dilluns, 4 de juny del 2012

#aniversarifolrat



Ahir completàvem una molt bona actuació. Vam fer els primers folres de la temporada i vam estrenar el castell de nou més matiner de la nostra història. La diada va ser bona i ràpida. Les Colles convidades també van fer un molt bon paper. Per part nostra, vam descarregar el pilar de 4 caminant, la torre de vuit amb folre, el quatre de nou amb folre, el tres de vuit, dos pilars de cinc i setze pilars de quatre.

La torre, que no semblava la primera, va pujar amb molta confiança i sense nervis evidents. Les cinc estrenes que portava aquesta construcció (tot el pom de dalt i una quint) no es van notar per enlloc, semblaven veteranes! La feina feta amb aquesta estructura a l'assaig es nota a plaça. El quatre de nou, que va venir a la segona ronda, va pujar molt ràpid, un pèl bellugadís i amb alguna rengla un pèl oberta. Malgrat això, el tronc i el folre van treballar perquè els problemes no s'evidenciessin més. Molt bé. En tercera ronda, vam plantar el tercer tres de vuit de l'any que es va mostrar més que solvent, tot i els canvis obligats que portava respecte a l'anterior.

L'actuació va ser la cirereta d'unes setmanes i uns mesos fent una feina molt intensa a nivell de renovació de canalla i treball de tronc. És cert que enguany ha costat trobar la mida a l'estructura del tres, ens ha costat portar a plaça els folres (segurament ho haguéssim pogut fer a Gràcia si no hi haguessin hagut algunes baixes claus al folre i a canalla), hem dubtat en algun moment amb la torre, i més d'un algun dimarts no devia entendre massa perquè a última hora fèiem una prova de quatre de set net només fins a quints. Aquest és el treball que ens cal: treballar el present, però deixar un petit espai pel futur. Ens cal no oblidar aquestes petites proves que semblen que no van enlloc però que són claus per treballar la renovació. Tot, sense oblidar el gruix més important de la Colla que el forma la pinya. Poc a poc anem veient resultats: estrenes i petits passos endavant. Ahir vam tornar a posar-nos a lloc.

Estic molt orgullosa de l'actuació. Pel què i pel com. Per la resposta de tots i cadascú de nosaltres. Veure les cares de satisfacció que fèiem ahir posa la pell de gallina. Es respira, o almenys aquesta és la sensació que tinc, ganes de fer i treballar. Molta il·lusió. M'agrada i ho hem de saber mantenir.

De totes maneres, penso que no ens hem de quedar aquí. Podem arribar molt més lluny. Ens queden gairebé dos mesos molt intensos que hem de saber aprofitar. Al tinter tenim altres castells a tocar. Arribar al castell de nou és molt important i complicat, però ens cal no tornar a caure al mateix error de l'any passat. Necessitem gamma. Estem treballant el quatre amb l'agulla, el set, el cinc, el nou. Alguns estan més a prop que d'altres, però hem voler aconseguir-los tots. Com sempre, amb treball i humilitat. La tècnica pot tenir uns objectius, però ha de ser cadascú de nosaltres qui se'ls cregui i també els vulgui. Els castells de nou són la fita, però cal que siguem conscients de la dificultat i la importància que tindrà recuperar la gamma alta de vuit. Són castells tècnics i complicats que poden i han de portar un valor afegit a les actuacions.

Tornant a ahir, només vull felicitar a tota la Colla! Ah, ara que ja ha passat l'actuació, puc dir que abans de començar, els 16 pilars de quatre eren el que em feia patir més de tota l'actuació...

(foto: Martí Sancho)

2 comentaris:

TRO(B/V)ADOR DEL SANT GRAAL ha dit...

Gràcies per explicar els detalls de la diada .

Ahir vaig ser a Vilafranca .

Bona crónica .

DooMMasteR ha dit...

Era fora de Mataró, a Berlín, però des d'allà us vaig desitjar molta i molta sort. Veig que us va anar bé! M'encanta! :-)

La propera a casa nostra son Santes oi?

Petons!