Podríem haver fet més?

Al dinar de la Diada el vice-president i el Cap de Colla ens demanaven que reflexionéssim sobre la temporada que havíem fet. Números a la mà, els resultats no són tant desoladors com molts ens pensem. Fer castells és difícil, i mantenir-nos al nivell a on estem encara més. Quantes colles voldrien haver fet els disset castells folrats que hem descarregat? Moltes. De totes maneres, penso que no només hem de tenir en compte aquelles dades quantitatives que ens donen a conèixer les estadístiques, sinó que també hem de valorar allò qualitatiu (que segurament d'aquí uns anys no tindrem tant present o ho valorarem d'una altra forma que avui). Aquelles sensacions bones o dolentes que hem tingut en diferents moments aquest any.

Venim d'un 2010 a on ens vam convertir en una Colla de gamma extra, a on vam tenir unes dades excel·lents. Vam consolidar com mai els castells de nou i vam repetir gairebé tots els màxims castells dels Capgrossos (amb excepció del pilar de set amb folre). Igualar això era molt difícil, però era el repte que s'havia plantejat la tècnica. I com que pràcticament tots hi vam donar suport, també era el repte dels Capgrossos. Ho hem aconseguit? Sí parcialment. No totalment. Hem lluitat contra adversitats que no ens esperàvem, hem remuntat moments durs, hem revalidat els castells de gamma extra i hem pogut fer incorporacions de gent nova a diferents posicions dels castells. Això ens fa grans i ens honora, però podríem haver fet més? Jo penso que sí.

Hem d'estar satisfets perquè:

• Tornem a ser de gamma extra. Aquest any ho podem dir 5 colles, dos de les quals només hem aconseguit carregar un castell de tals característiques. Ho hem fet a casa, per la nostra festa major en ple més de juliol. Sembla fàcil però no ho és. Hi han anys que ni la gran Vilafranca pot fer-ho fins l'agost. Una canalla molt valenta i amb ganes, juntament amb un tronc bo i una bona base amb molta il·lusió han fet possible emmanillar Mataró.
  
  
• Hem tingut una entrada important de nous castellers. Sense ser un any amb grans campanyes de captació, hem vist que moltes persones s'han acostat a la Colla (només calia veure quantes mans s'aixecaven ahir quan en Cugat ho va preguntar, espectacular!). Esperem que la dinàmica segueixi sent així i al mateix temps ens preocupem pels vells. Hem de tenir clar que no tothom viu els castells de la mateixa manera. Segurament per algú la Colla Castellera és un lloc de pas. Hem d'admetre que hi ha gent que marxarà, però això no treu que els regals que puguem fer als nous quan arriben (pujar al folre, fer-los proves de tronc si d'entrada semblen tenir mides o posar-los al nucli dels castells, per exemple) també els haguem de fer als que ja fa anys que hi són. Tothom s'ha de sentir valorat.
  
  
• Una altra de les coses a destacar d'aquest segon tram, ha estat que he sigut conscient de la capacitat de mobilització que podem tenir. Un exemple clar és la crida que es va fer via xarxes socials després de l'actuació de Girona. Si érem 400 i fèiem una bona prova, segons en Lluís Feliu haguéssim portat la torre a plaça. Malgrat no vam arribar a temps per fer un assaig excel·lent, sí que em va sorprendre com es va omplir el local. Mataró, si sent parlar de gamma extra o de torre de nou, s'acosta al Carrer Herrera per ajudar. Malgrat que no siguem de la zona tradicional, la gent de la nostra ciutat també s'il·lusiona quan la Colla vol fer un pas endavant.
  
  
• Així, a grans trets, també vull destacar que la Colla ha crescut socialment. Aquest any hem demostrat unes quantes vegades que ja no som els sosos que fèiem bons castells i, en acabat, marxàvem a casa a descansar. Enguany hem fet grans festes (Santes, Girona, Diada) per celebrar les bones actuacions.

Hem de seguir millorant en alguns sentits:

• Hem estat al nivell que ens toca quan hi hem sigut tots. Com diu en Lluís Feliu: “Quan hi som tots, som imparables”. El problema és que aquest any ha costat ser-hi tots. És evident que fer castells no és una activitat obligatòria, però cadascú de nosaltres ha de tenir clar quin ha de ser el seu grau de compromís. No podem demanar que no es falli mai, però sí que s'ha de saber la disponibilitat de les persones amb una posició clau als castells per intentar no dependre d'elles. No parlo només de tronc o canalla, sinó també de qualsevol membre de la pinya que ocupa un lloc compromès. A més, tampoc es pot demanar a la Colla més quan, pel que sigui, nosaltres també hem fallat quan els Capgrossos ens necessitaven. No podem demanar la torre de nou si durant dos mesos no hem aparegut pel local.
  
  
• A conseqüència d'aquesta falta de compromís, en aquest cas de la gent de tronc i també a causa d'algunes lesions inesperades, hem perdut dos castells clau en una Colla del nostre nivell. Tenir gamma és important, molt. Et permet fer actuacions dignes a qualsevol lloc a on vas. A banda d'algunes caigudes d'aquest any, el que m'ha fet més mal és perdre el 5 de 8. El nostre castell insígnia durant temps. Penso que és un castell clau. Un castell que ensenya. Un castell que obra les portes als castells de nou. L'hem perdut després de 10 temporades seguides fent-lo. Pel que fa al 4 amb l'agulla, entenc que és més complicat si el pilar es perd. Un dels reptes de la propera temporada penso que hauria de ser treballar per poder portar a plaça amb regularitat els castells de la gamma alta de vuit.
  
  
• Hem fallat a algunes diades a on esperaven més de nosaltres. Entenc que després de caigudes amb lesions sigui així, però hem d'intentar (entre tots) aprendre a aixecar-nos més ràpid. Fent els canvis i les proves necessàries. Sabent qui fallarà al següent assaig per planificar unes proves o altres. No pot ser que ens costi tant fer castells de set nets perquè falta gent. Tornant al que volia explicar, segons la meva opinió, no fallar a algunes diades és anar a fer castells de vuit i mig o, si pot ser, de nou (oblidant el 5 de 7). Som els Capgrossos i ens contracten (penso) per fer castells grans.

Segurament m'he deixat coses bones i dolentes d'aquesta temporada a valorar. Les crítiques no volen ser destructives, sinó aspectes que crec que s'han i es poden millorar. Aquest any he format part de la tècnica i, per tant, alguna responsabilitat haig d'assumir amb aquests (i altres) errors. Tot i així, també sóc conscient que no tot depèn de la gestió que facin set persones. Tots hem de millorar i intentar l'any que ve solucionar allò que aquest any ha quedat al tinter. Hi hagi qui hi hagi al capdavant. Perquè, al cap i a la fi, tots som Capgrossos. Hem de retrobar aquella il·lusió perduda o que s'ha quedat pel camí.