dilluns, 26 d’agost del 2013

Admiració i ganes

Dissabte al Catllar es va veure una gran actuació. Ens ho esperàvem i ningú va fallar. La Jove va brodar la millor actuació de la seva història sense pràcticament despentinar-se. La feina ben feta arriba. Les ganes, la convicció i la confiança els defineixen. Al seu costat, la Vella de Valls una vegada més va demostrar que si creus en els castells, es poden defensar i treballar fins al límit. Van carregar el dos de nou amb folre i manilles. Castell que, un cop més, va veure la dificultat que té. És fràgil i traïdor. Els Verds van ensenyar el seu potencial plantant dos castells de gamma extra. Segurament amb menys efectius dels que serien òptims per l'actuació que portaven, però demostrant que si algú els intenta fer ombra, ells els poden superar. Plantar un tres de nou amb folre i agulla a dia d'avui només està al seu abast. Tenen cartes i les saben fer servir quan toca.

Estic admirada. Pell de gallina a cada ronda, a cada castell que es veia a plaça. Poques vegades em passa. Al mateix temps, m'envaïa una sensació de ràbia, d'impotència. Ens cal observar aquestes Colles i veure-les com a referents. M'agradaria ser com elles. Ho hem sigut i no dubto que algun dia també podrem estar al seu nivell. Ensenyant amb orgull el nostre escut, els nostres colors allà on anem. Què ens cal? Què ens falta? Per on hem d'anar?

Personalment penso que no estem tant lluny d'aconseguir poder fer castells de nou amb regularitat i calma allà on ens proposem. Falta que petites peces del nostre engranatge quadrin, que tots nosaltres ens posem les piles, ens motivem, siguem constants i agafem confiança. La feina ben feta i la regularitat de tots i cadascú de nosaltres és clau per aconseguir l'èxit. Aquest any hem fallat amb això.

Si al principi de temporada tot semblava més difícil, hem sabut treballar amb el que teníem i hem arribat més lluny del què les programacions inicials preveien. Tot i així, un fatídic juliol ens ha fet topar amb la dura realitat. La feina a nivell de tronc s'ha pogut solucionar (hem creat nous segons, hem estrenat quarts i quints a castells de vuit i de nou), però ens ha faltat regularitat als poms de dalt i la constància d'alguna part de la gent habitual de pinya que ha deixat de venir; ja sigui per mandra, per poca motivació o per falta de folres a les places. Algunes caigudes inesperades tampoc han ajudat a fer-ho més fàcil. Sobretot ens ha mancat creure en nosaltres.

Aquest segon tram de temporada no serà fàcil. És curt i l'hem d'aconseguir fer intens. Tots som importants. Hem de saber i voler fer un esforç. Haurem de tenir paciència aquest principi de setembre, per tal que la canalla agafi confiança, s'ho cregui i demani a la Colla que vol tornar a tocar el cel, que vol tornar a somriure dalt dels grans castells, que vol tornar a somniar amb castells que encara no hem aconseguit. Si tots ens enfaixem i treballem de valent, tenim tres setmanes de paciència i confiem amb el nostre potencial, podem acabar la temporada fent grans castells. La tripleta està al nostre abast. Crec.


Ens hi posem?

diumenge, 9 de juny del 2013

Bona feina al Pati

Ahir a la tarda una expedició de Capgrossos vam baixar a Valls per representar la Colla a la Nit de Castells. Abans, però, vam aprofitar per anar a veure castells a la Diada del Pati. M'agrada veure castells, i més un dissabte a la tarda. El bon ambient entre colles i la col·laboració a les pinyes van ser els principals al·licients perquè sortís una bona diada a Valls.


Van obrir plaça els Minyons de Terrassa amb un impecable quatre de vuit amb l'agulla. Un bon quatre i bona agulla. Quina enveja! En segona ronda, els terrassencs van provar el primer tres de nou amb folre de l'any. Malgrat ser justos de pinya, les colles van ajudar-los i el castell va tirar amunt. Va pujar tremoladís però sense perdre les mides. Els de Terrassa es van apuntar una fita històrica: van fer el primer castell de nou descarregat a Valls per una Colla forània. El tercer castell dels de Terrassa va ser la torre de vuit amb folre, construcció que es va haver de treballar a nivell de terços però que es va veure més controlada que la que vam veure a Badalona fa tres setmanes. Van tancar l'actuació amb un pilar de sis digne d'envejar. Els Minyons van ser la única Colla de la diada que va sortir de plaça sense cap caiguda.

Els segons en actuar van ser els Nens del Vendrell. Per ara, sembla que els del Baix Penedès van forts. Van obrir plaça amb el quatre de vuit, un castell que va pujar bé però que es va anar desfigurant a nivell de quarts i quints. Aquests pisos van haver de treballar molt incòmodes a la descarregada. En segona ronda venia el plat fort: la torre de vuit amb folre. Tot i pujar tremoladíssa, es va defensar amb coratge i la van poder carregar. A la descarregada, però, quan l'enxaneta estava al pis de quints la fràgil construcció va cedir. Van tancar l'actuació amb un correcte quatre de set amb agulla.

Els amfitrions, la Joves de Valls, van obrir plaça amb un impecable tres de vuit. Aquest castell va servir als vallencs per tornar a donar confiança a la canalla després de dues actuacions amb caigudes. A la segona ronda venia el plat fort. Els vermells van intentar, després de dos peus desmuntats, el quatre de nou amb folre. El castell va pujar amb convicció i bones mides. Tot i així, des de fora, abans de la carregada ja s'evidenciava algun problema als pisos baixos. Es va veure un treball intens al pis de segons i folre per intentar salvar el quatre. Després de la carregada, quan l'enxaneta estava al pis de sisens, el castell es va ensorrar. Va ser una caiguda tova, però que va deixar als vermells sense armes per afrontar la tercera ronda amb algun castell de vuit. Van haver de tancar l'actuació amb el cinc de set. Castell que, evidentment, no els va causar cap problema.



La quarta colla a actuar van ser els Xiquets de Tarragona. Van començar amb el tres de vuit. Ja n'havien descarregat dos, però com la majoria sabem, el tres és un castell traïdor. Ahir els matalassers ho van veure. Encara que segurament no fos el millor tres que portaven a plaça, no semblava que hagués de caure. Tanmateix, després de la carregada, un dels dosos es va despenjar, fet que va fer que posteriorment tot el castell acabés cedint. Un bon quatre de vuit va fer calmar els nervis ratllats. A la tercera ronda els matalassers volien tornar a posar lloc l'actuació que se'ls havia travessat a primera ronda. Ho van fer mostrant el segon dos de vuit amb folre de l'any. Va ser un castell sòlid i molt correcte, que va evidenciar la bona feina que s'està fent a la colla ratllada a nivell de soca i folre.

L'actuació es va fer llarga, sobretot a la segona ronda a conseqüència de les caigudes i dels peus desmuntats. Ja ho sabia, però em va sobtar la fredor de la plaça quan les colles carregaven els seus castells. Malgrat haver-hi públic, aquest no es va mostrar entusiasta per les gestes assolides. Pocs aplaudiments. Fet curiós en una ciutat que, en teoria, té una llarga tradició i coneixement casteller. Tot i aquest apunt, s'ha de dir que va ser una bona tarda castellera. Es van poder veure totes les colles presents donant el millor d'elles mateixes, amb ganes de millorar i superar-se. Tot i només ser juny, es preveu una gran temporada castellera.

Vídeo de la torre de vuit amb folre carregada pels Nens del Vendrell: http://www.youtube.com/watch?v=BT886yBt4Bk

dimecres, 20 de febrer del 2013

La renovació dels troncs

El passat dissabte, al nostre local, es va celebrar la primera xerrada de la temporada. Vam parlar sobre la renovació de troncs. Més d'una vuitantena de persones, la majoria vingudes d'altres colles, es van acostar al local per debatre sobre la importància dels membres que s'enfilen a les estructures. A més, el canal d'streaming va rebre 120 visualitzacions en directe. Un èxit.

Van intervenir a la xerrada el cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en Manel Urbano, l'ex-cap de Colla i actual adjunt de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, en Jordi Crespo, el President de la Colla Joves Xiquets de Valls, en Josep Fernàndez, i l'ex-cap de colla i actual segon cap de Colla dels Minyons de Terrassa, en Nani Matas. Va explicar el cas dels Capgrossos i va exercir com a moderador en Mia Castellví, actual cap de colla dels de Mataró.

A la xerrada es va parlar sobre la necessitat de generar relleus als troncs dia a dia, sense haver d'esperar tenir una baixa indispensable per posar-se a treballar. Tots els ponents van estar d'acord a l'hora de donar importància als assaigs i considerar-los la clau dels èxits. Els Minyons, per la seva banda, van explicar que aquest any tindran un assaig més a la setmana per intentar treballar amb més dedicació i intensitat algunes estructures. La Jove de Tarragona va lloar la tasca feta a l'escola de castells per generar possibles castellers de tronc nous. Les Colles de Valls, per contra, malgrat creguin que en un futur no molt llunyà hauran d'assajar més dies, de moment encara no s'hi atreveixen.

A més d'això, es va parlar del talent casteller entès com la facilitat d'algunes persones en ocupar una posició clau del castell. Nani Matas no hi creia i confiava més en el treball constant dels castellers. Els altres presents sí que hi creien, tot i que consideraven que, a dia d'avui, amb el talent i prou no s'hi pot comptar. Cal buscar castellers amb constància, per poder consolidar un nivell regular de construccions durant la temporada. “Un casteller amb talent i qualitats pot salvar-te un castell un dia determinat sense pràcticament assajar, però això no pot ser la dinàmica rutinària de la colla”, apuntava Josep Fernàndez. Manel Urbano, en defensa del talent, va posar l'exemple d'un dels seus castellers: l'Ito de Haro. Un casteller que anys enrere formava part de l'altra colla de la ciutat, però que va arribar en un moment clau per solucionar el pis de quarts de la Vella. “L'estructura de tres no ens sortia, no aconseguíem lligar bé el castell fins que va aparèixer l'Ito. En un tres i no res, ho vam solucionar”, apuntava Urbano, al mateix temps que elogiava el compromís del casteller que va canviar de colla.

Un altre dels aspectes a destacar va ser la feina que tenen els líders de la Colla a l'hora de gestionar els egos. En general, es va dir que la majoria de castellers que pugen a les estructures no porten problemes, però es va coincidir que sovint als troncs hi ha castellers especials que se'ls ha de tractar particularment perquè no s'ofenguin o s'agafin les coses de la manera que no se les han d'agafar. “De vegades s'han muntat unes històries inimaginables, que ni se t'han passat pel cap per argumentar-te que has deixat una persona sense pujar un dia en un castell concret, quan potser l'únic que volies fer era fer rotacions”, diu Crespo. “Per pujar allà dalt, has de ser una mica xulo, tenir clar que ets el millor, sinó difícilment te'n sortiràs. Si una persona és introvertida i tímida no és tant normal que formi part de les estructures”, es deia. El de la Jove de Tarragona va apuntar que ha treballat molt perquè els seus castellers de tronc es treguin l'idea del cap que un lloc del castell és seu: “un casteller pujarà en aquell moment de terç de la rengla, però s'ha de mentalitzar que no hi ha ningú que tingui un lloc de per vida”. Les de Valls coincidien amb la importància de fer rotacions sobretot als assaigs per evitar justament que la gent tingui la consciència de propietat en una posició. Les dues colles van defensar els seus castellers veterans de tronc, ja que en poques ocasions hi havien hagut enveges pels debuts de nous castellers. Al contrari.

Pel que fa al castell més fàcil per introduir nous castellers de tronc, la polèmica estava servida. La Vella acostuma a estrenar nous castells als dos pilars de l'estructura del cinc. Urbano comentava de forma anecdòtica que a la seva Colla, ser terç del cinc de vuit a la banda de la torre és ser considerat “del pelotón de los torpes”. Pels Minyons i la Joves es va dir que el quatre, a priori, era el castell més fàcil per poder entrar castellers. Crespo de la Jove va puntualitzar que, en alguns casos, depenia del casteller. També es va deixar anar que el set i el nou eren estructures que permetien treballar nous membres del tronc.

Tots els ponents van estar d'acord quan es plantejava el risc de fer els canvis. Conscients que forma part de les funcions dels dirigents de la Colla, comentaven que és complicat fer variacions. “Si surt bé ets un crac, però sinó ja tens no sé quants punyals a l'esquena clavats”, comentava Matas. En aquest sentit, tenien clar que és un risc que s'ha d'assumir.

En el torn de preguntes, es va parlar sobre com gestionar els adolescents que passen de ser canalla a estructura. “Una bona solució, en el cas que no es pugui combinar ser dosos i ser quint a la vegada, és fer-los fer pilars de quatre” comentava Mia Castellví. Per altra banda, des de la Vella es va posar com a exemple a en Joan Ibarra. Un casteller, present a la xerrada, que en el seu moment va ser canalla i ara és terç de castells de nou. En la seva trajectòria castellera ha estat sense pujar per motius de preparació diferents moments, però la constància i les ganes de fer castells l'han fet seguir allà. Urbano comentava que si la Colla pot, s'han de buscar referents que en el passat es trobessin amb el mateix cas que el nen o nena que possiblement es passarà un temps pujant més poc per qüestions d'edat. Així podrà visualitzar que si segueix al peu del canó, com ho ha fet el referent, tornarà a estar enfilat.

Des de Sants, es va treure el tema dels castellers que arriben formats d'una altra colla. Els coneguts trànsfugues. Mentre que Mia Castellví va deixar clar que quan arribaven a la Colla se'ls provava, la resta de ponents van pronunciar-se de manera diferent. “Cal que la persona entri dins la dinàmica de Colla, vingui als assaigs i si realment vol ser casteller de la nostra Colla, el temps ho dirà”, comentava Urbano. Crespo puntualitzava que “si arriba un casteller d'una altra colla i directament el poses a l'estructura, la gent se't pot tirar a sobre. En canvi, si el deixes a la pinya, s'integra a la Colla i és regular, és la mateixa gent que pregunta perquè no el poses”.

Tots aquests temes detallats (i alguns més que me n'he oblidat, ho sento, no vaig agafar apunts) es van debatre a la xerrada sobre la renovació dels troncs. Una xerrada que se'n va poder treure suc. Per desgràcia, l'streaming no es va guardar. Des d'aquí, simplement només volia deixar constància escrita d'algunes de les colles que es van parlar.

El dia 9 de març, més. En aquest cas, es parlarà sobre les Colles Castelleres Universitàries.