El millor Sant Magí!

Divendres passat vam baixar a veure l’actuació de Sant Magí a Tarragona. Tot un clàssic de les actuacions d’estiu i segurament la diada que més vegades he anat a veure al llarg de la meva trajectòria com a castellera. És una de les diades que més m’agraden. Potser per això sóc capaç de demanar-me un dia de festa a la feina per presenciar-la en directe. Enguany va valer la pena. Es va viure el millor Sant Magí de la història. Mentre que la Jove de Tarragona tornava a descarregar després de 16 anys una tripleta a la Plaça de les Cols, els Xiquets de Tarragona completaven la millor actuació de la seva llarga història.

Als liles, la diada els va servir per reafirmar allò que la majoria de nosaltres ja havíem observat. Van demostrar una vegada més que els resultats obtinguts no són fruit de la casualitat. Treballar de valent té la seva recompensa. Van descarregar una tripleta màgica de manera solvent. I no acaben aquí, tenen al tinter un quatre de vuit amb el pilar que molt probablement intentaran aquest dissabte a la tarda al Catllar. Si segueixen així, amb més rodatge de l’estructura del 3 (va ser un pèl treballat), i amb la motivació i les ganes que els caracteritzen, tinc clar que els del Cós del Bou aconseguiran, després de molts anys d’esforços, treball i èpoques dures, convertir-se en la sisena colla de gamma extra de la història. Tot i que fa temps que podem observar la tendència, són una colla amb molta gent, i gran part d’aquesta massa són gent jove; amb il·lusió i ganes d’esdevenir grans, amb mentalitat guanyadora i positiva. Una Colla que s’ha de tenir com a referència en aquest sentit. Personalment tinc enveja sana de la seva forma de ser, de viure els castells i de forma de treballar que tenen.

Pel que fa als Xiquets, als darrers anys hem pogut comprovar com la diada de Sant Magí els ha estat propícia pel que fa als resultats castellers. Enguany també ha estat així, ja que han completat de manera brillant els seus dos castells màxims: el tres de nou amb folre i el cinc de vuit. Els dos clavats. Suposem que tampoc són fruit de la casualitat. Membres matalassers ens explicaven que havien posat dosos a l’assaig. Una prova molt important per a qualsevol colla que vol aconseguir el repte de la catedral. A partir d’ara, si segueixen amb aquesta línia ascendent i continuen treballant de valent, se’ls haurà de tenir en compte. Hem de veure, però, si són capaços de portar grans castells fora de la capital del Tarragonès. Un repte que seria molt interessant de poder observar.

Podria estar elogiant més aquestes dues colles, però tan sols acabaré amb una reflexió lògica que segur que qualsevol aficionat casteller ja ha fet. Ja no existeix el G-4 que als periodistes els ha agradat anomenar tantes i tantes vegades durant els últims temps. Cada vegada són més les colles que treballen per esdevenir grans (i ho aconsegueixen). Per una banda, la fi d’aquesta etiqueta ve donada per l’augment de Colles que aconsegueixen els galons de nou pisos, al mateix temps que hi ha hagut un petit estancament per part de les grans colles (exceptuant els Castellers de Vilafranca que actualment viuen a una altra dimensió). No és fàcil mantenir-se al capdavant tants anys, mantenint un ritme i un nivell d’actuacions frenètics.

M’agrada que es facin bons i grans castells. Estic convençuda que això farà que, amb rivalitat sana i ben entesa, tots treballem per continuar aquesta línia ascendent que, al cap i a la fi, ens beneficiarà com a col·lectiu.

Algunes fotos de l'actuació les podeu trobar aquí.