Dissabte al Catllar es va veure una gran
actuació. Ens ho esperàvem i ningú va fallar. La Jove va brodar la
millor actuació de la seva història sense pràcticament
despentinar-se. La feina ben feta arriba. Les ganes, la convicció i
la confiança els defineixen. Al seu costat, la Vella de Valls una
vegada més va demostrar que si creus en els castells, es poden
defensar i treballar fins al límit. Van carregar el dos de nou amb
folre i manilles. Castell que, un cop més, va veure la
dificultat que té. És fràgil i traïdor. Els Verds van ensenyar el
seu potencial plantant dos castells de gamma extra. Segurament amb
menys efectius dels que serien òptims per l'actuació que portaven,
però demostrant que si algú els intenta fer ombra, ells els poden
superar. Plantar un tres de nou amb folre i agulla a dia d'avui només
està al seu abast. Tenen cartes i les saben fer servir quan toca.
Estic admirada. Pell de gallina a cada
ronda, a cada castell que es veia a plaça. Poques vegades em passa.
Al mateix temps, m'envaïa una sensació de ràbia, d'impotència.
Ens cal observar aquestes Colles i veure-les com a referents.
M'agradaria ser com elles. Ho hem sigut i no dubto que algun dia
també podrem estar al seu nivell. Ensenyant amb orgull el nostre
escut, els nostres colors allà on anem. Què ens cal? Què ens
falta? Per on hem d'anar?
Personalment penso que no estem tant
lluny d'aconseguir poder fer castells de nou amb regularitat i calma
allà on ens proposem. Falta que petites peces del nostre engranatge
quadrin, que tots nosaltres ens posem les piles, ens motivem, siguem
constants i agafem confiança. La feina ben feta i la regularitat de
tots i cadascú de nosaltres és clau per aconseguir l'èxit. Aquest
any hem fallat amb això.
Si al principi de temporada tot
semblava més difícil, hem sabut treballar amb el que teníem i hem
arribat més lluny del què les programacions inicials preveien. Tot
i així, un fatídic juliol ens ha fet topar amb la dura realitat. La
feina a nivell de tronc s'ha pogut solucionar (hem creat nous segons,
hem estrenat quarts i quints a castells de vuit i de nou), però ens
ha faltat regularitat als poms de dalt i la constància d'alguna part
de la gent habitual de pinya que ha deixat de venir; ja sigui per mandra, per
poca motivació o per falta de folres a les places. Algunes caigudes
inesperades tampoc han ajudat a fer-ho més fàcil. Sobretot ens ha
mancat creure en nosaltres.
Aquest segon tram de temporada no serà
fàcil. És curt i l'hem d'aconseguir fer intens. Tots som
importants. Hem de saber i voler fer un esforç. Haurem de tenir
paciència aquest principi de setembre, per tal que la canalla agafi
confiança, s'ho cregui i demani a la Colla que vol tornar a tocar el
cel, que vol tornar a somriure dalt dels grans castells, que vol
tornar a somniar amb castells que encara no hem aconseguit. Si tots
ens enfaixem i treballem de valent, tenim tres setmanes de paciència i confiem amb el nostre potencial, podem acabar la
temporada fent grans castells. La tripleta està al nostre abast. Crec.
Ens hi posem?
