Cós del Bou i la Jove.

Havia d'anar a Tarragona a netejar el pis. Sí, és que d'aquí a quinze dies la meva residència habitual passarà de Mataró a Tarragona. Aprofitant que Sant Magí està a les portes i que la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona tenia actuació i assaig de folres, després d'arribar a Mataró de la diada de la Bisbal i dinar, vam marxar amb en Ferran a veure la Jove. Les festes del carrer del Cós del Bou són les prèvies a Sant Magí. Pels carrers ja s'ensumava olor de Festa Major. Vam arribar amb una cercavila de gegants al carrer del local de la Jove. Allà ens vam esperar una estona, vam xerrar amb un munt de castellers d'altres colles que s'havien desplaçat fins a Tarragona per veure l'actuació i, al cap de poc, van començar a sonar les gralles. Actuaven la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Reus.

Els liles van fer l'actuació que ens tenen acostumats durant els últims anys. Apostar perquè la Jove faci el que ells mateixos anomenen "trileta" és casi una juguesca guanyada. El primer castell va ser el lleuger i segur quatre de vuit que ens han anat ensenyant al llarg d'aquest any. Segons comentaven, era el quatre de nou amb el folre a terra. La segona ronda va deixar pas al dos de vuit amb folre, castell que - igual que a Vilanova - van haver de suar una mica més de l'habitual, però que van descarregar. La construcció els va servir per fer rodar gent al folre, de cara a tenir més personal experimentat per treballar sobre la pinya. El tercer castell va ser el tres de vuit. Van tancar la ràpida actuació amb tres pilars de cinc i pilars de quatre.

Els de Reus, colla habitual en aquesta actuació, van anar a Tarragona a fer el què porten ensenyant tota la temporada. Cinc de set, quatre de set amb el pilar i tres de set. Amb molt poques camises - en diferents parts de la pinya del cinc només hi havia una mà amb color de camisa avellana - van completar la primera construcció. El cinc va ser lent i a la descarregada terços i quarts de la banda del dos van treballar bastant. El quatre de set amb el pilar va tenir una pujada lletja, però el van descarregar sense massa problemes. El tres de set no els va fer suar en excés. Van tancar l'actuació amb un pilar de cinc, seguit de tres pilars de quatre. És una llàstima veure als companys de Reus en aquesta baixa forma. Amb molt poca gent i no podent estrenar cap castell nou. Veure com una colla que l'any anterior havia carregat un castell folrat i que enguany no pot fer el mateix castell ni amb un pis menys, fa certa venir tristesa. Esperem, però, que el treball que enguany estan fent als pisos superiors de les construccions, els serveixi perquè l'any que ve es puguin tornar a veure folre de color marró.

Finalitzada la ràpida actuació, vam anar cap al local de la Jove. La veritat és que tenia moltes ganes de veure un assaig lila. Vam pujar al balcó i vam anar veient prova per prova com la gent, després que el cap de pinyes els anés cridant nom per nom, s'anava col·locant a la seva posició. Mentre ho muntaven no acabava de veure la utilitat de la seva manera de muntar pinyes: amb plànol i passant llista, com si amb nens d'una escola estiguessin tractant. Encara que no ho entengui, mentre els hi serveixi que segueixin endavant amb la seva manera de fer. Només faltaria que algú de fora es posés amb la seva manera de funcionar. Van fer una primera prova de quatre de nou amb folre, on només van poder col·locar quints. Ho van tornar a intentar i aquesta segona vegada van posar-hi sisens. El castell estava maco. Com que eren gent, s'havia d'aprofitar. Van provar el tres de nou amb folre i li van posar sisens (la mateixa prova ja l'havien fet el dimarts). A la baixada els terços es van obrir un pèl, però això no va condicionar en cap moment el castell.

Amb aquestes grans proves van donar per finalitzat un assaig on hi havia bastantes camises. A més, la quantitat de públic que hi havia veient l'assaig era espectacular. El cap de colla va fer una arenga didàctica, vam anar a sopar i, malgrat estar-hi poca estona, també vam poder veure el final del concert d'Amparanoia.

Aquest dimarts baixarem una altra vegada a Tarragona a veure castells. Aquest any promet. I és que les dues colles han anunciat un castell de nou. Pel què fa a la Jove sembla que tinguin més confiança amb el quatre, mentre que els Xiquets -malgrat encara no haver descarregat el dos de vuit amb folre - han anunciat el tres de nou amb folre. Castell que li van posar sisens la setmana passada.

Tant de bo es puguin veure els dos castells de nou per part de les dues colles tarragonines, seria una fita històrica per la diada de Sant Magí. Poder veure dos grans castells per part de les dues grans colles de la ciutat a un escenari idíl·ic com és la plaça de les Cols, segurament serà una de les diades que més recordaré de la temporada. Esperem que tot vagi bé.

Ànims, concentració i confiança a les dues!

La Bisbal.

Sortíem de casa i més aviat feia fred. Cosa estranya per ser el dia 15 d'agost. Havíem d'anar a la Bisbal, aquella diada on sempre he sentit a dir que és la plaça més castellera sense Colla pròpia. Aquest any, però, després de tota la polèmica coneguda al voltant de les colles participants a la diada només hi van actuar dues colles: els Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls. Sense la presència de la Colla Vella l'any passat ja es va notar un petit buit a la diada - si més no, per mi -, i enguany, sense la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, encara més. Malgrat tot, en cap moment ens vam plantejar deixar d'anar a aquesta actuació. Semblava que amb dos colles podríem arribar aviat a Mataró, però no va ser així. Una de les coses que em fan més ràbia quan vaig a veure actuacions com a públic és que l'actuació no tingui ritme i que, entre castell i castell, es faci una pausa que, en ocasions, pot arribar a ser de mitja hora.

Van obrir plaça els Castellers de Vilafranca. Els verds ja havien anunciat un programa que personalment em semblava més que correcte. Tres castells que tenien a l'abast i l'anunci d'un pilar de vuit amb folre i manilles que, veient en diferents ocasions la facilitat amb què feien el de set i coneixent la seva seguretat en muntar folre i manilles, pensava que el farien. Van obrir amb un tres de nou amb folre. D'entrada ja no em va agradar. Vaig veure un pis de quints molt lleuger, massa per una estructura que enguany no semblava que tinguessin tant apamada com en d'altres temporades. A l'entrada de dosos ja envidenciava alguns problemes. El castell es va carregar i just quan l'enxaneta sortia un dels quints va perdre peu i el castell va acabar cedint. En segona ronda, per asserenar nervis van plantar el quatre de vuit amb el pilar. Com ja ens tenen acostumats, la construcció no els va suposar cap problema. Van tancar la seva actuació de castells amb el quatre de nou amb folre. Des de la nostra perspectiva, semblava que els terços no estiguessin encarats. Tanmateix, després d'un peu desmuntat van decidir tirar amunt el castell. Es va descarregar, però no sense problemes. A la sortida de dosos es va poder veure un treball de veterania a nivell de terços i quarts. Tal com s'havia anunciat, els de Vilafranca van voler acabar intentant per primera vegada aquesta temporada el pilar de vuit amb folre i manilles. Eren poques camises per intentar aquest castell en solitari. Tot i així, la confiança que tenen amb aquesta construcció els va fer tirar-lo amunt. La pujada del pilar va ser bona. A la motxil·la de baixada de l'enxaneta, el quart va anar enrere i el quint va va saber defensar amb ràbia. Al cap d'un moment, però, una segona seca va fer desestabilitzar l'espadat, que va acabar cedint.

Personalment vaig sortir de la Bisbal amb un regust agredolç de l'actuació dels Castellers de Vilafranca. Havien fet una bona actuació. I tal com diu l'expressió popular: "a la tercera va la vençuda". Després de dos intents sense èxit de castell de gamma extra, els vilafranquins en van carregar un, el primer d'aquesta temporada. El pilar va ser un èxit a mitges, s'havia carregat però entre les cares dels verds es veia com l'objectiu no era tan sols carregar-lo.

Des de fora, sembla que els de Vilafranca no estiguin tant forts com en temporades anteriors. Segueixen sent els clars líders, però no amb la seguretat que els havia caracteritzat altres anys. Ells són conscients d'aquest problema i això els suposa nervis. Nervis que es veuen reflectits a estructures que, en principi, haurien de tenir dominades. Si una cosa estem veient aquesta temporada, és que els castells de nou bàsics són grans castells i de molta dificultat. Potser feia temps que no els hi donàvem la importància que se'ls hi hauria de tenir.

La segona colla a actuar va ser la Colla Joves Xiquets de Valls. Deien que la Bisbal era una plaça seva. Van obrir plaça amb el tres de nou amb folre, castell que el dimecres anterior ja havien aconseguit a Valls per la diada de Firagost. El castell va pujar lent i semblava que anés millor que el dels verds. Malgrat tot, el tremolí es va fer evident abans de la carregada i, un cop ja s'havia coronat, el castell va acabar caient. El segon castell dels vermells va ser el cinc de vuit. Una construcció que tenen perfectament consolidada. El castell va ser preciós però lentíssim. La confiança amb la catedral es va fer evident als pisos superiors, ja que en el moment de la traspassada, la canalla lluïa un somriure digne d'admirar per totes les que estàvem a baix mirant-nos-ho. El tercer castell va ser el dos de vuit amb folre. Encara no l'havien provat a plaça aquest any. Amb poca confiança amb la torre, van desmuntar un peu. El dos es va descarregar sense massa problemes. Això sí, va ser un dos molt pesat a tots els pisos.

Malgrat no descarregar el tres, em va agradar l'actuació de la Joves. El domini del cinc fa que enguany tingui bastanta confiança amb aquesta colla vallenca. No tenen masses opcions de guanyar el Concurs, però sí que ens poden portar alguna sorpreseta. Jo l'espero. Això sí, sempre i quan tinguin les camises suficients per encara al magestuós cinc de nou amb folre i no facin disbarats.

Vam marxar de la Bisbal i vam arribar a Mataró pràcticament a la mateixa hora que cada any, quan estàvem acostumats a veure aquesta diada amb tres colles. Ja ho he dit abans i ho repeteixo: no m'agraden les actuacions sense ritme. Tot i així, suposo que l'any que ve tornarem a ser fidels a aquesta actuació. Hi hagi una, dues o tres colles, faci calor o no, hi hagi ritme d'actuació o no.

Vilanova.

Ahir a la tarda vam omplir el cotxe per anar a Vilanova i la Geltrú. En els últims anys s’ha convertit en una d’aquelles actuacions típiques, que no acostumem a faltar. Són sis anys seguits que hi anem. No és una d’aquelles actuacions en què es veuen els millors castells de la temporada, però sí que és una plaça on es comencen a coure els castells de grans colles. Perquè si una cosa té la diada de la Mare de Déu de les Neus, és que acostuma a tenir un bon cartell. Aquest any hi actuaven la colla local, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Les tres formacions no anaven sobrades de camises pròpies. Tot i així, les ajudes entre les formacions van fer possible que l’actuació acabés en èxit.

Van obrir plaça els amfitrions, els Bordegassos de Vilanova. Després que el pilar d’entrada a plaça només els quedés carregat, van obrir l’actuació amb un quatre de set amb el pilar. En segona ronda van completar el cinc de set, sense masses problemes. En tercera ronda, tal com havien indicat els màxims dirigents de la colla si les primeres construccions anunciades sortien bé, van provarien el quatre de vuit. Així va ser. Entre nosaltres comentàvem que no ho vèiem clar, i menys tenint en compte la temporada que havien fet fins al moment. Tot i així, el quatre va arribar més lluny del què ens pensàvem. Si la canalla hagués pujat decidida amunt, qui sap si l'haguessin pogut carregar. El castell va caure quan, amb els dosos col·locats, la canalla va decidir desmuntar el castell. Van acabar amb un quatre de set.

La segona colla a actuar va ser la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Ens havien arribat rumors que podria ser possible un intent de castell de nou. En arribar a plaça unes de les sisenes ens van deixar clar que fins Sant Magí no era el moment. Així doncs, amb la petita decepció – tot i que sabíem que no era més que un rumor per engrescar a la gent de la pròpia Colla -, vam poder veure dos castells de vuit executats quasi a la perfecció i, a més, molt lleugers a tots els pisos, que eren el tres i el quatre de vuit. A més d'un dos de vuit amb folre que es va haver de treballar de valent.

Finalment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb baixes al pom de dalt i gent de vacances a la soca, van completar al seu pur estil vallenc el cinc de vuit i el dos de vuit amb folre. El primer va ser treballat, sobretot a la descarregada al pilar dret del tres. El dos de vuit amb folre, on s’estrenava canalla, hi va haver maror al pom de dalt. Els dosos van quedar molt oberts i això va fer el que el públic patís. Malgrat tot, la veterania rosada va fer possible que el castell es descarregués. Van tancar la seva actuació amb el quatre de vuit.

La valoració general de l’actuació és positiva. Els castells de les tres colles - fins i tot dels Bordegassos - em van agradar bastant. Es van veure unes construccions precioses per part de la Jove de Tarragona i uns castells treballats per la Vella. Aquest mes d'agost és intens per les dues colles esmentades i, de ben segur, que les dues ens oferiran castells més alts i emocionants al llarg d'aquest mes d'agost.

Estarem allà per veure-ho.

Les Santes (2): Vilafranca.

La segona colla a actuar van ser els Castellers de Vilafranca. La colla convidada més habitual de les Santes. Com la majoria de vosaltres sabeu, els verds no són una colla que em treguin la son, al contrari. Malgrat tot, se’ls ha de donar les gràcies una vegada més per venir a Mataró i intentar els màxims castells possibles. Diumenge, mentre que hi havia persones que em deien que Vilafranca havia fet el rídicul, que l’imperi verd estava en decadència i coses similars, jo – que de verda no tinc ni un pèl – els anava defensant pel paper que havien fet. Malgrat que els resultats no els acompanyessin, els castells anunciats - i intentats -eren per treure'ns el barret. Dignes, només, d'un parell o tres de diades clau del calendari casteller.

Tornant als resultats de l’actuació, desconec si havien treballat suficient les estructures de gamma extra com per poder-les tirar a plaça. A més, segurament si valorem l’estratègia d’actuació que van seguir, la podríem estar discutint unes quantes hores seguides. Aquí no m’hi posaré. El seu cap de colla ho va anunciar clarament: per les Santes anirien a fer dos castells de gamma extra, el dos i el quatre amb el pilar. A més, em va dir que a l’assaig també va anunciar el pilar de vuit amb folre i manilles. Així ho van fer.

Com he dit abans, desconec si havien treballat suficientment les construccions. El que sí que era evident, és que la pinya del quatre amb el pilar no era la que ens tenen acostumats per Sant Fèlix (és lògic, Mataró no és Vilafranca). El van desmuntar i tal com va dir en David Miret, van tenir sort de poder-lo defensar. A la repetició, per calmar nervis van intentar el tres de nou amb folre. Amb els castells que portaven en cartera, aquesta construcció no els havia de comportar pràcticament cap problema. Tot i així, de vegades estem infravalorant els castells bàsics de nou, que no deixen de ser grans castells. Va pujar tremoladís i va caure quan l’enxaneta iniciava la seva baixada. Ningú s’esperava aquesta caiguda. Segurament els nervis els van trair. En segona ronda van descarregar un insultant quatre de vuit amb el pilar. En tercera ronda van anar a totes a provar el dos de nou amb folre i manilles. Tot o res. S’ho van jugar i van perdre. Quan l’acotxadora remuntava el pis de dosos la mastondòntica construcció va acabar petant. No a nivell de folre i manilles com semblaria més lògic, sinó pel tronc. Van tancar la seva actuació amb el dos de vuit amb folre i el pilar de set amb folre.

Amb aquesta actuació, doncs, els Capgrossos per primera vegada a la nostra història – si no vaig errada - superàvem als Castellers de Vilafranca. Tot i així, ho vam fer perquè ells van fallar. Per tant, no ho considerarem com una victòria. Ho celebrarem – o almenys jo ho faré així – quan sigui per mèrits propis.

Aquesta actuació de Vilafranca ha servit per tornar a tocar de peus a terra. Ells no són Déu, els castells de gamma extra són molt, molt difícils i una petita errada pot marcar el destí fatal de la construcció. Al mateix temps, hem de tornar a saber valorar els castells bàsics de nou. Fins i tot a la colla que té més potencial per fer-los , els hi cau. Enguany als que van primers a tots els rànquings els hi ha caigut tant el quatre com el tres.

Fent una valoració global dels verds a Mataró, valoro molt positivament que vinguessin a la capital del Maresme a donar-ho tot. Segurament, el més fàcil hagués estat desistir. Després de la caiguda del tres, qualsevol colla hagués apostat per acabar l’actuació rebaixant pretensions. Ells no ho van fer. Desconec si ho van fer per ells (per guanyar) o per nosaltres (deixar a dalt de tot l’actuació de la nostra Festa Major). En tot cas, se'ls ha de felicitar. Si la diada de les Santes ha aconseguit tenir el ressó mediàtic que té, ha estat - en gran part - gràcies als castells que els verds, any rere any, han intentat a Mataró.

Personalment, valoro molt positivament (deixant de banda les caigudes) el paper que van fer els de Vilafranca a Mataró. Van voler donar-ho tot. Els hi va sortir creu, però de ben segur que els anirà bé per polir els detalls. La temporada és molt llarga i, per ells, pràcticament acaba de començar.

Les Santes (1): Capgrossos.

Em vaig aixecar nerviosa. Aquells nervis que any rere any se’m posen a la panxa el dia de la diada castellera de les Santes. Siguin quines siguin les pretensions castelleres. Al mateix temps, però, a diferència de l’últim any – que no tenia clar que féssim el tres de nou amb folre (no perquè ens caigués, sinó perquè pensava que el desmuntaríem i desistiríem) – tenia el pressentiment que faríem l’actuació fil per randa com s’havia anunciat divendres a assaig. Va ser així.

Vam obrir plaça amb un treballat cinc de vuit. Des de baix moltes vegades els castells es viuen diferent. És més, últimament ens estem acostumant que quan estem bé a baix, a dalt es treballen. El primer castell va ser una catedral en què hi va haver un moment d’indecisió per part de la nova acotxadora del dos. Només va ser això: un moment de dubtes per fer-nos patir a totes plegades. Finalment, descarregat. Pel que he pogut veure i sentir, va ser el nostre castell més parat del dia (i això que no ho estava).

A la segona ronda encaràvem el tercer tres de nou amb folre. Els dos últims els havíem hagut de treballar bastant. Aquest no va ser una excepció. Els nervis d’aquest tres – que a assaig el fem maquíssim – em sembla que no eren per aquesta construcció sinó per la que venia a continuació. Malgrat tot, sabíem que aquest tres s’havia de descarregar. I així es va fer. Molt treballat a la descarregada – sobretot a nivell de terços i quarts -, però un altre al sac. D’aquesta manera, doncs, juntament amb els Minyons de Terrassa, vam passar a ser la colla que més vegades ha descarregat la màxima construcció que, fins a dia d’avui, s’ha vist completada a plaça enguany.

En tercera ronda va venir el castell més important: el quatre de nou amb folre. De fet, personalment era un castell que fins dijous no vaig veure’l clar. Després d’aquell assaig, vaig canviar totalment de mentalitat perquè tenia coll avall que el faríem. Després d’un peu desmuntat va pujar amunt. Des del meu lloc, intuïa que era un quatre treballat, però en cap moment va passar-me pel cap que havia anat tant malament. Pensava que hi havia hagut els típics nervis d'aquest castell, però no s'havia desquadrat. Després de veure diferents fotografies des de diverses perspectives del quatre, encara no entenc com el vam descarregar. En tot cas, va ser així i, d’aquesta manera, tornàvem a fer el quatre de nou amb folre a la plaça Santa Anna de Mataró.

Vam tancar amb tres pilars de cinc. Dinar, festa i vacances. A partir de l’última setmana d’agost haurem de començar a treballar de nou. Els castells els tenim, ara falta deixar els nervis tancats a l’armari d’una vegada per totes, fer-los parats, repetir aquesta actuació i treballar per millorar-la. Perquè tal com em va dir algú de camisa rosada a plaça: “de la mateixa manera que s’aguanten, cauen. No vull dir que no els tingueu, però porteu massa castells al límit i arriba un dia que cauen”. Espero, suposo que igual que totes, que al segon tram els castells vagin més parats. El problema és que això no es tria. Tanmateix, hem estat demostrant que els Capgrossos, quan cal, també sabem defensar els castells.

Bones Santes!

Premià de Mar.

Una hora i mitja d’actuació. Dues colles. Descarreguem els dos nostres millors castells que hem fet aquesta temporada. Fem el pilar al balcó, els grallers toquen un parell o tres de cançons i marxem a casa a dinar. A les dues ja tornem a estar a Mataró. És una d’aquelles actuacions que s’agraeixen perquè s’han vist molt bons castells, ha estat una actuació al costat de casa, al costat d'una colla històrica que sempre he admirat, la plaça estava plena i el ritme d’actuació ha estat impecable. Tot i tenir totes aquestes condicions favorables en cara, arribo a casa i no em dóna la sensació que haguem fet la segona millor actuació d’aquesta temporada.

Amb el temps, la Plaça de la Vila de Premià de Mar l’hem convertit en una de les places més importants de la comarca. Ja fa anys que, si no plou, anem a portar els millors castells que portem treballats. Aquest any, per segona vegada a la història del poble, es va veure descarregat un castell de nou, el tres. A més, vam fer la millor actuació. Fa dos anys havíem fet un castell de nou, però no l’havíem acompanyat de la catedral.

Malgrat fer una molt bona actuació, amb un cinc molt maco pràcticament a tots els pisos i un tres de nou amb folre que, pel què deien, es va treballar al més pur estil vallenc, vaig sortir de plaça amb la impressió que no havíem fet res. Satisfeta, sí, molt. Però tornant amb tren jo mateixa m’anava dient per dintre: “hem fet el tres de nou amb folre i el cinc de vuit i tornes a casa pràcticament amb els mateixos ànims i la mateixa eufòria que la setmana passada quan vam actuar a Arenys”. Al mateix temps, anava pensant si era cosa meva o la resta de companys també ho havien viscut així. Vaig acabar pensant que era cosa meva, però que la resta de gent tampoc no estava massa lluny de la meva situació emocional. Al tren, uns parlaven de què dinarien, uns altres parlaven dels seus néts i d’altres, sense parlar, miraven la gent que s’estava banyant a la platja. Al meu voltant ningú parlava de castells! Era casualitat?

Per dintre seguia pensant que potser és que ja no valorem prou el tres i el cinc. Com que els veiem a l’abast – encara que les dues vegades que hem portat el tres a plaça hem suat de valent -, ja no els hi donem la importància que haurien de tenir. És això? O potser és que totes esperàvem que el quatre de nou amb folre estaria a punt i el podríem haver intentat a Premià? En tot cas,era evident que el quatre de nou encara no estava a punt. Potser per aquest petit desànim de no poder tenir el nostre castell límit a punt (és culpa de tots i de ningú), no vam (vaig) saber disfrutar i valorar l'actuació feta a Premià.

Vam actuar amb els Xiquets de Tarragona. Els matalassers van portar molt poques camises i això va condicionar la seva actuació. Havia sentit que si arrossegaven gent, intentarien el seu castell insígnia: el tres de vuit. A més, pensava que després d’haver-se de suspendre l’actuació d’Altafulla per culpa de la pluja, pujarien amb ganes de fer quelcom més. Falta un mes per Sant Magí i als ratllats els queden poques oportunitats per estrenar el dos de vuit amb folre abans de la Festa Major petita de Tarragona. Finalment, els del carrer Santa Anna van haver de conformar-se amb el dos de set com a màxim castell. Encara que m’hagués agradat poder veure a la nostra comarca uns castells més alts per part dels Xiquets, em va agradar que rebaixessin pretensions i intentessin castells consolidats, que no els havien de suposar cap problema, perquè no tenien la gent suficient per poder intentar quelcom més. Per mi això els honora. No tothom ho sap fer.

Pel què fa als Capgrossos, ara toca assajar per fer una actuació de Santes com ens mereixem.

El quatre encara no és impossible!

Esparreguera.

Esparreguera és una de les places on m’agrada actuar. Entre altres actuacions, és una d’aquelles que al principi de temporada quan ens donen el calendari busco si hi és o no. Encara que la plaça sigui molt calorosa i que any rere any arribem a les tantes de la nit a Mataró, em segueix agradant la plaça.

Aquest any hi hem actuat com a colla gran. Tot un honor, la veritat. Les ganes de fer castells grans hi eren. Als assaigs feia dies que s’anava rumorejant poder fer el tres de nou amb folre dissabte a la tarda. Per decisions tècniques – suposo que perquè el quatre de nou amb folre encara no estava a punt per intentar-lo abans de les Santes -, aquest castell de nou es va descartar. Em va fer certa ràbia que només s’anunciés el què els companys de la Jove de Tarragona anomenen vulgarment la “trileta”. És a dir, tres de vuit, dos de vuit amb folre i quatre de vuit. Pensava que Esparreguera es mereixia, almenys, el cinc de vuit. Però ja se sap, no es pot anar sempre a totes. Els castells anunciats a última hora, encara que de vegades sembla que els hi hàgim perdut el respecte, són grans castells.

Sense haver tingut massa temps per dinar, vam anar al local pràcticament corrents. Una bona caminada des de casa, per cert. Després d’una estona al bus, arribem a Esparreguera i comencen a caure gotes. Moltes gotes, sense parar. El cel no era blau, era negre. Mal presagi per una actuació. Un cop mullats i a plaça, ens diuen que hem d’anar a l’Escorxador. Els Castellers d’Esparreguera – igual que nosaltres – també tenen el local allà. Arribem i es decideix fer l’actuació. Un espai massa petit per tres colles. Els Castellers d’Esparreguera fan la seva millor actuació de la temporada completant el cinc de set i el quatre de set amb el pilar com a castells més destacats. Els Castellers de Barcelona carreguen el tres de vuit i completen el dos de set. Mentre que nosaltres ens conformem – bases del Concurs a la mà – a fer l’actuació més discreta (tot i actuar com a colla gran): cinc de set, quatre de set amb el pilar i quatre de set.

I sí, com he dit abans era de les que creia que havíem d’anar a la població del Baix Llobregat a fer els millors castells possibles. Vistes les adversitats metereològiques i les condicions com havíem d’actuar, però, encara que acabés – com tots – molt agoviada, vaig sortir satisfeta d’haver rebaixat pretensions. Deixar els castells de vuit per un dia i completar una diada de tràmit. Una diada que potser no s’hagués hagut de fer tenint en compte el poc espai que disposàvem per actuar. Potser ara tocaria valorar si cal fer castells en cas de pluja quan no es té un espai suficientment ampli per poder actuar.

Tot i els punts negatius de la jornada, cal felicitar als Castellers d’Esparreguera per l’actuació aconseguida i el xeflis que any rere any ens preparen. És una tonteria però s’agraeix moltíssim.