. A la de canalla van sortir temes molt interessants. Vaig poder comprovar les grans diferències que tenim entre les colles pel que fa a la tipologia de nens. Vaig poder ser conscient de la "sort" que tenim a la nostra colla de poder tenir canalla per triar i per remenar. Tot i saber-ho, de vegades va bé que t'ho recordin i puguis reflexionar i valorar la feina que fas. La seva realitat ha de ser molt complicada, són la segona colla de la ciutat amb el que això comporta tant a nivell social com a nivell d'imatge de la Colla. Vam arribar a la conclusió que el compromís és bàsic per tenir una bona canalla. A més, aquest compromís l'han d'adoptar, en primer lloc, totes aquelles persones que formen part de la tècnica i de l'equip de canalla. Vam posar èmfasi en la importància de la comunicació amb els nens. Ens vam explicar experiències conjuntament, algunes realment sorprenents! Segurament ni ells ni jo vam descobrir la solució màgica per tenir el millor equip de canalla, però sí que vam poder discutir temes que, en general, ens preocupen a tots i, de vegades, no sabem com abordar-los. No oblidem que no som professionals, simplement som aficionats que ens agrada aquest món i que estem disposats a sacrificar temps per fer més gran i millor la nostra Colla.

En general, valoro molt positivament l'experiència d'haver assistit a les Jornades. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer gent nova, d'estar amb coneguts castellers parlant del que més ens agrada durant mig dia i, sobretot, estic contenta d'haver pogut conèixer realitats i maneres de treballar diferents a la nostra, a més de sentir-me pràcticament com a casa en tot moment. S'ha de felicitar als Xicots per l'organització, per l'èxit (més de vint-i-cinc persones escoltant-nos) i per la manera com ens han tractat. Gràcies!

Estant al local no vaig poder deixar de pensar amb en Lluís i les converses que havíem tingut de castells i sobre Xicots. Tot el que coneixia d'aquesta colla, era gràcies a ell. Segur que li hagués agradat ser-hi. Un petó allà a on siguis!

PD: No me'n vaig poder estar d'anar fins la Plaça de la Vila a recordar l'1 de novembre. Em vaig asseure al banc de la plaça i se'm va tornar a posar la pell de gallina només recordar la gran diada que vam brodar. Quin gran dia, Capgrossos!