No correm, caminem.

Diumenge toca enfrontar-nos amb la primera gran diada del mes de juliol: Premià de Mar. Divendres vam poder fer un molt bon assaig a on s'han de destacar les proves de la torre de set (la vam fer sencera), vam col·locar acotxadors al cinc de set net, dosos a la torre de vuit amb folre, dosos al cinc de vuit, sisens al tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre amb l'enxaneta darrera la quint com a màximes construccions.

Tot i les bones proves, el cap de colla al finalitzar l'assaig va anunciar que a Premià encara no faríem el castell de nou. En principi, els nostres objectius per diumenge seran sortir de tres de vuit, cinc de vuit, dos de vuit amb folre i pilar de set amb folre. Estrenarem dos castells que encara no hem fet aquesta temporada.

D'antuvi sembla una molt bona actuació. I ho és. Qui no hagués firmat al començament de temporada fer aquesta diada fins i tot per les Santes? Al mateix temps, però, em dóna la sensació que ens ha faltat una miqueta per acabar de sortir contents de l'assaig i afrontar l'actuació de Premià amb menys nervis i més ànims. Tots sabem que, si ens ho proposem, podem fer més. Considero que la decisió del cap de colla és encertada i adient. Jo tampoc m'hagués atrevit a portar a plaça el tres de nou amb folre, per molt que la prova d'ahir sortís prou bé. Només li hem posat una vegada sisens!

A principis d'any tots sabíem que aquesta temporada seria difícil, que seria una temporada de transició. S'ha fet una molt bona feina a nivell de renovació de troncs. A més, val a dir que els canvis han funcionat i els resultats s'han pogut donar a conèixer bastant abans del que alguns esperàvem. La feina a nivell de tronc s'ha fet. Però què passa amb la pinya? Crec que si no tirem castells més alts a Premià és, en bona part, pel relaxament que hi ha hagut a la part baixa del castell.

No és culpa de ningú i és culpa de tots. Cadascú fa el que pot i vol per venir a castells, però tots crec que en petita mesura haguéssim pogut fer una miqueta més. Si no recordo malament, a l'assemblea ja es va dir que el primer castell es faria per les Santes. En aquest cas, potser hi ha hagut massa prudència en el discurs de la tècnica durant els primers mesos de l'any? Veig unes evolucions de tronc i canalla que a la pinya em costen més d'observar. Pot ser que la gent estigui cremada, pot ser que al dir que el 2009 seria de transició la gent no s'hagi animat, pot ser que ens falti gent nova i jove. Poden ser moltes coses, però el cas és que veig que els resultats que podríem tenir, no els tenim per manca de temps i efectius.

Ara que la gent ja s'ha començat a animar, se'ns ha acumulat feina i crec que serà difícil poder demostrar tot el nostre potencial per les Santes. En la diada que podríem repetir la millor actuació de la nostra història (tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre, quatre de vuit amb el pilar i pilar de set amb folre), ens haurem de conformar, suposo, en descarregar el primer tres de nou amb folre. La incògnita serà si tornarem a apostar pel quatre de vuit amb el pilar (per què l'hem deixat d'assajar intensament?) o si serem a temps de treballar a fons el quatre de nou amb folre (ho hauríem de fer a cada assaig abans del dia 26 amb proves serioses). Ara mateix sóc escèptica en pensar de poder treballar l'anomenada "tripleta vilafranquina" per la nostra festa major. M'agradaria somniar que ho podem fer, però ho veig bastant complicat.

Tinc la sensació que amb més gent, més silenci i més motivació podríem estar fent proves d'importància (recordem que l'any passat a dia d'avui estàvem tots motivats amb possible dos de nou amb folre i manilles). Demà, si descarreguem el que es va anunciar, estaré molt contenta perquè haurem fet una altra passa endavant. Al mateix temps, miraré el calendari i tornaré a pensar en els cinc assaigs que ens queden per les Santes i la feinada que ens falta fer. Ara firmo, si cal en un tovalló de paper, per les Santes completar el cinc de vuit, el tres de nou amb folre, el quatre de vuit amb l'agulla i el pilar de set amb folre. Una nova combinació de castells que encara no hem assolit conjuntament a la nostra història.

Com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible. Però potser no serem a temps per treure tota l'artilleria per les Santes...

Els Minyons apreten.

Vam arribar a Terrassa amb ganes de veure castells. Malgrat haver dormit poques hores, crèiem que podria ser una bona diada per començar el frenètic mes de juliol ple d'actuacions. Encara que els resultats de la jornada es puguin qualificar de positius, la gran lentitud de l'actuació va fer que no poguéssim assaborir prou bé tot allò que havíem pogut veure a Terrassa.

Van obrir plaça els Castellers de Terrassa amb el quatre de vuit. El castell encara no l'havien intentat aquesta temporada, però els bons registres que tenien apuntats amb el dos de set i el tres de set aixecat per sota feien preveure que seria el proper objectiu. En un primer intent el van haver de desmuntar amb dosos col·locats i la canalla pràcticament a dalt. Estava tremoladís, sobretot a nivell de terços. En ronda de repetició el van descarregar, tot i no acabar de polir els petits errors de l'intent anterior. En segona ronda els pastissers van sorprendre a tota la plaça. Els seus crits ho havien anunciat anteriorment, però la distància no ens va deixar sentir amb exactitud el que deien. El dos de vuit amb folre era el següent objectiu. Encara que els resultats amb l'estructura de dos havien estat positius, normalment el següent pas després de descarregar el quatre és el tres. Pels Castellers de Terrassa, en aquest cas, no va ser així i van provar el primer castell folrat després de més d'una dècada. La primera pujada va quedar en intent. L'estructura turquesa havia quedat girada des d'un primer moment a més d'estar descompensada d'alçades entre els dos pilars. Quan l'enxaneta es disposava a fer les tres passes, la fràgil estructura va acabar cedint a nivell de quints. En ronda de repetició, els de Terrassa no van voler afluixar. Hi van tornar, altra vegada amb l'estructura un pèl girada i descompensada d'alçades. En aquesta ocasió van estar a temps de carregar-la. Aleta i avall. Per tancar la històrica actuació, van voler fer el tres de set. Les lesions no els van deixar fer més. Tanmateix, després de canvis curiosos quan ja havien sonat les gralles, en el moment que l'enxaneta es disposava a coronar el castell, el van haver de desmuntar perquè la menuda no ho va acabar de veure clar.

Els segons en actuar van ser la Colla Joves Xiquets de Valls. La seva carta de presentació va ser el tres de nou amb folre, el seu màxim registre, de moment, aquesta temporada. Era la segona vegada que l'intentaven aquest any, i el van haver de treballar més que per Sant Joan. Amb la canalla a punt de col·locar-se, el van desmuntar per evitar una possible caiguda. Van repetir el mateix castell i, en aquest cas, el van descarregar sense massa problemes. La segona ronda van descarregar un sòlid cinc de vuit, que només es va haver de suar al pis de quarts després de la carregada. El quatre de vuit els servia per tancar l'actuació de castells dels vallencs. Tot i això, la Joves va voler provar per primera vegada enguany el pilar de sis, que el van poder carregar.

Els tercers en actuar van ser els Minyons de Terrassa. Semblava que aquest any els costaria arrencar la temporada pels canvis fets a nivell de tronc i els pocs efectius que havien arrossegat a la majoria d'actuacions de la temporada. Tanmateix, el resultat vist ahir a plaça no va semblar així, ja que van completar quatre construccions que aquest any encara no havien intentat. El primer dels castells va ser en forma de tres de nou amb folre. El segon va ser el quatre de nou amb folre, que no els va suposar massa problemes. El seu tercer castell va ser el tres de vuit amb l'agulla, era el primer que es veia aquest any a les places, i només es va poder carregar. Van tancar la millor actuació de la temporada brodant un magnífic pilar de set amb folre. Un espadat sòlid que posava en evidència el bon treball , tot i no sempre poder-lo demostrar a plaça, dels nous pilaners malves.

Amb bons resultats però amb un ritme infernal, es va tancar l'actuació castellera de la festa major de Terrassa.

Més fotos a:
http://picasaweb.google.com/tresdenouambfolre/20090705Terrassa#

Els primers castells de nou es fan a Valls.

Anys enrere el dia de Sant Joan donava el tret de sortida a la temporada castellera. Últimament, amb la creació de noves colles arreu del territori català això ha canviat. Tot i així, la diada de Sant Joan a Valls segueix sent una de les actuacions de referència de la temporada. Serveix per veure el primer cara a cara entre les dues colles de la ciutat, així com també per veure el possible estat de salut de cadascuna de les colles vallenques.

Enguany, semblava que la Joves fos la gran promesa del dia. Pretenien intentar el cinc de vuit, que ja l'havien completat de forma magistral en dues ocasions i descarregar el tres de nou amb folre. La construcció amb un pis menys havien demostrat que la dominaven, només faltava saber si serien prou efectius per poder-la enlairar un pis més. Per la seva banda, la Vella havia anunciat quatre castells (comptant el pilar) que fins el dia de la revetlla no havien intentat. Per tant, almenys personalment, tenia la impressió que, igual que per Santa Úrsula, la Colla Joves sortiria eufòrica (aconseguint els objectius i sense caure) de la Plaça del Blat.

Després dels balls del bestiari festiu de la ciutat va començar l'actuació. Com que per Completes va sortir la Joves, el dia de Sant Joan li tocava a la Colla Vella. Van obrir plaça amb prudència, tot intentant el cinc de vuit. Construcció que havien descarregat per primera vegada la nit abans a la mateixa plaça de forma titànica, sobretot a la banda del dos. Ahir, però, no el van haver de treballar tant. Malgrat no estar parat en cap moment, el cinc no es va desfigurar ni va perdre les mides. En segona ronda, havien de fer el pas endavant: provar el primer castell de nou de la temporada. Ho van fer en forma de tres. L'estructura va pujar un pèl moguda, però es va carregar sense problemes. A la descarregada els rosats van haver de suar la camisa. A nivell de quints van haver d'aguantar una forta sotragada, però la van saber defensar amb veterania. El castell es va anar obrint a nivell de terços un cop la canalla ja estava baixant. Com a últim castell van plantar un quatre de vuit amb el pilar que no els va comportar excessius problemes. Un quatre força quadradet va deixar pas a un pilar impecable. Un pilar que evidenciava quin seria l'espadat que podríem veure a la ronda de pilars. I així va ser, els del Portal Nou per tancar la brillant actuació que acabaven de brodar, van completar un sòlid pilar de set amb folre.

Els vermells, per la seva banda, van preferir no ser tant prudents i obrir plaça amb el màxim objectiu de la diada: el tres de nou amb folre. Després d'un peu desmuntat, la construcció va pujar ràpida amunt. Es va carregar de manera sobrada i els vermells no van haver de defensar-lo en excés per descarregar el ràpid castell. Amb aquesta gesta, la Colla Joves aconseguia ser la primera colla que descarregava un castell de nou aquest any. En segona ronda, tocava fer la catedral. Sense complicacions, van descarregar el tercer cinc de vuit de la temporada. Per tancar la ronda de castells, van intentar un dos de vuit amb folre. Construcció que la temporada passada va costar veure-la feta per la Joves. A nivell de dificultat, en principi, era el castell més fàcil que posaven sobre la taula els del carrer d'en Gassó. Malgrat això, aquesta va ser la construcció que més van haver de treballar els vermells, ja que anteriorment els castells els van aconseguir fer bastant parats. Abans de la carregada, el dos va patir una batzegada a nivell de quarts important. Tanmateix, va ser l'única i es van apuntar d'aquesta manera el primer dos de vuit amb folre de la seva temporada. Dos pilars de cinc, un d'ells al balcó, van posar punt i final a l'exhibició.

D'aquesta manera es tancava la diada castellera de Sant Joan a Valls. Amb poc més d'una hora i mitja havíem presenciat els dos primers castells de nou de la temporada, el segon pilar de set amb folre de l'any, dos catedrals, a més d'altres construccions que encara no hem vist freqüentar per les places enguany. La millor diada del que portem d'any va evidenciar que les colles de Valls es troben amb un bon estat de salut. La resta de colles de nou s'hauran de posar les piles per intentar igualar els resultats vistos. Uns resultats que, abans de començar la diada, molts incrèduls pensàvem que no es veurien. I menys de la manera com les dues colles ho van fer.

Els Minyons a Israel.

Ahir a la nit al TN Vespre van emetre una notícia sobre l'actuació dels Minyons de Terrassa i la polèmica que s'ha generat al voltant d'aquest viatge. Avui fent l'habitual recorregut pels blocs visitats, un company dels Castellers de Lleida m'ha recordat el tema. Aquest cap de setmana els malves de la capital vallesana actuaven a Israel al festival de Sant Joan d'Acre.

Fa unes setmanes em va arribar un correu electrònic a nom de Boicot Preventiu anunciant que els Minyons de Terrassa i el grup de folk terrassenc La Carrau anaven a actuar a Israel. El motiu del correu era demanar i fer pressió perquè les dues entitats reconsideressin la seva decisió. Segons explicaven, el govern israelià està promovent esdeveniments culturals per tal de fer un fals rentat de cara perquè els mitjans de comunicació i a l'opinió pública tinguin una altra visió del país, a més de treure importància al genocidi practicat durant els últims mesos.

Des d'un primer moment vaig tenir clar que una cosa no tenia res a veure amb l'altra. Que l'estat israelià ha comès i està cometent grans atrocitats imperdonables? Sí. Que s'ha de condemnar als seus dirigents i còmplices pel genocidi comès des de fa anys? També. Que no es pot oprimir per la força a una nació veïna? També. Que no es pot jutjar ni aniquilar a ningú per obtenir un territori o per una religió? També. Podríem seguir fent una llarga llista en contra de les polítiques i les decisions que ha pres el govern d'Israel. Malgrat això, dono suport als Minyons per haver-hi anat a actuar. Segurament ha estat una decisió difícil de prendre, però segur que a la tornada ens podran explicar de primera mà la realitat del país i la seva situació actual.

Crec que per molt que sentim afinitats amb els palestins i que els hi donem tot el suport que es mereixen, no podem deixar de banda que hi ha ciutadans israelians que dia a dia també pateixen la tortura de viure sota les amenaces i la por. Els dirigents tenen la culpa de la situació actual, els ciutadans no. No triem a on naixem i no sempre tenim la possibilitat de millorar o canviar la nostra situació. No cal entendre l'anada a Sant Joan d'Acre com a un acte polític ni amb connotacions pro-israelianes. Els castellers fem castells per disfrutar i perquè el públic en pugui gaudir. Els ciutadans israelians com a persones que són, també en tenen dret. En cas que la gent de Boicot Preventiu tinguessin raó, ja seran els Minyons de primera mà que ens ho expliquin.

Minyons, tot i la campanya que s'ha engegat, no tothom està en contra de la decisió que heu pres.

Les oblidades universitàries...

L'última entrada va servir per elogiar els Arreplegats. En aquesta seguirem parlant de les colles universitàries. Un cop passada l'eufòria dels grans reptes que ens van oferir els estudiants verds, volem donar la importància que es mereixen la resta d'agrupacions.

En primer lloc, torno a felicitar obertament els Arreplegats. Fer un castell de vuit no és cosa fàcil, només cal veure la quantitat de colles que poden arribar a fer i sovintejar castells d'aquesta dificultat i alçada. Malgrat això, s'ha de tenir en compte que aquest carro gros ha arribat en un moment propici per ells. Des dels seus inicis, els Arreplegats han estat la colla universitària que han fet els castells de més embargadura. El seu nivell superior respecte a les altres colles ha estat clar i contundent. La serietat i els bons castellers que han tingut possiblement ha estat un dels factors d'èxit.

Dit això, també s'ha de dir que és molt fàcil apuntar-se al carro guanyador. Gran part de les persones del tronc dels verds de la part alta de Barcelona formen part dels troncs d'altres colles convencionals. Per tant, tenen experiència en estar a les alçades i a treballar els castells des del tronc. És una sort que tants siguin universitaris, que hagin coincidit en època estudiantil , però no s'ha de menysprear el treball de les altres formacions.

Les altres possiblement també treballen per alçar castells més importants dels que estan fent. Admiro la capacitat que tenen per a formar nous castellers. Un dels aspectes que més valoro d'aquestes colles és que, gràcies a la seva activitat, gent jove s'apunti a fer castells amb les colles convencionals a conseqüència de l'experiència universitària. Fer troncs amb persones que no han tingut massa contacte amb el món casteller és envejable. S'ha de tenir molta paciència i treballar molt per tenir resultats.

Torno a donar l'enhorabona als Arreplegats, però crec que la feina de les altres agrupacions a l'hora de formar possibles castellers de tronc la considero admirable. Per mi, casi que diria que és una de les feines més difícils en el món casteller. També s'hauria de veure què passaria a la resta de colles universitàries si tinguessin la sort de comptar amb uns quants "figures" de tronc junts. Potser no els hi caldria treballar tant els inexperts... Tot i així, felicitats per les colles que aposten per la creació de troncs nous i que sovint es veuen eclipsades pel gran monstre verd que és Arreplegats.

Arreplegats, colla de vuit.

Aquest migdia ens hem desplaçat al capdamunt de la Diagonal de Barcelona, a la UPC, per veure una diada castellera universitària. Si no recordo malament, només havia presenciat algunes de les que s'havien fet a la UAB mentre cursava la carrera. I no totes, només les que m'anaven bé per horari. Les colles castelleres universitàries mai m'han aixecat massa passió. Aquesta vegada, però, era una cita gairebé obligatòria. Ens hem desplaçat expressament per poder estar presents a una fita històrica: els Arreplegats havien anunciat dos castells que, fins a dia d'avui, cap colla universitària els havia aconseguit: el tres de set aixecat per sota i el quatre de vuit.

Després d'una petita pèrdua diagonal amunt, diagonal avall hem arribat al lloc a on es feia l'actuació. Per sort, la no-puntualitat arreplegada ens ha anat bé. Sota un sol de justícia, digne de qualsevol gran diada castellera a ple estiu, ens hem trobat amb una plaça que, si no fos perquè les colles eren universitàries, et podries pensar que estaves a una diada convencional de mitjà nivell. Molts curiosos ens hem desplaçat a la part alta de Barcelona per veure l'intent esperat de quatre de vuit. Caps de colla, gent de colles vàries (alguns i tot han arribat a fer 200 km per presenciar l'efemèride) i, fins i tot, periodistes i càmeres de televisió que volien immortalitzar el moment.

La primera colla a actuar, que eren els grans protagonistes, han obert l'actuació volent fer història. Amb moltes camises i amb el convenciment que havien fet la feina ben feta als assaigs, encaraven el primer castell amb una aparent tranquil·litat. El tres de set aixecat per sota era el primer repte dels verds. Encara no l'havien fet mai. Amb unes aixecades a ritme i amb compensació entre les rengles, l'han descarregat sense masses problemes. Només amb els típics moviments que comporta la última aixecada d'un castell aixecat per sota. Vist des de fora semblava fàcil aixecar tot aquell pes. Motivats per haver aconseguit el primer objectiu de la diada, encaraven el gran repte que ens feia estar allà a tots els curiosos castellers: el quatre de vuit. Després de mesurar molt bé les mides l'han tirat amunt. Bastant tancat a tots els pisos, però amb un ritme d'execussió ràpid l'han carregat. A la descarregada l'han patit, sobretot a nivell de segons i terços, però han tret la ràbia que portaven a dins i l'han pogut descarregar, fent un pas de gegant a la seva història. Com a últim castell han completat el cinc de set sense problemes.

Els Ganàpies de la UAB, els Xoriguers de la Universitat de Girona i els Pataquers de la URV eren les colles convidades. Amb menys efectius i amb dificultats per muntar qualsevol pinya, han completat castells de cinc i sis pisos. Els de l'Autònoma han obert la seva actuació desmuntant el tres de sis quan tot just començaven a sonar les gralles. En ronda de repetició l'han completat. Després han descarregat el tres de sis amb el pilar. La colla més novella, els Pataquers de la URV, han descarregat el dos de cinc, el tres de cinc net. Finalment, els de Girona han completat el quatre de cinc net, han carregat el tres de sis. Els tercers castells d'aquestes colles i els pilars no els he presenciat perquè hem hagut de marxar.

Sens dubte, la notícia ha estat la gran actuació que han protagonitzat els Arreplegats. Malgrat no compartir la raó de ser de les colles universitàries, avui se'ls ha de felicitar. Han fet una de les actuacions més importants que hem vist en el que portem de temporada 2009. Queda per parlar en un altre post amb més profunditat el que ha comportat la diada.

Moltes felicitats, Arreplegats!

Casc personalitzat.

Els Castellers de Vilafranca han personalitzat el casc dels acotxadors i els enxanetes. Per fer-lo menys sobri l'han decorat com si d'un mocador es tractés; vermell amb punts blancs. Un cop més els verds han demostrat la seva capacitat per fer propaganda de la Colla. A cada costat del casc hi han posat el seu escut, mentre que a la part del darrere li han posat la senyera. Sembla que els de la capital de l'Alt Penedès busquin la uniformització i la modernització d'alguns aspectes de la imatge de la Colla per assemblar-se a alguns equips esportius. Busquen elements que els puguin identificar més enllà dels tradicionals Amb la senyera segurament volen fer més notòri i explícit que els castells són un símbol nacional català.

Estèticament l'idea d'aquest casc no m'agrada, però aquest no és el punt en què vull entrar (tothom té uns gustos i s'han de respectar). El que em plantejo és si aquestes iniciatives – generalment impulsades pels Castellers de Vilafranca (recordem, per exemple, el bus tunnejat que ja se l'han plantejat vàries colles) – són un pas per la professionalització del món casteller. Sí, ara mateix pot semblar una exageració. Total, només estem parlant de la personalització d'un element que hem incorporat per seguretat les colles en aquests dos últims anys. Un element que, a més, és més aviat sobri. pel què fa a la seva estètica Fins ara els elements identificadors més clars de cada colla eren en primer lloc, el nom de la colla, i en segon lloc el color de la camisa. També existeixen els escuts i els mocadors brodats, però difícilment un aficionat no casteller sabrà identificar cada colla pel dibuix de l'escut.

Anys enrere, els Nens del Vendrell perquè no els confonguessin amb altres colles que portaven la camisa vermella van posar-se “Vendrell” a l'esquena. Malgrat això, la proposta vendrellenca no va anar més enllà. En aquest cas, la iniciativa és menys visible ja que només es tracta d'un casc folrat amb el típic mocador casteller. A partir d'ara faltarà veure si la idea anirà més enllà i altres colles l'adaptaran i es normalitzarà.

Sembla que la professionalització del món casteller està en marxa. No només en el sentit tècnic, sinó també amb tot el què l'envolta. És habitual veure les paradetes de les colles amb txapes, samarretes, enganxines, etc. i que gent no castellera llueixi el merchandising de les colles. El fenòmen casteller sembla estar en alça, tant com a símbol nacional com pel què fa a activitat lúdica. Arribarem el punt de la internacionalització i la professionalització? És el que volem? Els Castellers de Vilafranca, per ara, són la colla embaixadora del moment. El fet de treure a la llum la nova decoració del casc és un petit exemple més del treball que estan portant a terme.

M'agrada que els castells no es quedin anclats al segle passat, que s'adaptin al present. Tanmateix, no vull que es converteixin en un negoci i es professionalitzin com es va fer amb el futbol a mitjans del segle XIX. El casc personalitzat que han creat els Castellers de Vilafranca no farà aquest mal al món casteller, però sí que ho poden fer un seguit d'elements , en principi inofensius, junts. Esperem que no passi i que els castells puguin seguir sent una activitat festiva i vinculada a les festes majors com ho han estat fins ara.