Vibrant a les Cols

A la una de la matinada del 19 d'agost estava a Mumbai i a les 12 del migdia a Tarragona. Sant Magí es mereixia aquest esforç personal. Ha valgut la pena acumular poques hores de son i molta calor. El programa de les Colles era ambiciós. Sabia que les possibilitats de veure una gran diada també eren altes. No podia permetre'm perdre aquesta actuació històrica.

Han obert plaça els Castellers de Sant Pere i Sant Pau descarregant un apamat cinc de set. En segona ronda han fet un impecable dos de set. Si s'hagués de buscar-hi algun defecte seria la descompensació d'alçades entre les dues regles, però res que fes perillar l'estructura. A tercera ronda ha vingut el gran repte. El 3 de 8. Amb seguretat l'han tirat amunt. La canalla lenta, però sense dubtar ha carregat l'estructura. El castell s'estava treballant, però semblava tenir corda. El segon de la plena se'l veia treballar forçat. No sense lluita, el castell ha acabat cedint entre segon i terç de la plena. Si els nervis no els traeixen crec que és un castell que poden assolir completament en les properes cites del seu calendari. Han tancat la seva actuació intentant el pilar de sis. Aquesta vegada no l'han pogut carregar.

Els segons en actuar han estat els Xiquets del Serrallo. Ja havien anunciat que el seu objectiu era repetir la millor actuació de la seva temporada. 5 de 7, 7 de 7 i 4 de 7 amb agulla. Han fet els tres castells sense aparentar cap dificultat. Està clar que de cara a les properes actuacions hauran de buscar algun repte superior. Se'ls veu bé. Personalment, he quedat sorpresa d'un ex-casteller dels Capgrossos, en Christian, que va de segon als seus castells. Bona posició. Ja fa temps que va treballant, però veure com evoluciona positivament sempre és una alegria.

Els Xiquets de Tarragona han començat amb el 3 de 9 amb folre, el cinquè de la temporada. Des de fora s'ha vist bé, però amb tensió. Tenien clar que el repte havia de venir a la següent ronda en forma de dos de nou. El castell emmanillat s'ha muntat amb convicció. Era el dia, era la plaça i era el moment. Amb els quarts dalt el folre i les manilles treballaven però sense perdre el control .

Amb els quints col·locats, de seguida han sonat gralles i l'han tirat ràpid amunt. Segurament una de les claus de l'èxit d'aquest castell és la rapidesa. Carregada sobrada. A la descarregada, mentre que folre i manilles semblaven treballar còmodes, el tronc ha pogut demostrar la seva vàlua. Per primer cop a les Cols s'ha vist un castell emmanillat i s'ha vist el primer castell que ningú dubta que sigui de gamma extra. Pell de gallina. Han tancat la seva actuació amb un quatre de nou amb folre lletjot. Treballat abans de la carregada, sobretot al pis de quints. Tot i així, els matalassers sabien que no podien fallar. No ho han fet. Han tancat la seva actuació descarregant un bon pilar de sis.

La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona tancava ronda. Han obert amb el nou de vuit, castell que ja havien assolit l'any passat en aquesta mateixa plaça. El dominen i els hi agrada. Es nota. La construcció s'ha bastit amb el típic bellugueig al tres, però s'ha coronat correctament. Quan semblava que tot anava bé, l'enxaneta i l'acotxador d'una de les torres s'han despenjat. Crit de pànic a la plaça. La resta de castell l'han desmuntat sense problemes. En segona ronda, venia el gran repte. Després que els Xiquets fessin història, havien de respondre. Els del Cós del Bou han plantat un fàcil cinc de nou amb folre. Ben quadrat, a bon ritme, sense nervis. Espectacular. El dominen a la perfecció. Un altre 3 de 9 d'escàndol ha estat el seu últim castell. Igual que els Xiquets, han descarregat el pilar de sis.

Sant Magí és una de les meves diades preferides. Hi ho és des dels anys noranta. Sempre m'ha agradat baixar a les Cols, encara que el castell màxim fos un dos de vuit amb folre. Per mi ha estat un honor poder viure aquesta diada en directe. He gaudit de valent en cada moment. Ningú deu dubtar del gran potencial que Tarragona té en aquest moment. Felicitats a totes les Colles i a seguir així. Moltes gràcies per fer-ho possible!

Admiració i ganes

Dissabte al Catllar es va veure una gran actuació. Ens ho esperàvem i ningú va fallar. La Jove va brodar la millor actuació de la seva història sense pràcticament despentinar-se. La feina ben feta arriba. Les ganes, la convicció i la confiança els defineixen. Al seu costat, la Vella de Valls una vegada més va demostrar que si creus en els castells, es poden defensar i treballar fins al límit. Van carregar el dos de nou amb folre i manilles. Castell que, un cop més, va veure la dificultat que té. És fràgil i traïdor. Els Verds van ensenyar el seu potencial plantant dos castells de gamma extra. Segurament amb menys efectius dels que serien òptims per l'actuació que portaven, però demostrant que si algú els intenta fer ombra, ells els poden superar. Plantar un tres de nou amb folre i agulla a dia d'avui només està al seu abast. Tenen cartes i les saben fer servir quan toca.

Estic admirada. Pell de gallina a cada ronda, a cada castell que es veia a plaça. Poques vegades em passa. Al mateix temps, m'envaïa una sensació de ràbia, d'impotència. Ens cal observar aquestes Colles i veure-les com a referents. M'agradaria ser com elles. Ho hem sigut i no dubto que algun dia també podrem estar al seu nivell. Ensenyant amb orgull el nostre escut, els nostres colors allà on anem. Què ens cal? Què ens falta? Per on hem d'anar?

Personalment penso que no estem tant lluny d'aconseguir poder fer castells de nou amb regularitat i calma allà on ens proposem. Falta que petites peces del nostre engranatge quadrin, que tots nosaltres ens posem les piles, ens motivem, siguem constants i agafem confiança. La feina ben feta i la regularitat de tots i cadascú de nosaltres és clau per aconseguir l'èxit. Aquest any hem fallat amb això.

Si al principi de temporada tot semblava més difícil, hem sabut treballar amb el que teníem i hem arribat més lluny del què les programacions inicials preveien. Tot i així, un fatídic juliol ens ha fet topar amb la dura realitat. La feina a nivell de tronc s'ha pogut solucionar (hem creat nous segons, hem estrenat quarts i quints a castells de vuit i de nou), però ens ha faltat regularitat als poms de dalt i la constància d'alguna part de la gent habitual de pinya que ha deixat de venir; ja sigui per mandra, per poca motivació o per falta de folres a les places. Algunes caigudes inesperades tampoc han ajudat a fer-ho més fàcil. Sobretot ens ha mancat creure en nosaltres.

Aquest segon tram de temporada no serà fàcil. És curt i l'hem d'aconseguir fer intens. Tots som importants. Hem de saber i voler fer un esforç. Haurem de tenir paciència aquest principi de setembre, per tal que la canalla agafi confiança, s'ho cregui i demani a la Colla que vol tornar a tocar el cel, que vol tornar a somriure dalt dels grans castells, que vol tornar a somniar amb castells que encara no hem aconseguit. Si tots ens enfaixem i treballem de valent, tenim tres setmanes de paciència i confiem amb el nostre potencial, podem acabar la temporada fent grans castells. La tripleta està al nostre abast. Crec.

Ens hi posem?

Bona feina al Pati

Ahir a la tarda una expedició de Capgrossos vam baixar a Valls per representar la Colla a la Nit de Castells. Abans, però, vam aprofitar per anar a veure castells a la Diada del Pati. M'agrada veure castells, i més un dissabte a la tarda. El bon ambient entre colles i la col·laboració a les pinyes van ser els principals al·licients perquè sortís una bona diada a Valls.

Van obrir plaça els Minyons de Terrassa amb un impecable quatre de vuit amb l'agulla. Un bon quatre i bona agulla. Quina enveja! En segona ronda, els terrassencs van provar el primer tres de nou amb folre de l'any. Malgrat ser justos de pinya, les colles van ajudar-los i el castell va tirar amunt. Va pujar tremoladís però sense perdre les mides. Els de Terrassa es van apuntar una fita històrica: van fer el primer castell de nou descarregat a Valls per una Colla forània. El tercer castell dels de Terrassa va ser la torre de vuit amb folre, construcció que es va haver de treballar a nivell de terços però que es va veure més controlada que la que vam veure a Badalona fa tres setmanes. Van tancar l'actuació amb un pilar de sis digne d'envejar. Els Minyons van ser la única Colla de la diada que va sortir de plaça sense cap caiguda.

Els segons en actuar van ser els Nens del Vendrell. Per ara, sembla que els del Baix Penedès van forts. Van obrir plaça amb el quatre de vuit, un castell que va pujar bé però que es va anar desfigurant a nivell de quarts i quints. Aquests pisos van haver de treballar molt incòmodes a la descarregada. En segona ronda venia el plat fort: la torre de vuit amb folre. Tot i pujar tremoladíssa, es va defensar amb coratge i la van poder carregar. A la descarregada, però, quan l'enxaneta estava al pis de quints la fràgil construcció va cedir. Van tancar l'actuació amb un correcte quatre de set amb agulla.

Els amfitrions, la Joves de Valls, van obrir plaça amb un impecable tres de vuit. Aquest castell va servir als vallencs per tornar a donar confiança a la canalla després de dues actuacions amb caigudes. A la segona ronda venia el plat fort. Els vermells van intentar, després de dos peus desmuntats, el quatre de nou amb folre. El castell va pujar amb convicció i bones mides. Tot i així, des de fora, abans de la carregada ja s'evidenciava algun problema als pisos baixos. Es va veure un treball intens al pis de segons i folre per intentar salvar el quatre. Després de la carregada, quan l'enxaneta estava al pis de sisens, el castell es va ensorrar. Va ser una caiguda tova, però que va deixar als vermells sense armes per afrontar la tercera ronda amb algun castell de vuit. Van haver de tancar l'actuació amb el cinc de set. Castell que, evidentment, no els va causar cap problema.



La quarta colla a actuar van ser els Xiquets de Tarragona. Van començar amb el tres de vuit. Ja n'havien descarregat dos, però com la majoria sabem, el tres és un castell traïdor. Ahir els matalassers ho van veure. Encara que segurament no fos el millor tres que portaven a plaça, no semblava que hagués de caure. Tanmateix, després de la carregada, un dels dosos es va despenjar, fet que va fer que posteriorment tot el castell acabés cedint. Un bon quatre de vuit va fer calmar els nervis ratllats. A la tercera ronda els matalassers volien tornar a posar lloc l'actuació que se'ls havia travessat a primera ronda. Ho van fer mostrant el segon dos de vuit amb folre de l'any. Va ser un castell sòlid i molt correcte, que va evidenciar la bona feina que s'està fent a la colla ratllada a nivell de soca i folre.

L'actuació es va fer llarga, sobretot a la segona ronda a conseqüència de les caigudes i dels peus desmuntats. Ja ho sabia, però em va sobtar la fredor de la plaça quan les colles carregaven els seus castells. Malgrat haver-hi públic, aquest no es va mostrar entusiasta per les gestes assolides. Pocs aplaudiments. Fet curiós en una ciutat que, en teoria, té una llarga tradició i coneixement casteller. Tot i aquest apunt, s'ha de dir que va ser una bona tarda castellera. Es van poder veure totes les colles presents donant el millor d'elles mateixes, amb ganes de millorar i superar-se. Tot i només ser juny, es preveu una gran temporada castellera.

Vídeo de la torre de vuit amb folre carregada pels Nens del Vendrell: http://www.youtube.com/watch?v=BT886yBt4Bk

La renovació dels troncs

El passat dissabte, al nostre local, es va celebrar la primera xerrada de la temporada. Vam parlar sobre la renovació de troncs. Més d'una vuitantena de persones, la majoria vingudes d'altres colles, es van acostar al local per debatre sobre la importància dels membres que s'enfilen a les estructures. A més, el canal d'streaming va rebre 120 visualitzacions en directe. Un èxit.

Van intervenir a la xerrada el cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en Manel Urbano, l'ex-cap de Colla i actual adjunt de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, en Jordi Crespo, el President de la Colla Joves Xiquets de Valls, en Josep Fernàndez, i l'ex-cap de colla i actual segon cap de Colla dels Minyons de Terrassa, en Nani Matas. Va explicar el cas dels Capgrossos i va exercir com a moderador en Mia Castellví, actual cap de colla dels de Mataró.

A la xerrada es va parlar sobre la necessitat de generar relleus als troncs dia a dia, sense haver d'esperar tenir una baixa indispensable per posar-se a treballar. Tots els ponents van estar d'acord a l'hora de donar importància als assaigs i considerar-los la clau dels èxits. Els Minyons, per la seva banda, van explicar que aquest any tindran un assaig més a la setmana per intentar treballar amb més dedicació i intensitat algunes estructures. La Jove de Tarragona va lloar la tasca feta a l'escola de castells per generar possibles castellers de tronc nous. Les Colles de Valls, per contra, malgrat creguin que en un futur no molt llunyà hauran d'assajar més dies, de moment encara no s'hi atreveixen.

A més d'això, es va parlar del talent casteller entès com la facilitat d'algunes persones en ocupar una posició clau del castell. Nani Matas no hi creia i confiava més en el treball constant dels castellers. Els altres presents sí que hi creien, tot i que consideraven que, a dia d'avui, amb el talent i prou no s'hi pot comptar. Cal buscar castellers amb constància, per poder consolidar un nivell regular de construccions durant la temporada. “Un casteller amb talent i qualitats pot salvar-te un castell un dia determinat sense pràcticament assajar, però això no pot ser la dinàmica rutinària de la colla”, apuntava Josep Fernàndez. Manel Urbano, en defensa del talent, va posar l'exemple d'un dels seus castellers: l'Ito de Haro. Un casteller que anys enrere formava part de l'altra colla de la ciutat, però que va arribar en un moment clau per solucionar el pis de quarts de la Vella. “L'estructura de tres no ens sortia, no aconseguíem lligar bé el castell fins que va aparèixer l'Ito. En un tres i no res, ho vam solucionar”, apuntava Urbano, al mateix temps que elogiava el compromís del casteller que va canviar de colla.

Un altre dels aspectes a destacar va ser la feina que tenen els líders de la Colla a l'hora de gestionar els egos. En general, es va dir que la majoria de castellers que pugen a les estructures no porten problemes, però es va coincidir que sovint als troncs hi ha castellers especials que se'ls ha de tractar particularment perquè no s'ofenguin o s'agafin les coses de la manera que no se les han d'agafar. “De vegades s'han muntat unes històries inimaginables, que ni se t'han passat pel cap per argumentar-te que has deixat una persona sense pujar un dia en un castell concret, quan potser l'únic que volies fer era fer rotacions”, diu Crespo. “Per pujar allà dalt, has de ser una mica xulo, tenir clar que ets el millor, sinó difícilment te'n sortiràs. Si una persona és introvertida i tímida no és tant normal que formi part de les estructures”, es deia. El de la Jove de Tarragona va apuntar que ha treballat molt perquè els seus castellers de tronc es treguin l'idea del cap que un lloc del castell és seu: “un casteller pujarà en aquell moment de terç de la rengla, però s'ha de mentalitzar que no hi ha ningú que tingui un lloc de per vida”. Les de Valls coincidien amb la importància de fer rotacions sobretot als assaigs per evitar justament que la gent tingui la consciència de propietat en una posició. Les dues colles van defensar els seus castellers veterans de tronc, ja que en poques ocasions hi havien hagut enveges pels debuts de nous castellers. Al contrari.

Pel que fa al castell més fàcil per introduir nous castellers de tronc, la polèmica estava servida. La Vella acostuma a estrenar nous castells als dos pilars de l'estructura del cinc. Urbano comentava de forma anecdòtica que a la seva Colla, ser terç del cinc de vuit a la banda de la torre és ser considerat “del pelotón de los torpes”. Pels Minyons i la Joves es va dir que el quatre, a priori, era el castell més fàcil per poder entrar castellers. Crespo de la Jove va puntualitzar que, en alguns casos, depenia del casteller. També es va deixar anar que el set i el nou eren estructures que permetien treballar nous membres del tronc.

Tots els ponents van estar d'acord quan es plantejava el risc de fer els canvis. Conscients que forma part de les funcions dels dirigents de la Colla, comentaven que és complicat fer variacions. “Si surt bé ets un crac, però sinó ja tens no sé quants punyals a l'esquena clavats”, comentava Matas. En aquest sentit, tenien clar que és un risc que s'ha d'assumir.

En el torn de preguntes, es va parlar sobre com gestionar els adolescents que passen de ser canalla a estructura. “Una bona solució, en el cas que no es pugui combinar ser dosos i ser quint a la vegada, és fer-los fer pilars de quatre” comentava Mia Castellví. Per altra banda, des de la Vella es va posar com a exemple a en Joan Ibarra. Un casteller, present a la xerrada, que en el seu moment va ser canalla i ara és terç de castells de nou. En la seva trajectòria castellera ha estat sense pujar per motius de preparació diferents moments, però la constància i les ganes de fer castells l'han fet seguir allà. Urbano comentava que si la Colla pot, s'han de buscar referents que en el passat es trobessin amb el mateix cas que el nen o nena que possiblement es passarà un temps pujant més poc per qüestions d'edat. Així podrà visualitzar que si segueix al peu del canó, com ho ha fet el referent, tornarà a estar enfilat.

Des de Sants, es va treure el tema dels castellers que arriben formats d'una altra colla. Els coneguts trànsfugues. Mentre que Mia Castellví va deixar clar que quan arribaven a la Colla se'ls provava, la resta de ponents van pronunciar-se de manera diferent. “Cal que la persona entri dins la dinàmica de Colla, vingui als assaigs i si realment vol ser casteller de la nostra Colla, el temps ho dirà”, comentava Urbano. Crespo puntualitzava que “si arriba un casteller d'una altra colla i directament el poses a l'estructura, la gent se't pot tirar a sobre. En canvi, si el deixes a la pinya, s'integra a la Colla i és regular, és la mateixa gent que pregunta perquè no el poses”.

Tots aquests temes detallats (i alguns més que me n'he oblidat, ho sento, no vaig agafar apunts) es van debatre a la xerrada sobre la renovació dels troncs. Una xerrada que se'n va poder treure suc. Per desgràcia, l'streaming no es va guardar. Des d'aquí, simplement només volia deixar constància escrita d'algunes de les colles que es van parlar.

El dia 9 de març, més. En aquest cas, es parlarà sobre les Colles Castelleres Universitàries.

La Jove es fa gran

Abans d'ahir vam baixar a Tarragona a veure una de les diades que des de fa poc s'ha convertit en referència: el primer diumenge de festes a Tarragona. Sempre que el nostre calendari ens ho ha permès, hem baixat a veure què s'hi fa. Aquest any no ha estat menys. El programa era ambiciós i, la veritat, és que va valer la pena fer quilòmetres. Tot no va sortir, però es va deixar entreveure treball a darrere les construccions que es van intentar a plaça.

En primer lloc, i abans de res, vull felicitar als amics i coneguts que tinc a la Jove de Tarragona per la gran actuació que van aconseguir. Em fan molta enveja (ho reconec). Espero que algun dia nosaltres puguem estar al seu nivell (o una mica més amunt per picar-los, va). Porten anys treballant bé i, per fi, els resultats poc a poc es van veient a la plaça. Un cop més, amb aquesta Colla hem pogut comprovar que una de les claus dels castells (a banda d'un bon assaig) és creure-hi i confiar amb cada un dels companys.

Els liles van obrir l'actuació (a les dotze en punt) amb un tres de nou amb folre tancat pels pisos alts i amb nervis evidents, però que van saber controlar en tot moment. Quina diferència el primer tres d'aquest any respecte el d'ahir! En segona ronda, i sorprenent-nos, van descarregar el nou de vuit. Un castell que va pujar molt ràpid (es notava l'assaig que portaven al darrere) i que van haver de defensar de valent a la descarregada, sobretot els membres del tres. Van ser la segona colla que descarrega aquesta estructura. Sense treure-li mèrit, no veig que aquest castell tingui una dificultat similar o igualable al cinc de nou o a la torre de nou. Vist des de fora, a banda de tenir molts components en totes les posicions (que és molt), no veig extremadament difícil carregar-lo amb tres enxanetes. Estaria bé que algú que l'ha fet relativitzés el mèrit que li ha donat la Colla Vella a aquest castell o que, en cas contrari, l'afirmi. En tercera ronda, la Jove va anar a totes i va carregar el cinc de nou amb folre. El seu sostre. Un cinc que estic segura que aviat descarregaran. Si el de l'any passat es va carregar pels pèls, el d'aquest any el veig molt millor. Van acabar l'actuació amb el pilar de sis.

Els del Cós del Bou completaven la millor actuació de la seva història plantant dos castells considerats de màxima dificultat en una mateixa diada. Si res canvia, aquests mesos que falten es parlarà dels liles. A banda de felicitar-los, m'agradaria destacar un fet que he anat veient aquest any. I és la bona coordinació de l'equip de pinyes. Sempre he estat bastant escèptica d'anar per les places amb un mapa del lloc a on han d'anar els castellers. Tot i així, la Jove ha demostrat que es pot utilitzar i, a més, es pot fer sense que la diada se'n ressenteixi. Gràcies per treballar per agilitzar les diades. Com a públic s'agraeix molt.

Els segons en actuar van ser els Xiquets de Tarragona. Malauradament les coses no els van sortir com esperaven. De totes les travesses que vam fer abans d'arribar a plaça, ningú es va acostar als resultats. Una llàstima. Com a Colla em cauen molt bé. Van obrir plaça amb la catedral, castell que es va descarregar bé i sense problemes. En segona ronda, tiraven el tres de nou amb folre. Es va haver de desmuntar quan ja era pràcticament tot dalt. La veritat és que el terç i el quart de la plena estaven treballant forçats, però a aquelles alçades del castell potser hagués estat més fàcil descarregar-lo que desmuntar-lo. A la següent ronda hi van tornar, però aquesta vegada va ser l'acotxador que va decidir baixar. El castell estava bastant millor. En quarta ronda, els ratllats no volien afluixar i van provar el quatre de nou amb folre. Sense problemes evidents, el van desmuntar. Van acabar l'actuació amb el dos de vuit amb folre. Els matalassers encara tenen dies per convèncer i demostrar als seus menuts que la feina està feta i només falta que ells la culminin. Ànims!

La Colla Vella, la tercera en actuar, va sortir ambiciosa. Molt. A molts ens va sorprendre. Explicaven que havien fet un molt bon assaig i que hi ha castells que quan els tens no es poden esperar. Amb aquest argument van obrir amb el quatre de nou (sense folre). De ben aviat es va veure treballar incòmodes a varis castellers, al mateix temps que va pujar a un ritme bastant lent (sobretot a nivell de dosos, semblava com si no haguessin sentit les ordres de tirar amunt). L'espectacular construcció va cedir quan anava a entrar l'acotxador. Si les baixes no són un problema i assagen els ritmes, crec que el poden arribar a carregar (com a mínim). Condicionats per la caiguda, van tancar la seva actuació amb la tripleta màgica. Els canvis obligats no van fer perillar en excés les estructures tot i que les van haver de treballar més del que enguany ens tenen acostumats.

Els últims en actuar van ser els Castellers de Vilafranca. Ja havien anunciat que farien en funció del que els apretessin i, en aquest cas, actuar els últims de cada ronda els beneficiava. Els agrada guanyar, però aquesta vegada no van poder. Tot i tenir un programa ambiciós, van acabar sortint de plaça amb una actuació que no els fa ni suar. El primer castell va ser un quatre de nou amb folre. Vaig quedar perplexa. Crec que mai havia vist un quatre de nou amb folre tant ben quadrat i tant parat. Se'm va posar la pell de gallina (sí, amb un "simple" quatre de nou amb folre). Després van intentar el tres de nou amb agulla. Quan estaven descarregant el tres, al construcció va cedir. Una altra vegada, es va tornar a posar en dubte si tenen el pom del pilar massa gran. Sota el meu punt de vista, crec que és un factor a tenir en compte, però que al mateix temps no podem oblidar la dificultat d'aquest castell. A hores d'ara només els verds se'l poden plantejar. Després de molt esperar, van plantar un tres de nou amb folre i el tres de vuit amb l'agulla. No és la raó per no haver completat els seus objectius, però els de Vilafranca van desplaçar pocs castellers per les construccions que s'havia especulat que portarien. Malgrat aquest apunt, crec que els verds no mereixen les crítiques que van rebre. Van portar a Tarragona una de les millors construccions que s'han vist. No els hi va sortir. Criticar-los i dir que no són ambiciosos em sembla greu. La seva actitud de vegades no ajuda, però qualsevol altra colla que hagués portat aquest intent a plaça seria una heroïna. Per què Vilafranca no? Que no han demostrat vegades a Tarragona i a aquesta diada que van a fer tot el que poden?

Després d'ahir, tinc ganes de tornar a veure grans castells. Veure com encaren aquestes Colles les diades que falten, com corregeixen els seus errors i conèixer fins on poden arribar. Tenim unes setmanes intenses que de ben segur que ens faran disfrutar.

Podeu veure més fotos de l'actuació aquí.

Pel què i el com

Ahir vam actuar a Sabadell. Hi anàvem amb ambició i vam complir els objectius. Vam obrir plaça amb el cinc de vuit - bona sortida, per cert -, en segona ronda plantàvem el tercer quatre de nou amb folre de l'any i acabàvem amb una altra torre de vuit amb folre. Una bona combinació que representava la millor actuació de la temporada, al mateix temps que, d'una vegada per totes, fèiem la diada que mereixia una plaça com Sabadell (recordem que l'any passat vam fer la mateixa actuació amb un pis menys).

Si a Igualada fèiem la segona millor actuació de la nostra història tornant de vacances, ahir vam fer el castell de nou més matiner del mes de setembre. A més d'aquesta dada, personalment estic satisfeta per haver completat tots els castells de l'actuació amb canvis. Al cinc de vuit en vam fer a dosos, es va estrenar un segon, una quarta i una aixecadora. Al quatre de nou s'estrenava un terç, una sisena i una acotxadora (deixant de banda les estrenes del folre que segur que me'n deixaria alguna). Finalment, a la torre, vam repetir la nova alineació canviant una quint. Aquesta torre representava la número 100 sense caure. Em va agradar la manera com es va treballar. Sense perdre els nervis, amb confiança i demanant als companys amb tranquil·litat tot allò que es necessitava.

Els Capgrossos ens hem caracteritzat per fer pocs canvis a les estructures un cop les havíem portat a plaça. Aquest any, malgrat no ser excessius, n'estem fent. A canalla, a tronc i a folres. Tot i el respecte que pot suposar un canvi concret als castells més tècnics, els estem encarant amb confiança. Enguany estem fent una molt bona feina. De moment ha costat que això es pugui reflectir a les places, sobretot amb els castells límit. De totes maneres, al segon tram, tenim bones diades per demostrar-ho. Amb l'actuació d'ahir vam fer un pas endavant molt important per encarar allò que encara tenim en cartera. Fer aquesta diada ens ha de permetre treballar un xic més relaxats. Hem d'encarar el setembre amb ganes i confiança, veient de fons el Concurs, una de les diades més importants del nostre calendari, però arribant-hi com estem acostumats: diada a diada; pas a pas, pis a pis.

Els darrers anys, la tornada de les vacances d'estiu era dura. Molt dura. De fet, es podria arribar a qualificar, fins i tot, com la travessia pel desert. Sembla que aquest any la dinàmica és diferent. Si res ho espatlla, podrem aconseguir allò que tenim pendent. Estic contenta pels resultats aconseguits aquestes últimes setmanes i en especial ahir, però sobretot perquè finalment hem tornat a demostrar que, si volem, la parada de l'agost no ens ha de suposar un gran pas endarrere.

No podem esperar massa a tornar a portar a plaça el tres de nou amb folre, castell que inesperadament ens va caure per les Santes quan encara no s'havia col·locat ni l'acotxadora. Tampoc hem d'oblidar el treball que estem fent amb el set, el quatre amb l'agulla o amb el pilar. Tenim dies per demostrar que podem. Ho hem de fer amb seguretat. Quan toqui i a on toqui. Som conscients que anem tard amb el tres de nou, però això no ens ha de condicionar la manera de treballar. Crec que ho estem fent prou bé. L'actuació d'ahir ens aplana el camí.

Un bon Sant Magí

Com ja és tradicional, el 19 d'agost vam baixar a Tarragona per veure l'actuació de Sant Magí. Una diada molt calorosa que va ser acompanyada per bons castells, sobretot per part de les dues colles grans de la ciutat.

La Jove de Tarragona, que anava amb l'objectiu de plantar la coneguda tripleta vilafranquina, la va aconseguir però deixant en carregats tant el tres com el quatre de nou amb folre. Això sí, demostrant a plaça que aquest any tenen un molt bon pilar. El quatre de vuit amb agulla va ser impecable i el pilar es va treballar serenament, sense perdre els nervis en cap moment. El tres de nou amb folre, en canvi, tot i estar ben quadrat, els nervis eren evidents entre les camises liles abans que es col·loqués la canalla. Un treball forçat de terços i quarts, un tremolí a tot el castell i la manca de confiança (o almenys és el que semblava des de fora) va fer que un cop l'enxaneta va traspassar, el pom de dalt saltés. El quatre de nou amb folre també va quedar en carregat. En aquest cas, però, el castell presentava bones mides. Els castellers se'l creien. De fet, va cedir quan els sisens estaven a punt d'iniciar la seva baixada. Una llàstima. Un magistral pilar de sis va servir per tancar l'actuació. Tot i la bona diada que els liles van fer, queda amb mal regust de boca les dues caigudes de castells de nou. No tant pel fet (els castells de nou cauen, i sinó que ens ho preguntin a nosaltres), sinó pel que representa i els espera. Assagen estructures com el nou de vuit o el cinc de nou (que, pel que sembla, apunten bones maneres), però en canvi estan ensopegant més del compte (tenint en compte el seu nivell i, sobretot, els seus objectius de temporada) amb els castells bàsics de nou. Tenen tres compromisos importants la setmana que ve. A veure si tenen temps de polir els errors. Espero que la pressió no els passi factura a les properes cites clau.

Els Xiquets de Tarragona es disposaven a fer la tripleta màgica. Tot i no caure de cap castell, finalment van desistir amb el quatre i van fer un dos folrat. El cinc de vuit, que ja havien fet, pocs problemes va presentar més enllà del treball a la descarregada de la part de dos. El tres de nou, que hi creuen, se'l creuen i el tenen, el van descarregar solventment. Van provar el quatre de nou amb folre, però quan els dosos estaven a l'alçada de quints, el van haver de desmuntar per la indecisió de la canalla. Quedava molt però semblava tenir bones mides. El dos de vuit amb folre els va servir per acabar l'actuació. Descompensació d'alçades, mala posició d'un dels dosos i treball a terços a la descarregada. Va ser una bona actuació de Sant Magí, tot i que ens vam quedar amb les ganes de poder veure el quatre. De ben segur que el tornaran a provar a les properes cites clau. Els matalassers semblen estar en forma i amb ganes de fer una passa més. La tripleta la tenen a tocar, a veure si la canalla confia amb el quatre. Si l'aconsegueixen, serà interessant veure com es plantegen fer una passa endavant.

Els Xiquets del Serrallo van fer tres castells de set i mig. Quatre de set amb agulla, cinc de set carregat i tres de set amb agulla. El primer va ser el més maco de tots. El cinc només el van poder carregar. Els segons estaven treballant al límit des de feia estona i el dos de la rengla estava molt estirat. Va caure quan els acotxadors estaven baixant. Van tancar una bona actuació per ells amb el tres de set amb agulla.

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van sortir de plaça amb dos castells: el cinc de set i el tres de set amb agulla carregat. Després de descarregar prou bé el cinc (tot i la no col·locació ortodoxa de l'acotxador de la banda del dos), van provar el dos de set. Castell que aquest any ja havien carregat. A l'acotxador, molt petit, li va costar arribar a dalt i aquest fet va alentir el ritme de la fràgil estructura. Quan finalment es va col·locar i l'enxaneta remuntava els dosos, el castell va caure. Una mala caiguda. Després van fer el tres de set amb agulla carregat. L'estructura del tres va ser èpica. La van salvar amb veterania. Quan el ferm pilar es va quedar sol, va acabar cedint estranyament.

Com sempre, és un plaer gaudir de l'actuació a un escenari tant especial com és la plaça de les Cols. Que per molts anys puguem seguir baixant el dia 19 veient aquest bon nivell de castells per part de les dues colles grans.

Més fotos de l'actuació: aquí.