Passades les dues del migdia, diferents estudiants universitaris de Catalunya van posar-se la camisa de la colla castellera de la seva universitat i es van començar a fer castells. Quatre colles sota els noms Ganàpies de la Universitat Autònoma, Arreplegats de la Zona Universitària, Xoriguers de la Universitat de Girona i Marracos de la Universitat de Lleida van alçar diferents construccions de cinc, sis i set pisos.
Observant les cares que hi havia entre les camises de les quatre colles, vaig veure com la gran majoria d’ells eren castellers de colles “convencionals”. Des de Castellers de Vilafranca fins a gent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, passant pels Xiquets del Serrallo. Fins i tot hi ha castellers que alcen castells més alts amb la Colla Universitària que amb la seva colla habitual. Em ve al cap una companya dels Matossers de Molins de Rei. Curiós.
Canviant de tema, voldria denunciar que des de la universitat no hi ha una clara voluntat per donar a conèixer el món dels castells, si fos així les colles tindrien molt més reconeixement i en formarien part moltes més persones “no castelleres”. El problema, vist des de fora, sembla que vingui donat per part de les dues bandes. Per la universitat i pels castellers. Una idea – el fet de donar a conèixer els castells al món universitari – que podria haver estat molt bona, ha acabat convertint-se en un espai de trobada entre els joves de les diferents colles que estan estudiant una carrera universitària. La llàstima és que per tot plegat, i per fer veure que la institució de la universitat dóna importància a les iniciatives dels estudiants i a les tradicions catalanes, acabin donant crèdits de lliure elecció per practicar castells.
Tornant a la diada que es va viure ahir, cal dir que després d’uns quants anys veient-se castells amb enxanetes majors d’edat, la UAB es va convertir en una universitat de 7 gràcies als Arreplegats. És una llàstima però no podran fer una placa en commemoració al quatre de set perquè a l’espai de gespa on es feia l’actuació no hi ha parets. Una pena, segur que al rector li sabrà greu.